L'Alt de Benimaquia

22/11/2018

Aquesta vegada ens desplacem a l'extrem nord-oest del Montgó, concretament anem a visitar l'Alt de Benimaquia, on es troben les restes d'un important poblat iber (entre el segle VII i VI aC), on es van trobar àmfores relacionades amb l'elaboració i el comerç del vi, albergava el primer celler de vi de la península ibèrica. És considerat, segons alguns autors, el jaciment vinícola més antic trobat en Europa occidental.
Anem a fer una senzilla i molt agradable ruta d'uns set quilòmetres. Partint des de Jesús Pobre començarem a pujar per la vessant sud del Montgó cap a la cova de la Punta des d'on descendirem cap a la zona de Coll de Pous, ens endinsarem en una fantàstica pineda on ens acompanyarà l'agradable so del cant dels pardals que l'habiten i, finalment, arribarem a l'Alt de Benimaquia i a les restes del poblat.

L'itinerari:

Aparcament- Casa del guarda - Alt i poblat de Benimaquia - Casa del guarda - Aparcament



Les dades i el perfil de la ruta:

La ruta de hui comença en Jesús Pobre, concretament en una esplanada situada en el camí dels Mitjans, en la intersecció de les carreteres CV-735 i CV-738

Inici de la ruta

Una vegada aparcat el cotxe girarem cap a la dreta i anirem pel camí de casetes cap amunt. En uns quatre-cents metres arribarem al camí empedrat a on trobarem un senyal i el panell de la ruta que puja des d'ací fins al cim del Montgó

Nosaltres anem a continuar per aquest camí un quilòmetre, passarem al costat d'un dipòsit d'aigua contra incendis i als cinc-cents metres el camí donarà pas a una senda a on la pendent comença a incrementar-se

Llengua de bou (Echium vulgare) a la vora del camí

Des d'ací dalt podrem divisar Jesús Pobre, amb el seu convent (s. XVIII) i església (s. XVII). Més a la dreta tenim en primer pla la vessant d'ombria dels tossalets de la partida del Bisserot, la qual mostra un escalonament d'abancalaments d'antics conreus de secà que hui es troben en procés de ser colonitzats per una vegetació arbustiva de pins on no continuen treballant-se les oliveres o els garrofers, molts dels quals han passat a formar part dels jardins de les cases i xalets de segona residència. Per damunt dels tossals de la partida de Bisserot destaca el tossal dels molins de Jesús Pobre, amb el que resta en peu de les torres dels molins de vent edificats al segle XVIII per tal de moldre cereal. Cap a l'esquerra de Jesús Pobre s'obri la seua fèrtil valleta que tanca pel sud el terme i la població de Gata de Gorgos

Jesús Pobre i al fons Gata

Antics bancals de conreus de secà

Al fons la serra de Bèrnia

En aquesta pujada arribarà un moment en què ens apareixerà una revolta amb un senyal, per ací ens haurem de desviar cap al Coll de Pous. Si continuàrem un poquet més cap amunt de seguida veuríem la cova de la Punta, anomenada en alguns llocs cova Ampla

La cova de la Punta

En aquest punt les vistes se'ns amplien cap al nord

El Mondúver, la muntanya de les Creus i la muntanya de Cullera

La fantàstica pineda per la qual hem d'anar, al fons el poblat de Benimaquia

Empalmarem amb un nou sender que ens baixarà ràpidament fins a un altre senyal des d'on gaudirem de molt bones vistes

El Montgó

Dénia 

La serra de Segària

Al senyal anirem en direcció Coll de Pous, haurem de seguir aquesta direcció fins que en els senyals aparega la indicació de Benimaquia. Començarem a baixar fent algun que altre ziga-zaga fins a empalmar, en uns sis-cents metres, amb la senda per la qual tornarem al punt de partida després de visitar el poblat

Al llarg del nostre recorregut i fins arribar a la pineda per la qual haurem de passar abunden les xicotetes plantes com el bruc (Erica multiflora), l'espígol dentat (Lavandula dentata), romer (Rosmarinus officinalis), el ginestó valencià (Osyris lanceolata), el llentiscle (Pistacia lentiscus) i la llengua de bou (Echium vulgare) entre moltes altres les qual encara no sabem identificar

Bruc (Erica multiflora)

Espígol dentat (Lavandula dentata)

Romer (Rosmarinus officinalis) 

Ginestó valencià (Osyris lanceolata)

Llentiscle (Pistacia lentiscus)

Quan arribem al senyal seguirem cap al Coll de Pous. A partir d'aquest punt començarem a endinsar-nos en un fantàstic bosc de pins

En aquest tram ens acompanyarà l'agradable so del cant dels pardals que habiten aquesta pineda. Podrem escoltar al capellanet, al totestiu, al ferreret i la senyoreta. Aquests pardals insectívors s'alimenten de xicotets insectes i erugues que en abundància, provoquen greus danys a la vegetació. Son els encarregats de controlar les seues poblacions i evitar que arriben a un nombre molt elevat i es convertisquen en plagues forestals

Penjades dels pins observarem caixes niu, les quals proporcionen zones de refugi i llocs de nidificació. En zones on el bosc és jove hi ha pocs arbres vells, per la qual cosa les zones de refugi per a les aus escassegen. Gràcies a la instal-lació de caixes niu es fomenta el manteniment de bones poblacions d'aus com la senyoreta, el totestiu, el capellanet, el capellanet de cresta, el papamosques gris o el pit-roig europeu. També s'han instal-lat caixes niu especials per a les rates penades. Estes espècies compleixen una funció molt similar a les aus, ja que són espècies insectívores que ocupen el nínxol ecològic que utilitzen les aus durant la nit

Aquests refugis en ocasions són ocupats per altres espècies com la rata de celler, la rata negra, el ratolí mediterrani o el ratolí de bosc, espècies també essencials en la cadena tròfica, ja que constitueixen l'aliment bàsic de moltes aus rapinyaires i mamífers carnívors.
Hi ha instal·lat més de 50 caixes, les quals revisen i netegen cada any els voluntaris del projecte "Planta un arbre i cuida'n mil".
En la primavera és l'època en la qual les aus nidifiquen dins de les caixes, per tant, es recomana no acostar-s'hi per a no espantar-les i evitar que abandonen les seues cries

Tota aquesta informació la podrem llegir en el panell que trobarem a la meitat de la pineda. Acompanyant al panell trobarem un senyal, que ara ja si, comença a marcar-nos Benimaquia, cap allí que anirem

Al llarg d'aquest bosc ens trobarem amb tres senyals més, per descomptat en totes elles seguirem en direcció a Benimaquia. És una meravella passejar per ací amb el cant dels pardals de fons

Als huit-cents metres des de l'encreuament de la senda que ens tornarà al punt de partida i després de passar la tercera de les senyals ens toparem de cara amb la casa del guarda, una xicoteta casa amb una tauleta i banquetes que el seu propietari conserva en bon estat

La casa del Guarda

A partir de la casa anirem deixant darrere la pineda, començarem a caminar molt a prop de les cases de la urbanització la Marquesa i passarem per l'última de les senyals abans d'arribar al poblat

Des d'aquesta última senyal ja veurem el poblat, ja que, es troba a la part alta del tossal que tenim al davant, el vorejarem per la dreta per a després pujar a ell. Seguirem per aquest sender uns cinc-cents metres més i quan vegem una gran fita de pedres començarem a estar atents

En passar aquesta enorme fita de pedres arribarà un punt en el qual el sender girarà cap a la dreta i cap avall, en aquest moment nosaltres haurem de girar a l'esquerra i començar a pujar cap al poblat. No trobarem cap senyal ni cap marca, algunes xicotetes fites de pedres ens marquen el desviament cap a l'esquerra

En un tres i no res arribarem a les restes del poblat iber de Benimaquia, en aquest assentament van aparèixer àmfores relacionades amb l'elaboració i el comerç del vi, albergava el primer celler de vi de la península ibèrica, considerat el jaciment vinícola més antic trobat en Europa occidental

Reconstrucció de l'Alt de Benimaquia. Font: Museu Arqueològic de Dénia

Imatge aèria del poblat actualment. Font: Google maps

Recreació de la muralla de Benimaquia. Font: Museu Arqueològic de Dénia

El poblat estava fortificat per una muralla de 147 metres de longitud i una amplada de 1,5-2 metres en angle recte, que tanca un espai triangular i amb una alçada conservada de fins a 2,8 metres (és possible que arribés als 4 metres). Presenta adossades sis torres, d'aparell semblant a la muralla

En els anys seixanta va tenir lloc la primera excavació del jaciment iber de l'Alt de Benimaquia, a càrrec de l'arqueòleg alemany Hermanfrid Schubart, el qual dataria el seu origen en el segle VI a. C., en el mateix poblat es trobarien restes d'àmfores per emmagatzemar vi. En les diferents campanyes d'excavació es van trobar més de 7.000 llavors de raïm, procedents dels processos d'elaboració de vi

Posteriorment, de 1989 a 1993, Carlos Gómez Bellard i Pierre Guérin van dirigir quatre llargues campanyes d'excavacions sistemàtiques que van revelar la majoria de les dades que actualment es coneixen sobre aquestes restes.
Amb les restes trobades van reforçar la seua proposta cronològica: el jaciment va estar en ús des de finals del segle VII fins a mitjans del segle VI aC.

Del total de material ceràmic trobat a l'Alt de Benimaquia, les àmfores, estretament relacionades amb les estructures vinàries de l'enclavament representen en proporció un conjunt significativament important. S'han trobat tres cups, una àrea de premsat, restes d’àmfores per a l’envasament i el comerç del vi, de tipologia fenícia, magatzems i habitatges organitzades en carrers estrets

El poblat, situat estratègicament, suposa la resposta indígena a un estímul promogut pels comerciants semites, que ajuden a determinats elements de l'elit local a dotar-se dels mitjans necessaris per produir un dels béns de prestigi més apreciat, comercialitzat, distribuït i consumit de la nostra història: el vi

Des d'aquest alt, situat a 222 metres, també gaudirem d'unes fantàstiques vistes de la Marina Alta i de la Safor

La muntanya de Cullera i el Mondúver

La serra de Segària

La serra del Migdia, Alfaro, el Cavall Verd, la Serrella, el Cocoll, el Carrascal i la Sella

El Carrascal de Parcent, el Castell d'Aixa, Bèrnia i el Cau

El Montgó i la fantàstica pineda per la qual hem vingut

Després de gaudir d'aquestes vistes i d'aquest racó amb tanta història tindrem que tornar sobre els nostres passos fins al senyal que ens marca el desviament cap a Jesús Pobre

Ara ens desviarem cap a la dreta, ens espera un còmode passeig que en aproximadament uns vint minuts ens portarà al camí de casetes del principi. En aquest recorregut ens trobarem amb tres desviaments, en tots ells seguirem cap a l'esquerra

Una vegada arribem a la carretera asfaltada girarem a la dreta i en un tres i no res arribarem al cotxe al final de la ruta de hui

Salut i bon camí!!

REFERÈNCIES

Gómez Bellard et al. El vino en los inicios de la cultura ibérica. Nuevas excavaciones en el Alt de Benimaquia, Denia. Revista de Arqueología (Madrid), 142, 16-27, 1993

Gómez Bellard C. , Guérin P.: Los Lagares del Atl de Benimaquia (Denia) en los inicios del Vino Ibérico. - Arqueología del vino los orígenes del vino en occidente: Simposio Arqueología del Vino 1º 1994 Jerez de la Frontera, 1995, págs. 241-270