21/05/2014
Espectacular i preciosa ruta passant per tres cims de més de 1300 metres de la Serrella. Pujarem a la Mallada del LLop, Pic de Serrella o Morro del Regall i al Pla de la Casa. A la Serrella la podem considerar els "Pirineus d'Alacant", paradís de la roca i de les pedreres, el seu perfil és el d'una serra allargada amb molts pics, enclavada entre les comarques del Comtat i la Marina Baixa, forma part a la vegada d'una alineació muntanyenca amb la serra de la Xortà.
Anem a fer una ruta d'uns d'uns catorze quilòmetres començant en el poblet de Fageca, passarem per Famorca, pujarem fins a la Cava de la Font del Noguer abans d'arribar a la Mallada del LLop, anirem per la seua cresta fins al Pic Serrella i arribarem després d'una bona pujada a la nevera i al cim del Pla de la Casa, punt més alt de la Serrella, per a tornar a Fageca pel Barranc del Moro, una ruta espectacular. És una ruta amb una certa dificultat, no la recomanem a persones que no disposen d'un bon estat físic.
L'itinerari:
Fageca - Famorca - Font del Noguer - Cava de la Font del Noguer - La Mallada del LLop - Pic de Serrella - Cava del Pla de la Casa - Pla de la Casa - Font del Moro - Fageca
La ruta de hui comença en Fageca, un encantador poblet de l'interior del Comtat amb cent habitants
Les dades i el perfil de la ruta:
Començarem a caminar des de Fageca, bàsicament tindrem tot el poble per a poder aparcar. Nosaltres aparquem al final d'aquest poblet de cent habitants (final si accediu des de l'oest).
Ens apareix a mà dreta una costera asfaltada la qual seguirem, passarem per la font de l'Esperit Sant a on està situat el llavador del poble
 |
| La font de l'Esperit Sant |
Més cap avall veurem un senyal, es tracta d'un senyal del PR-CV 168, el qual té el seu inici oficial en Benimassot i s'endinsa pel barranc de Malafí, té un recorregut circular de 35 quilòmetres. El seguirem fins arriba a Famorca, un altre encantador poblet que actualment té cinquanta-tres habitants. Aquest tram serà un còmode passeig entre bancals, en uns 20-25 minuts arribarem
 |
| Senyal del PR-CV 168 |
 |
| La còmoda pista que ens porta a Famorca |
 |
| Fantàstiques vistes de la Serrella des la pista |
 |
| Si ens girem també bones vistes |
Una vegada en Famorca no hi ha pèrdua, buscarem el panell del PR-CV 168 i l'únic carrer de poble que va serra amunt. El panell està situat en la Plaça la Font
 |
| Els carrers de Famorca |
 |
| Panell del PR-CV 168 i darrere la costera per la que ens desviem |
Els primers metres de pujada seran per un camí asfaltat que abandonarem uns dos-cents metres després per a començar a pujar per senda. El desviament per senda està en un revolt del camí, ens haurem de desviar per un muret de pedra en sec, trobarem algun punt blau que ens marca els desviament
 |
| Primers metres per pista i la Serrella |
 |
| Desviament a senda |
 |
| Sender |
A partir d'ací fins a la plana del Noguer la senda està molt clara, trobarem algunes fites de pedra i algunes marques blaves, però no té pèrdua.
En els primers metres el sender ens portarà pel costat de camps de cultiu pegats al barranc de l'Era, més avant el creuarem i començarem a pujar per molts ziga-zagues.
Anirem pujant sense pausa per la serpentejant senda que anirà seguint diverses casetes utilitzades per a la canalització de l'aigua, la pujada és forta i dura
 |
| Primers metres de sender abans de creuar el barranc, tenim punts blaus |
 |
| Una vegada creuat el barranc el sender es fa més rocós i comencen els ziga-zagues |
 |
| Famorca i la serra d'Almudaina |
 |
| La serra d'Almudaina i al fons el Benicadell |
 |
| Una de les casetes d'aigua |
Finalment, arribarem al pla del Noguer, el primer que veurem a mà dreta serà un sester
 |
| Sester en la part alta i el Benicadell |
Poc després estarem immersos en un impressionant paratge que les fotos no poden descriure
 |
| La Plana del Noguer des del sender que baixa de la Mallada Verda |
 |
| La Plana del Noguer des de la nevera |
Passarem per un bosquet i un poc més amunt veurem la font del Noguer i la nevera
 |
| Sender cap a la font |
 |
| La Font del Noguer |
Es tracta d'una nevera del segle XVIII de planta circular excavada parcialment en una àrea deprimida que presenta el seu major desnivell a la part septentrional.
Per la part exterior la construcció mostra un sòlid edifici d'un poc més de 12 metes de diàmetre i uns murs de 1,15 metres de grossor que superen els 3 metres d'alçada
L'interior permet observen un pou de 9,90 metres de diàmetre i una alçada (fins al nivell exterior) de 8,40 metres. La capacitat d'emmagatzematge seria d'uns 650 m3.
El fons apareix amb erosions (caiguda de la coberta) i vegetació. L'heura cobreix gran part del mur que s'orienta al nord
La coberta està derruïda. Respon al tipus de falsa cúpula de maçoneria de forma hemisfèrica i el seu desenvolupament (per la part interior) s'inicia a nivell de la base de les portes.
Conserva les seves quatre portes a nivell de l'exterior, enfrontades i orientades als punts cardinals. La construcció de les mateixes empra pedra de l'entorn i les obertures presenten la llinda en arc de mig punt i amb una alçada d'entre 1,65 a 2,10 metres. L'amplitud d'aquestes portes oscil-la entre 1,35 i 1,70 metres
Una vegada visitada la nevera seguirem amb el nostre camí i ens dirigirem cap a l'esquerre travessant una pedrera, anirem cap al coll que formen la Mallada del Llop i la Penya el Noguer. Pujarem entre les dos crestes que formen una canal, després del coll ens trobarem amb una fondalada que es diu Pla del Pouet
 |
| Travessant la pedrera cap a la canal |
 |
| Sester a la part dreta |
 |
| La canal que es forma entre la Penya el Noguer i la Mallada del Llop, anirem cap amunt |
 |
| El Pla del Pouet |
 |
| El Pla de Pouet |
 |
| La serra de Segària, el Cavall Verd, el Cocoll i el Montgó des del Pla de Pouet |
Una vegada ací remuntarem un poc i pujarem a mà dreta per una senda prou difuminada. Hi haurà trams on bàsicament pujarem camp a través, recomanem anar fent ziga-zagues per a pujar amb més facilitat, en calma i cap amunt
 |
| Cap amunt |
Arribarem a la part de dalt i les vistes s'ampliaran molt més, caminant uns quants metres ja veurem el vèrtex geodèsic de la Mallada del Llop, estem a 1360 metres
 |
| La Mallada del Llop |
L'embassament de Guadalest, Aitana, la serra de Mariola, el Benicadell, el Mondúver, el Puig Campana, la serra Gelada, el Montgó, Segària, la Mediterrània, unes vistes fantàstiques
 |
| La Xortà, Bèrnia, l'embassament de Guadalest, la serra Gelada i Aitana |
 |
| A la part dreta treu el cap el Puig Campana, es veu el Tall de Rotllà |
 |
| Aitana |
 |
| Al fons la serra de Crevillent, el Maigmó, la serra de l'Arguenya i els Plans |
 |
| La serra de Mariola, el Benicadell, la serra d'Almudaina |
Ara anem a començar un fascinant recorregut per la cresta que ens anirà deixant unes fantàstiques panoràmiques
 |
| La cresta |
Al voltant d'un quilòmetre després d'abandonar la Mallada del Llop ens trobarem amb el Pic de Serrella o Morro del Regall, 1319 metres, està marcat amb una fita de pedres
 |
| El Pic de Serrella o Morro del Regall |
Vistes privilegiades també des d'aquest cim
 |
| La serra de Mariola, Almudaina i el Benicadell |
La joia de la corona de la Serrella i el nostre següent objectiu: El Pla de la Casa
 |
| Fantàstic!! |
Quan passem el Pic de Serrella o Morro del Regall hem de seguir més o menys recte i començar a baixar per una costera empinada i pedregosa. Com a referència es pot prendre l'arbre de la foto, abans d'arribar a ell ens desviem a l'esquerra pedrera avall.
La nostra intenció és baixar fins al barranc del Moro per un vertiginós runar. Quan arribarem baix d'aquesta pedrera enllaçarem amb la senda que ens portarà als peus Pla de la Casa
 |
| Referència per a desviar-se |
 |
| Baixant per la pedrera |
 |
| El que hem baixat de moment a les nostres esquenes |
 |
| En la baixada ens haurem d'anar encaminant cap a l'esquerra |
 |
| El Pla de la Casa |
En arribar al fons del barranc del Moro enllaçarem amb una senda que costeruda ella anirà enfilant-nos cap al pla. Quan arribem als peus del Pla de la Casa la ruta és tornarà molt exigent, encara que la senda està senyalitzada amb les marques de PR-CV 182, la major part transcorrerà per pedrera.
Seguint cap amunt arriba un moment en que la senda es convertirà en rocosa i tindrem diverses escales de sendes, no estarà clar per quina anar, amb intuïció i seguint la més gran anirem bé
 |
| Sender al fons del barranc |
 |
| Sender cap als peus del Pla de la Casa |
 |
| Quin espectacle!! |
Haurem d'estar atents i un poc més amunt girar a la dreta, trobarem un senyal, anirem encarant i enfilant la exigent pujada que ens espera, apareixen les marques de PR-CV 182. Des de baix impressiona molt
 |
| Vistes del que hem recorregut fa res |
Tota aquesta pujada transcorre per pedrera, ascendint abruptament entre les roques. Intentarem seguir les marques del PR o per on mes còmode se'ns faça anem tirant, ens ho prenem amb calma
Una vegada en la part alta se'ns presenta un fantàstic pla a on estan les restes de la nevera (per a pujar ací a baixar el gel...)
 |
| El Pla de la Casa |
El dipòsit està excavat en un terreny regular. A nivell exterior es distingeix un mur molt arrasat, de 1,10 metres de grossor, que adopta una forma circular. L'àrea immediata a la construcció, principalment la part sud-oest i oest, presenta una espècie d'espai rectangular empedrat i delimitat en els seus extrems majors per amuntonaments de pedra, que sembla tenir una funcionalitat de via d'accés al pou
Per a la construcció de les parets de l'interior de la nevera es va utilitzar maçoneria regular de pedra calcària en sec. Planta circular de 11,15 m de diàmetre i 13 m de profunditat (fins al nivell de la coronació). La seva capacitat s'estima en uns 1.270 m3. El fons presenta un farciment de pedres i escassa vegetació. A 11 m sobre el fons s'obre una porta de comunicació amb l'exterior, situada al NE, i protegida per un túnel o espai voltat
La coberta del dipòsit, pel que sembla de teules, va haver de sustentar-se sobre dos arcs creuats i no es distingeix cap evidència que permeta conèixer l'existència i disposició de les portes o finestres del nivell superior.
A uns 500 metres de distància en direcció oest es localitza un clot de neu que respon a la tipologia de ventisquer (sense coberta), que possiblement actuaria com a dipòsit provisional de la neu recollida en els seus voltants i que posteriorment s'emmagatzemaria en la nevera del Pla de la Casa. Al costat d'aquest ventisquer s'identifiquen també les restes d'una edificació de planta rectangular
Una vegada vista la nevera seguirem les marques del PR i ascendirem cap al cim. Quan arribem a la base de la creu que domina aquest cim haurem de fer una xicoteta trepada sense importància
 |
| El cim del Pla de la Casa |
Ja estem al punt més alt, és el quart punt més alt d'Alacant, a 1379 metres, on una creu metàl·lica decora el cim. Durant aquest últim tram i ací dalt arribes a entendre perquè diuen que és el lloc més semblant als Pirineus de les serres d'Alacant.
Vistes impressionants
 |
| La Serrella, d'on venim |
 |
| La Xortà, la Vall de Guadalest i Aitana |
 |
| La serra d'Aitana |
 |
| El Benicadell |
 |
| La serra de Mariola |
Després de gaudir de les vistes ens tocarà baixar. Baixarem per on hem pujat però ens anirem encaminant cap a l'esquerra, buscarem una senda que ens portarà pel barranc del Moro. La senda té marques de PR, és una baixada pedregosa
 |
| Primers metres de baixada |
 |
| Enllaç amb el PR |
 |
| Marques de PR al sender |
 |
| Vistes a les nostres esquenes, impressionant |
En uns vint o trenta minuts des que hem abandonat el Pla de la Casa arribarem a la la Font del Moro
 |
| Caseta d'aigua de la font |
 |
| La font del Moro |
 |
| Una altra vista a les nostres esquenes, no podem parar de mirar |
Sense cap pèrdua el sender es farà més planet, eixirem del barranc de Moro i enllaçarem amb una pista que ens portarà entre bancals a Fageca, al cotxe i al final de la ruta de hui
 |
| Sender del barranc del Moro |
 |
| Pista entre bancals |
Salut i bon camí!!
REFERÈNCIES
Neveres - Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià - http://www.ceice.gva.es/va/web/patrimonio-cultural-y-museos/brl
L'itinerari:
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada