05/10/2018
Aquesta vegada ens desplacem a la Marina Alta, concretament a on es fonen mar i muntanya: al vell Montgó. El massís del Montgó s'eleva sobre les planures de Xàbia i Dènia a on aconsegueix una altura màxima de 753 metres convertint-se en un dels paisatges més espectaculars del litoral valencià i en una de les siluetes més reconegudes de les nostres costes. Va ser declarat Parc natural el 30 de març del 1987 juntament amb el cap Sant Antoni i les Planes, que serveix d'unió entre la costa i el propi massís.
Anem a fer una ruta circular d'aproximadament huit quilòmetres. Des del camp de tir de Dénia passarem per la cova del Gamell i empalmarem amb el camí de la Colònia, per aquest camí veurem un forn de calç i arribarem a una caseta d'aigua a on està el desviament que ens portarà pel barranc de l'Emboixar. La pujada per aquest barranc és dura i exigent i amb algunes trepades, no és recomanable per a gent que no tinga experiència a la muntanya. Després de remuntar el barranc ens dirigirem cap al cim, una vegada al cim seguirem recte per a baixar pel vessant més conegut, primer passarem per la cresta i després començarem a baixar per la zigzaguejant senda que finalment ens deixarà als peus del Montgó. És una ruta amb una certa dificultat, no la recomanem a persones que tinguen poca experiència a la muntanya o que no disposen d'un bon estat físic.
L'itinerari
Camp de tir - Cova del Gamell - Forn de calç - Cim del Montgó - Camp de tir
Les dades i el perfil de la ruta:
La ruta de hui comença al camp de tir de Dénia, situat en la plana del Montgó. Aparcarem sense problemes
 |
| Inici de la ruta |
Començarem a caminar cap al Montgó passant per davant de l'edifici del camp de tir, a mà esquerra ens apareixerà el sender que ens portarà a la pista principal. Al costat del piló que està en la foto naix la senda
 |
| El Montgó des del camp de tir |
 |
| Desviament a senda |
 |
| La senda que ens portarà a la pista principal |
En uns deu minuts arribarem a la pista forestal a on girarem a la dreta cap al cim del Montgó
 |
| La pista del Montgó |
 |
| Cap al cim delMontgó |
 |
| El Montgó des de la pista forestal |
Als cent metres tindrem un encreuament de pistes, continuarem per la dreta
 |
| Encreuament de pistes, seguim cap a la dreta |
Al poc de temps, a mà dreta, ens apareixerà el desviament que va cap a la cova del Gamell, anirem per ací, el tenim marcat amb un senyal vertical
 |
| Desviament Cova del Gamell |
Fora de senda o de pista al llarg nostre recorregut podrem veure xicotets arbustos, margalló i xicotetes plantes com el bruc (Erica multiflora), l'espígol dentat (Lavandula dentata) i el romer (Rosmarinus officinalis)
 |
| Bruc (Erica multiflora) |
 |
| Espígol dentat (Lavandula dentata) |
 |
| Romer (Rosmarinus officinalis) |
Com hem dit abans agafarem el desviament que va cap a la cova del Gamell. Aquesta nova senda rocosa ens conduirà en uns cinc-cents metres al barranc dels Lladres, és a on està la cova
Compte amb la baixada cap al barranc, ja que com en tot el Montgó són tot roques i lapiaz i està empinat
 |
| Baixant al barranc dels Lladres |
 |
| Baixant al barranc dels Lladres |
Una vegada baix seguirem a la dreta i arribarem a la cova. La seua boca d'entrada s'obri al nord amb una obertura de no més d'un metre i mig d'altura i dos d'ample. La cova és molt senzilla, disposa d'una galeria principal i dos ramificacions de molt poc recorregut al final de la mateixa
 |
| Plànol: www.cuevasalicante.com |
 |
| La cova del Gamell |
Seguint amb el nostre recorregut creuarem el barranc dels Lladres i empalmarem ràpidament amb el Camí de la Colònia
 |
| El barranc dels Lladres |
Ara ve la part més plana i i tranquil-la de la ruta, caminarem per ací aproximadament un quilòmetre fins arribar al desviament que ens portarà als peus de barranc de l'Emboixar. Aquest camí anirà rodejant el Montgó cap a la vessant nord.
