El castell de Rugat

23/09/2018

Aquesta vegada ens desplacem a Aielo de Rugat, un xicotet poble situat a l'extrem oriental de la Vall d'Albaida amb una població total de cent seixanta persones. Fou una alqueria àrab del terme del castell de Rugat que combinava la producció agrícola amb les activitats de muntanya: pastura de bestiar, llenya... Enfront del poble s'eleva la mola a on està situat el Castell de Rugat, del segle XI, reformat en el XIII i semi destruït en el XIV.
Anem a fer una ruta circular d'uns sis quilòmetres seguint els passos del SL-43 el qual ens descobrirà el ric patrimoni que atresora el poble, es tracta d'un fantàstic recorregut que ens sorprendrà per la seua bellesa i frondositat. Començarem la ruta en el camí del Calvari per on anirem cap la font de Ferri i per on començarem a caminar serra amunt. Passarem per un forn de calç, pel corral de la Penya de l'Hedra, visitarem la font de l'Hedra i arribarem la caseta del Magre. Des de la caseta naix la senda que ens permetrà pujar fins a les restes del Castell de Rugat i gaudir de les seues fantàstiques vistes, lamentablement, com molts altres castells del nostre territori es troba en un estat ruïnós. Baixarem pel barranc de la Font, a on trobarem la font del Castell, la qual cobria bona part de les necessitats d'aigua del Castell. Finalment, la senda morirà en la font de la Pasta i tornarem a Aielo passant pel vell molí i el llavador. Es tracta d'una ruta senzilla de dificultat baixa molt recomanable.


L'itinerari

Aielo de Rugat - Font de Ferri - Forn de calç - Corral de la Penya de l'Hedra - Font de l'Hedra - Caseta del Magre - Castell de Rugat - Font del Castell - Font de la Pasta - Aielo de Rugat


Les dades i el perfil de la ruta:



La ruta de hui comença al mateix poble d'Aielo de Rugat. Nosaltres vam aparcar al primer carrer del poble, és un poble molt xicotet, podem començar a caminar des de qualsevol part


En els primers metres de ruta ens dirigirem cap al camí del Calvari, situat en la part sud-est del poble


En el calvari tindrem el panell de la ruta. Nosaltres anem a fer la ruta en el sentit de les agulles del rellotge


Seguirem per carretera uns cinc-cents metres, en tot moment tindrem marques del SL i senyals, està molt ben indicat


Com hem dit, en uns cinc-cents metres, arribarem a la bifurcació de la font de Ferri, a on ens esperen un parell de panells i moltes senyals


El nostre recorregut ens portarà pel barranc del Collado per una senda que discorre entre una vegetació mediterrània densa i acollidora. Aquest barranc sol dur aigua bona part de l'any i conté el naixement de la font de Ferri, d'on s'ompli un toll circular


S'anomena així pel llaurador de Montitxelvo Baptiste Ferri, que per l'any 1700 posseïa terres ací. La font està situada a cavall entre els dos termes municipals i podien abeurar-hi igualment ramats de pastors d'Aielo i de Montitxelvo, però aquest segon poble usava les sobres per a regar. Diuen que l'aigua d'ací té propietats terapèutiques per al mal de renyons


El nostre sender continua a mà dreta barranc amunt, tenim marques de SL i alguns pals verticals


Seguirem remuntant el barranc del Collado passant per alguns bancals fins arribar a una pista asfaltada la qual abandonarem de seguida, ens desviarem a la dreta per a seguir per senda


Des d'aquest punt i en uns sis-cents metres de suau pujada per una senda que discorre per un fantàstic bosc mediterrani ens trobarem, a mà dreta, amb les restes d'un antic forn de calç, poc queda ja d'ell


Des del forn de calç i en menys de cinc minuts arribarem a l'encreuament de camins del corral de la Penya de l'Hedra situat al paratge del mateix nom (per la planta trepadora que la cobreix), que alimenta la font i la basseta de l'Hedra, lloc on abeuraven les ovelles del corral


Si ens desviem cap a l'esquerra arribarem en poc de temps a la font, el naixement alimentava una bassa excavada en terra que encara es conserva i des d'on es regaven unes tauletes d'hortalissa pròximes. La zona on havia d'estar la font ha patit algun enfonsament de terra i està amb arbres caiguts, nosaltres no la vam poder localitzar

Foto: jrojas

Des de la font tornarem al corral per a continuar senda amunt. Al poc de temps veurem la bifurcació que va cap a la font del Coll i el Collado de Martinet o cap a la caseta del Magre. Nosaltres anirem a la dreta cap a la caseta del Magre. Si voleu vos podeu desviar per a visitar la font, ja que, aquest trajecte és d'anada i tornada, en total haureu de sumar uns dos quilòmetres i mig més a la ruta


Com hem dit nosaltres anem cap a la dreta, cap a la caseta del Magre. Aquest tram, bàsicament planet ja ens anirà deixant bones vistes de la Vall d'Albaida i ja tindrem a la vista la penya del castell i les seues muralles


El sender, rodejat per una densa pineda ens deixarà en molt poc de temps en la caseta del Magre


Es tracta d'una típica caseta o corral utilitzada quan la serra proporcionava aigua i pastures per al bestiar (ovelles), llenya per als forns, calç i fusta per a obrar.
Des de la mateixa caseta, les vistes són impressionants: la Vall d'Albaida, la serra Grossa i el Mondúver al fons


Aielo de Rugat i una part de la Vall d'albaida

Des de la caseta se'ns presenta un curt recorregut fins al castell, ja tindrem ben a la vista les seues muralles, en un tres i no res arribarem


El castell de Rugat controlava els termes d'Aielo, Terrateig, Montitxelvo, Rugat, Castelló i la Pobla


Coronava una mola quasi inexpugnable, amb dos aljubs (se'n conserva un cobert), estances per a soldats i casa de l'alcaid. Com molts altres castells de les nostres muntanyes es troba en un estat ruïnós


En el segle XIII el castell ja es trobava en estat precari. La seua ruïna definitiva es produeix quan els senyors de la baronia abandonen el castell i fan edificar a Castelló el seu palau residencial


Després de la conquesta feudal (1245) i la revolta islàmica d'Al-Azraq (1247-1248), Aielo romangué poblada de moros, com la resta d'alqueries de l'Ombria de Benicadell, per ser aquests una mà d'obra imprescindible


En 1257, en resposta a la fundació de Bocairent i Alcoi (1256), Al-Azraq s'apoderà del castell de Rugat i cità allí a Jaume I per a pactar la seua submissió. En realitat, el rei fou víctima d'un engany i una emboscada nocturna (el fet de Rugat), que estigué a punt de costar-li la vida, van morir gran part dels cavallers de la seua escorta.
Jaume I reaccionà expulsant al-Azraq dels seus castells (primavera del 1258) i obligant-lo a exiliar-se a Granada. 
El 2 de juny del 1258 Jaume I recompensà Bernat de Claramunt (escrivà català aveïnat a València, que havia participat en la guerra) amb l'alqueria d'Aielo, amb les cases i 216 fanecades d'horta recent expropiades als moros


L'any 1261 el propietari d'Aielo seria nomenat escrivà de la Cort del Rei al Xàtiva. I en abril del 1276, durant la segona guerra d'Al-Azraq i en previsió d'una imminent invasió de genets de Granada, el rei Jaume envià Guillem de Corts al castell de Rugat, amb ballestes i altres armes per als soldats de l'alcaid reial de 'Penacadell', Joan de Montsó.

La construcció d'un castell en aquest punt era una obligació, controla tota la vall que s'estén als seus peus. Fantàstiques vistes de la Vall d'Albaida

Rugat

Rugat i Aielo de Rugat

Aielo de Rugat i Montitxelvo

Al fons el Mondúver

Una vegada vist el castell tornarem cap a la caseta del Magre a on està l'encreuament de camins amb senyal, ara anirem en direcció: Encreuament font de la Pasta Penyes Llúcies


El sender ens baixarà pel barranc de la Font


En uns tres-cents metres arribarem a la font del Castell. Sempre que ens situem prop d'un castell d'època islàmica, com el de Rugat, trobarem una fonteta, perquè calia aigua per a obrar els murs de tàpia de la fortalesa, abeurar bestiars i cavalleries.
Ací tindrem una basseta en forma de cunya situada a seixanta metres de la font del Castell que l'alimentava, regava uns bancalets d'hortalisses i oliveres que antany foren dels moros, i modernament, de Francisco Juan Mascarell, l'amo de la caseta del Magre


En passar la font del Castell ens apareixerà un encreuament de camins senyalitzat, si ens desviarem a l'esquerra per aquest sender pujaríem entre pins i corrals a les Penyes Llúcies, aquest nom fa referència al resplendor de les seues pedres quan estan banyades, Llúcies de lluentes quan plou. El senyal de l'encreuament marca uns quaranta minuts fins a les Penyes, després es podria baixar per un altre lloc, no seria necessari tornar ací

Les Penyes Llúcies. Foto: Taitaners

Nosaltres en aquest punt no ens desviarem i seguirem recte cap a la font de la Pasta


En uns cinc minuts arribarem, està situada darrere d'una caseta d'aigua


Al costat de la font tindrem un senyal i la carretera que ens tornarà a Aielo passant pel molí hidràulic fariner i el vell llavador del poble


Quan els musulmans de l'Àndalus colonitzaren Agellu ('el Muret', en llatí) transformaren el poblat en una alqueria dotada de mesquita, molí fariner i horta, on introduïren productes d'origen oriental (albercocs, albergines, carxofes...) i regaren els seus cereals.
Davant del molí hi ha una replanissa (antiga bassa de reg) des d'on es distribuïda l'aigua de la font de la Pasta pels bancals de regadiu, fins al poble, on servia per a les ablucions (fins al segle XVI, quan els moros foren obligats a convertir-se al cristianisme).
El molí hidràulic fariner funcionava de la manera següent: El que teniu a la foto, en forma de torre, és un cup que s'omplia d'aigua de la bassa que veureu si pugeu dalt. El moliner, dins del casal, obria una paleta i la pressió de l'aigua del cup feia rodar un rodet. El rodet tenia un arbre o eix vertical que comunicava la rotació a la mola rodadora. La mola rodadora, rodant i fregant sobre la mola fixa, molia els cereals, que s'introduïen per un embut superior

El molí. Foto: JenniferJG


Des del vell llavador en uns cinc minuts arribarem al poble, al cotxe i al final de la ruta de hui.

Salut i bon camí!!

Comentaris

  1. ¡Hola, Ignacio! Curta però entretinguda ruta que ens porta a gaudir tant de la muntanya com del ric patrimoni que tenim i que cal no oblidar i conèixer-lo. Jo el dijous també vaig pujar a un altre castell: el de Benalí a Aín i també vaig disfrutar molt. Anotem la ruta.
    Salutacions.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Emilio:
      La veritat que si, esta ruta és curta i fàcil per un paratge molt bonic, molt recomanable!! He llegit la teua entrada del castell de Benalí, també curta però bonica, i per cert, espere que et recuperes del tot dels genolls i que et deixen gaudir de les muntanyes com fins ara!! Una abraçada!!

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

L'Ombria del Benicadell: Castell de Carrícola, Font del Melero, Nevera de Joaquim, Nevera de Diego i Font Freda

El cim de les Covatelles des d'Oliva

La Vall d'Ebo