El Montcabrer des d'Alcoi

15/11/2017

Aquesta vegada ens desplacem a l'Alcoià, concretament a Alcoi, des d'on farem una fantàstica ruta d'uns setze quilòmetres per la serra de Mariola. La ruta comença a les portes de l'espectacular barranc del Cint, entrada natural a la serra des d'Alcoi, un congost que presenta un perfil en forma de V a la cara sud-occidental de la serra. Durant bona part del recorregut si mirem al cel podrem veure voltors gràcies al projecte Canyet de reintroducció del voltor comú.
Després de remuntar el barranc passarem per les casetes de Vilaplana i arribarem al coll de Sabata. Al coll ens desviarem per a visitar un parell de fonts i arribar a la base del Montcabrer pel preciós barranc del Carrascalet, on es troba la font homònima. Després de coronar el Montcabrer i gaudir de les seues fantàstiques vistes tornarem al coll de Sabata, passant per les Penyes Monteses, des d'on desfarem el camí d'anada per a tornar al barranc del Cint.
Aquesta ruta no presenta cap dificultat tècnica, és fàcil de transitar, a la gent que no tinga un bon estat de forma se li pot fer pesada per la distància.

L'itinerari:

Alcoi - Barranc del Cint - Font de la Teula - Font dels Bassiets - Font de Julià - Font del Carrascalet - Montcabrer - Penyes Monteses - Font de la Teula - Barranc del Cint - Alcoi

Les dades i el perfil de la ruta:

Començarem la ruta en una xicoteta esplanada situada en la CV-796. Podrem aparcar sense problemes, des d'ací ja veurem un panell i senyals, anirem cap allà

Els senyals que ens trobem corresponen al GR-7, en aquesta ocasió serà l'encarregat de pujar-nos al Montcabrer, en el recorregut de hui seguirem els passos del GR-7 i del PR-CV 37

Els primers metres de la nostra ruta transcorren per un dels barrancs més espectaculars de la nostra geografia: el barranc del Cint, també anomenat barranc del Cinc. Una de les llegendes diu que la seua fantàstica obertura va ser provocada pel cinquè terratrèmol de la ciutat d'Alcoi, d'ahí el nom de barranc del Cinc. La veritat que el podem trobar escrit de diverses i diverses formes: Cint, Cinc, Cing, Sint...

Es tracta d'un congost que presenta un perfil en forma de V a la cara sud-occidental de la serra de Mariola, orientat de nord-oest a sud-est on acaba en un pas estret entre les cingleres formades per l'alt de les Pedreres a ponent, i els pics de les Àguiles i el Faraó a llevant

El barranc del Cinc des d'Alcoi

La primera part del recorregut pel barranc és sinuós i estret format per roques calcàries. En els primers metres anirem per un camí empedrat que ens portarà en suau ascens cap a les impressionants parets de més de cent metres d'altura a banda i banda del barranc que se'ns presenten com una enorme porta d'entrada

Aquest tram és espectacular, el barranc es tanca al màxim entre parets les verticals. Segons hem pogut llegir, anys enrere el barranc baixava carregat d'aigua i formava unes bones basses per al bany, en el nostre recorregut es pot apreciar com l'aigua ha modelat la roca calcària

A poc a poc el barranc començarà a obrir-se cada vegada més i les enormes parets aniran ampliant-se i perdent verticalitat. 

Dins del barranc si mirem cap al cel podrem veure voltors gràcies al projecte Canyet de reintroducció del voltor comú. Aquest projecte ha consolidat una població de 80 exemplars a la serra de Mariola, la major part es troben a les proximitats d'aquest barranc

Al poc de temps passarem pel costat del mas del Potro i més avant per la font de la Teula

A partir d'ací el barranc es torna cada vegada més frondós, els vessants es cobreixen d'un magnífic bosc de pins. Passarem per un encreuament de camins, nosaltres seguirem recte i més endavant el sender morirà en una caseta

Començarem a caminar per pista i al poc temps per asfalt. Transitarem per aquesta carretera un poc menys de quilòmetre i mig. Passarem per les Casetes de Vilaplana i arribarem a un encreuament de camins senyalitzat, anirem en direcció Agres i Alfafara

Seguirem per pista i de seguida arribarem a una altra bifurcació senyalitzada, a partir d'ací tornarem a caminar per senda

En aquesta zona va haver l'any 2012 un terrible incendi que va arrasar 574 hectàrees d'aquest parc natural. Encara es nota el resultats d'aquella catàstrofe. 

Aquest sender ens portarà en suau i còmode ascens al coll de Sabata a on ens espera un altre encreuament de camins amb el seu corresponent senyal

Aquest coll ens regala unes fantàstiques panoràmiques

Almudaina, Alfaro, la Serrella, Aitana i el Puig Campana

Seguirem els senyals en direcció Montcabrer i ens apareixerà una altra bifurcació amb senyal, deixarem a la nostra dreta el camí que baixa cap a Cocentaina pel PR-CV 37, nosaltres seguim recte cap amunt

Als tres-cents metres arribem fins a un altre encreuament de senders, els dos senders ens portaran fins al Montcabrer.

Per la dreta continua el GR-7 que ens portaria al cim del Montcabrer més directament passant per les Penyes Monteses, per l'esquerra continua el PR-CV 37 que voreja la muntanya i puja pel barranc del Carrascalet i ens apropa a diverses fonts. Nosaltres decidim agafar primer el sender de l'esquerra i tornar després per l'altre

Les dos primeres fonts que veiem són: la font dels Bassiets i la font de Julià, separades entre elles per uns tres-cents metres, es troben molt ocultes entre la vegetació i gairebé no brolla aigua per elles, nosaltres les vam veure gràcies a uns cartells

Després de passar la font de Julià el sender seguirà en pujada 

Uns dos-cents metres després començarem a baixar entre pins i carrasques fins a arribar al barranc del Carrascalet. Les vistes se'ns amplien molt més i el paisatge canvia totalment, veníem d'una zona totalment desarborada i ara es mostra davant nostre un fantàstic bosc de pins i carrasques

Seguint aquest fantàstic sender arribarem a un encreuament de camins 

Girarem a la dreta i ens endinsarem en el barranc del Carrascalet, és un dels més bonics de tota la Mariola. A dreta i esquerra tot són carrasques, coníferes i freixes

Un poc més amunt, a mà esquerra, ens toparem amb la font del Carrascalet

Després de visitar la font passarem pel costat del que sembla que va ser, en el seu dia, un refugi 

A partir d'ací la senda comença a fer-se cada vegada més empinada fins arribar al coll. 

Per primera vegada en la ruta de hui, i després de més de huit quilòmetres de recorregut podrem veure el punt més alt de la serra de Mariola: el Montcabrer

Una vegada assolit el coll ens trobem amb un altre senyal, al baixar ens desviarem per aquesta bifurcació

Ara ja només ens queda seguir el sender per arribar al cim. L'ascens és suau fins a l'encreuament amb la senda que ve des de la cara nord. El desnivell s'accentua un poc més conforme anem arribant al cim

L'últim esforç, l'última costera abans d'arribar al vèrtex geodèsic. Ens trobem amb un grup prou nombrós d'excursionistes, és estrany pujar ací dalt i no trobar-se amb ningú, és un cim molt freqüentat

Després de quasi nou quilòmetres hem arribat al nostre principal objectiu del dia, ara toca gaudir de les vistes.

Des d'ací dalt tindrem unes magnífiques panoràmiques, a la vista: el Benicadell, el Mondúver, la serra de la Safor, l'embassament de Beniarrés, Muro, la serra d'Almudaina, Alfaro, la Xortà, la Serrella, Aitana, la Vall d'Albaida, la Font Roja...

El Mondúver, el Benicadell i la serra de la Safor

Almudaina, Alfaro, la Xortà, la Serrella i Aitana

La Font Roja

La pròpia serra de Mariola

La Vall d'Albaida

Ara ens tocarà baixar, ens dirigirem a la bifurcació amb el barranc del Carrascalet i seguim recte seguint els passos del GR-7. Ens dirigim cap a les Penyes Monteses

Ací tindrem una de les vistes més boniques del Montcabrer

Després de fer un parell de fotos el GR-7 ens baixarà a l'encreuament de camins on abans ens hem desviat per a visitar les fonts i el barranc del Carrascalet

Passarem de nou pel coll de Sabata i des d'ací desfarem tot el camí d'anada, en uns cinc quilòmetres arribarem al cotxe i al final de la ruta de hui.

Salut i bon camí!!