Aquesta vegada ens desplacem al benvolgut Benicadell, una de les muntanyes més emblemàtiques de les comarques centrals valencianes, situada a cavall entre les comarques de la Vall d'Albaida i el Comtat. Destacada i allargada, la serra del Benicadell dibuixa una bella silueta que es pot reconèixer a grans distàncies, delineada per una prolongada i elegant cresteria calcària grisenca que corona el seu cim a 1104 metres.
Anem a fer una fantàstica ruta lineal d'uns quinze quilòmetres, partint del Port d'Albaida començarem a caminar pel barranc de Fontanars fins arribar a la nevera de Baix de Carcaixent i la casa d'En Miquel. Des de la casa emprendrem un fantàstic trajecte per pista i per senda que finalment ens conduirà a la famosa nevera del Benicadell, des de la nevera pujarem fins a la figuera per a finalment arribar a la cresta i al cim, des d'on gaudirem d'unes fantàstiques vistes.
Port d'Albaida - Nevera de Baix - Corral d'En Miquel - Nevera Benicadell - Benicadell - Corral d'En Miquel - Nevera de Baix - Port d'Albaida
Les dades i el perfil de la ruta:
La ruta de hui comença en el Port d'Albaida, concretament en una esplanada habilitada amb diferents panells informatius, ací aparcarem
Peguem una ullada als diferents panells i comencem a caminar. Les primeres passes de la ruta transcorren pel barranc de Fontanars, caminarem per ell aproximadament un quilòmetre i dos-cents metres fins arribar al primer encreuament de hui
 |
| Sender del barranc de Fontanars |
 |
| Encreuament de camins |
En aquest punt nosaltres continuarem per la dreta. Seguirem pujant pel barranc un quilòmetre i set-cents metres fins arribar a la primera de les dos neveres que veurem hui: La nevera de Baix de les neveres de Carcaixent.
El seu nom es deu al fet de que pertanyia a la ciutat de Carcaixent, té un diàmetre d'uns deu metres i una altura d'uns huit metres
 |
| La nevera de Baix |
L'aparició d'una difosa literatura mèdica sobre els beneficis de prendre neu durant els segles XV i XVI, l'anomenat "or blanc", començarà a considerar-se un producte de primera necessitat per a curar malalties. La neu era usada per a l'anestèsia, i, en temps de pesta, per a rebaixat les malignes febres. Així, en temps de quarantena, els metges consideraven vital el proveïment de neu per tractar els malalts. Però també en estiu, per a prevenir malalties i pal-liar el fort calor. Amb el pas del temps, es popularitzaria . el consum de neu que deixarà de ser un fet privatiu de les classes altes. S'usarà també i derivarà per a la conservació i transport d'aliments, i per a ús gastronòmic, etc.
 |
| Un dels laterals de la nevera |
El fet de que la neu es convertira en un producte de primera necessitat, augmentà l'interés dels consells municipals en la construcció de neveres i l'organització del comerç i distribució de la neu durant els segles XVII al XIX. Un bon exemple el tinguem davant: les neveres de Carcaixent.
Però hi hagué particulars que hi veieren ací un prometedor negoci. Estos últims, tractaven de traure el màxims beneficis en un negoci que podria resultar hui rendible, i demà ruinós. La titularitat de les neveres podia ser tant municipal com privada
 |
| L'interior de la nevera |
 |
| La nevera des de la casa d'En miquel |
Des de la nevera de Baix si continuéssim caminant un poc més cap amunt i camp a través trobaríem la nevera de Dalt, no hi ha sender que ens porte fins a ella, l'hem deixat marcada al track per si algú vol desviar-se per a visitar-la.
Després de visitar la nevera el sender ens pujarà fins a la pista on està el corral i casa dels nevaters d'En Miquel, situada a pocs metres de la nevera. Utilitzada per a resguardar als nevaters de congelacions i com a lloc on guardar les ferramentes de treball
 |
| La Casa d'En Miquel des de la senda |
 |
| La Casa d'En Miquel des de la pista |
 |
| Senyal en la Casa d'En Miquel |
A partir d'ací abandonarem la senda i començarem a caminar cap a la dreta pista amunt poc mes d'un quilòmetre seguint el senyal en direcció nevera i cim del Benicadell fins arribar al següent encreuament de camins. Conforme anem guanyant alçada per la pista cada vegada tindrem millors vistes
 |
| La Mariola, Agres, la casa d'En Miquel, la Covalta i la Vall d'Albaida des de la pista |
 |
| La serra Grossa, la Vall d'Albaida, la serra de Corbera i el Mondúver des de la pista |
 |
| Otos en primer plànol i l'embassament de Bellús al fons |
Finalment, la pista ens conduirà a l'encreuament abans citat. Nosaltres anirem per la senda de la dreta que ens pujarà fins a la nevera i al cim, la senda de l'esquerra ens baixaria directament a la pista forestal de l'Ombria
 |
| Encreuament de sendes |
Però abans de desviar-nos ens aproparem a la torreta elèctrica que tenim a mà dreta per a veure les vistes del Comtat
 |
| Muro i la serra de Mariola des de la torreta elèctrica |
Ara, tornarem a l'encreuament de sendes i agafarem la senda de la dreta. Es quedarà al darrere la pista forestal i començarem a caminar per senda, en alguns trams una senda ben penjada
Seguint senda amunt arribarem, en un poc menys de dos quilòmetres i mig a la Nevera del Benicadell, trobarem un desviament senyalitzat
 |
| Desviament cap a la nevera |
Es tracta d'un nevera de planta circular de 13 metres de diàmetre exterior. La part exempta de la construcció presenta 2 metres d'alçada de mur (amplada al voltant de 1,30 metres) més els 5,50 metres d'alçada de la cúpula.
La planta interior mesura 10,20 metres de diàmetre. La profunditat del pou és de 7,90 metres des del nivell inferior de les portes i 14,50 metres des del centre de la coberta. La part superior està revocada amb morter. La capacitat estimada és de 640 m3
 |
| L'espectacular nevera del Benicadell |
Presenta quatre portes orientades cap als punts cardinals; de secció esbocada i cobertes per arcs de mig punt construïts amb blocs d'una mida mitjana.
La Nevera és molt similar en estil i proporcions a la nevera de la Mare de Déu de Xàtiva, el que suggereix com a data probable de construcció la transició entre els segles XVIII i XIX. Al costat de la nevera hi ha restes d'una caseta rústica i en les rodalies un ventisquer. Forma part de l'interessant grup de neveres situades en la serra del Benicadell des d'on la neu era transportada a poblacions de la Costera i la Ribera. Va funcionar fins a les primeres dècades del segle XX
 |
| L'interior de la nevera |
|
| Vistes cap al cim del Benicadell des de la nevera, el tram que ens queda per pujar |
Una vegada vista la nevera continuarem recte fins arribar a un altre encreuament de camins, continuarem cap a la dreta
 |
| Desviament cap al cim del Benicadell |
Seguirem per aquesta senda uns sis-cents metres fins arribar a la figuera del Benicadell. El primer tram de pujada serà més planet i més còmode de transitar, el segon tram serà per un sender prou empinat i pedregós
 |
| Sender més còmode i pla |
 |
| Sender pedregós de pujada |
Remuntada l'empinada senda descansarem un poc a l'ombra de la figuera i ens enfilarem cap a l'últim tram de la pujada
 |
| La figuera del Benicadell i al fons la serra de Mariola |
Ens queda la cresta final, un tram un poc aeri no molt complicat que salvem amb compte
 |
| La cresta final |
A l'hora de baixar al Port d'Albaida ho farem pel mateix recorregut de pujada.
Salut i bon camí!!
L'itinerari:
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada