L'alt de les Creus, el Puntal del Massalari, el Puntal dels Germanells i el Pic de la Ratlla

22/01/2019

Aquesta vegada ens desplacem a la Safor concretament a Tavernes de la Valldigna. Anem a fer una fantàstica ruta circular per la serra de Corbera, una alineació muntanyosa de crestes agudes amb una extensió d'uns 20 quilòmetres i una superfície de 4.819,79 Ha que s'estén pels municipis d'Alzira, Benifairó de la Valldigna, Tavernes de la Valldigna, Favara, Llaurí i Corbera.
Catalogada com a zona LIC la serra alberga pràcticament les úniques restes de boscos de llorer del País Valencià (marfull tini-Fraxinetumorni), que suposen més del 15% del total de la regió mediterrània i conté la Cova de les Ratetes de Corbera, considerada com un refugi important per a la conservació dels ratpenats al País Valencià i a on habiten en època hivernal uns dos-cents exemplars de ratpenat de ferradura gros. La serra de Corbera culmina als 625 metres en el Pic de la Ratlla, convertint-se aquest cim al mateix temps en el punt més alt de la comarca de la Ribera Baixa, altres altures i cims a destacar són l'alt de les Creus, el Cavall Bernat i la Creu el Cardenal.
La ruta de hui ens portarà pel vessant més llevantí de la serra, començarem a caminar des de Tavernes i ens enfilarem serra amunt fins arribar a l'alt de la Creus passant per les Fontetes de Cantus. Des de l'alt de les Creus seguirem en direcció nord-oest fins a la font de la Sangonera, des d'on el sender continuarà cap al Puntal del Massalari, el Puntal dels Germanells, el Piló dels Quatre Termes i el Pic de la Ratlla. Tornarem a Tavernes per la pista forestal que va pel pla del Barber i pel pla de la Sangonera per a finalment, baixar de la Muntanya de les Creus per l'espectacular senda de les Revoltes dels Amoladors. És una ruta amb una certa dificultat, no la recomanem a persones que no disposen d'un bon estat físic.

L'itinerari:
Tavernes de la Valldigna - Fontetes de Cantus - Alt de les Creus - Font de la Sangonera - Puntal del Massalari - Puntal dels Germanells - Piló dels Quatre Termes - Pic de la Ratlla - Font del Barber - Casa Ximet - Senda de les Revoltes dels Amoladors - Tavernes de la Valldigna

La ruta de hui comença al Carrer del Dr. Gómez Ferrer, és a on nosaltres vam aparcar el cotxe

Les dades i el perfil de la ruta:



Aparcarem i anirem cap amunt, el primer que veurem serà el panell d'una variant del PR-CV 39 Racó de Joana - Ullal Gran, encara que no es correspon amb la ruta que farem nosaltres anem a pegar-li una ullada. Aquest sender va des de Tavernes fins a l'Ullal Gran i de Les Penyetes, passant pel Racó de Joana que inclou un itinerari botànic

Panell de PR-CV 39 V1

Continuarem caminant en direcció oest per un camí asfaltat fins a trobar-nos de cara amb un pal amb marques de PR i SL, moment en el qual girarem a la dreta passant per les tanques del canal de defensa, aquest canal arreplega les aigües acumulades en les fortes pluges en la part nord del terme i les tanques eviten que els despreniments de la muntanya arriben fins al poble.
Des d'ací baix ja veurem el nostre primer objectiu de hui: l'alt de les Creus

L'alt de les Creus, en el punt més alt

Aquest camí ens conduirà a un dipòsit d'aigua, però abans d'arribar a ell ens desviarem per la senda que naix a mà dreta, caminarem uns pocs metres i arribarem al panell dels senders de Tavernes de la Valldigna i a una zona habilitada amb uns banquets

Primers metres del sender

Zona amb uns banquets

A partir d'ací el sender començarà a pujar sense pausa envoltat de denses pinedes i perfectament delimitat per marges de pedres. Als tres-cents metres ens apareixerà el desviament senyalitzat del SL que va fins a l'antic poblat iber Els Castellets a on encara queden restes del castell de Gebalcobra, d'època àrab. Nosaltres descartem aquesta pujada, després el veurem des del sender

Primers metres de ruta

Envoltats de denses pinedes

Encreuament dels Castellets

Desviament Senda dels Castellets

La primera ocupació del lloc on està el castell correspon a l'Edat del Bronze, en un moment no determinat. D'aquest assentament prehistòric les úniques restes observades corresponen a uns pocs fragments de ceràmiques fetes a mà, restes d'una ocupació poc important. Posteriorment es va ocupar en època ibera, de la qual també queden pocs vestigis

Foto: Jorge Gálvez Román

Aquest castell que es correspon amb les restes dels Castellets, tot i haver estat utilitzat en època cristiana, probablement cap a finals dels segles XIV-XV, no va tindre ni la importància ni les reformes del veí castell de la Reina Mora.

Probablement els precedents medievals de la fortificació pertanyen als segles X-XI moment al qual pertanyien alguns materials arqueològics que s'observen en la superfície

Foto: Jorge Gálvez Román

Ocupa un espai d'aproximàdament 1500 m2. Té l'entrada a la part meridional, extrem on es conserven els basaments d'una sèrie de murs de maçoneria que es disposen paral-lelament per a dificultar l'accés. En el costat nord-est una torre cúbica construïda amb tàpia de morter de calç defensaria aquest sector del recinte.

A l'oest es troben les parets verticals de la muntanya que defineixen aquest costat del recinte i servien de defensa natural

Foto: Jorge Gálvez Román

Al nord-oest hi ha un aljub rectangular amb capacitat per a 17.700 litres, aproximadament, que ha perdut la seua cobertura. Prop d'aquesta cisterna apareix una altra torre de característiques semblants a la primera, però més xicoteta, que tanca pel nord el castell, feta amb maçoneria a la base i tàpia a la part superior. D'aquesta torre naix un mur rectilini d'uns set metres de longitud que tindria per funció dificultar l'accés d'una possible incursió enemiga.

Entre les dos torres s'observa encara el basament d'un llarg mur de maçoneria d'uns 70 metres que tancaria el recinte pel costat de llevant.

A l'interior s'observen alguns basaments de murs que probablement es corresponien a estructures d'habitació. Es conserven alguns grafits en àrab realitzats sobre la paret exterior de la torre major i en l'interior de la torre menor

Foto: Jorge Gálvez Román

Com hem dit, nosaltres descartem aquesta pujada, en un tres i no res el veurem des del sender.
Continuarem recte i anirem deixant a les nostres esquenes la zona de denses pinedes i el sender anirà pegat a les parets verticals de la muntanya fent una gran S fins arribar a la lloma de la muntanya en la part alta.
Seguirem pel PR en ascens fins arribar a les Fontetes de Cantus i als Abrics de Mossèn Ricard o Les Covetes de Mossén Ricardo, considerats com a Bé d'Interés Cultural des de l'any 2011. Una zona protegida amb gravats rupestres datats en el 12.000 a.C., aquesta zona no és accessible, una gran tanca ens impedeix el pas des del 2017, per a evitar actes vandàlics com l'ocorregut en el 2014, es va produir una pintada amb esprai dins dels abrics

Els Castellets des del sender

El sender anirà vorejant la muntanya

Els abrics de Mossèn Ricard

Les Fontetes de Cantus

Les Fontetes de Cantus amb un pobre cabal

El Mondúver i Tavernes des de la font

A partir d'ací el sender continuarà recte i més avant farà un parell de ziga-zagues per a superar la paret rocosa fins a pujar-nos a la cresta de la muntanya,  zona coneguda com a l'Escala. Des de la part alta les vistes se'ns amplien cap al nord: els arrossars de l'Albufera, la muntanya de Cullera, la Ribera Baixa, València...

Zona rocosa cap a la lloma

En la lloma de la muntanya

La línia costanera i Cullera

La Ribera Baixa

Seguirem per la lloma i de seguida ens apareixerà un encreuament de senders, nosaltres continuarem recte, el sender que deixem a mà dreta va cap a la font de la Granata i el paratge de Sant Llorenç.

Des d'aquest punt tindrem a la vista dos dels objectius de hui: el Puntal del Massalari i el Pic de la Ratlla, encara ens queda un llarg recorregut fins a arribar a ells 

Encreuament de senders, seguim recte

El Puntal del Massalari i darrere treu el cap el Pic de la Ratlla

Seguint en tot moment les marques del PR i passant per varies zones d'arbrat i per altres de matolls arribarem, en un quilòmetre, al pla de les Creus i al desviament de l'alt de les Creus, on es situa una de les tres grans creus que dominen aquesta muntanya i el vèrtex geodèsic

 

Desviament a l'alt de les Creus

Girarem a l'esquerra i en uns cinc minuts arribarem a la creu, que es converteix en un excel-lent mirador, un fantàstic balcó a la Mediterrània.
Per arribar a les altres dos creus no hi ha senda marcada, nosaltres les hem descartat

La Creu, el Mondúver i el Montgó

El Montgó

Tavernes literalment als nostres peus

El Mondúver

Un poc més amunt de la creu tindrem una paleta i el vèrtex geodèsic, les vistes són iguals des dels dos llocs

El vèrtex geodèsic i Cullera

Benifairó i Simat

Després de gaudir les vistes el nostre sender continuarà en direcció nord-oest, ja tindrem a la vista el nostre següent objectiu: el Puntal del Massalari

A l'esquerra la serra de les Agulles i a la dreta el Puntal del Massalari

Ara ens espera un tram de baixada, d'aproximadament un quilòmetre i tres-cents metres, fins arribar al Pla de la Sangonera i a les restes de la Casa de l'Herbolari. La baixada serà per terreny rocós de lapiaz desproveït d'arbres però amb abundants matolls que en alguns trams es menjaran el sender

Encreuament de sendes, continuarem recte

Construcció de pedra en sec que s'assembla a un forn de calç

El sender pel qual transitem, pedregós i rocós

Ja veiem entre els pins la casa de l'Herbolari

Al costat de la casa de l'Herbolari és troben, també, les restes d'un forn de Calç i l'encreuament dels PR-CV 38 i PR-CV39. Per ací es creuen els senders que van o venen de l'alt de les Creus, de la Senda dels Amoladors, de la font de la Sangonera i de la font de la Granata

La Casa de l'Herbolari

Les parets que li queden a la casa en peu

Una vegada ací girarem a l'esquerra per a tornar a girar a la dreta ràpidament (tindrem senyals que ens marquen el camí a seguir) i arribarem, en uns tres-cents metres de progressiva pujada, al frondós paratge de la font de la Sangonera. Trobarem taules i bancs de fusta, en la part inferior a mà dreta es troba la font

Sender cap a la font

Trobarem diverses taules de fusta

Vistes cap a la Mediterrània des de la font

La font de la Sangonera

Encreuament de senders, anirem cap a la dreta

Eixirem de la font seguint en direcció Puntal del Massalari, Piló dels quatre terme i pic de la Ratlla com bé ens marcarà el senyal.

Pujarem un poc, caminarem un ratet per terreny pla i el sender ens anirà portant cap a la part dreta de la muntanya per a on no tardarem molt en començar a pujar, pujada al principi progressiva. Quan arribem als peus del Puntal de Massalari la senda s'empinarà prou

Tram més o menys planet

Comencem a pujar progressivament per la part dreta

Als peus del puntal del Massalari

Una vegada dalt, com podíem intuir tindrem unes vistes fantàstiques

La serra de les Agulles a l'esquerra i a la dreta el nostre objectiu: el pic de la Ratlla

Als nostres peus Favara, més al centre Riola, Fortaleny i Sueca

Favara i l'omnipresent Cullera

El Montgó i tota la línia costanera

El massís del Mondúver

Al fons el Benicadell i el Montcabrer

A partir del Massalari ve un continu de pujades i baixades per la cresta de la muntanya que ens anirà deixant fantàstiques panoràmiques. El sender alternarà puntals i colls, passarem pel Puntal dels Germanells i pel Piló dels quatre termes, que separa els termes municipals de Tavernes, Benifairó, Alzira i Favara.
La cresta no té major complicació que la duresa del terreny, amb trams pedregosos, lapiaz i pedres punxegudes

El Puntal dels Germanells

La serra de les Agulles, quin perfil!!

La cresta per a on caminem

El Piló dels Quatre Termes

Sender de la cresta, amb lapiaz i pedregós

Com hem comentat, fins al moment la cresta no és difícil, pot resultar un poc incòmoda, però hem anat tot el temps per sender més o menys definit.
Però en el tram d'abans d'arribar al coll de l'Infern, que és el coll que ens dona l'accés final al pic de la Ratlla i un poc després de passar el Piló dels Quatre Termes la cresta va pegada al precipici amb una bona caiguda per la part dreta, si passem amb atenció no hi ha problemes, és un tram fàcil de salvar.
La gent que té vertigen pot baixar un poc per la part esquerra i no anar pegats al precipici que no hi ha cap problema

Tram de cresta un pèl més aeri i el Pic de la Ratlla dalt de tot

El xicotet tram de cresta

Si anem per la part esquerra no hi ha problemes

Passat aquest xicotet tram de cresta arribarem al coll de l'Infern. La nostra intenció ara és pujar al Pic de la Ratlla per a després tornar a aquest mateix punt i desviar-nos per un sender que ens permetrà baixar directament a la pista forestal que veiem des d'ací dalt

El coll de l'Infern

Des del coll i seguint les marques del PR salvarem una paret rocosa i ja només ens quedarà l'últim tram de pujada

Ja falta poc

La paret rocosa del coll

Seguirem pujant, pareix que no arribarem mai

El Pic de la Ratlla a la vista

Finalment, arribarem al "vèrtex geodèsic" del Pic de la Ratlla

Des d'ací dalt, com era d'esperar, gaudirem d'unes merescudes i magnífiques vistes.
Amb 625 metres el Pic de la Ratlla es converteix en el punt més alt de la comarca de la Ribera Baixa i màxima altura de la serra de Corbera

Vistes cap al nord

L'Ouet, el Matxo Flac, Orelles d'Ase, la Creu del Cardenal i el Cavall Bernat

La Vall de la Casella, al fons les serres de l'Ave i Martés

L'espectacular perfil de la serra de les Agulles

Vistes cap al sud-oest, destaquen el Benicadell i el Montcabrer

El Mondúver i el Montgó

El Montgó

De nou Cullera a la vista

Per a baixar del Pic de la Ratlla tornarem al coll i ens desviarem a la dreta per un sender que baixa directament a la pista forestal de la Casella, és una baixada empinada i pedregosa, trobarem marques grogues

Baix del tot la pista a la qual volem arribar

Ens desviem a la dreta en el coll

L'empinat i pedregós sender

Una vegada baix ens espera un trajecte per pista forestal d'un poc més de dos quilòmetres fins al desviament de l'espectacular senda de les Revoltes dels Amoladors. Aquesta pista ens portarà pel pla del Barber primer i pel pla de la Sangonera després, visitarem una font i un vell corral.
Anirem cap a l'esquerra i arribarem en molt poc temps al paratge de la font del Barber

Desviament cap a la font

El paratge de la font del Barber

Des de la font tornarem a la pista, passarem de seguida pel corral de Fallego i en uns deu minuts arribarem a un altre encreuament a on trobarem la Casa Ximet

El corral de Fallego

Aquest recorregut per pista es presenta més frondós

Casa Ximet

L'interior de Casa Ximet

Girarem a l'esquerra per aquesta nova pista. En aquest recorregut per pista forestal passarem de llarg un parell de senyals i un encreuament que va a la font de la Sangonera.
Finalment, en un quilòmetre i mig ens desviarem a la dreta cap a la senda de les Revoltes dels Amoladors

Nova pista que ja no abandonarem fins al desviament de senda de les Revoltes dels Amoladors

A les nostres esquenes es queda el pic de la Ratlla

Desviament a la senda de les Revoltes dels Amoladors

El cartell ens avisa que és una senda històrica, després veurem que així és

Des del principi la senda té molt bona pinta, amb xicotets murs de pedra en sec

Primers metres de senda

Un pi solitari ens obri pas

El Montgó al fons

En menys d'un quilòmetre ens trobarem amb un senyal, continuarem cap a la dreta

Encreuament amb el sender que ve de la font de la Sangonera

Els últims metres abans del barranc de la Penya Roja

Ens donen la benvinguda al barranc de la Penya Roja

A partir d'ací ens quedarem bocabadats, veurem tota una obra d'enginyeria de l'època. Una espectacular senda que baixa tot el barranc de la Penya Roja, una antiga carrerada construïda amb la tècnica mil-lenària de pedra en sec utilitzada per a pujar (o baixar) als corrals de la part alta de la muntanya, va ser utilitzat antigament per a que pogueren accedir animals com mules o burros, que s'utilitzaven per conrear la zona o com a animals de càrrega

La senda des de la part alta

La senda ha estat reparada per l'Ajuntament de Tavernes de la Valldigna amb la col-laboració del Grup Muntanya Valldigna, ja que, els despreniments de pedres que es produïen en el barranc estaven trencant els marges laterals de pedra en sec.

La baixada ens portarà per incomptables ziga-zagues fins a la base del barranc

Passarem d'un costat a l'altre del barranc

És una baixada rocosa i pedregosa, a la gent que no estiga acostumada a caminar per aquest tipus de terrenys se li pot fer llarga, per a nosaltres és una delícia

Una meravella de sender

Curioses formacions que veurem en la baixada, ens recorda al forat d'Àfrica de la Serrella

La part alta de la senda, es veuen perfectament els marges de pedra en sec

Als vint minuts de baixada (depèn del ritme que portem), ens apareixerà el desviament cap al Camí dels Borregos, nosaltres continuarem recte, volíem fer la senda completament

Encreuament amb el camí dels Borregos

L'espectacular barranc de la Penya Roja que estem baixant

Quan passem el desviament del camí dels borregos els ziga-zaga seran cada vegada més curts i en uns quinze minuts ja haurem perdut molta altura i estarem pràcticament en la part de baix

Últimes traçades pel barranc

El barranc de la Penya Roja

Un vegada en la base del barranc la senda donarà els seus últims girs i arribarem a l'encreuament del Fornet del Moro, nom popular amb el que es coneix a una xicoteta cova. Nosaltres no pujarem, seguirem recte cap a Tavernes

El Fornet del Moro

Tavernes a la vista

En molt poc de temps el sender donarà pas a una pista, passarem per uns camps de tarongers i ens tornarem a desviar per senda. Aquest nou sender morirà, uns cinc-cents metres després, en el canal de defensa a on enllaçarem amb un camí.
Finalment, seguint el canal de defensa arribarem en uns vint minuts al cotxe i al final de la ruta de hui

Enllaç amb pista i final de la senda de les Revoltes

Enllaç amb sender

L'últim tram de sender rocós del dia

Finalment, seguirem el canal de defensa fins al cotxe

Ens acomiadem de Tavernes i d'aquesta espectacular ruta

Salut i bon camí!!


REFERÈNCIES

Els Castellets - GVA, Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià - http://www.ceice.gva.es/va/web/patrimonio-cultural-y-museos/bics?viewUrl163469238=/patrimonio-cultural/ficha-inmueble.php&id=4864&lang=ca