09/03/2014
Aquesta vegada ens desplacem a la serra de Mariola, va ser declarada Parc Natural el 8 de gener de 2002. Amb una extensió de 16.000 hectàrees, situades entre les comarques de la Vall d'Albaida, l'Alcoià i el Comtat, inclou els municipis d'Agres, Alcoi, Alfafara, Banyeres de Mariola, Bocairent, Cocentaina i Muro. Destaca per les abundants fonts, els nombrosos masos i una gran xarxa de camins, que evidencien la intensa activitat d'aprofitament dels recursos naturals.
A la vessant septentrional trobem el bonic poble d'Agres, enclavat en la valleta homònima i des d'on començarem la nostra excursió de hui. Anem a fer una ruta lineal d'uns dotze quilòmetres que ens permetrà pujar al punt més alt de la serra: El Montcabrer. També visitarem la famosa Cava Gran d'Agres o Cava Arquejada, una ruta molt recomanable i imprescindible
L'itinerari
Agres - Santuari - Refugi - Montcabrer - Cava Arquejada - Cava de l'Habitació - Refugi - Santuari - Agres
Les dades i el perfil de la ruta:
La ruta de hui comença al Carrer Mariola d'Agres, però podríem haver començat al Santuari d'Agres sense problemes, allí podrem aparcar
|
Agres i la serra de Mariola des de la Covalta |
|
La serra de Mariola des del Benicadell |
|
La serra de Mariola des de la Font Roja |
Segons la llegenda un pastor va trobar la Mare de Déu dalt d'un lledoner en les ruïnes del castell musulmà d'Agres, al sud de la població en un emplaçament natural entre torrenteres i boscos de frondós arbrat, sobre una elevació del terreny. La imatge va ser duta a l'església, però l'endemà havia desaparegut i es va trobar al lloc on havia aparegut el dia anterior i es va interpretar que el desig de la Verge era ser venerada en aquell mateix lloc, i es va construir una humil ermita. A finals de 1577 es va autoritzar la fundació del Convent de la Mare de Déu del Castell d'Agres, i l'any següent van començar les obres
Una volta al santuari ens desviarem a l'esquerra per una costera, seguirem les marques del PR-CV 27 fins a veure el primer dels panells amb fletxes verdes que ens acompanyaran fins al refugi, durant tot aquest tram de pujada haurem de seguir aquests panells
A partir d'ací començarem a caminar per senda. Ens espera una bona pujada de poc menys de dos quilòmetres i mig fins al refugi on salvarem un desnivell de més de tres-cents metres
|
Sender |
|
Panells de la pujada |
La senda està molt ben senyalitzada. Els panells ens acompanyaran fins al refugi
En un hora de bona pujada arribarem al refugi, tenim unes tauletes per a poder seure i descansaro o esmorzar
|
El refugi del Montcabrer |
|
La Vall d'Albaida i la Valleta d'Agres des del Refugi |
Deixant el refugi darrere seguirem per una pista forestal fins a una revolta a on girarem cap a l'esquerra, el camí té una cadena que impedeix el pas a vehicles
Seguirem aquest camí sense fer cas als possibles desviaments que ens van apareixent
|
El Montcabrer des de la pista |
Un poc més endavant ens apareix una senda a mà dreta, ens desviem per ací, recte es l'encreuament de la senda que puja des de Cocentaina, passarem per una espècie de caseta-bústia xicoteta i començarem a rodejar el Montcabrer per a, més endavant, encarar la pujada final
|
El Montcabrer i la pujada on està la bústia |
El sender anirà fent un poc de revolta cap a la cara sud del Montcabrer. Feta la revolta girarem a la dreta i només ens quedarà seguir cap al punt més alt i enfilar la pujada final. L'últim esforç, l'última costera abans d'arribar al vèrtex geodèsic
|
L'últim tram de pujada |
Des d'ací dalt tindrem unes magnífiques panoràmiques, a la vista: el Benicadell, el Mondúver, la serra de la Safor, l'embassament de Beniarrés, Muro, la serra d'Almudaina, Alfaro, la Xortà, la Serrella, Aitana, la Vall d'Albaida, la Font Roja...
|
El Mondúver, el Benicadell, La serra de la Safor i Almudaina |
|
Almudaina, Alfaro, la Xortà, la Serrella i Aitana |
|
La Font Roja |
|
La pròpia serra de Mariola |
|
La Vall d'Albaida |
Anteriorment, quan pujàvem ací ens podíem trobar a les nostres simpàtiques i famolenques amigues: les famosíssimes cabres de Montcabrer. En les últimes dos vegades que hem pujat (l'ultima en novembre del 2017) no les hem vist.
Segons hem pogut saber a través de la premsa local per alguns
articles publicats en juny de 2016 la Conselleria tenia la intenció de llevar a les cabres d'ací i portar-les a un refugi en la Font Roja, pel que pareix ja les han tret d'ací, però realment no sabem que han fet amb elles, esperem que no el mateix que amb les de la Font Roja, les van matar a totes.
Segons ens han comentat per tuiter un pastor de la zona,que normalment es veu per la Font de Mariola, els va dir que eren d'ell i que pujaria a per elles. També una altra persona ens ha comentat que les ha vist pels voltants del refugi, la veritat es que amb certesa ningú sap on estan
La baixada transcorre pel mateix camí de pujada, però ara en arribar a la cadena del camí d'abans ens desviem a l'esquerra per visitar la Cava Arquejada o Cava Gran d'Agres.
Va ser construïda al segle XVIII, cap a 1760, i va estar en funcionament fins a finals del XIX i puntualment per a ús local, no comercial, fins a 1926. Està situada a 1.215 metres d'altitud, prop del cim del Montcabrer a 1.390 metres. Té una alçada de 15 metres des del fons fins a la pinya que culmina i uneix les tres arcades ogivals, un diàmetre de 14'9 i una capacitat de 1.500 metres cúbics. Els seus arcs, emblemàtics, segueixen després de la rehabilitació i no s'ha reposat la coberta. La seva forma és hexagonal i en el seu interior s'ha mantingut un teix de grans dimensions. Entre 1923 i 1930 es va desmuntar la coberta, les pedres van servir per restaurar el convent i es van destinar també a una masia propera
Actualment la cava està restaurada, en març de 2016 es van acabar els treballs de restauració que van començar en el 2009. Ara tenim unes escales que ens permetran baixar al seu interior
|
La Cava Arquejada |
|
L'interior de la cava |
|
El Montcabrer des de la cava Arquejada |
Vam trobar aquesta foto ja fa temps per Facebook que realment no sabem, és molt bona foto de com era abans la cava
Després de veure la cava tornarem al refugi i ja només ens quedarà baixar a Agres per on hem pujat.
Salut i bon camí!!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada