El Castell de Vilella i els forns de calç de Benicolet

30/09/2018

Aquesta vegada ens desplacem a Benicolet, un xicotet poble situat en el sector est de la Vall d'Albaida. La superfície del terme és ondulada i muntanyosa i limita amb Almiserà, Aielo de Rugat, Llutxent, Montitxelvo i Terrateig.
Anem a fer una ruta d'aproximadament dotze quilòmetres la qual començarà al final de la carretera asfaltada del camí del Racó del Pi. Començarem a caminar per pista i ens desviarem per una senda que ens portarà, passant primer per un forn de calç, fins a la Cava de la font de l'Esbarzer i a un altre forn de calç. A partir de la Cava seguirem serra amunt fins arribar a l'encreuament de la cova del Frare, arribarem a la pista forestal del camí de la Catalana i seguirem fins al sender que ens portarà al castell de Vilella. Després de visitar el castell tornarem sobre els nostres passos fins a l'encreuament de la cova del Frare, passarem pel corral del Tio Miquel i empalmarem una pista forestal que bàsicament ens portarà fins a l'inici de la ruta. En aquest últim tram de recorregut visitarem quatre forns de calç, sumats als altres dos, ens permet fer-nos una idea de la importància que va tindre aquesta activitat en la zona.

L'itinerari

Camí del Racó del Pi - Forn de calç - Cava de la font de l'Esbarzer - Cova del Frare - Castell de Vilella - Cova del Frare - Corral del tio Miquel - Forns de calç - Camí del Racó del Pi


Les dades i el perfil de la ruta:



La ruta comença al final de la carretera asfaltada del camí del Racó del Pi, aparcarem el cotxe al costat de la mateixa, el Benicadell ens saluda només començar

Inici de la ruta amb el Benicadell saludant

Els primers sis-cents metres de la ruta transcorren per una còmoda pista entre bancals, després d'una xicoteta baixada arribarem al primer encreuament de camins del dia

Pista entre bancals

Desviament a senda, anirem cap a l'esquerra

El Benicadell des de la pista

En arribar baix de la costera, en la curva, ens apareix a mà esquerra un sender, deixarem ara la pista forestal que serà per a on tornarem després

Inici del sender del barranc de la Murla

Aquest nou sender que transcorre pel 
barranc de la Murla ens portarà fins a la Cava de la font de l'Esbarzer. Res més entrar al barranc, a mà dreta, tindrem el primer dels molts forns de calç que veurem hui


Després de visitar el forn seguirem fins a la Cava de la font de l'Esbarzer, el sender no està marcat però està ben clar i definit

Sender del barranc de la Murla

Bruc (Erica multiflora)

En uns deu minuts arribarem a la font, però abans el camí es dividirà en dos, a l'esquerra baixarem a la font i a la dreta es per a on ens desviarem després de visitar-la 

Encreuament de senders, primer anirem a l'esquerra per a visitar la font

A partir d'ací anem a empalmar amb la variant 6 del PR-CV 434 El Surar, La Barraca de Pedra i El Puig Agut. Continuarem a l'esquerra i el primer que veurem és un altre forn de calç

Forn de calç de la cava de la font de l'Esbarzer

Més avant tindrem un senyal i a mà dreta la font, prosseguim fins arribar a la mina d'aigua de la font. És tracta d'una cavitat o túnel artificial baix terra que serveix per a transportar aigua subterrània a una població o un terme. Des d'aquest indret es volia portar l'aigua al poble. Ni puja ni baixa el nivell, no s'ha vist mai secar-se
La Cava de la font de l'Esbarzer

Una vegada vista la mina de la font tornarem un poc enrere i començarem a pujar pel desviament que ens hem saltat abans. Pujarem poc a poc, aquesta és una de les pujades més costerudes de la ruta de hui sense ser excessivament dura, no és una ruta amb excessius desnivells, tindrem només un parell de pujades


El barranc de Murla des del sender

 Arribarem a la part alta on es troba l'assagador i el sender és farà planet

Vistes cap a la Vall d'Albaida

El Benicadell tapat per un núvol

Seguirem per aquest mateix sender uns cinc minuts més i arribarem a un encreuament


En aquesta bifurcació nosaltres ara anirem cap a l'esquerra, a la dreta i cap amunt aniríem al corral del Tio Miquel. 
Aquest desviament és d'anada i tornada, ja que, després de visitar el castell tornarem a aquest mateix punt. Des d'ací fins al castell de Vilella ens faltaran un poc més de tres quilòmetres 
Per tant, dit açò, ens desviem cap a l'esquerra

Encreuament de senders, anirem a l'esquerra

Començarem una baixada prou pronunciada, però de seguida ens desviarem a mà esquerra per a visitar la cova del Frare

La cova del Frare

Continuarem a l'esquerra i baixarem un poc més


Una vegada a la part de baix amb el barranc dels Gargoris a mà esquerra i el barranc dels Magrets a mà dreta seguirem per un sender clar i definit


Per aquest sender, segons hem pogut llegir més tard, en algun punt que nosaltres no vam veure hi ha un desviament a la dreta que creua el barranc dels Magrets, passa per la cova Fonda i empalma amb la senda que va al castell de Vilella, la veritat és que nosaltres no el vam veure.
Nosaltres vam seguir el sender principal, amb les marques de PR.  Avançarem senda amunt i arribarem al PR-CV 434 principal, al GR-236 i a la pista forestal de La Catalana


En aquest encreuament si girarem a l'esquerra aniríem cap a Llutxent pel Camí de la Serra. Nosaltres girarem a la dreta cap al Puig-Agut. En uns dos-cents metres arribarem a un altre encreuament de camins per a on seguirem recte

Pista forestal

Encreuament Puig Agut

Caseta de Villa Bota

En aquesta bifurcació tenim la possibilitat de pujar al vèrtex geodèsic del Puig-Agut, ens separen d'ell poc més de dos quilòmetres entre anada i tornada. Les altres indicacions de la paleta ja estan més lluny i malauradament tota aquella zona està afectada per l'incendi d'agost del 2018 que va afectar els termes municipals d'Ador, Barx, Gandia, Llutxent, Pinet, Quatretonda i Ròtova. Va cremar una superfície total de 3.270 hectàrees.
Nosaltres no fem cas al desviament i continuem recte per la pista forestal, transitarem per ella aproximadament un quilòmetre i estarem atents, ja que, a mà dreta ens ha d'aparèixer al terra un senyal de SL, però abans passarem al costat d'un parell de casetes

La pista forestal i el Benicadell al fons

Caseta abandonada

Com hem dit, un quilòmetres després de l'últim encreuament ens apareix un senyal al terra que ens marca direcció Almiserà

Arribant al desviament

Desviament cap al castell

Per ací ens desviarem per arribar al castell, el sender està poc marcat i poc definit, de manera que en alguns trams haurem de tirar d'intuïció. Trobarem algunes marques de SL i algunes fites.
El sender anirà en un primer tram més o menys recte i arribarà un punt en què comence a anar a l'esquerra, no tindrem molt de problemes, ja que, des del sender ja veurem el castell


Al principi el sender està més o menys clar


El castell des del sender

El sender ens anirà portant cap a l'esquerra

El castell de Vilella ja ben a la vista

El sender ens baixarà un poquet i arribarem al castell, des d'aquesta part veurem una de les muralles

La Penya del Castell

La muralla de la cara oest del castell

A mà esquerra ens apareix un senderol que el rodejarà i ens permetrà pujar fins a ell


El Castell d'Almiserà o de Vilella, conegut localment com a Castell de la Serra, està situat a uns dos quilòmetres al nord-oest d'Almiserà. Encara que actualment està en territori de la comarca de la Safor, geogràficament i històricament va pertànyer a la Vall d'Albaida

Són poques les notícies que es tenen de Vilella. Es coneix pel Llibre dels Fets de Jaume I que aquest castell estava vinculat al de Bairén, del qual depenia abans de la conquesta cristiana. A la segona meitat del segle XIII, és nomenat en uns pocs documents recollits per Bazzana i Guichart, pels quals se sap que ací hi havia una xicoteta guarnició operativa durant la revolta mudèjar acabdillada per Al-Azraq
Amb la pacificació del territori el castell va quedar entre els dominis senyorials de Llutxent i Palma, perdent l'interès estratègic i militar que havia tingut durant els primers moments de la conquesta feudal. El castell de Vilella va quedar així abandonat fins als nostres dies.
Es troba sobre una gran penya a 442 metres i a uns dos quilòmetres al nord-oest d'Almiserà, dominant l'accés a la vall del riu Vernissa.
El topònim de Vilella correspon a una partida del terme de Llutxent situada a pocs quilòmetres del castell on encara es conserven restes d'antigues construccions. Se suposa que aquest despoblat seria a una alqueria del terme del castell i per això haurà conservat l'antic nom

Les característiques constructives d'aquesta fortalesa i altres evidències arqueològiques permeten pensar que va ser un refugi andalusí, construït en els últims moments del domini musulmà d'aquestes terres, a finals del segle XII o principis del XIII. El castell de Vilella presenta un recinte de dimensions mitjanes, 2.038 metres quadrats de superfície, amb una estructura senzilla formada per una tanca de segments rectilinis que defineixen un espai interior
 L'estructura general mostra una forma allargada d'orientació dominant est-oest, formada per un mur que arriba als set metres d'altura en alguns punts.
A la part nord es troba l'accés al recinte. Aquesta entrada està formada per una torre rectangular d'uns quatre metres d'alçada, amb dos portes contraposades per dificultar l'accés. La torre està construïda amb tapiades de morter de calç, tècnica dominant en la construcció del castell.
Cap a l'est, el mur contínua només uns metres, havent desaparegut gran part del seu traçat en els sectors est i sud-est, precisament a la zona més alta i abrupta de la penya on s'assenta el castell

A la part nord-oest la fortificació apareix definida per un gran mur de tàpia de 1,20 metres que continua fins a la torre d'entrada. Just en aquest extrem oest del recinte adossada al mur perimetral es localitza una estructura de planta rectangular, amb dos portes una al sud i una altra a l'est, i dos espitlleres obertes a l'oest, pas obligat per accedir al castell. En aquest espai es podria haver constituït una torre defensiva que tindria per funció controlar l'accés
A l'interior del recinte no es conserven aparentment estructures, encara que si es pot observar basaments de murs d'obra així com fragments de maons, que indiquen l'existència d'espais d'habitació que, en tot cas, serien escassos i de poca entitat
Com és normal en la pràctica totalitat dels castells que hem visitat a les nostres muntanyes es troba en un estat ruïnós


Les vistes des del castell

L'alt de les Àguiles

El barranc del Castell, la Cuta i la Safor

Després de la visita al castell toca desfer tot el camí fins arribar de nou a l'encreuament de la cova del Frare, tardarem uns tres quilòmetres.
Una vegada a l'encreuament ara continuarem recte serra amunt


Quan arribem a la part alta estarem en la Lloma Alta (449 m), el punt més alt del terme municipal de Benicolet

La Lloma Alta

El sender girarà a l'esquerra i ens trobarem de cara amb el corral del Tio Miquel

Les restes del corral del Tio Miquel

Des del corral i en uns cinc minuts empalmarem amb una pista que desembocarà, un poc més endavant, en una altra més gran

Enllaç amb la pista, el Benicadell i la Valld'Albaida

Enllaç amb la pista més gran, anirem cap a la dreta

A partir d'ara ens espera un recorregut d'un quilòmetre i mig fins arribar al primer encreuament de la ruta. Anirem visitant diferents forns de calç, passarem per un total de quatre, sumats als dos que ja hem vist ens permet fer-nos una idea de la importància que va tindre aquesta activitat en la zona. La majoria d'ells estan derruïts, de manera que només veurem una part de la seua estructura original.
A l'encreuament de pistes girarem a la dreta i als pocs metres veurem el primer dels forns de calç

El primer forn de calç

El Benicadell des de la pista

Seguint pista avall en la següent curva ens trobarem amb molts panals d'abelles, precaució


En la següent recta tindrem dos forns més, un d'ells estarà més o menys en el punt mitjà de la recta, aquest es troba prou amagat entre la vegetació, i l'altre al final

Segon forn de calç

Tercer forn de calç

Seguirem pista avall i després d'una revolta se'ns presentarà l'últim forns de calç de la ruta de hui

Les restes del quart forn de calç

A partir d'ací baixarem un poc  més i arribarem a l'encreuament del principi on ens hem desviat per senda per a visitar a la Cava de la font de l'Esbarzer


Només ens quedarà desfer aquest xicotet tram de ruta i arribar, en uns deu minuts, al cotxe i al final de la ruta de hui.

Salut i bon camí!!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'Ombria del Benicadell: Castell de Carrícola, Font del Melero, Nevera de Joaquim, Nevera de Diego i Font Freda

El cim de les Covatelles des d'Oliva

La Vall d'Ebo