Senders de Ròtova

06/04/2014

Aquesta vegada ens desplacem a l'interior de la Safor, concretament a Ròtova, poble situat al voltant d'un dels afluents del Serpis: el Vernissa i el qual juntament amb els municipis d'Alfauir, Almiserà, Castellonet de la Conquesta i Llocnou de Sant Jeroni forma part de la Vall de Vernissa. 
Anem a fer una agradable ruta d'uns deu quilòmetres que transcorre seguint els passos del PR-CV 100.

L'itinerari:

Ròtova - Aqüeducte - Font de les Galeries - Castell de Borró - Forn de Calç - Penyal de l'Esclusa - Picaio - Alt de les Àguiles - Font dels Llibrells - Simeta del Gall - Ròtova




Les dades i el perfil de la ruta:



La ruta de hui comença al Carrer Molinet. Una vegada aparquem el cotxe veurem el panell de la ruta i unes senyalitzacions de GR

Inici de la ruta

Ens desviarem per carretera seguint les indicacions d'Almiserà i Llocnou de Sant Jeroni, en aquest tram seguirem les marques conjuntes de PR i GR.


Anirem per camí asfaltat entre casetes i camps de cultiu al voltant d'uns huit-cents metres, passarem dos vegades pel riu, la segona vegada veurem de seguida un desviament a mà dreta que ens portarà per un camí de terra i canyissar pegats a la Penya Roja, en aquest encreuament trobarem una senyal vertical que ens marca direcció Aqüeducte. Ens desviarem per ací

Les parets de la Penya Roja

De seguida arribarem a uns pilons fixes que quan el riu porte un poc més d'aigua ens han d'ajudar a passar a l'altra banda, però compte, ja que, no són molt alts i com el Vernisa baixe un poc carregat ja no ens serviran per a passar, hui no tenim aquest problema

Creuant el riu

Res més passar a l'altra banda del riu arribarem a un dels racons més bonics de la ruta de hui: un aqüeducte del segle XV, la senda es transforma en un camí empedrat.
Es tracta d'un aqüeducte d'un únic arc ogival, edificat al segle XV per a que la sèquia de l'Arcada pogués salvar el Barranc Blanc i arribar fins al convent de Sant Jeroni de Cotalba. Està construït en pedra i argamassa i encara poden rastrejar les petjades de les canyes utilitzades en l'encofrat en una de les bases de l'arc

La cara sud de l'aqüeducte

La cara nord de l'aqüeducte

Una poc més endavant passarem per baix d'una passarel-la que suposem que serveix per a passar caminant d'un costat a un altre per dalt del barranc d'Atanasi


Seguirem barranc amunt en direcció a la Font de les Galeries i ens trobarem amb un altre aqüeducte i alguns panells cremats.
A partir d'ara seran molt evidents les restes de l'incendi que va assolar aquesta zona en el mes d'abril de l'any 2011. Aquest incendi va arrassar 1.480 hectàrees. Es va cremar part dels termes municipals de Benicolet, Llutxent, Almiserà i Ròtova, arrasant al seu pas els barrancs d'Atanasi (en el qual estem ara) i el Blanc

Aqüeducte en el barranc d'Atanasi

Panell cremat i sender

Uns vint minuts després del primer aqüeducte arribarem a la Font de les Galeries, un bon lloc per a refrescar-se

La Font de les Galeries

Després de fer la parada de rigor a la font continuarem i un poc més amunt ens apareix una senda a mà dreta, si la seguim ens portarà en uns cinc o deu minuts al Castell de Borró o al que queda d'ell, ens desviarem per a visitar-lo, aquest desviament és d'anada i tornada. 
En aquest punt si seguíssim recte arribaríem al refugi de casa García i cap a l'esquerra pujaríem al Picaio passat pel forn de calç i el penyal de l'Esclusa, per aquesta última senda és per on pujarem després de visitar el castell

Les restes del castell des del sender

Les primeres notícies sobre el castell apareixen en la Crònica de Jaume I, on se'l vincula amb el castell de Bairén, tal com succeïa amb els castells de Palma, Vilella i Vilallonga.
La seua funció com a castell acaba, segurament després de les revoltes del cabdill musulmà Al-Azraq. La suposada ocupació dels cristians, a més de ser curta, no va representar cap millora d'importància per al castell, per la qual cosa les restes que vegem hui en dia són les corresponents al castell musulmà.
El castell es troba al cim d'una penya de 240 metres d'altitud envoltat per diverses penyes, com són la penya Esclusa, a l'Oest, el Picaio, al Nord-est, la Planícia al Nord i l'Alt de la Planícia a l'Est. Per la part est i oest baixen dos barrancs, el Blanc i el d'Atanasi respectivament, que aboquen al riu Vernissa, el qual es troba al sud del castell regant les hortes de tarongers

La muralla del castell

Al final del camí es troba la primera torre rodona aixecada en maçoneria i amb una gran espitllera apuntant a la senda. Al costat nord de la torre i seguint cap a l'est hi ha una gran i llarga muralla, avui mig enderrocada, que va haver de ser l'únic accés al castell.
A la part central del recinte emmurallat es troben unes construccions fetes amb tàpia d'una amplada menor, exceptuant l'aljub que posseeix gruixuts murs perquè no es filtre l'aigua. La superfície del recinte emmurallat és de 3.700 metres quadrats aproximadament

La muralla del castell

Si entrem al castell i seguim un poc més amunt tindrem molt bones vistes

El Benicadell

La Cuta i el circ de la Safor

La serra Falconera

Després de visitar el castell tornarem cap a la font de les Galeries i seguirem el senyal en direcció al forn de calç 

Senyal al terra a causa de l'incendi

Passarem pel forn i el sender ens pujarà cap al Penyal de l'Esclusa

Forn de calç

El Penyal de l'Esclusa se'ns presenta com un fantàstic mirador

El barranc d'Atanasi des de la Penya Esclusa

El circ de la Safor i la Cuta des de la Penya Esclusa

Tornem a veure un altre senyal al terra que ens marca el camí cap al Picaio. Ara ve el tram més dur de la ruta, una bona pujada d'un quilòmetre que ens farà suar tot el que no hem suat des que hem començat a caminar, transitarem per sendes prou pedregoses les quals a causa de l'incendi no estan molt clares. Tot i que no estan clares del tot segueixen estant definides i anirem trobant senyals al terra que ens marquen la direcció, els pals de fusta s'han cremat tots en l'incendi, tots els senyals de la ruta els trobarem al terra

Sender cap al Picaio

Treu el cap el Mondúver

Senyal al terra

Des del Picaio gaudirem d'unes vistes encara millors que des de la Penya Esclusa

El Picaio

El Mondúver

La serra Falconera

L'interior de la Safor i el Montgó

El Benicadell

Des del Picaio i en un poc més de cinc-cents metres arribarem al coll de l'Alt de les Àguiles, ací trobarem un altre encreuament de sendes, per la dreta anirem cap a la Font dels Llibrells que és per on anirem després, nosaltres ara continuem recte i en uns quatre-cents metres estarem en l'Alt de les Àguiles

Senyal al coll de l'Alt de les Àguiles

L'Alt de les Àguiles des del Coll

Alt de les Àguiles

Estem a 583 metres i tindrem unes vistes espectaculars. El Mondúver, el Molló de la Creu, la silueta del Montgó, la serra de Segària, la serra Gallinera, el circ de la Safor i el benvolgut Benicadell

El Mondúver

Als nostres peus el barranc del Garrofer i al fons la serra Falconera

La serra Falconera, la serra Gallinera, el Montgó i la serra de Segària

La Cuta i el circ de la Safor

El Benicadell i la Vall d'Albaida

Una vegada hem gaudit les vistes tornarem per on hem vingut fins a l'encreuament que abans hem passat de llarg al coll i ens desviem cap a l'esquerra. Per aquest sender i en uns cinc-cents metres ens desviarem de nou cap a l'esquerra per a visitar la Font dels Llibrells, aquest desviament es d'anada i tornada.
La bonica senda ens baixa fins a la confluència de l'Alt de l'Aigua i l'Alt de l'Àguila, on naix el barranc dels Garrofers. A l'ombra de quatre pins que han sobreviscut a les flames trobarem la font

Sender cap a la font

Els quatre pins a on trobarem la font

La Font dels Llibrells

La bassa de la Font dels Llibrells

Després de visitar la fons tornarem a l'encreuament i continuarem la marxa cap avall, cap a la Simeta del Gall amb molt bones vistes de la costa


En uns vint minuts arribarem la Simeta de Gall, l'obertura és reduïda i no es pot distingir el seu interior.
Des d'ací tindrem una bona panoràmica de la muralla que li queda al Castell de Borró

La muralla del Castell de Borró

A partir d'ací farem una llarga baixada d'uns dos quilòmetres per senda pedregosa i erosionada fins arribar a una carretera asfaltada

Sender cap a la carretera

Una vegada en la carretera girarem la dreta, passarem per un pont i ja estarem en Ròtova, pels carrers del poble arribarem al cotxe i al final de la ruta de hui.

Salut i bon camí!!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Vall d'Alcalà: Despoblats moriscos, neveres i els masos de Capaimona

El cim de les Covatelles des d'Oliva

L'Ombria del Benicadell: Castell de Carrícola, Font del Melero, Nevera de Joaquim, Nevera de Diego i Font Freda