divendres, 30 d’octubre de 2015

La serra de Segària

27/10/2015

La serra de Segària és una alineació muntanyenca situada a la Marina Alta que s'estén pels termes municipals d’Ondara, Benimeli, Ràfol d'Almúnia, Pego i El Verger, separant les Valls de Pego de la conca del riu Girona. Situada a sis quilòmetres de la costa sobrepassa els 500 metres d’altitud al cim de Segària, a 508 metres. És la darrera part de les serralades bètiques abans de desaparèixer a la planúria de la Marina Alta deixant pas al massís del Montgó. Farem una ruta d'uns 9 quilòmetres passant pel Morro de les Coves, pel Nas de Segària i gaudirem d'unes vistes impressionants al cim d'aquesta modesta però espectacular muntanya



L'itinerari:

Aparcament - Morro de le Coves - Nas de Segària - Portet d'Ondara - Cim Segària - Portet d'Ondara - Morro de les Coves - Parc Segària - Aparcament






Començarem aquesta ruta en una esplanada que està situada uns metres abans d'aplegar al parc de Segària i a l'alberg



Aparquem el cotxe i de seguida veiem el panell de rutes que està al camí que va cap al parc


A la dreta tenim una casa abandonada amb un senyal, anem per ací cap al Morro de les Coves


Seguint les marques del PR (tota la ruta està molt ben senyalitzada), passarem per una pedrera


Després de passar per la pedrera el camí fa dos girs, a la dreta i a l'esquerra i quatre-cents metres després arribem a una caseta per on ens hem de desviar, pot ser aquest és el tram més complicat pel que fa a senyalització, però està ben marcat. En arribar a la casa girem a l'esquerra i als pocs metres tornarem a girar i començarem a caminar per senda serra amunt


Ara comencem una pujada per senda rocosa, serà la nota predominant en aquesta ruta, ens recorda a les roques de lapiaz del Montgó. Anirem rodejant tota la muntanya per l'est


En un ratet arribarem al Morro de les Coves. Presenta dues boques d'accés, la boca principal de quatre per cinc metres amb bon accés dona pas a una altra mes xicoteta i irregular que ens portaria a una galeria d'uns quaranta metres. Aquesta cova ha estat habitada per l'home primitiu com ho demostren les troballes i els estudis arqueològics, per a més informació de la cova podeu visitar aquest enllaç del Catàleg de Cavitats de la Província d'Alacant. I com en tants altres llocs de les nostres muntanyes, la gent demostra el seu poc respecte, la cova està plena de pintades, semblen fetes per joves que al pujar ací no tenen una altra cosa a fer que embrutar les parets de la cova amb els seus noms...


També cal destacar les bones vistes que ja tindrem des d'ací del Montgó


Seguim el nostre camí i de seguida s'apareix a mà esquerra el que sembla ser una xicoteta cava o nevera, de la qual no hem trobat cap referència


Als pocs metres trobarem un encreuament de camins amb un senyal, recte seguim cap a la Penya Roja i a la dreta baixarem cap a El Verger, encara que aquesta baixada està marcada fora de ruta


Uns pocs metres mes endavant tenim un altre senyal, aquesta vegada ens marca cap a la Penya Roja, que és on anem, i cap a la Font de Català. Encara que estiga marcat la Font de Català, quedarà un llarg camí i per les dos sendes arribaríem, ja que les dues sendes conflueixen més endavant. La senda que anem a prendre passa per la Penya Roja i la que deixem a la nostra esquerra no, però després seguiran el mateix camí, per arribar a la font encara ens quedaria passar pel cim (si es que es vol pujar)


En uns quinze minuts de pujada arribarem a un encreuament, anem a la dreta, pugem per unes roques i vistes impressionants, estem en l'anomenat nas de Segària


Una part de la Marina Alta i bona part de la Safor. Un magnífic mirador de la vall de Pego, les muntanyes del sud de València, Oliva, el Verger, Ondara, Dénia, el Montgó, la marjal, la mar...


Tornem sobre els nostres passos i en l'encreuament d'abans ara seguim recte, als cinc-cents metres de pujada empalmem amb la senda d'abans que marcava la Font de Català. Encara que la ruta no comporta, de moment, dificultats i està molt ben senyalitzada, la quantitat de pedres i el lapiaz fa que siga una poc incòmode caminar per aquestes sendes, però res comparat amb el que ens espera a la pujada final al cim


Nosaltres seguim a la dreta cap al Portet d'Ondara, just ací no hi ha senyal que ho marque, aquest senyal només marca els camins de baixada. Ara caminem per la zona de l'ombria de la muntanya


En un tres i no res estarem al senyal que ens marca la pujada al Portet d'Ondara. Per ací s'arriba al cim i la seua pujada és prescindible si només volem fer una ruta circular, ja que és el tros més complicat, seguint la senda recte arribaríem a la font


Pugem sense cap dificultat i arribem al Portet


Una vegada ací dalt a l'esquerra tenim un alt de 459 metres (primera foto) al qual es pot pujar, però nosaltres no ho fem, a la dreta el camí cap al cim (segona foto)


Girem a la dreta i ens trobarem amb l'última senyal de hui, el camí de pujada està molt ben marcat pel PR i per punts grocs, ens queda mig quilòmetre per aconseguir el nostre objectiu. Cal anar amb compte pels voltants d'aquest tram amb un avenc sense cap protecció que està situat gairebé al coll, només està marcat al voltant amb punts grocs i és molt fàcil no veure'l


Ara ve el més complicat de tota la ruta, anirem per la cresta de la serra, és ampla però incòmoda per tot el lapiaz que trobem fins al cim, les pedres estan erosionades, s'ha perdut la terra i anem botant entre roca i roca. A aquesta dificultat s'afegeix que gairebé al final anem massa a prop de la paret vertical i del precipici.
Podem dividir aquesta pujada en dos parts, la primera fins a l'arbre que veiem a la primera foto. En aquesta part anirem botant entre les pedres i fins i tot grimpant en alguna d'elles


La segona part comença al passar l'arbre, on ja veurem el vèrtex geodèsic, ja no és tan costerut però es fa incòmode caminar per ací, tornarem a saltar entre pedra i pedra. Cada vegada veurem més a prop el cim. L'ascensió es fa lenta, la meua recomanació és seguir les marques de PR i els punts grocs el màxim possible, encara que de vegades és complicat


Finalment i després de mig quilòmetre de pujada prou llarga per aquesta cresta arribem al cim, ens hem guanyat a pols les vistes que tindrem, farem cas al cartellet que trobem als peus del vèrtex geodèsic


Estem a 508 metres i des d'ací tindrem unes vistes increïbles. Tota la línia costanera al complet, des de Cullera fins a Xàbia amb el Montgó


Podem observar totes les serres més importants del nord d'Alacant. El Montgó, Bèrnia, més a la dreta la serra del Carrascar de Parcent, el Cavall Verd i la serra del Migdia


Al nord una gran plana amb la marjal de Pego-Oliva dominant les vistes i serres pertanyents a la Safor, com el Mondúver, a l'oest tenim les Valls de la Marina


Després d'estar una merescuda estona ací dalt baixarem. La ruta es pot fer circular, però nosaltres vam decidir tornar per on havíem vingut. Baixarem i arribarem fins a un encreuament de camins per on ja hem passat abans quan veníem de la Penya Roja, ara anem en direcció Morro de les Coves


Aquesta pedregosa senda baixarà fins a un altre encreuament que ja hem passat abans


Girem a la dreta i desfent el mateix camí que hem fet a l'anada arribarem al cotxe i al final de la ruta de hui.

La ruta a Wikiloc

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada