Circular a la serra de Segària
24/11/2017
Aquesta vegada ens desplacem a la Marina Alta, concretament a la serra de Segària. Situada en els termes de Pego, El Verger, Ondara, Beniarbeig, Benimeli i Ràfol d'Almúnia, destaca per la seua peculiar forma, allargada i estreta a on ressalta la seua impressionant cresta. Malgrat la seua escassa altura domina la plana costanera de la part nord de la Marina Alta.
Anem a fer una ruta circular de poc més de nou quilòmetres que ens permetrà visitar el cim, les restes d'un poblat ibèric i gaudir de les impressionants vistes que ens ofereix aquesta modesta serra.
Començarem al pàrquing del parc públic de Segària des d'on pujarem directament al Portet d'Ondara, aquest primer tram de ruta és dur, arriba un punt en què es puja molt vertical i amb alguna xicoteta trepada. Des del Portet d'Ondara també pujarem al cim, la pujada és per terreny rocós i amb lapiaz. Baixarem a l'altra vessant de la serra fins a la font de Català i des d'on una altra vegada en pujada arribarem al poblat ibèric i a les antenes. Des de les antenes baixarem fins arribar a un camí asfaltat entre bancals per a empalmar amb el canal de reg que ens conduirà de nou al parc de Segària.
És una ruta amb una certa dificultat, no la recomanem a persones que tinguen poca experiència a la muntanya o que no disposen d'un bon estat físic.
L'itinerari
Parc públic Segària - Portet d'Ondara - Cim - Portet d'Ondara - Font de Català - Poblat Ibèric - Antenes - Conjunt hídric - Parc públic Segària
Les dades i el perfil de la ruta:
La ruta de hui comença en el pàrquing habilitat del parc de Segària. Aparquem i ens dirigim cap amunt a veure el panell de la ruta
En aquest primer tram de recorregut anem a seguir la línia blava, anem a pujar directes al Portet d'Ondara
A partir d'ací comença la part més dura de la ruta de hui, ja que, com hem dit un parell de vegades salvarem molt de desnivell en molt poca distància, arribarà un punt en què es puja molt vertical amb alguna xicoteta trepada inclosa. En aquesta foto podem veure aproximadament per on haurem de pujar
El sender passarà per l'única pineda que trobarem en aquesta part de la serra
A partir d'ací el sender desapareix, començarem a caminar per roques i el camí es tornarà cada vegada més vertical
El nostre següent objectiu serà arribar al cim. Seguirem el senyal en direcció vèrtex geodèsic. El camí de pujada està marcat pel PR i per punts grocs, ens queda mig quilòmetre. Cal anar amb compte pels voltants d'aquest tram amb un avenc sense cap protecció que està situat gairebé al coll, només està marcat al voltant amb punts grocs i és molt fàcil no veure'l.
Ara ve una altra part complicada de la ruta, anirem per la cresta de la serra, és ampla però incòmoda per tot el lapiaz que trobem fins al cim, les pedres estan erosionades, s'ha perdut la terra i anem botant entre roca i roca. A aquesta dificultat s'afegeix que quasi al final anem massa a prop de la paret vertical i del precipici.
Podem dividir aquesta pujada en dos parts, la primera fins a l'arbre que veiem a la primera foto. En aquesta part anirem botant entre les pedres i fins i tot fent alguna trepada en alguna d'elles
Finalment i després de mig quilòmetre de pujada prou llarga per aquesta cresta arribem al cim, ens hem guanyat les vistes que tindrem, farem cas al cartellet que trobem als peus del vèrtex geodèsic
Estem a 508 metres i des d'ací tindrem unes vistes increïbles. Tota la línia costanera al complet, des de Cullera fins a Xàbia amb el Montgó. Podem observar totes les serres més importants del nord d'Alacant. El Montgó, Bèrnia, més a la dreta la serra del Carrascal de Parcent, el Cavall Verd i la serra del Migdia. Al nord una gran plana amb la marjal de Pego-Oliva dominant les vistes i les serres pertanyents a la Safor, com el Mondúver i a l'oest tenim les Valls de la Marina
Després de visitar la font tornarem a aquesta bifurcació i seguirem cap al Poblat Ibèric. A partir d'aquest encreuament anirem en contínua pujada fins a arribar, en uns quatre-cents metres, a la desviació del Portet de Beniarbeig. Anem a transitar per un tram molt frondós, en alguns casos la vegetació ens envoltarà completament
Quan arribem a l'encreuament de camins, haurem de seguir a la dreta, just per on el senyal no marca res, a l'esquerra tenim marcada a la paleta la pujada cap al Portet de Beniarbeig, però nosaltres cap a la dreta per on no està marcat
Finalment, els margallons desapareixen del sender i més amunt haurem de salvar un xicotet pas entre les roques, és una xicoteta trepadeta sense importància
En un tres i no res, ens toparem amb el senyal del poblat
Segons ens hem pogut informar en el blog MiGeoblog: Geologia y más, en quest poblat, conegut com El Passet de Segaria s'han trobat abundants materials tant ibèrics com romans. Té forma d'una àmplia terrassa flanquejada per una sèrie de bancals més estrets. El poblat té dos accessos; un situat a l'extrem sud-oest on es localitzen les antenes de televisió del repetidor i l'altre accés es localitza en el límit nord-est que és per on hem vingut nosaltres.
Al poblat del Passet de Segària s'ha trobat abundant ceràmica ibèrica mostrant gran varietat de formes i diferents dimensions: àmforesi plats, així com estris de cuina com olles. S'han trobat fragments pintats amb bandes i filets amb decoració geomètrica i floral.
Els últims treballs del MARQ (2011) interpreten al jaciment com un dels fortins militars construïts pel general Quinto Sertorio al segle I a.C.
Aquesta vegada ens desplacem a la Marina Alta, concretament a la serra de Segària. Situada en els termes de Pego, El Verger, Ondara, Beniarbeig, Benimeli i Ràfol d'Almúnia, destaca per la seua peculiar forma, allargada i estreta a on ressalta la seua impressionant cresta. Malgrat la seua escassa altura domina la plana costanera de la part nord de la Marina Alta.
Anem a fer una ruta circular de poc més de nou quilòmetres que ens permetrà visitar el cim, les restes d'un poblat ibèric i gaudir de les impressionants vistes que ens ofereix aquesta modesta serra.
Començarem al pàrquing del parc públic de Segària des d'on pujarem directament al Portet d'Ondara, aquest primer tram de ruta és dur, arriba un punt en què es puja molt vertical i amb alguna xicoteta trepada. Des del Portet d'Ondara també pujarem al cim, la pujada és per terreny rocós i amb lapiaz. Baixarem a l'altra vessant de la serra fins a la font de Català i des d'on una altra vegada en pujada arribarem al poblat ibèric i a les antenes. Des de les antenes baixarem fins arribar a un camí asfaltat entre bancals per a empalmar amb el canal de reg que ens conduirà de nou al parc de Segària.
És una ruta amb una certa dificultat, no la recomanem a persones que tinguen poca experiència a la muntanya o que no disposen d'un bon estat físic.
Parc públic Segària - Portet d'Ondara - Cim - Portet d'Ondara - Font de Català - Poblat Ibèric - Antenes - Conjunt hídric - Parc públic Segària
Les dades i el perfil de la ruta:
 |
| Inici de la ruta |
 |
| Panell de rutes |
Una vegada vist el panell seguim cap amunt, passarem de llarg tot el parc fins arribar als peus de la serra i empalmar amb la senda que va al mirador
 |
| Alberg de Segària |
 |
| Inici del sender |
No tardarem molt en arribar, un senyal ens marca el lloc
 |
| El mirador de Segària |
 |
| El Montgó des del mirador de Segària |
Seguirem cap amunt deixant darrere el mirador, passarem pel canal de reg de Segària i arribarem a un encreuament de camins. El senyal ens marca dos direccions, nosaltres anirem serra amunt en direcció al Portet, per l'altre camí que va seguint la sèquia és per on tornarem
Els primers metres d'aquest tram es fan bé, la senda zigzagueja i ens fa la pujada més còmoda. En tot moment tindrem marques de PR i fites de pedres
El sender passarà per l'única pineda que trobarem en aquesta part de la serra
A partir d'ací el sender desapareix, començarem a caminar per roques i el camí es tornarà cada vegada més vertical
Finalment, arribarem a la part mes vertical de la pujada, a on haurem de fer alguna que altra trepada per a salvar el desnivell. Anirem seguint les marques blanques i grogues en tot moment. Deixem ací unes quantes fotos d'aquesta part
Ens prenem algun descans per admirar les vistes a les nostres esquenes
 |
| El Montgó |
 |
| El Carrascal de Parcent i el Cavall Verd |
El PR ens anirà acostant cada vegada més a la paret rocosa de la part dreta
Finalment, després d'haver suat un poquet arribarem a la part alta i al Portet d'Ondara. Trobarem un senyal amb varies indicacions
 |
| El portet d'Ondara |
 |
| Encreuament cap al cim |
Ara ve una altra part complicada de la ruta, anirem per la cresta de la serra, és ampla però incòmoda per tot el lapiaz que trobem fins al cim, les pedres estan erosionades, s'ha perdut la terra i anem botant entre roca i roca. A aquesta dificultat s'afegeix que quasi al final anem massa a prop de la paret vertical i del precipici.
Podem dividir aquesta pujada en dos parts, la primera fins a l'arbre que veiem a la primera foto. En aquesta part anirem botant entre les pedres i fins i tot fent alguna trepada en alguna d'elles
La segona part comença al passar l'arbre, on ja veurem el vèrtex geodèsic, ja no és tan costerut però es fa incòmode caminar per ací, tornarem a saltar entre pedra i pedra. Cada vegada veurem més a prop el cim. L'ascensió es fa lenta, la meua recomanació és seguir les marques de PR i els punts grocs el màxim possible, encara que de vegades és complicat
Finalment i després de mig quilòmetre de pujada prou llarga per aquesta cresta arribem al cim, ens hem guanyat les vistes que tindrem, farem cas al cartellet que trobem als peus del vèrtex geodèsic
Estem a 508 metres i des d'ací tindrem unes vistes increïbles. Tota la línia costanera al complet, des de Cullera fins a Xàbia amb el Montgó. Podem observar totes les serres més importants del nord d'Alacant. El Montgó, Bèrnia, més a la dreta la serra del Carrascal de Parcent, el Cavall Verd i la serra del Migdia. Al nord una gran plana amb la marjal de Pego-Oliva dominant les vistes i les serres pertanyents a la Safor, com el Mondúver i a l'oest tenim les Valls de la Marina
 |
| La Marjal de Pego-Olia |
 |
| El Montgó |
 |
| El Castell d'Aixa, la serra del Seguili i Bèrnia |
 |
| El Carrascal de Parcent, el Cavall verd i la serra del Migdia |
 |
| La serra del Migdia, El Miserat, el Benicadell i el cim de la Safor |
Després de gaudir de les vistes ens tocarà baixar per on hem vingut fins al senyal d'abans i anar, ara, en direcció font de Català.
Baixarem del Portet d'Ondara cap a l'ombria de las serra fins a un senyal i girarem l'esquerra
Aquest sender no presenta cap tipus de dificultat i en aproximadament un quilòmetre arribarem a la bifurcació senyalitzada de la font
Després de visitar la font tornarem a aquesta bifurcació i seguirem cap al Poblat Ibèric. A partir d'aquest encreuament anirem en contínua pujada fins a arribar, en uns quatre-cents metres, a la desviació del Portet de Beniarbeig. Anem a transitar per un tram molt frondós, en alguns casos la vegetació ens envoltarà completament
Quan arribem a l'encreuament de camins, haurem de seguir a la dreta, just per on el senyal no marca res, a l'esquerra tenim marcada a la paleta la pujada cap al Portet de Beniarbeig, però nosaltres cap a la dreta per on no està marcat
Aquest sender estarà totalment cobert per la vegetació, el margalló s'ha menjat quasi per complet el sender, haurem d'anar passant com bonament pugam
Finalment, els margallons desapareixen del sender i més amunt haurem de salvar un xicotet pas entre les roques, és una xicoteta trepadeta sense importància
Una vegada salvat aquest pas anirem cap a la dreta a buscar el poblat ibèric. En aquest coll tindrem unes fantàstiques vistes de la Marina
 |
| El Montgó |
 |
| Ondara i Beniarbeig |
 |
| El Carrascal de Parcent, el Cavall Verd, el Cocoll i la Serrella |
Segons ens hem pogut informar en el blog MiGeoblog: Geologia y más, en quest poblat, conegut com El Passet de Segaria s'han trobat abundants materials tant ibèrics com romans. Té forma d'una àmplia terrassa flanquejada per una sèrie de bancals més estrets. El poblat té dos accessos; un situat a l'extrem sud-oest on es localitzen les antenes de televisió del repetidor i l'altre accés es localitza en el límit nord-est que és per on hem vingut nosaltres.
Al poblat del Passet de Segària s'ha trobat abundant ceràmica ibèrica mostrant gran varietat de formes i diferents dimensions: àmforesi plats, així com estris de cuina com olles. S'han trobat fragments pintats amb bandes i filets amb decoració geomètrica i floral.
Els últims treballs del MARQ (2011) interpreten al jaciment com un dels fortins militars construïts pel general Quinto Sertorio al segle I a.C.
Seguint amb el nostre camí arribarem a les antenes del repetidor i baixarem fins al Mirador de Segària, a on tenim un àrea recreativa amb taules
 |
| Vistes de Benimeli,Sagra i Tormos des del Mirador |
Ara, per a baixar del mirador seguirem els passos del SL-CV 109 que va cap a Benimeli, tenim senyals que ens marquen per on desviar-se
En aquest baixada tindrem tant les marques del SL com les del PR-CV 415. Els dos senders, solapats en aquest tram, ens portaran a un conjunt hídric: un pou i un abeurador. La baixada és prou pedregosa, baixarem amb compte
En uns cinc-cents metres arribarem conjunt hídric, passant primer per una espiral de pedres que no arribem a endevinar que simbolitza
Girarem a l'esquerra, com bé marca el senyal i seguirem per aquesta frondosa i bonica pineda poc mes d'un quilòmetre fins que la senda passe pel costat d'uns bancals i arribe a una carretera asfaltada. Per ací tindrem una de les millors vistes de la serra, el seu perfil ens recorda a la serra de Bèrnia
Al poc de temps arribarem a un encreuament de camins, nosaltres seguirem cap a l'esquerra per anar buscant el canal de reg que ens retorne al punt de partida, cap a la dreta continua el SL-CV 158
Per aquest camí arribarem de nou als peus de la serra, passarem per una canonada i ens incorporarem a la sèquia, tindrem un senyal
En aquest punt tenim la possibilitat de pujar a la cova de Bolumini, però nosaltres ja estem cansats i la pujada sembla molt empinada, així que la deixem per a un altre dia.
Descartada la cova seguirem per la sèquia cap al parc de Segària, ens espera un molt còmode passeig sense cap desnivell, és curiós i agradable caminar per aquest canal
Finalment, sense desviar-nos del canal arribarem, en aproximadament quinze o vint minuts, de nou al parc de Segària, al cotxe i al final de la ruta de hui.
Salut i bon camí!!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada