La Xortà: Morro Blanc, Morro Blau i Penya Alta

17/12/2018

Aquesta vegada ens desplacem a la Xortà, serra situada entre les comarques de la Marina Baixa, la Marina Alta i el Comtat. La Xortà s'alça amb més de mil metres com una prolongació de la Serrella per l'est, juntes formen un dels sistemes muntanyosos més espectaculars del nostre territori.
Anem a fer una ruta d'aproximadament onze quilòmetres i mig que ens permetrà pujar a tres cims de més de mil metres: el Morro Blanc, el Morro Blau i la Penya Alta, aquest últim es corona com el punt més alt de la Xortà amb 1220 metres. Partint de dos basses d'aigua situades al barranc d'Onaer ens encaminarem per pista fins al barranc de les Pomeretes, per on començarem a guanyar alçada per senda. El sender ens portarà fins al coll de la Foia Roja on ens desviarem per a pujar directament i en línia recta al Morro Blanc, aquesta pujada és directa sense senda i molt empinada, no recomanable per a gent no acostumada a caminar per aquest tipus de terrenys. Des del Morro Blanc i per una còmoda pista forestal arribarem al Morro Blau i posteriorment als peus de la Penya Alta, pujarem i baixarem al punt més alt de la Xortà pel mateix lloc i travessarem una bretxa que ens donarà accés a l'ombria de la serra, visitarem la font dels Teixos i el seu refugi i tornarem al punt de partida travessant l'abrupte barranc del Negre. És una ruta amb una certa dificultat, no la recomanem a persones que no disposen d'un bon estat físic.


L'itinerari:

Basses d'Onaer - Morro Blanc - Morro Blau - Penya Alta - Font del Teix - Basses d'Onaer




Les dades i el perfil de la ruta:



La ruta de hui comença al costat de dos basses d'aigua al barranc d'Onaer, situades al final de la pista asfaltada. En l'entrador d'una de les dos basses podrem aparcar, intenteu deixar el cotxe arrimat a un lateral, ja que, pot ser que entre algun camió

Aparcament

Una vegada aparcats anirem pista amunt, transitarem per aquesta pista aproximadament set-cents metres fins arribar a un encreuament per a on començar a caminar per la senda del barranc de les Pomeretes. Des d'aquesta pista ja començarem a gaudir d'un dels grans atractius d'aquesta ruta: les vistes que tindrem de Bèrnia

Pista cap al barranc de les Pomeretes

Bèrnia des de la pista

Una vegada en l'encreuament de camins girarem a l'esquerra i començarem el nostre recorregut per senda. Per aquest sender anirem guanyant alçada ràpidament en continus ziga-zagues. En aquesta pujada tindrem a la nostra esquerra la Penya el Frare

Sender del barranc de les Pomeretes

 La Penya el Frare

Quan arribem a la part alta de la senda la mateixa començarà a planejar i a suavitzar-se, se'ns presentarà al davant el nostre primer objectiu del dia: el Morro Blanc. També serà bon moment per girar-se i gaudir de les vistes que ens acompanyen

El Morro Blanc, és el punt més alt de la imatge

La serra Gelada des del sender

Als nostres peus la Penya el Frare i al fons el Puig Campana, el Cabal i el Penyó Roc

En aquest trams i fins al desviament  que ens portarà directes al Morro Blanc la senda es suavitzarà prou, anirem en un lleuger i còmode ascens entre antigues terrasses d'abancalaments per la Foia Roja 

Bèrnia des de la Foia Roja

Quan veiem a mà dreta durant aquesta pujada un corral (no passarem per ell, el veurem des de lluny) uns quants metres després començarem a estar atents, concretament estarem més atents quan arribem a les ruïnes d'un altre corral

Corral de la Foia Roja que queda a mà dreta

Ruïnes del corral

En aquest punt ens haurem de desviar a l'esquerra, recte és per on baixarem després de travessar el barranc del Negre. 
A partir d'ara ve el que podem considerar com a la part més dura de la ruta, pujarem directament al Morro Blanc, la senda agafa una forta pendent, en aproximadament un quilòmetre salvarem un desnivell de més de tres-cents cinquanta metres, és una pujada molt exigent físicament

El Morro Blanc i en el penyal de la dreta la cova del Caro, des de baix pareix un caragol

La Cova del Caro

En les següents dos fotos veiem més o menys per a on anem a pujar


Al principi d'aquest desviament trobarem una fita de pedres, després caminarem per alguna traça de senda i haurem d'anar camp a través travessant matolls, uns dos-cents metres després el camí s'aclararà i haurem d'anar pujant per on millor ens parega, durant la pujada trobarem alguna fita que ens marca quina és la possible millor opció. Però la idea està clara, tirar cap amunt fins al Morro Blanc

Fita de pedres que ens marca el desviament

Traça de senda en els primers metres

Tram camp a través

La pujada que ens espera amb el Morro Blanc dalt del tot

Es posa costeruda la cosa

Ja falta poquet

Quan ja quasi estem en el Morro Blanc ens apareixeran unes fites de pedres que ens portaran per la part dreta per a rodejar-lo i poder accedir al seu cim

L'últim tram de pujada

Una vegada a la part alta només ens queda desviar-nos cap a l'esquerra i caminar uns metres per la cresta

L'últim tram de cresta, el Morro Blanc, Bèrnia i la serra Gelada

Des del Morro Blanc i estant a 1081 metres ens esperen unes vistes espectaculars

El Carrascal de Parcent amb el Coll de Rates, el Montgó i la serra del Ferrer

La serra del Ferrer i Bèrnia

El mar d'hivernacles de la Marina Baixa, la serra Gelada i l'illa de Benidorm

 El Puig Campana, el Ponoig, el Cabal i el Penyó Roc

La serra d'Aitana

El cim de la Safor, el Mondúver i el Cocoll

Una vegada hem gaudit d'aquest espectacle paisatgístic ens tocarà seguir cap al nostre següent objectiu: el Morro Blau, és on es troba la caseta de vigilància forestal i on trobarem el vèrtex geodèsic

A l'esquerra el Morro Blau i a la dreta la Penya Alta

El camí es torna ara molt més afable i transitable, seguirem per pista forestal fins arribar primer al Morro Blau i després a la base de la Penya Alta, el punt més alt de la ruta de hui. Des del Morro Blanc seguirem recte fins a empalmar en molt poc de temps amb la pista forestal i en uns quatre-cents metres arribarem

La pista forestal cap al Morro Blau

La caseta de vigilància

El vèrtex geodèsic del Morro Blau i el Puig Campana

Des d'ací tindrem unes vistes molt paregudes a les anteriors, a risc de paréixer pesats, són un espectacle, sobretot el perfil que ens ofereix durant tota aquesta ruta la serra de Bèrnia

El Coll de Rates, el Montgó i el Cap de sant Antoni

Bèrnia

La serra Gelada i Benidorm

El Puig Campana, el Ponoig, el Cabal i el Penyó Roc

Després de visitar el Morro Blau la pista continurà recte amb el nostre tercer objectiu del dia ben a la vista. Transitarem per ella poc mes d'un quilòmetre fins arribar a la Foia Plana, quan la pista faça una revolta prou pronunciada nosaltres ens desviarem per senda

La Penya Alta des del Morro Blau

La serra d'Aitana des de la pista forestal

La pista forestal i la Penya Alta

Desviament cap a la Foia Plana

Per primera vegada en aquesta ruta baixant cap a la Foia Plana ens apareix la Serrella, concretament la fantàstica Canal de la Mallada del Llop

La Canal de la Mallada del Llop

La Foia Plana

La Foia Plana

Una vegada baix creuarem a l'altra part de la Foia i anirem buscant el sender PR-CV 18 que ve des de Guadalest i que serà l'encarregat de baixar-nos, després de pujar al cim, cap a la font dels Teixos


El tram final de pujada es presenta prou costerut i amb molta pedra solta, anirem amb compte


Finalment, després de suar un poc arribarem a la Penya Alta, que es corona com el punt més alt de la Xortà amb 1220 metres, i com era d'esperar (i com en tota aquesta ruta) tindrem unes vistes espectaculars, dalt ens espera una fita de pedres que ens marca el lloc

Cim de la Xortà

Tindrem 360 graus de bones vistes, tot un espectacle, anem amb elles

La Canal de la Mallada del Llop i el Pla de la Casa

El Benicadell, la serra d'Alfaro, la serra de la Safor i el Mondúver

El Mondúver, el Cocoll i el Cavall Verd

El Cavall Verd, la serra de Segària, el Carrascal de Parcent, el Montgó i el Puig de la Llorença

Bèrnia

La serra Gelada, el Puig Campana, el Ponoig i el Cabal

Aitana, la Vall de Guadalest i la Serrella

Després d'estar un bon rato al cim gaudint de les vistes baixarem per on hem vingut i ens desviarem seguint el PR cap a la font dels Teixos. Ens desviarem per la bretxa que dóna accés a la part nord de la serra, com a referència tindrem un pi amb marques del PR

 La bretxa i el pi amb marques del PR

La bretxa que dóna accés a la part nord

Des d'ací i en uns quatre-cents metres el sender ens deixarà en la font dels Teixos i el seu refugi, durant aquest recorregut qualsevol moment serà bo per a girar-se i admirar la cara nord de la Penya Alta

Esquerda vertical en aquesta cara de la Penya Alta

La Penya Alta

La Font dels Teixos, com el seu nom indica, fa referència a l'existència de teixos en aquest lloc. En aquesta microreserva trobem restes de l'antic bosc mixt, que alternava arbres de fulla caduca amb els de fulla perenne, i que es trobava a les parts més elevades de l'ombria de les serres del migjorn valencià. Les espècies arbòries que encara hi podem veure són el teix (Taxus baccata), la moixera (Sorbus aria), l'auró (Acer opalus subsp. granatense) i el fleix (Fraxinus ornus). Molt important és la seua vegetació rupícola. A les zones limítrofes creixen endemismes valencians a més de plantes de zones pirinenques com la corona de rei (Saxifraga longifolia) i espècies bètiques com la Jasione foliosa. Molt destacat és també el matollar de sàlvia de Mariola (Salvia blancoana subsp. mariolensis), endemisme valencià al qual sol acompanyar el matapoll de muntanya (Daphne oleoides), matolls tot dos que tenen ací una de les seues poblacions més litorals

El refugi de la font dels Teixos

La font dels Teixos

En passar la font empalmarem amb la pista forestal que en molt poc de temps en portarà a un encreuament de camins amb senyals, en aquest punt nosaltres ens desviarem cap a la dreta, abandonarem el PR-CV 18


En uns cinc-cents metres arribarem a un altre encreuament de pistes on haurem d'anar per la de l'esquerra, si continuéssim recte la pista ens conduiria de nou a la Foia Plana, en aquests cinc-cents metres de pista tindrem unes molt bones vistes

Mirant al darrere la Penya Alta

Mirant al davant Bèrnia

A l'esquerra el cim de la Safor, el Mondúver, Alfaro i el Cocoll

Encreuament de pistes en el qual anirem cap a l'esquerra

En arribar a l'encreuament de pistes anirem cap a l'esquerra, seguirem pista avall uns tres-cents metres i ens desviarem cap a l'esquerra per un nou sender que ens conduirà cap al barranc del Negre. Com a referència tindrem un cotxe abandonat que sembla que porta ací prou de temps. Si continuéssim per la pista de la dreta arribaríem de nou al morro Blau

Desviament al barranc del Negre

Cotxe abandonat

Sembla que porta ací prou de temps

Els primers metres de senda pel barranc

Als cinc minuts d'estar caminant pel barranc ens trobarem amb diverses banyeres que fan la funció d'abeuradors, en aquest moment el sender girarà a l'esquerra i als pocs metres a la dreta per a endinsar-se de ple en el barranc

Banyeres-abeuradors

Al principi anirem per una pineda de la qual anirem eixint a poc a poc per a creuar unes quantes pedreres, es nota que no és un sender molt transitat, trobarem fites de pedres per orientar-nos millor. El sender està envaït per la vegetació però és fàcilment transitable, deixem unes quantes fotos de la baixada pel barranc

La pineda del principi

Una de les pedreres

No podia faltar Bèrnia

Una altra pedrera

Fita de pedres que ens va encaminant cap a la part dreta del barranc

Baixant al llit del barranc


Eixint del barranc per la part dreta

Finalment, la part dreta del barranc donarà pas a un sender més evident, el barranc començarà a eixamplar-se i a perdre la seua verticalitat, ja estarem eixint d'ell

Eixint del barranc

Si peguem una mirada a les nostres esquenes veurem la bona baixada que ens hem fet

El barranc del Negre

Ara, només ens quedarà seguir el còmode sender que ens portarà, en un tres i no res, al punt on ens hem desviat per pujar directament al Morro Blanc. A partir d'ací desfarem el camí d'anada i arribarem en uns trenta minuts al cotxe i al final de la fantàstica ruta de hui.

Salut i bon camí!! 

Comentaris

  1. Hola Ignacio.

    Molt guapa aquesta Xortà, res té que envejar-li a les seues veïnes Serrella i Bèrnia, serra de la que es tenen unes vistes espectaculars durant tot el recorregut, bé, en general les vistes des de els tres cims són excel·lents. Jo la vaig fer pareguda a la teua al 2017, sols que vaig començar des de Bolulla, i vaig tornar allí pel Barranc de la Serra i el Castellet de Garx. La pujada fins al Morro Blanc, done fe, és dura de collons, i li dóna un toc molt muntanyenc a l'excursió.

    Salut company!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Buenas Dani:
      La veritat que si, la Xortà està molt xula i les vistes des dels tres cims espectaculars, sobretot el perfil de Bèrnia, és brutal.
      Abans de fer la ruta vaig llegir la del teu blog i en veure com era la pujada al Morro Blanc vaig decidir acurtar un poquet i passar pel barranc del Negre, tot i així vaig acabar prou cansat ;)
      Salut i muntanya!!

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

L'Ombria del Benicadell: Castell de Carrícola, Font del Melero, Nevera de Joaquim, Nevera de Diego i Font Freda

El cim de les Covatelles des d'Oliva

La Vall d'Ebo