El Cavall Verd

17/11/2017

Aquesta vegada ens desplacem a l'interior de la Marina Alta, concretament a Benimaurell, poble que juntament amb amb Campell, Fleix i la colònia residencial o sanatori de Fontilles formen el municipi de la Vall de Laguar. Anem a fer una ruta circular d'aproximadament deu quilòmetres que serà tota una aventura amb unes vistes fantàstiques.
Des del mateix poble de Benimaurell començarem a caminar per senda buscant el coll de Garga per a pujar a la cresta. Anirem crestejant la major part del recorregut fins arribar a la base del Cavall Verd on trobarem unes clavilles i una cadena per a facilitar-nos la pujada (aquest tram no el recomane a gent que no tinga experiència en la muntanya). Una vegada passades les clavilles i la cadena pujarem al cim per un camí rocós i amb alguna trepadeta. Al baixar tornarem per la cresta buscant el desviament que ens portarà de nou a Benimaurell

L'itinerari:

Benimaurell - Coll de Garga - Cavall Verd - Benimaurell

Les dades i el perfil de la ruta:

Aparcarem el cotxe i començarem la ruta en un pàrquing de terra situat en el mateix poble. No tindrem problemes per aparcar

Eixirem del pàrquing cap a la dreta i en uns pocs metres veurem el panell de la ruta

Ara ens fixarem en el panell que tenim al davant: nosaltres ara estem en el punt 1, des d'ací anirem al punt 3 roig per anar per tota la cresta fins arribar al punt 3 negre i pujar al Cavall Verd. Després tornarem per la cresta fins als punts 2 roig i 4 negre per on tornarem ací

En la ruta que farem hui va tindre lloc un dels episodis més sanguinaris de la trista història de l'expulsió dels moriscos de terres alacantines, l'exèrcit de Felip III va massacrar a milers de moriscos en aquest mateix lloc.

Tot va començar el 22 de setembre de 1609 quan es va publicar el decret d'expulsió de Felip III pel qual els descendents dels antics mudèjars disposaven de tres dies per acudir als ports d'expulsió només amb els béns que pogueren transportar, deixant enrere terres i patrimonis. 

Dies després va esclatar la revolta de la Vall de Laguar, a les abruptes muntanyes van acudir famílies senceres des de La Marina, el Comtat, la Safor o la Vall d'Albaida. En total uns 17.000 moriscos acampats a la Vall de Laguar, armats amb fones, pedres i alguna ballesta, es van enfrontar a cinc mil soldats dels terços de Nàpols i Sicília els quals els massacraren.

El líder de la revolta morisca va ser el cabdill Millini, natural de Guadalest, home de 50 anys i moliner d'ofici. Després de diversos dies de saquejos i combats, 11.000 moriscos es van rendir en el Cavall Verd, els que escaparen moriren resistint sense aigua ni menjar, encara que diuen les cròniques que molts d’ells es precipitaren al vuit, preferint aquest final a l'expulsió. De camí als ports de Dénia i Xàbia molts dels presoners van ser assassinats.

La llegenda del nom de Cavall Verd  ve per que la cresta de la muntanya té forma de cadira de muntar

El Cavall Verd des del Coll de Rates

Segons aquesta llegenda, Millini, la seua família i els seus seguidors, desesperats, van pujar a la cadira del Cavall amb l'esperança que arribés per la llunyania el cavall verd volador vingut d'Orient per a salvar-los. Evidentment no va arribar ningú i tot va acabar en tragèdia, per a molts historiadors va ser el primer genocidi de l'era moderna a Europa.

El Cavall Verd des del Castellet d'Orba

A la pàgina web de l'ajuntament de la Vall de Laguar se'ns conta una altra llegenda, semblant a l'anterior però diferent:

Entre la realitat i la ficció recorda la llegenda, que al segle XV va habitar aquestes valls una dona estranya, Ezme, que va pertànyer als últims representants de la cultura morisca, després d'habitar aquesta terra durant més de set segles i d'haver-la perfilat amb paciència i respecte, va ser obligada a abandonar-la. Ezme va recuperar de la memòria una vella profecia, segons la qual un fantàstic cavall verd salvaria al seu poble en els durs temps venidors. La bruixa morisca va trobar la imatge alliberadora retallada en l'horitzó de la vall: en la seva silueta va veure la cadira de muntar insinuada entre els dos pics amb escotadura al mig sobre l'enorme llom cobert de verdor de la serra. La profecia no es va complir però la silueta manté viu el record d'aquells que es van recloure en el seu cim reunint les seues últimes esperances al castell del Pop a cavall d'un cavall imaginari que mai va arribar

Després d'aquest breu relat de història extret de Alicante Vivo, d'un article publicat en El País el 12/04/2019 i de la pàgina web l'ajuntament de la Vall de Laguar continuarem amb la nostra ruta de hui.

Des del panell i seguint els senyals ens toparem amb un altre senyal el qual ens recorda que estem en el territori del fantàstic barranc de l'Infern, ruta que qualsevol senderista ha de fer sí o sí

Continuarem per dins de poble seguint les marques del PR fins a veure uns punts rojos a la paret d'un carrer, moment en el qual haurem de girar a la dreta

Seguint per aquest carrer eixirem del poble i començarem a pujar per asfalt fins arribar a un senyal

Ara hem de seguir en direcció Coll de Garga, ja que, nosaltres volem recórrer tota la cresta de punta a punta, per l'esquerra aniríem directament al Cavall Verd. Passarem pegats a una reixa que separa la senda d'una caseta i començarem l'ascens ja amb bones vistes de Benimaurell

En aquest primer tram la senda anirà guanyant alçada ràpidament, més endavant baixarà un poquet i anirem entre bancals d'oliveres per a després d'un quilòmetre i mig arribar a un camí asfaltat

Fantàstiques vistes per aquest sender

Benimaurell i Segària al fons

Una part del barranc de l'Infern

Quan arribem al camí d'asfalt trencarem a mà esquerra i veurem un senyal

Ens dirigim de nou a l'esquerra cap al Coll de Garga. Per aquest nou camí en continu ascens i una altra vegada entre bancals arribarem en uns sis-cents metres a una altra senyal

Aquesta nova senyal ens marca quatre possibles direccions, nosaltres anirem a l'esquerra cap al Cavall Verd, deixem de seguir les indicacions de Coll de Garga que quedarà a las nostra dreta

Arribats a aquest punt les vistes s'ampliaran molt més: davant nostre el Cocoll, la Serrella, la serra d'Aitana, Alfaro...

El nostre sender ara segueix cap a la cresta, al principi anirem en suau ascens per una pineda fins que en un tres i no res eixirem d'ella 

Finalment, arribarem a la cresta i se'ns ampliarà la vista encara més: a la dreta la Vall del Pop i a l'esquerra la Vall de Laguar amb la serra de Segària i el Montgó al fons

Ara sí, ara comença l'aventura. Podem i anem a dividir la cresta en dos trams, el primer va des d'on estem ara fins a un pal de senyalització que ens donarà la possibilitat de tornar a Benimaurell i el segon tram aniria des del pal fins al Cavall Verd

Tota la cresteria del Cavall Verd des del Cocoll

El primer tram de cresta el podem considerar més suau que el segon, en aquest últim el trajecte es torna més animat, trobarem alguns passos amb més verticalitat. El recorregut total de la cresta serà d'uns tres quilòmetres aproximadament.

El primer tram de cresta fins al pal de senyalització tindrà aproximadament un quilòmetre i tres-cents metres. Deixe ací unes fotos de com és aquest recorregut, encara que no presenta molta dificultat, en molts punts tindrem senda que va paral·lela a la cresta, podríem dir que més que complicat és un poc incòmode

La cresta baixarà un poc i arribarem al senyal

A partir d'ací començarem el segon tram de cresta que anirà fins al Cavall Verd, serà d'aproximadament un quilòmetre i set-cents metres. Aquest tram es més animat que el primer, la cresta és torna un poquet més vertical i més estreta. Trobarem alguns passos habilitats amb cadenes i clavilles per a fer el recorregut més senzill, encara que realment no són del tot necessaris per a gent que està acostumada a caminar per muntanya, de totes formes i com sempre extremarem la precaució. Deixe també ací unes fotos de com és aquest recorregut

Finalment, arribarem a la base del Cavall Verd, impressiona

Ara, hem de continuar cap a la dreta passant una creu pintada en una gran pedra que ens marca que el PR no continua per ací, nosaltres si

Seguirem uns quants metres més i anirem buscant en la paret una cadena i unes clavilles que ens permetran pujar, sempre amb precaució. Seran aproximadament uns tres metres el que haurem de salvar, però amb l'ajuda de la cadena i les clavilles es supera sense molta dificultat

Una vegada dalt haurem d'anar cap a la dreta, en aquest punt el camí no està molt clar, haurem d'anar seguint les poques fites que ens trobem, en algun tram les fites estan formades per dos pedres només

Com hem dit anirem cap a la dreta, arribarà un punt en el qual a la nostra esquerra ens apareix  la possibilitat per a pujar, el tenim marcat amb una fita (una xicoteta fita de dos pedres)

Una vegada salvat aquest escull i ja en la part de dalt girarem cap a l'esquerra per a seguir pujant, en aquest tram final de tindrem marques grogues i blanques. Si anàrem cap la dreta arribaríem al segon cim del Cavall Verd, nosaltres ho deixem per a un altre dia

El segon cim del Cavall Verd

Anirem a l'esquerra (com hem dit abans) i cap amunt seguint les marques i ajudant-nos amb les mans en alguns punts

Finalment, i després d'haver suat un poquet arribarem a la part més alta, estem a 792 metres. Després de l'esforç ens toca gaudir de les vistes

El Montgó i segària

Campell

Fleix i Campell

Benimaurell i Fleix

La cresta

La Serrella Aitana i el Cocoll

La Vall de Pop

Ara, després de gaudir d'aquest espectacle paisatgístic ens tocarà baixar i tornar per la cresta a on estava el senyal, per ací tornarem a Benimaurell

 La tornada també ens regala fantàstiques imatges

Una vegada al coll ens desviarem cap a la dreta i començarem a baixar

Aquest nou sender ens portarà en poc menys d'un quilòmetre a la bifurcació del principi de la ruta

En un tres i no res arribarem de nou a Benimaurell, al cotxe i al final de la ruta hui.

Salut i bon camí!!