El Montgó pel barranc de l'Emboixar

 05/10/2018

Aquesta vegada ens desplacem a la Marina Alta, concretament a on es fonen mar i muntanya: al vell Montgó. El massís del Montgó s'eleva sobre les planures de Xàbia i Dènia a on aconsegueix una altura màxima de 753 metres convertint-se en un dels paisatges més espectaculars del litoral valencià i en una de les siluetes més reconegudes de les nostres costes. Va ser declarat Parc natural el 30 de març del 1987 juntament amb el cap Sant Antoni i les Planes, que serveix d'unió entre la costa i el propi massís.
Anem a fer una ruta circular d'aproximadament huit quilòmetres. Des del camp de tir de Dénia passarem per la cova del Gamell i empalmarem amb el camí de la Colònia, per aquest camí veurem un forn de calç i arribarem a una caseta d'aigua a on està el desviament que ens portarà pel barranc de l'Emboixar. La pujada per aquest barranc és dura i exigent i amb algunes trepades, no és recomanable per a gent que no tinga experiència a la muntanya.  Després de remuntar el barranc ens dirigirem cap al cim, una vegada al cim seguirem recte per a baixar pel vessant més conegut, primer passarem per la cresta i després començarem a baixar per la zigzaguejant senda que finalment ens deixarà als peus del Montgó. És una ruta amb una certa dificultat, no la recomanem a persones que tinguen poca experiència a la muntanya o que no disposen d'un bon estat físic.


L'itinerari

Camp de tir - Cova del Gamell - Forn de calç - Cim del Montgó - Camp de tir






Les dades i el perfil de la ruta:



La ruta de hui comença al camp de tir de Dénia, situat en la plana del Montgó. Aparcarem sense problemes

Inici de la ruta

Començarem a caminar cap al Montgó passant per davant de l'edifici del camp de tir, a mà esquerra ens apareixerà el sender que ens portarà a la pista principal. Al costat del piló que està en la foto naix la senda

El Montgó des del camp de tir

Desviament a senda

La senda que ens portarà a la pista principal

En uns deu minuts arribarem a la pista forestal a on girarem a la dreta cap al cim del Montgó

La pista del Montgó

Cap al cim delMontgó

El Montgó des de la pista forestal

Als cent metres tindrem un encreuament de pistes, continuarem per la dreta

Encreuament de pistes, seguim cap a la dreta

Al poc de temps, a mà dreta, ens apareixerà el desviament que va cap a la cova del Gamell, anirem per ací, el tenim marcat amb un senyal vertical

Desviament Cova del Gamell


Fora de senda o de pista al llarg nostre recorregut podrem veure xicotets arbustos, margalló i xicotetes plantes com el bruc (Erica multiflora), l'espígol dentat (Lavandula dentata) i el romer (Rosmarinus officinalis) 

Bruc (Erica multiflora)

Espígol dentat (Lavandula dentata)

Romer (Rosmarinus officinalis)

Com hem dit abans agafarem el desviament que va cap a la cova del Gamell. Aquesta nova senda rocosa ens conduirà en uns cinc-cents metres al barranc dels Lladres, és a on està la cova


Compte amb la baixada cap al barranc, ja que com en tot el Montgó són tot roques i lapiaz i està empinat

Baixant al barranc dels Lladres

Baixant al barranc dels Lladres

Una vegada baix seguirem a la dreta i arribarem a la cova. La seua boca d'entrada s'obri al nord amb una obertura de no més d'un metre i mig d'altura i dos d'ample. La cova és molt senzilla, disposa d'una galeria principal i dos ramificacions de molt poc recorregut al final de la mateixa

Plànol: www.cuevasalicante.com

La cova del Gamell

Seguint amb el nostre recorregut creuarem el barranc dels Lladres i empalmarem ràpidament amb el Camí de la Colònia

El barranc dels Lladres

Ara ve la part més plana i i tranquil-la de la ruta, caminarem per ací aproximadament un quilòmetre fins arribar al desviament que ens portarà als peus de barranc de l'Emboixar. Aquest camí anirà rodejant el Montgó cap a la vessant nord.
L'any 1921 es va posar en marxa la Colònia Agrícola del Montgó, una actuació que va finalitzar amb la construcció de 51 lots de parcel-les d'unes tres hectàrees repartides entre els colons per al seu cultiu. L'any 1922 amb la finalitat de facilitar l'accés dels colons es va construir la carretera d'accés que es el que hui coneixem com el Camí de la Colònia, just per a on caminarem ara

El Camí de la Colònia

En una de les revoltes del camí veurem també un forn de calç

El Camí de la Colònia

Forn de calç

Aquest tranquil passeig també ens anirà deixant molt bones vistes cap al nord

Dénia des del Camí de la Colònia

Comença a aparèixer la cara nord del Montgó

En el moment en què ens aparega en una de les revoltes una caseta blanca començarem a estar atents, al costat d'ella està el desviament que ens portarà al barranc de l'Emboixar 

La caseta blanca a on començarem a estar atents

Res més passar la caseta d'aigua ens hem de desviar cap a l'esquerra, no trobarem cap marca, hem de pujar per una pedra i de seguida veurem el sender

La caseta blanca, el desviament està darrere

Desviament al barranc de l'Emboixar

Cap amunt, cap al barranc

Primer, la senda ens portarà durant uns tres-cents metres paral-lels al Camí de la Colònia, aquest primer tram serà sense grans desnivells ni complicacions

Creuant el barranc

Passats aproximadament aquests tres-cents metres, la senda trencarà a l'esquerra i s'enfilarà serra amunt. Una fita de pedres ens marca el moment exacte en el qual tenim que girar a l'esquerra 

Inici de sender del barranc de l'Emboixar

La consigna està clara: anar serra amunt

Ara ve lo bo!! La pujada per aquest barranc és dura, exigent, amb algunes trepades i amb un fort desnivell, no és recomanable per a gent que no tinga experiència a la muntanya. En aproximadament un quilòmetre salvarem un desnivell de més de quatre-cents metres.
Al llarg de la pujada anirem trobant marques roges i fites de pedres que ens aniran marcant el camí.
Des del principi d'aquest sender podrem observar per a on anem a pujar, està empinaet


La qüestió a partir d'ara és tirar cap amunt seguint al màxim les marques roges i les fites de pedres. Anem a deixar ací unes quantes fotos per a que vos feu una idea de com és la pujada


Sempre serà bon moment per a girar-se i gaudir de les vistes i també per a descansar un poquet, Dénia sempre la vista en aquesta pujada

Dénia

El Cap de Sant Antoni

Seguirem serra amunt


Arribarà un moment en que ens apareixerà una pedrera i una cova, això ens indica que ja estem més a prop del coll, en aquest punt seguirem per un sender a mà esquerre de la pedrera


Ens quedarà un últim esforç i alguna trepadeta


 Finalment, arribarem al coll


Fantàstiques vistes cap al sud de la Marina

El Puig de la Llorença, el Penyal d'Ifac i la serra d'Oltà

Oltà, Bèrnia, el Cau, Serrellars, el Carrascal de Parcent i el Cocoll

El Montgó i al fons en el punt més alt la creu de Dénia

En aquest punt, si vos veieu amb forces, ens podríem desviar a la cabanya Ca Biot, aquesta cabanya mig derruïda guarda una molt curiosa història.
Si voleu anar, una vegada al coll, ens hauríem de desviar a la dreta, són uns dos-cents metres fins arribar a la cabanya, això si, per cresta, és tot lapiaz. El desviament és d'anada i tornada

La cresta de camí a Ca Biot

Ca Biot i una fita de pedres

Aquesta cabanya la van construir dos científics: Jean-Baptiste Biot i François Aragó.
En 1790 França es va proposar estandarditzar el sistema mètric decimal per a convertir-lo en universal. Per a això necessitava realitzar mesuraments sobre la línia imaginària del Meridià 0º. I per aconseguir-ho havien de llançar triangulacions des de Dunkerque cap al sud, és a dir, que no fos una mesura únicament francesa. I van vindre fins a Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears.
En 1806 es van desplaçar fins a la Marina Alta i van iniciar la pujada al Montgó, una vegada al cim del Montgó es van donar conter que no era el millor emplaçament per a una cabanya en la qual anaven a passar mesos i van decidir traslladar-se ací

La cabanya Ca Biot

Els murs tenien un metre d'ample i l'alçada estava entre els 1,50 i 1,80 metres. Aquesta era més segura que el primer refugi de fusta que van construir els científics i que es va emportar una tempesta.
Podeu llegir més sobre aquest tema en la web de turisme de l'ajuntament de Xàbia, d'on hem obtingut aquesta informació
Nosaltres en aquesta ocasió no ens vam desviar a la cabanya, per tant, una vegada al coll vam anar directament cap a l'esquerra, a on empalmarem amb la senda que puja des de Dénia o Jesús Pobre


Farem una xicoteta pujada i arribarem al pi solitari que domina aquesta part del Montgó

El fantàstic pi que domina aquesta part del Montgó

Des del pi i en contínua, però ara més suau, pujada no tardarem molt en arribar al cim

Tram final fins al cim

El cim del Montgó

Fantàstiques vistes

El Cap de Sant Antoni

Xàbia

El Penyal d'Ifac, Oltà, Bèrnia, el Cau, el Carrascal de Parcent, els Serrellars i Gata

Dénia

Després de gaudir de les vistes baixarem del Montgó directament cap a la plana pel seu vessant més conegut. Deixant darrere el cim seguirem recte i ens encaminarem cap a la cresta


La cresta se li pot fa llarga a la gent que no estiga acostumada a caminar per aquests tipus de terrenys, és un terreny molt rocós i amb molt de lapiaz. Baixarem amb precaució seguint les marques del PR


Quan passem tota la cresta la senda ens començarà a baixar en llargs ziga-zagues bàsicament fins a la pista forestal, el camí no té pèrdua, només hi ha un sender pel qual anar


Aquesta baixada ens anirà regalant excel-lents panoràmiques

La badia de Xàbia

El Cap de Sant Antoni

Quan arribem als peus del Montgó ens trobarem amb un senyal


Seguirem cap avall en direcció Port Xàbia i en un tres i no res empalmarem amb la pista forestal


Passarem de llarg el desviament que va cap a la cova del Gamell i el Camí de la Colònia i desfent aquest xicotet tram de ruta arribarem al camp de tir, al cotxe i al final de la ruta de hui

El Montgó des del Puig de la Llorença

El Montgó des del port de Dénia

El Montgó des de l'ermita de Santa Llúcia, Xàbia


Salut i bon camí!!

Comentaris

  1. Hola, Ignacio! Qualsevol pujada al Montgó és espectacular. Les vistes des de la seua cima cón impresionants. Esta que ens mostres a més a més té una pujada empinadeta que de segur posa a prova les cames i el cor.
    Un abraç.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Hola Emilio:
      És una ruta ben bonica al temps que exigent, de les que fan afició i sens dubte un plaer per las amants de la muntanya, el Montgó sempre sorprén!!
      Un abraç.

      Suprimeix

Publica un comentari

Entrades populars d'aquest blog

El cim de les Covatelles des d'Oliva

El cim de la Safor