L'any 1921 es va posar en marxa la Colònia Agrícola del Montgó, una actuació que va finalitzar amb la construcció de 51 lots de parcel-les d'unes tres hectàrees repartides entre els colons per al seu cultiu. L'any 1922 amb la finalitat de facilitar l'accés dels colons es va construir la carretera d'accés que es el que hui coneixem com el Camí de la Colònia, just per a on caminarem ara
 |
| El Camí de la Colònia |
En una de les revoltes del camí veurem també un forn de calç
 |
| El Camí de la Colònia |
 |
| Forn de calç |
Aquest tranquil passeig també ens anirà deixant molt bones vistes cap al nord
 |
| Dénia des del Camí de la Colònia |
 |
| Comença a aparèixer la cara nord del Montgó |
En el moment en què ens aparega en una de les revoltes una caseta blanca començarem a estar atents, al costat d'ella està el desviament que ens portarà al barranc de l'Emboixar
 |
| La caseta blanca a on començarem a estar atents |
Res més passar la caseta d'aigua ens hem de desviar cap a l'esquerra, no trobarem cap marca, hem de pujar per una pedra i de seguida veurem el sender
 |
| La caseta blanca, el desviament està darrere |
 |
| Desviament al barranc de l'Emboixar |
 |
| Cap amunt, cap al barranc |
Primer, la senda ens portarà durant uns tres-cents metres paral-lels al Camí de la Colònia, aquest primer tram serà sense grans desnivells ni complicacions
 |
| Creuant el barranc |
Passats aproximadament aquests tres-cents metres, la senda trencarà a l'esquerra i s'enfilarà serra amunt. Una fita de pedres ens marca el moment exacte en el qual tenim que girar a l'esquerra
 |
| Inici de sender del barranc de l'Emboixar |
 |
| La consigna està clara: anar serra amunt |
Ara ve lo bo!! La pujada per aquest barranc és dura, exigent, amb algunes trepades i amb un fort desnivell, no és recomanable per a gent que no tinga experiència a la muntanya. En aproximadament un quilòmetre salvarem un desnivell de més de quatre-cents metres.
Al llarg de la pujada anirem trobant marques roges i fites de pedres que ens aniran marcant el camí.
Des del principi d'aquest sender podrem observar per a on anem a pujar, està empinaet
La qüestió a partir d'ara és tirar cap amunt seguint al màxim les marques roges i les fites de pedres. Anem a deixar ací unes quantes fotos per a que vos feu una idea de com és la pujada
Sempre serà bon moment per a girar-se i gaudir de les vistes i també per a descansar un poquet, Dénia sempre la vista en aquesta pujada
 |
| Dénia |
 |
| El Cap de Sant Antoni |
Seguirem serra amunt
Arribarà un moment en que ens apareixerà una pedrera i una cova, això ens indica que ja estem més a prop del coll, en aquest punt seguirem per un sender a mà esquerre de la pedrera
Ens quedarà un últim esforç i alguna trepadeta
Finalment, arribarem al coll
Fantàstiques vistes cap al sud de la Marina
 |
| El Puig de la Llorença, el Penyal d'Ifac i la serra d'Oltà |
 |
| Oltà, Bèrnia, el Cau, Serrellars, el Carrascal de Parcent i el Cocoll |
 |
| El Montgó i al fons en el punt més alt la creu de Dénia |
En aquest punt, si vos veieu amb forces, ens podríem desviar a la cabanya Ca Biot, aquesta cabanya mig derruïda guarda una molt curiosa història.
Si voleu anar, una vegada al coll, ens hauríem de desviar a la dreta, són uns dos-cents metres fins arribar a la cabanya, això si, per cresta, és tot lapiaz. El desviament és d'anada i tornada
 |
| La cresta de camí a Ca Biot |
 |
| Ca Biot i una fita de pedres |
Aquesta cabanya la van construir dos científics: Jean-Baptiste Biot i François Aragó.
En 1790 França es va proposar estandarditzar el sistema mètric decimal per a convertir-lo en universal. Per a això necessitava realitzar mesuraments sobre la línia imaginària del Meridià 0º. I per aconseguir-ho havien de llançar triangulacions des de Dunkerque cap al sud, és a dir, que no fos una mesura únicament francesa. I van vindre fins a Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears.
En 1806 es van desplaçar fins a la Marina Alta i van iniciar la pujada al Montgó, una vegada al cim del Montgó es van donar conter que no era el millor emplaçament per a una cabanya en la qual anaven a passar mesos i van decidir traslladar-se ací
 |
| La cabanya Ca Biot |
Els murs tenien un metre d'ample i l'alçada estava entre els 1,50 i 1,80 metres. Aquesta era més segura que el primer refugi de fusta que van construir els científics i que es va emportar una tempesta.
Podeu llegir més sobre aquest tema en la web de
turisme de l'ajuntament de Xàbia, d'on hem obtingut aquesta informació
Nosaltres en aquesta ocasió no ens vam desviar a la cabanya, per tant, una vegada al coll vam anar directament cap a l'esquerra, a on empalmarem amb la senda que puja des de Dénia o Jesús Pobre
Farem una xicoteta pujada i arribarem al pi solitari que domina aquesta part del Montgó
 |
| El fantàstic pi que domina aquesta part del Montgó |
Des del pi i en contínua, però ara més suau, pujada no tardarem molt en arribar al cim
 |
| Tram final fins al cim |
 |
| El cim del Montgó |
Fantàstiques vistes
 |
| El Cap de Sant Antoni |
 |
| Xàbia |
 |
| El Penyal d'Ifac, Oltà, Bèrnia, el Cau, el Carrascal de Parcent, els Serrellars i Gata |
 |
| Dénia |
Després de gaudir de les vistes baixarem del Montgó directament cap a la plana pel seu vessant més conegut. Deixant darrere el cim seguirem recte i ens encaminarem cap a la cresta
La cresta se li pot fa llarga a la gent que no estiga acostumada a caminar per aquests tipus de terrenys, és un terreny molt rocós i amb molt de lapiaz. Baixarem amb precaució seguint les marques del PR
Quan passem tota la cresta la senda ens començarà a baixar en llargs ziga-zagues bàsicament fins a la pista forestal, el camí no té pèrdua, només hi ha un sender pel qual anar
Aquesta baixada ens anirà regalant excel-lents panoràmiques
 |
| La badia de Xàbia |
 |
| El Cap de Sant Antoni |
Quan arribem als peus del Montgó ens trobarem amb un senyal
Seguirem cap avall en direcció Port Xàbia i en un tres i no res empalmarem amb la pista forestal
Passarem de llarg el desviament que va cap a la cova del Gamell i el Camí de la Colònia i desfent aquest xicotet tram de ruta arribarem al camp de tir, al cotxe i al final de la ruta de hui
 |
| El Montgó des del Puig de la Llorença |
 |
| El Montgó des del port de Dénia |
 |
| El Montgó des de l'ermita de Santa Llúcia, Xàbia |
Salut i bon camí!!
Hola, Ignacio! Qualsevol pujada al Montgó és espectacular. Les vistes des de la seua cima cón impresionants. Esta que ens mostres a més a més té una pujada empinadeta que de segur posa a prova les cames i el cor.
ResponEliminaUn abraç.
Hola Emilio:
EliminaÉs una ruta ben bonica al temps que exigent, de les que fan afició i sens dubte un plaer per las amants de la muntanya, el Montgó sempre sorprén!!
Un abraç.
Bona ruta i bona crónica, tot un placer.
ResponElimina