dijous, 15 d’octubre de 2015

La Vall d'Alcalà: Despoblats moriscos, neveres i els masos de Capaimona

23/09/2015

La Vall d'Alcalà està situada a l'interior de la comarca de la Marina Alta. Al seu terme trobem els nuclis d'Alcalà de la Jovada i Beniaia. Limita amb els termes municipals de Benimassot, Planes, Tollos, La Vall d'Ebo i La Vall de Gallinera. La història, el paisatge natural i la sensació de viatjar en el temps que envolta aquesta ruta la converteixen en imprescindible. Les restes dels poblats moriscos, neveres i masos ens fan ser conscients de tot el viscut en aquests paratges. Farem una ruta circular d'uns 18 quilòmetres, on veurem quatre despoblats moriscos, la nevera de Dalt i els masos de Capaimona. També recomanem, fora de ruta, la visita al despoblat de l'Atzuvieta i la nevera de Baix.



L'itinerari:

Alcalà de la Jovada - Despoblat de Saltes - Pista d'aterratge - Nevera de Dalt - Masos de Capaimona - Beniaia - Despoblat dels Benialí - Despoblat Benixacos - Despoblat Rafalet - Alcalà de la Jovada





La ruta comença al mateix poble d'Alcalà de la Jovada



Primer donarem una volta pels carrers del poble, veurem l'ajuntament i la font del famós Mohammad Abu Abdallah Ben Hudzäil al Sähuir, més conegut com Al-Azraq (el d'ulls blaus), un dels senyors mudèjar més famós del segle XIII. Va ser un cabdill andalusí que va néixer en aquest mateix poble l'any 1230, va ser l'autor de les tres revoltes mudèjars del sud del Regne de València i va morir l'any 1276 a Alcoi


Una vegada fetes les fotos de rigor anirem pels estrets carrers buscant l'eixida cap a una pista


Trencarem a mà esquerra al primer encreuament de camins i veurem un antic aqüeducte de pedra que portava aigua a la font de la plaça i al Pouet


Més amunt trobem un parell de senyals que expliquen el tractat del Pouet, signat l'any 1244 ó 1245 a extramurs del castell d'Alcalà, fou signat entre Al-Azraq i l'Infant Alfons d'Aragó.
El pacte tracta del lliurament a Jaume el Conqueridor dels castells de Pop i Tàrbena i el manteniment per Al-Azraq dels castells d'Alcalà i Perpuxent, i el compromís de cessió en tres anys dels castells de Gallinera, Margarida, Xeroles i Castells que posseïa Al-Azraq. El pacte pren el nom del lloc on es va signar, la font que està en les proximitats.
L'any 1247, davant l'incompliment dels acords dels monarques, els mudèjars es revoltaren sota el comandament d'Al-Azraq


La següent parada en aquesta ruta per la històrica serà el Despoblat de Saltes. Actualment els edificis estan convertits en corrals (el que queda d'ells) dels segles XVIII i XIX, encara que trobem restes d'estructures que formaven part d'un llogaret andalusí dels segles XII i XIII. A l'altra banda de la pista trobem nombroses estructures excavades en la roca relacionades amb dipòsits d'aigua


Ara anirem a buscar la Nevera de Dalt, uns dos quilòmetres ens separen d'ella. La trobarem al costat d'una pista d'aterratge que s’utilitza en cas d’incendis. Per arribar seguirem pel mateix camí sense fer cas a les desviacions que ens apareixen a la dreta, tindrem un desviament amb senyal que és per on haurem de tornar després per anar als masos de Capaimona


La pista continuarà ascendint suaument, escortada per pins a ambdós costats fins arribar a la pista d'aterratge on a mà esquerra apareix el camí que ens baixa a la nevera i la casa restaurada del nevater. Comptarà amb un diàmetre 9,5 metres, una profunditat actual de 8 metres, a una capacitat estimada de 475 metres cúbics i datarà del segle XVIII, està molt ben conservada


Ara tornem a la pista d'aterratge i seguim recte cap al final de la mateixa, quan s'acaba anem a mà esquerra i intentem arribar al Pic del Ros, però el màxim a on arribem és a un xicotet refugi, està tot enreixat i no vam poder passar


La reixa no només està en aquesta part, la veiem pujant per la pista, no sabem a què es deu


Tornant sobre els nostres passos arribarem a l'encreuament d'abans on està el senyal, ens dirigim cap als masos de Capimona, arribarem en uns dos quilòmetres. Començarem a observar les primeres carrasques i tindrem unes bones vistes de la serra d'Alfaro i de la Serrella


Seguidament per aquesta pista ens topem amb els masos, són els masos de Capaimona.
Segons he pogut llegir en un article d'Arturo Moreno, aquests masos amaguen una tràgica història segons paraula d'un agricultor de la zona:
"Yo conocí a la última familia que vivió aquí; el padre se llamaba Tío Sebastián y dominaba a su familia como un verdadero dictador. Su palabra era ley y sus hijos le tenían un miedo atroz. Falleció su mujer, dicen de la mala vida que la daba, y el hijo mayor abandono la hacienda, quedándose solo con su hija. A ella no la dejaba salir de la masía, ni que tuviera tratos con nadie. Esta tiranía se hizo finalmente insoportable para la hija que un día se colgó de una viga. Aún queda gente mayor en los pueblos de la contornada que se acuerda de este suicidio".  "La història no és trista, és pitjor: Se li va penjar un fill, pero va perdre dos"


Als anys 40 del segle passat els masos de Capaimona van ser definitivament abandonats, va començar el lent però progressiu assolament d’aquests edificis, malgrat el seu estat són bastant impressionants


Després dels masos seguim per la pista sense desviar-nos fins arribar a un encreuament de camins, en un quilòmetre aproximadament. Seguirem a mà dreta pel barranc de Paet fins arribar a una carretera, on se'ns dóna la benvinguda al Senyoriu d'Al-Azraq


Una vegada a la carretera seguim un quilòmetre i mig fins a arribar a Beniaia, un poblet molt bonic


Travessarem el poble i anirem per un camí que passa pel costat del xicotet cementiri per a després eixir a carretera, però de seguida en el primer camí a la dreta ens desviem pel Camí dels Benialins


Ara, seguint aquesta carretera arribarem,sense cap pèrdua, en uns quatre quilòmetres a Alcalà de la Jovada, passant primer per tres despoblats moriscos.
El primer que trobem es el dels Benialí. El localitzem al costat del barranc de la Parra, tot i que té un origen andalusí, pertany als dominis d'Al-Azraq, vivien set famílies al voltant de l'any 1600. Amb l'expulsió dels moriscos va quedar despoblat, però amb l'arribada de cristians amb la carta pobla de 1611 es va tornar a ocupar fins a principis del segle XVIII. Es conserven les tres cases convertides en corrals amb una o dues habitacions i un gran pati. els habitatges s'uneixen entre si mitjançant murs mitgers, destaca l'escala exterior per pujar al pis de dalt. Aquestes persona es dedicaven bàsicament a l'agricultura de secà


El pròxim despoblat que trobem és el de Benixacos i el de Rafalet, que el veiem a l'altre costat del barranc, però no sembla un despoblat, sinó que tal volta únicament degué ser un corral


Després d'aquesta última senyal del despoblat de Rafalet, en un quilòmetre arribarem a Alcalà de la Jovada i al final de la ruta de hui


En finalitzar la ruta ens dirigim en cotxe a veure el fantàstic despoblat de l'Atzuvieta i la nevera de Baix, estan marcats amb waypoint al mapa de Wikiloc.

El despoblat està a cinc minuts del centre del poble. En aquesta imatge aèria del google maps ja podem observar que es tracta d'un dels millors conservat del País Valencià, conserva l'estructura de com va ser en un passat


Ací podem veure una representació de com era


La primera referència documental que tenim d'aquest despoblat data de 1356, però alguns materials indiquen una cronologia inicial anterior a la conquesta de Jaume I (1244). Just abans de l'expulsió en 1609 es calcula que vivien 17 famílies. Va ser ocupat pels repobladors cristians durant el segle XVII i abandonat definitivament al segle XVIII, passant les construccions a ser utilitzades com a corrals fins a èpoques relativament recents. En l'actualitat està declarat, al costat dels despoblats de la Roca, la Cairola i Benialí, com Bé d'Interès Cultural (BIC), amb la categoria de zones arqueològiques


Les cases tenen una estructura senzilla, de planta quadrangular, amb una habitació paral-lela a la façana principal i un pati que ocupa gran part de l'edifici. A vegades es construeix un altre habitacle al fons del pati o s'adossa, formant una "L" en un dels laterals. Els escassos departaments servirien per a dormir, com a taller, magatzem, cuina, etc...


La veritat que caminant entre aquest despoblat tens la sensació que el temps s'atura i comences a imaginar a tota aquella gent que va habitar aquestes terres, els imagines caminant pels carrers del poblat, fent les seues tasques del dia a dia, una sensació de tornar al passat, de viatjar en el temps


Després de passejar durant una bona estona ens dirigim a visitar la Nevera de Baix, està molt a prop del poblat i té una espècie d'àrea recreativa a la part de baix on podrem deixar el cotxe, un cartell ben gran a la carretera ens ho indica


En tres minuts caminant arribarem, està molt ben conservada


Es localitza a una altitud de 635 metres sobre el nivell de la mar. Es tracta d'una planta circular de 9'5 metres de diàmetre excavada en la roca natural del terreny. Molt ben conservada, feta en maçoneria i travada amb morter de calç. Té tres entrades a distintes altures. En un dels laterals s'obri un túnel que permet accedir a l'entrada inferior. L'altura del nivell de la porta es de 10 metres


Els murs tenen un grossor de quasi un metre. La capacitat de neu que podia enmagatzemar era de 700 metres cúbics i la seua datació es de principis del segle XVIII


Amb la visita a la nevera de Baix donem per finalitzada la nostra ruta, una de les rutes amb més història que hem fet sens dubte.

La ruta a Wikiloc



REFERÈNCIES

Ajuntament La Vall d'Alcalà. http://www.lavalldalcala.es/el-municipio/turismo/lugares-pintorescos-y-rutas/

Arturo Moreno. Alicante Vivo. http://www.alicantevivo.org/2008/01/la-leyenda-de-los-massos-de-capaimona.html

Viquipèdia. https://ca.wikipedia.org/wiki/Al-Azraq

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada