divendres, 23 d’octubre de 2015

La Serra Grossa: La Cova de L'Avern, el Cabeço Gordo i l'Alt de la Creu

18/09/2015

Aquesta vegada ens desplacem a la Vall d'Albaida, concretament a la capital, Ontinyent. Farem una bona ruta circular d'uns catorze quilòmetres per la Serra Grossa, una llarga i àmplia serralada que actua com a barrera natural entre les comarques de la Vall d'Albaida i la Costera, comença a la Font de la Figuera, recorre la Vall d'Albaida fins arribar al massís del Buixcarró-Mondúver de la Safor.
Pujarem al Cabeço Gordo, a l'Alt de la Creu i anirem fins a l'ermita de Sant Esteve, un excel-lent mirador de la comarca. També ens endinsarem a la Cova de l'Avern, una cova envoltada de llegendes populars, es diu que té connexions amb altres coves de la costa i que dins pots escoltar plors i crits, els rellotges s'aturen, deixen de funcionar les llanternes, les brúixoles es tornen boges i es veuen llums.



L'itinerari:

Aparcament - Cabeço Gordo - Alt de Tormo - Lloma Xorlit - Alt de la Creu - Cova de l'Avern - Cava - Ermita de Sant Esteve - Aparcament






Deixarem el cotxe en una xicoteta esplanada que ens apareix a mà esquerra per la CV-665, dos quilòmetres després de passar el desviament de l'ermita de Sant Esteve


Ací podrem aparcar tanquil-lament


La ruta comença just a l'altre costat de la carretera, la creuem i anem per una pista la qual abandonarem ràpidament


Girem a l'esquerra i ens endinsarem al fons del barranc, tot seguit a la dreta vorem una senda ben marcada i definida que ens portarà directament i en línia recta al vèrtex geodèsic del Cabeço Gordo. La pujada és boniqueta pel desnivell i per les pedres, són quasi dos quilòmetres de pujada d'aquestes que et deixen sense parla, val la pena anar amb calma.


Conforme anem pujant a mà esquerra tindrem vistes de la horrorosa pedrera que està destrossant tota la serra Grossa, és visible des de bona part de les muntanyes dels voltants


Ací podem veure la pedrera des del cim del Benicadell (primera foto) i des del cim del Montcabrer (segona foto), però no passa res, segueixen destrossant la muntanya tranquil-lament sense que ningú diga res, açò ens cabreja molt, bo...


Com a mínim tindrem molt bones vistes si mirem enrere, tot Ontinyent


Finalment i després de suar bona cosa apleguem al nostre primer objectiu, el Cabeço Gordo, a 795 metres


Bones vistes des d'ací dalt de bona part de les muntanyes de la contornada, el Benicadell, la Cova Alta, la serra de Mariola, la serra de Beneixama, el cim de la Safor, la Vall d'Albaida, el Mondúver, en dies més clars es veu la mar


Des d'ací també veiem el nostre següent objectiu de hui, l'Alt de la Creu, està a la casa de vigilància que veiem a la següent foto, queda un ratet


Reprenem la marxa cap a l'esquerra per la pista que recorre tota la serra, passem per les llomes de Tormo i la del Xorlit per camins empedrats fins arribar a l'encreuament de la carretera de Moixent, ara girarem cap a la dreta 


No aplega al quilòmetre de carretera i ens desviarem per una pista cap a l'esquerra pel Pla de la Balarma, en poc de temps estarem a un encreuament de camins


Anem en direcció l'Alt de la Creu, de camí per la pista veien unes antenes, allí anem. Mes avant tenim un altre encreuament, pujarem per la pista asfaltada. En uns cinc-cents metres arribarem al vèrtex geodèsic de l'Alt de la Creu


Molt bones vistes, són com les del Cabeço Gordo, però ara estem a 903 metres


Després de gaudir de les vistes tornem a l'encreuament i anem en direcció a l'ermita de Sant Esteve, sense desviar-nos de la pista principal en poc més de mitja hora arribem. Però al voltant de dos quilòmetres després de deixar l'Alt de la Creu ens apareix, a mà esquerra i marcat en groc a una pedra el desviament cap a la Cova de l'Avern, i com no, ens desviem


La senda baixarà al fons del barranc per a després pujar i tornar a baixar bruscament fins a la cova, tenim unes cadenes per a facilitar la tasca, tot i que són prescindibles


En uns deu minuts estarem a la Cova de l'Avern 


És profunda i amb sales grans els primers metres, sembla un bon lloc per a fer espeleologia. 
Segons paraules textuals de Paco Garrido i Amo en un article, d’aquesta cova és conta que dins de la seua foscor, pots escoltar udols, laments, plors i crits, encara que s’han realitzats estudis per a saber l’origen d’aquests fenòmens i no s’ha pogut traure res en clar


Segons Matilde Pepin autora del llibre "Valencia Màgica", les llegendes populars envolten aquesta cova; diu i verifica com a fenòmens anormals l’aturada dels rellotges, deixen de funcionar les llanternes, les fotografies es velen, les brúixoles es tornen boges, un excessiu contrast en la temperatura del interior al exterior, es veuen llums... També es diu que té connexions amb altres coves de la costa.
En el llibre anual que publiquen els llumeners de Sant Esteve, de l’any 2002, apareix un article amb el qual s'explica una experiència viscuda en la cova per un grup d’amics que es van endinsar dins d’ella, quan de sobte dos xiques del grup van eixir espantades i esglaiades, quan van veure en el sostre de la cova un parell d’ulls rojos que les observaven... Podrien ser els de Lucifer?
Possiblement n’hi ha un grapat de relats i històries, i seria interessant que es poguera fer una recollida de tot el material, donant base a un estudi de tot el que representa aquesta desconeguda gruta, en la qual es barreja fantasia i la realitat


La veritat que més enllà de llegendes o històries populars (nosaltres no vam notar res ni se'ns van parar els rellotges), la Cova ens va sorprendre per la seua grandària, al final vam decidir no seguir endinsant-nos més en ella per no conèixer-la, sens dubte, és un dels grans atractius d'aquesta ruta


Una volta fora de la cova i seguint el nostre camí en deu o quinze minuts estarem a l'ermita de Sant Esteve, on primer veurem una cava i després l'ermita, construïda a segle XVII i restaurada l'any 1991. Aquest paratge està condicionat com a àrea recreativa amb paellers i tauletes


És el més característic mirador ontinyentí sobre la vall d'aquesta part de la comarca. Es pot contemplar tot el ponent de la Vall d'Albaida i els termes veïns de Villena i Caudete, i en dies clars amb vent de ponent s'arriba a albirar la línia de l'horitzó que marca la mar mediterrània. Les vistes són molt similars a les que hem tingut en les parts més elevades de la ruta
L'orientació d'aquest mirador el configura com una talaia molt especial per a gaudir dels canviants colors de l'alba i les postes de sol. Ací vos fiquem unes fotos d'un altre dia que vam venir a veure l'alba, espectacular


Ara ens toca baixar, ho farem pel camí asfaltat que està al costat de la cava i que veiem en aquesta foto


Als dos quilòmetres aproximadament ens desviarem per senda


Arribarem de nou a la carretera, en uns deu metres ens tornem a desviar a l'esquerra per un camí cap al Barranc de la Purissima. Ara, seguint més o menys recte pels camins i sendes arribarem al cotxe i al final de la ruta de hui.

La ruta a Wikiloc




REFERÈNCIES

Ajuntament d'Ontinyent. http://www.turismo.ontinyent.es

Paco Garrido i Amo. http://ontinyent.portaldetuciudad.com/es-es/informacion/la-cova-del-avern-014_153_1_1578.html

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada