El Castellet de l'Ocaive

13/06/2019

Aquesta vegada ens desplacem a Pedreguer, poble de la Marina Alta amb 7.431 habitants des d'on anem a fer una ruta curta però molt recomanable que ens portarà a visitar les restes del Castell de l'Ocaive. Aquest castell ocupa el cim d'un faralló rocós situat a més de 300 metres d'altura des d'on es domina i controla el corredor natural de la Llosa, una estreta vall per on passava el vell camí que unia el territori de Dàniyya amb el sud de país. També visitarem el paratge de la Cava de l'Ombrereta i passarem per unes quantes coves situades en les parets de la penya on està situat el castell.
Anem a fer una ruta circular de poc més de set quilòmetres considerada com a moderada, ja que, des del dipòsit d'aigua fins arribar a la Cava de l'Ombrereta hi ha trams on la senda està totalment envaïda per la vegetació i es fa incòmode de transitar.


L'itinerari:


Pedreguer - Ermita de Sant Blai - Dipòsit - Cava de l'Ombrereta - Cova del Castell - Castellet de l'Ocaive - Els Pouets - Pedreguer





Les dades i el perfil de la ruta:



La ruta comença al mateix poble de Pedreguer, concretament al carrer Passatge. Ací podrem aparcar el cotxe



Una vegada aparcats anirem cap amunt buscant els primers senyals i el panell, la ruta està ben senyalitzada. Té múltiples variants i haurem de tindre clar cap a on anem i la variant que realitzarem.
El nostre objectiu és anar al Castell de l'Ocaive passant primer per la cava de l'Ombrereta, una vegada en el Castell tornarem a Pedreguer pels Pouets

Aparcament

Panell i inici dels senders

Senyals del PR

El recorregut de hui ens portarà cap a la dreta i cap amunt, cap a l'ermita de Sant Blai, seguirem les indicacions en direcció Ombrereta i Castell de l'Ocaive.
Una vegada en l'ermita baixarem pel Calvari fins a la tercera corba, moment en el qual nosaltres seguirem recte cap al dipòsit, tindrem marques de PR per a saber quan desviar-nos

L'ermita de Sant Blai

El Calvari

El Dipòsit de Pedreguer es va construir en el darrer quart del segle XIX. Servia per a emmagatzemar l'aigua de la cava de l'Ombrereta i distribuir-la a les fonts del poble, ja que en aquella època no hi havia aigua corrent a les cases. Es tracta d'una magnífica obra d'enginyeria, més encara quan pensem que es va fer amb els escassos mitjans del moment. Actualment s'abasteix dels pous de la zona de l'Ocaive i encara dóna servei als habitants de Pedreguer

Panell del dipòsit

El dipòsit s'omplia amb l'aigua de la cava de l'Ombrereta, localitzada als peus del castell de l'Ocaive, al costat de la cova de les Miqueles. Des d'aquest punt es va construir un aqüeducte que creua el barranc de la Rabosa i una sèquia que vorejava tot el peu de la muntanya. L'aigua discorria per gravetat ja que la canal presenta un molt lleuger pendent fins el dipòsit. A més, en època de sequera s'aprofitava la coberta plana de l'edifici, que, a mena de terrat, arreplegava i canalitzava l'aigua de la pluja cap el seu interior

El dipòsit

A partir d'aquest punt i fins arribar a la cava de l'Ombrereta (ens espera un recorregut d'aproximadament quilòmetre i mig) hi ha trams a on la senda està totalment envaïda per la vegetació i es fa bastant incòmode de transitar, hi ha trams on el sender és inexistent, trobarem les marques del PR però la vegetació s'ha menjat la senda, hi haurà trams a on anirem seguint la canonada de canalització d'aigua.
Haurem d'estar molt atents, fixar-nos bé i anar seguint les marques per a no perdre'ns


Conforme ens anem acostant a la cava de l'Ombrereta la senda anirà sent cada vegada més clara

Sender pròxim a la cava

Com hem comentat abans, al quilòmetre i mig des del dipòsit arribarem a la cava

El paratge de la Cava de l'Ombrereta

La cava de l'Ombrereta formava part del sistema d'abastiment d'aigua potable de Pedreguer. Altres elements d'aquest sistema són el brollador de l'Ocaive; la canalització de les aigües mitjançant una galeria subterrània d'uns 1.100 m. de llargària; l'eixida de la boca de la mina a la superfície denominada Ombrereta; l'aqüeducte que salva el desnivell del barranc; la sèquia que continua en superfície fins Pedreguer on se situa el dipòsit d'emmagatzematge i les fonts públiques, punt final de la distribució de l'aigua. Aquest sistema hidràulic va ser inaugurat el març de 1887, fa més de 125 anys


És una magnífica obra d'enginyeria que barrejava els coneixements tècnics amb els tradicionals sobre l'aprofitament de l'aigua. Encara que l'esforç en la construcció fou molt important, el seu funcionament posterior tenia un cost energètic escàs ja que l'aigua discorria per gravetat


Aquests sistemes de captació d'aigua subterrània se'ls anomena mines, fonts, galeries, caves o alcavons. A Pedreguer habitualment es denominen cava. Es tracta d'una galeria horitzontal excavada en el subsòl amb l'objecte d'arribar al nivell freàtic i traure l'aigua a l'exterior. El procés de construcció consisteix en obrir un pou vertical, anomenat pou mare, allí on s'observen indicis de la possible existència d'aigua. Una vegada que s'ha trobat aigua, el segon pas és el càlcul de la distància fins el lloc on se situarà la boca de la mina. S'ha de tenir en compte la profunditat on està l'aqüífer i el pendent, que ha de ser constant i que no supere el 5 %. El tercer pas és el començament de l'excavació des de la boca de la mina fins el pou mare. La galeria subterrània va obrint-se a intervals, amb pous verticals que comuniquen amb l'exterior a cada tram, denominats pous de ventilació. A Pedreguer aquests tipus de pous de ventilació s'anomenen téntols o tentos


Els téntols no es diferencien gaire de la resta de pous, tan sols que la cava discorre per la seua base. S'empraven per accedir a l'interior de la cava, extraure els materials a mesura que l'obra anava avançant i airejar la galeria subterrània on treballaven els obrers. Una vegada finalitzada la cava, els pous de ventilació servien per a igualar la pressió interna de la galeria. També s'utilitzaven en les tasques de neteja o de reparació, i funcionaven com qualsevol pou, és a dir, per abastir-se d'aigua

Cova de les Miqueles

A partir de l'Ombrereta hi trobem l'aqüeducte i la séquia que, excavada sobre la roca del vessant de la muntanya, té uns 1.460 m. fins el Dipòsit. Originalment l'aigua discorria per una canalització de peces de ceràmica però aquest sistema no va resultar i es va substituir per una sèquia d'obra que ha arribat fins a l'actualitat. La sèquia està coberta amb lloses de pedra i el sender PR-CV 53 discorre en part per damunt


En el mateix paratge de la cava tindrem un panell de la ruta i senyals verticals, continuarem en direcció Castellet i Font de l'Ocaive

Panell de la ruta

Senyals de la ruta

Uns cent metres després ens trobarem amb un encreuament de camins amb un senyal vertical, en aquest cas hem de seguir en direcció Font de l'Ocaive, no hem d'anar cap al Castellet. La nostra intenció és vorejar la penya del castell i pujar per darrere, açò ens permetrà visitar unes quantes coves

Bifurcació i al fons la penya on està el castellet

Bifurcació i al fons la penya on està el castellet

Com hem dit en la bifurcació seguirem recte cap a la font, més avant deixarem a mà dreta un corral abandonat i començarem l'ascens cap al castell.
Avisem de que la pujada fins al castell és costeruda, així que poc a poc en calma i cap amunt

Corral

Anirem pel barranc de les Miqueles que ens portarà fins a la Penya de l'Ocaive, a on primer trobarem la cova de l'Ocaive

El barranc de les Miqueles

Tram costerut cap a la cova del Castell

Aquesta cova, situada als peus de la penya coronada pel Castell rep també el nom de cova del Castell. Va ser el segle passat l'amagatall del bandoler El Sabateret de la Llosa.
També s'emprà com a corral en el seu dia quan la ramaderia predominava en aquestes terres, és una curiosa cova-corral amb dos obertures i s'aprecien les restes de murs d'obra construïts per a poder utilitzar-la com a corral


Una vegada vista la cova el nostre sender seguirà en ascens i vorejarà el penyal fins arribar a un seguit de coves i abrics situats en l'enorme paret vertical del penyal. En aquesta pujada anirem atents seguint les marques del PR per a orientar-nos, ja que, en aquest tram la vegetació és prou densa

Tram dens de sender on veiem en una roca la marca de PR


Als pocs metres ens trobarem amb un senyal, el nostre recorregut continuarà ascendint fins a un coll des d'on ens dirigim a l'esquerra per a arribar al castell de l'Ocaive, situat a la part més alta del penyal

Encreuament de la senda que va a la Font de l'Ocaive

Últim tram de pujada

El coll del castell amb senyals verticals

Una vegada al coll girarem a l'esquerre i arribarem al Castellet de l'Ocaive.
El Castellet està localitzat a la partida del mateix nom, a prop de l'entrada de la vall que forma el barranc Bo. La penya on s'ubica presenta una impressionant paret vertical en la cara oest i nord. Al sud i a l'est trobem un vessant d'inclinació moderada i forta. L'estratègica situació geogràfica i la fàcil defensa han fet que haja estat triat per a viure al llarg de la història, però les restes arqueològiques més importants corresponen al castell medieval


El castell es localitza en la part més alta del penyal. Està format per una torre de planta rectangular amb un contrafort atalussat sobre el cingle. La torre tenia almenys un altre pis superior. A migdia, en una cota més baixa, trobem un altra dependència de planta lleugerament trapezoïdal que conserva l'arrancada d'una volta rebaixada que cobria l'estança. La volta està realitzada amb carreus de pedra tosca. Sembla que es tractava d'un magatzem ja que, en el racó sud-est, sobre el paviment de l'habitació, hi ha un forat més o menys circular que s'interpreta com l'emplaçament d'una alfàbia
En l'exterior d'aquestes estructures s'estén un replà delimitat per murs construïts sobre el mateix cingle. En la cara sud, la més accessible, envoltant aquest conjunt d'estructures, s'observa un altre mur que tancava una mena de recinte superior. D'aquest sols queda el basament i escasses restes emmascarades per l'abancalament del segle XIX

Mur de l'aljub andalusí

Panell explicatiu sobre el castell

En un nivell inferior, cap a llevant, i a uns vint metres per davall de la torre, trobem un aljub de planta rectangular i grans dimensions. Aquesta estructura està realitzada amb tàpies de terra, morter i blocs de pedra. En l'interior presenta un morter hidràulic rogenc típic de l'època andalusina. En èpoques de pluja encara manté l'aigua embassada

Restes de l'aljub 

Alguns autors fan referència a les distintes tècniques constructives emprades i la relació amb una cronologia diferenciada. Les estructures de la part superior, com són la torre o l'habitació annexa, tenen una datació feudal (segona meitat del segle XIII-segle XIV) i es distingeixen de l'aljub inferior que se situa en època andalusina (segle XII-primera meitat del segle XIII). Aquestes cronologies es confirmen amb les ceràmiques aparegudes al castell


El castell de l'Ocaive controlava la vall que s'estén als seus peus. La vall de la Llosa és una via important en època romana  i continuarà sent-ho en la medieval. Aquest camí, posava en comunicació Dénia amb les terres del sud

La vall que s'estén als peus del castell

A més, el castell dominava un territori on se situaven les alqueries medieval de Pedreguer, Benimarmut, Carraca, Canelles i Gorgo; també li corresponia el Rahal Abenaxoch. El terme del castell de l'Ocaive, exceptuant les terres de l'alqueria de Gorgo i, possiblement, les de Rahal Abenaxoch, és l'origen actual del terme municipal de Pedreguer

La serra de Segària

Una vegada vist el castellet tornarem al coll d'abans i continuarem en direcció Ombrereta i Pedreguer, és a dir, cap a l'esquerre. En uns cinc-cents metres arribarem a un altre coll i a un encreuament de camins a on si seguíssim recte tornaríem al paratge de la cava de l'Ombrereta. Nosaltres seguirem cap a la dreta i cap amunt, la nostra intenció és fer la ruta circular


Ens espera una bona pujada que ens farà suar un poquet, és prou pronunciada i costeruda. 

Tram molt costerut

Poc a poc anirem arribant a els Pouets, una partida de Pedreguer que es localitza en aquesta muntanya, el topònim fa referència a la gran quantitat de pous i aljubs que trobarem. Aquestes estructures per a l'abastiment d'aigua es relacionen amb les nombroses explotacions agropecuàries

Sender i abancalaments

Pou d'aigua a la vora del sender

A partir d'ací el sender no té pèrdua, ens trobarem amb unes quantes bifurcacions, però totes elles amb les seues corresponents senyals, hem de seguir en direcció a Pedreguer. Des d'aquest pou ens quedaran uns dos quilòmetres per arribar al final de la ruta de hui
A partir d'ara els protagonistes seran els bancals i les cases de pedra en sec, en aquesta muntanya són molt importants. Es veu sobre tot en les grans superfícies abancalades, però també en les cases, els pous, als camins, els refugis, les escales dels marges o en molts altres elements secundaris. La utilització d'aquest material ha configurat un paisatge únic i singular


Durant el segle XIX i primeries del s. XX va haver una verdader auge del cultiu del raïm de moscatell per a la posterior transformació en pansa. Això va fer que es construïren una gran quantitat de marges de pedra seca, amb l'objectiu de subjectar la terra i posar-la en producció


Un altre dels elements que podem trobar al voltant del sender és l'aixopluc. Es tracta d'un refugi de pedra seca reduït a la mínima expressió on el llaurador, el pastor o el caçador es resguardava del mal oratge. Els trobem integrats dins dels mateixos marges. A vegades són tan menuts que solament servien per protegir del sol el recapte i l'aigua. En ocasions també es deixaven les eines del camp

Bancals i un aixopluc

Uns sis-cents metres abans d'acabar la ruta ens trobarem amb un encreuament a on està el Cor de l'Enric. El Cor de l'Enric és una inscripció a la roca feta al 2004 en memòria de qui va ser president del Centre Excursionista Pedreguer durant quasi 32 anys. El sender local que tenim a mà dreta també porta el seu nom. El 23 de maig de 2004 s'inaugurà la Senda Local Enric Poch


Una vegada visitat el cor continuarem cap a Pedreguer i en poc temps començarem a eixir del barranc per un preciós sender empedrat. Molts d'aquests camins van ser empedrats per tal de fer-los més resistents al pas de les persones, del animals de càrrega o dels ramats.
Finalment, arribarem al poble, al cotxe i al final de la ruta de hui.


Salut i bon camí!!

Comentaris

  1. ¡Hola, Ignacio! Curta però entretinguda i cultural ruta a Pedreguer. El castells sempre són llocs situats en indrets privilegiats que permeten gaudir de bones vistes i aquest és un d¡eixos exemples.
    Un abraç

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. La veritat que si, és lo bo que tenen els castells, les vistes, perquè en l'estat ruïnós en què es troben tots... encara que aquest l'estan restaurant. Curta i bonica ruta que es pot ampliar i fer més llarga anant fins al Castell d'Aixa.
      Un abraç!!

      Suprimeix

Publica un comentari

Entrades populars d'aquest blog

El Montgó pel barranc de l'Emboixar

El cim de les Covatelles des d'Oliva

El cim de la Safor