L'alt de la Codolla
10/05/2014
Aquesta vegada ens desplacem a la serra de Mariola, aquesta serra va ser declarada Parc Natural el 8 de gener de 2002. Amb una extensió de 16.000 hectàrees, situades entre les comarques de la Vall d'Albaida, l'Alcoià i el Comtat, inclou els municipis d'Agres, Alcoi, Alfafara, Banyeres de Mariola, Bocairent, Cocentaina i Muro. Destaca per les abundants fonts, els nombrosos masos i una gran xarxa de camins, que evidencien la intensa activitat d'aprofitament dels recursos naturals.
Anem fer una ruta circular de poc més de set quilòmetres en la qual pujarem al punt més alt de la comarca de la Vall d'Albaida: l'alt de la Codolla. Situat en el terme municipal de Bocairent i amb 1169 metres es converteix en el sostre comarcal superant al mític Benicadell (1104 metres).
Començarem a caminar des de la font de Mariola i pujarem al Castell homònim, des del castell emprendrem un trajecte per tota la lloma d'uns dos quilòmetres fins arribar a l'alt de la Codolla, aquest tram és tot camp a través i se li pot fer complicat a la gent no acostuma a caminar per aquest tipus de terrenys. Des del punt més alt de la Vall d'Albaida baixarem per l'altra part de la lloma i visitarem un parell de vestinquers, i posteriorment un parell de neveres. És una ruta curta però amb un llarg tram camp a través, només recomanable per a gent amb experiència.
Font de Mariola - Castell de Mariola - Alt de Mariola - Alt de la Codolla - Ventisquer de l'Alt de la Codolla I - Ventisquer de l'Alt de la Codolla II - Cava de l'Alt de la Codolla - Cava Gran (Cavetes de Xàtiva) - Font de Mariola
Les dades i el perfil de la ruta:
La ruta de hui comença en l'àrea recreativa de la Font de Mariola. És pot aparcar el cotxe sense problemes, primer pegarem una ullada a la zona de la font
Després de pegar una volta per la zona de la font pujarem directament al Castell de Mariola, la senda que puja al castell naix just a l'altra part de la pista de l'area recreativa
La pujada al castell és curta (no arriba al quilòmetre) però ens farà suar un poquet. Del castell només queda una torre però les vistes valen la pena, es tracta d'una torre de vigilància probablement del segle XI
Una vegada hem gaudit de les vistes seguirem per la lloma deixant el castell a les nostres esquenes
A partir d'ací el camí es torna més complicat, no hi ha senda, haurem d'anar camp a través. Primer baixarem una xicoteta depressió per a després continuar cresta amunt. La major part del recorregut és camp a través i sense cap tipus de senyalització, cal anar amb compte, si no sou molt amics del camp a través el trajecte que realitzarem a partir d'ara no serà del vostre gust.
Ens espera un recorregut d'uns dos quilòmetres: en alguns trams d'aquest ens trobarem amb traces senda, en altres hi haurà alguna que altra fita de pedres, en algun que altre tram anirem per grans roques i en alguns simplement anirem entre els matolls.
En aquest recorregut passarem per l'alt de Mariola i per algun altre alt que no sabem identificar, ja que, trobarem algunes grans piles de fites de pedres
Després de gaudir d'aquestes vistes baixarem de l'alt de la Codolla recte, seguirem fins al final de la lloma i, com en tot aquest tros, anirem camp a través. Baixarem amb precaució ja que, haurem de fer alguna destrepada per unes quantes grans roques a on els matolls i els arbres no ens deixaran molt de marge de maniobra, aquest serà el tram més complicat de la ruta, avançar ací serà complicat.
Com vegem en les fotos tenim que baixar des de les roques de dalt
Una volta baix podrem veure dos ventisquers, el Ventisquer de l'Alt de la Codolla I i el Ventisquer de l'Alt de la Codolla II.
El primer ventisquer és de forma circular, amb un diàmetre de 7 metres i una profunditat actual d'un metre. Existeixen vestigis d'un mur de pedra seca a les parets interiors del mateix, la part que es troba cap al sud està terraplenada a conseqüència de l'arrossegament de terra per les pluges.
El segon ventisquer és de forma circular, amb un diàmetre de 9,50 metres i una profunditat actual de l,6 metres, no hi ha vestigis que hi hagués murs de pedra que envoltaran el pou a l'interior i exterior
Transitarem per ací poc menys d'un quilòmetre fins a enllaçar amb una pista, a partir d'ací s'ha acabat caminar camp a través
Seguint la pista, en molts trams coberta per molta vegetació, anirem pujant fins a trobar-nos de cara amb la segona de les caves de hui: la Cava Gran (Cavetes de Xàtiva), el seu estat de conservació és millor que l'anterior.
Aquesta construcció és circular, amb un diàmetre de 8'45 metres i una profunditat de 6 metres des de la porta de càrrega i de 9'50 metres des de la cúpula, quan encara existia en la seua totalitat. En l'actualitat es troba derruïda, amb una obertura de 7 metres i l'alçada actual des del punt més alt de les restes de la cúpula és de 8'45 metres. L'ample de la cúpula és de 30 i 40 cm
Adossats a la cúpula a la part exterior hi ha tres contraforts d'un metres de llarg per 90 cm d'ample, i l'alçada és de d'un metre. Aquests contraforts eren per enfortir un mur construït de maçoneria, amb una alçada de l'50 metres i una amplada de 80 cm. Per damunt d'aquest mur descansa la cúpula. En aquest mur també es troben les dues portes de càrrega que tenen unes dimensions de 80 cm. d'ample per 1'20 d'alt. Les parets de l'interior del pou estan construïdes de pedra seca en la seua totalitat. La porta d'entrada a l'interior del pou està orientada cap a llevant, sent el llarg del túnel de 4'60 metres i l'ample de 1'70 metres i 2'05 metres d'alçada
La porta per la cara exterior se'ns presenta amb arc rebaixat construït de pedra estreta i allargada, i els suports de l'arc també són de pedra. Hi ha un mur de contenció amb direcció de nord a sud d'una altura que oscil-la entre els 2'4 metres i l'ample del mur de 80cm., estant reforçat per quatre contraforts. En aquest mur de contenció es troba la porta d'entrada al pou ja esmentada.
Aquesta vegada ens desplacem a la serra de Mariola, aquesta serra va ser declarada Parc Natural el 8 de gener de 2002. Amb una extensió de 16.000 hectàrees, situades entre les comarques de la Vall d'Albaida, l'Alcoià i el Comtat, inclou els municipis d'Agres, Alcoi, Alfafara, Banyeres de Mariola, Bocairent, Cocentaina i Muro. Destaca per les abundants fonts, els nombrosos masos i una gran xarxa de camins, que evidencien la intensa activitat d'aprofitament dels recursos naturals.
Anem fer una ruta circular de poc més de set quilòmetres en la qual pujarem al punt més alt de la comarca de la Vall d'Albaida: l'alt de la Codolla. Situat en el terme municipal de Bocairent i amb 1169 metres es converteix en el sostre comarcal superant al mític Benicadell (1104 metres).
Començarem a caminar des de la font de Mariola i pujarem al Castell homònim, des del castell emprendrem un trajecte per tota la lloma d'uns dos quilòmetres fins arribar a l'alt de la Codolla, aquest tram és tot camp a través i se li pot fer complicat a la gent no acostuma a caminar per aquest tipus de terrenys. Des del punt més alt de la Vall d'Albaida baixarem per l'altra part de la lloma i visitarem un parell de vestinquers, i posteriorment un parell de neveres. És una ruta curta però amb un llarg tram camp a través, només recomanable per a gent amb experiència.
Font de Mariola - Castell de Mariola - Alt de Mariola - Alt de la Codolla - Ventisquer de l'Alt de la Codolla I - Ventisquer de l'Alt de la Codolla II - Cava de l'Alt de la Codolla - Cava Gran (Cavetes de Xàtiva) - Font de Mariola
Les dades i el perfil de la ruta:
Panell i aparcament |
La font de Mariola |
L'àrea recreativa de la Font de Mariola |
La Font de Mariola |
Després de pegar una volta per la zona de la font pujarem directament al Castell de Mariola, la senda que puja al castell naix just a l'altra part de la pista de l'area recreativa
Panell i al fons la senda del castell |
Senda del castell |
Senda del castell |
La pujada al castell és curta (no arriba al quilòmetre) però ens farà suar un poquet. Del castell només queda una torre però les vistes valen la pena, es tracta d'una torre de vigilància probablement del segle XI
El Castell o Torre de Mariola |
El Castell o Torre de Mariola |
Vistes des del castell |
Vistes des del castell |
Una vegada hem gaudit de les vistes seguirem per la lloma deixant el castell a les nostres esquenes
El castell de Mariola |
A partir d'ací el camí es torna més complicat, no hi ha senda, haurem d'anar camp a través. Primer baixarem una xicoteta depressió per a després continuar cresta amunt. La major part del recorregut és camp a través i sense cap tipus de senyalització, cal anar amb compte, si no sou molt amics del camp a través el trajecte que realitzarem a partir d'ara no serà del vostre gust.
Ens espera un recorregut d'uns dos quilòmetres: en alguns trams d'aquest ens trobarem amb traces senda, en altres hi haurà alguna que altra fita de pedres, en algun que altre tram anirem per grans roques i en alguns simplement anirem entre els matolls.
En aquest recorregut passarem per l'alt de Mariola i per algun altre alt que no sabem identificar, ja que, trobarem algunes grans piles de fites de pedres
Traça de senda |
Fita de pedres |
Alguns dels trams que hem de recórrer, sense senda ni marques |
Una mirada al darrere, d'on venim |
Tram de caminar per roques |
Gran fita en la cresta |
Últim tram de pujada cap a l'alt de la Codolla entre matolls |
Finalment, als dos quilòmetres d'haver abandonat el Castell de Mariola ens trobarem amb l'alt de la Codolla. No trobarem cap marca ni cap fita de pedres que ens ho indique, ho sabrem perquè tot estarà als nostres peus.
Estem a 1169 metres, al punt més alt de la Vall d'Albaida, molt bones vistes de la serra de Mariola, del Montcabrer i de la Font Roja
L'alt de la Codolla |
El punt el qual creiem que és exactament |
El Montcabrer |
Una part de la serra de Mariola |
Una altra part de la serra de Mariola i la serra Grossa |
Com vegem en les fotos tenim que baixar des de les roques de dalt
Per on hem baixat |
El primer ventisquer és de forma circular, amb un diàmetre de 7 metres i una profunditat actual d'un metre. Existeixen vestigis d'un mur de pedra seca a les parets interiors del mateix, la part que es troba cap al sud està terraplenada a conseqüència de l'arrossegament de terra per les pluges.
El segon ventisquer és de forma circular, amb un diàmetre de 9,50 metres i una profunditat actual de l,6 metres, no hi ha vestigis que hi hagués murs de pedra que envoltaran el pou a l'interior i exterior
Una vegada baix de la lloma de l'alt de la Codolla i vists els dos ventisquers seguirem cap l'esquerra seguint en algun tram el traçat de senda que apareix i en altres camp a través, anirem encaminant-nos cap al mig del barranc. En uns cinc-cents metres arribarem a la primera cava de les dos de hui: la cava de l'Alt de la Codolla, es troba en molt mal estat i és prou desconeguda pel públic en general
Cap al barranc |
A la part esquerra ens apareixerà la cava. La construcció és circular, amb un diàmetre de 7'50 metres i la profunditat és variable: 3'60 metres per la seua cara nord i de 5 metres per la seua cara sud. Les parets de la nevera estan construïdes de pedra seca, i les pedres són d'una mida considerable
La cava de l'Alt de la Codolla |
No existeixen actualment parets exteriors que envolten el pou, tot i que s'observa el lloc on hi havia les portes de càrrega. L'estat actual en què es troba és ruïnós, ja que hi ha dos ensorraments de les parets de pedra localitzades en els murs nord i sud, a l'interior del pou hi ha una gran acumulació de pedres que procedeixen del conjunt de la cúpula
Murs de la cava |
Murs de la cava |
Murs de la cava |
Després de visitar la cava seguirem pel camí d'abans, anirem camp a través i a trams per una espècie de traça de senda que ens va marcant el barranc
Traça de senda |
Una vegada en la pista haurem d'estar atents, uns cent metres després ens hem de desviar cap a l'esquerra per un altra pista que està prou difuminada i poc transitada
Pista difuminada |
Pista difuminada |
Seguint la pista, en molts trams coberta per molta vegetació, anirem pujant fins a trobar-nos de cara amb la segona de les caves de hui: la Cava Gran (Cavetes de Xàtiva), el seu estat de conservació és millor que l'anterior.
Aquesta construcció és circular, amb un diàmetre de 8'45 metres i una profunditat de 6 metres des de la porta de càrrega i de 9'50 metres des de la cúpula, quan encara existia en la seua totalitat. En l'actualitat es troba derruïda, amb una obertura de 7 metres i l'alçada actual des del punt més alt de les restes de la cúpula és de 8'45 metres. L'ample de la cúpula és de 30 i 40 cm
La cava Gran de les cavetes de Xàtiva |
La part de dalt de la cava |
Adossats a la cúpula a la part exterior hi ha tres contraforts d'un metres de llarg per 90 cm d'ample, i l'alçada és de d'un metre. Aquests contraforts eren per enfortir un mur construït de maçoneria, amb una alçada de l'50 metres i una amplada de 80 cm. Per damunt d'aquest mur descansa la cúpula. En aquest mur també es troben les dues portes de càrrega que tenen unes dimensions de 80 cm. d'ample per 1'20 d'alt. Les parets de l'interior del pou estan construïdes de pedra seca en la seua totalitat. La porta d'entrada a l'interior del pou està orientada cap a llevant, sent el llarg del túnel de 4'60 metres i l'ample de 1'70 metres i 2'05 metres d'alçada
L'interior de la cava |
L'interior de la cava |
La porta per la cara exterior se'ns presenta amb arc rebaixat construït de pedra estreta i allargada, i els suports de l'arc també són de pedra. Hi ha un mur de contenció amb direcció de nord a sud d'una altura que oscil-la entre els 2'4 metres i l'ample del mur de 80cm., estant reforçat per quatre contraforts. En aquest mur de contenció es troba la porta d'entrada al pou ja esmentada.
Entrada a la cava |
Entrada a la cava |
Des de la cava seguirem per aquesta pista mig difuminada i en un quilòmetre i dos-cents metres arribarem a la pista principal
Una vegada arribem a la pista principal girarem a l'esquerra i només ens quedarà un còmode passeig de menys d'un quilòmetre fins arribar a la font de Mariola, al cotxe i al fina de la ruta de hui.
La pista principal de tornada a la font |
Salut i bon camí!!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada