17/12/2018
Aquesta vegada ens desplacem a la Xortà, serra situada entre les comarques de la Marina Baixa, la Marina Alta i el Comtat. La Xortà s'alça amb més de mil metres com una prolongació de la Serrella per l'est, juntes formen un dels sistemes muntanyosos més espectaculars del nostre territori.
Anem a fer una ruta d'aproximadament onze quilòmetres i mig que ens permetrà pujar a tres cims de més de mil metres: el Morro Blanc, el Morro Blau i la Penya Alta, aquest últim es corona com el punt més alt de la Xortà amb 1220 metres. Partint de dos basses d'aigua situades al barranc d'Onaer ens encaminarem per pista fins al barranc de les Pomeretes, per on començarem a guanyar alçada per senda. El sender ens portarà fins al coll de la Foia Roja on ens desviarem per a pujar directament i en línia recta al Morro Blanc, aquesta pujada és directa sense senda i molt empinada, no recomanable per a gent no acostumada a caminar per aquest tipus de terrenys. Des del Morro Blanc i per una còmoda pista forestal arribarem al Morro Blau i posteriorment als peus de la Penya Alta, pujarem i baixarem al punt més alt de la Xortà pel mateix lloc i travessarem una bretxa que ens donarà accés a l'ombria de la serra, visitarem la font dels Teixos i el seu refugi i tornarem al punt de partida travessant l'abrupte barranc del Negre. És una ruta amb una certa dificultat, no la recomanem a persones que no disposen d'un bon estat físic.
L'itinerari:
Basses d'Onaer - Morro Blanc - Morro Blau - Penya Alta - Font del Teix - Basses d'Onaer
Les dades i el perfil de la ruta:
La ruta de hui comença al costat de dos basses d'aigua al barranc d'Onaer, situades al final de la pista asfaltada. En l'entrador d'una de les dos basses podrem aparcar, intenteu deixar el cotxe arrimat a un lateral, ja que, pot ser que entre algun camió
 |
| Aparcament |
Una vegada aparcats anirem pista amunt, transitarem per aquesta pista aproximadament set-cents metres fins arribar a un encreuament per a on començar a caminar per la senda del barranc de les Pomeretes. Des d'aquesta pista ja començarem a gaudir d'un dels grans atractius d'aquesta ruta: les vistes que tindrem de Bèrnia
 |
| Pista cap al barranc de les Pomeretes |
 |
| Bèrnia des de la pista |
Una vegada en l'encreuament de camins girarem a l'esquerra i començarem el nostre recorregut per senda. Per aquest sender anirem guanyant alçada ràpidament en continus ziga-zagues. En aquesta pujada tindrem a la nostra esquerra la Penya el Frare
 |
| Sender del barranc de les Pomeretes |
 |
| La Penya el Frare |
Quan arribem a la part alta de la senda la mateixa començarà a planejar i a suavitzar-se, se'ns presentarà al davant el nostre primer objectiu del dia: el Morro Blanc. També serà bon moment per girar-se i gaudir de les vistes que ens acompanyen
 |
| El Morro Blanc, és el punt més alt de la imatge |
 |
| La serra Gelada des del sender |
 |
| Als nostres peus la Penya el Frare i al fons el Puig Campana, el Cabal i el Penyó Roc |
En aquest trams i fins al desviament que ens portarà directes al Morro Blanc la senda es suavitzarà prou, anirem en un lleuger i còmode ascens entre antigues terrasses d'abancalaments per la Foia Roja
 |
| Bèrnia des de la Foia Roja |
Quan veiem a mà dreta durant aquesta pujada un corral (no passarem per ell, el veurem des de lluny) uns quants metres després començarem a estar atents, concretament estarem més atents quan arribem a les ruïnes d'un altre corral
 |
| Corral de la Foia Roja que queda a mà dreta |
 |
| Ruïnes del corral |
En aquest punt ens haurem de desviar a l'esquerra, recte és per on baixarem després de travessar el barranc del Negre.
A partir d'ara ve el que podem considerar com a la part més dura de la ruta, pujarem directament al Morro Blanc, la senda agafa una forta pendent, en aproximadament un quilòmetre salvarem un desnivell de més de tres-cents cinquanta metres, és una pujada molt exigent físicament
 |
| El Morro Blanc i en el penyal de la dreta la cova del Caro, des de baix pareix un caragol |
 |
| La Cova del Caro |
En les següents dos fotos veiem més o menys per a on anem a pujar
Al principi d'aquest desviament trobarem una fita de pedres, després caminarem per alguna traça de senda i haurem d'anar camp a través travessant matolls, uns dos-cents metres després el camí s'aclararà i haurem d'anar pujant per on millor ens parega, durant la pujada trobarem alguna fita que ens marca quina és la possible millor opció. Però la idea està clara, tirar cap amunt fins al Morro Blanc
 |
| Fita de pedres que ens marca el desviament |
 |
| Traça de senda en els primers metres |
 |
| Tram camp a través |
 |
| La pujada que ens espera amb el Morro Blanc dalt del tot |
 |
| Es posa costeruda la cosa |
 |
| Ja falta poquet |
Quan ja quasi estem en el Morro Blanc ens apareixeran unes fites de pedres que ens portaran per la part dreta per a rodejar-lo i poder accedir al seu cim
 |
| L'últim tram de pujada |
Una vegada a la part alta només ens queda desviar-nos cap a l'esquerra i caminar uns metres per la cresta
 |
| L'últim tram de cresta, el Morro Blanc, Bèrnia i la serra Gelada |
Des del Morro Blanc i estant a 1081 metres ens esperen unes vistes espectaculars
 |
| El Carrascal de Parcent amb el Coll de Rates, el Montgó i la serra del Ferrer |
 |
| La serra del Ferrer i Bèrnia |
 |
| El mar d'hivernacles de la Marina Baixa, la serra Gelada i l'illa de Benidorm |
 |
| El Puig Campana, el Ponoig, el Cabal i el Penyó Roc |
 |
| La serra d'Aitana |
 |
| El cim de la Safor, el Mondúver i el Cocoll |
Una vegada hem gaudit d'aquest espectacle paisatgístic ens tocarà seguir cap al nostre següent objectiu: el Morro Blau, és on es troba la caseta de vigilància forestal i on trobarem el vèrtex geodèsic
 |
| A l'esquerra el Morro Blau i a la dreta la Penya Alta |
El camí es torna ara molt més afable i transitable, seguirem per pista forestal fins arribar primer al Morro Blau i després a la base de la Penya Alta, el punt més alt de la ruta de hui. Des del Morro Blanc seguirem recte fins a empalmar en molt poc de temps amb la pista forestal i en uns quatre-cents metres arribarem
 |
| La pista forestal cap al Morro Blau |
 |
| La caseta de vigilància |
 |
| El vèrtex geodèsic del Morro Blau i el Puig Campana |
Des d'ací tindrem unes vistes molt paregudes a les anteriors, a risc de paréixer pesats, són un espectacle, sobretot el perfil que ens ofereix durant tota aquesta ruta la serra de Bèrnia
 |
| El Coll de Rates, el Montgó i el Cap de sant Antoni |
 |
| Bèrnia |
 |
| La serra Gelada i Benidorm |
 |
| El Puig Campana, el Ponoig, el Cabal i el Penyó Roc |
Després de visitar el Morro Blau la pista continurà recte amb el nostre tercer objectiu del dia ben a la vista. Transitarem per ella poc mes d'un quilòmetre fins arribar a la Foia Plana, quan la pista faça una revolta prou pronunciada nosaltres ens desviarem per senda
 |
| La Penya Alta des del Morro Blau |
 |
| La serra d'Aitana des de la pista forestal |
 |
| La pista forestal i la Penya Alta |
 |
| Desviament cap a la Foia Plana |
Per primera vegada en aquesta ruta baixant cap a la Foia Plana ens apareix la Serrella, concretament la fantàstica Canal de la Mallada del Llop
 |
| La Canal de la Mallada del Llop |
 |
| La Foia Plana |
 |
| La Foia Plana |
Una vegada baix creuarem a l'altra part de la Foia i anirem buscant el sender PR-CV 18 que ve des de Guadalest i que serà l'encarregat de baixar-nos, després de pujar al cim, cap a la font dels Teixos
El tram final de pujada es presenta prou costerut i amb molta pedra solta, anirem amb compte
Finalment, després de suar un poc arribarem a la Penya Alta, que es corona com el punt més alt de la Xortà amb 1220 metres, i com era d'esperar (i com en tota aquesta ruta) tindrem unes vistes espectaculars, dalt ens espera una fita de pedres que ens marca el lloc
 |
| Cim de la Xortà |
Tindrem 360 graus de bones vistes, tot un espectacle, anem amb elles
 |
| La Canal de la Mallada del Llop i el Pla de la Casa |
 |
| El Benicadell, la serra d'Alfaro, la serra de la Safor i el Mondúver |
 |
| El Mondúver, el Cocoll i el Cavall Verd |
 |
| El Cavall Verd, la serra de Segària, el Carrascal de Parcent, el Montgó i el Puig de la Llorença |
 |
| Bèrnia |
 |
| La serra Gelada, el Puig Campana, el Ponoig i el Cabal |
 |
| Aitana, la Vall de Guadalest i la Serrella |
Després d'estar un bon rato al cim gaudint de les vistes baixarem per on hem vingut i ens desviarem seguint el PR cap a la font dels Teixos. Ens desviarem per la bretxa que dóna accés a la part nord de la serra, com a referència tindrem un pi amb marques del PR
 |
| La bretxa i el pi amb marques del PR |
 |
| La bretxa que dóna accés a la part nord |
Des d'ací i en uns quatre-cents metres el sender ens deixarà en la font dels Teixos i el seu refugi, durant aquest recorregut qualsevol moment serà bo per a girar-se i admirar la cara nord de la Penya Alta
 |
| Esquerda vertical en aquesta cara de la Penya Alta |
 |
| La Penya Alta |
La Font dels Teixos, com el seu nom indica, fa referència a l'existència de teixos en aquest lloc. En aquesta microreserva trobem restes de l'antic bosc mixt, que alternava arbres de fulla caduca amb els de fulla perenne, i que es trobava a les parts més elevades de l'ombria de les serres del migjorn valencià. Les espècies arbòries que encara hi podem veure són el teix (Taxus baccata), la moixera (Sorbus aria), l'auró (Acer opalus subsp. granatense) i el fleix (Fraxinus ornus). Molt important és la seua vegetació rupícola. A les zones limítrofes creixen endemismes valencians a més de plantes de zones pirinenques com la corona de rei (Saxifraga longifolia) i espècies bètiques com la Jasione foliosa. Molt destacat és també el matollar de sàlvia de Mariola (Salvia blancoana subsp. mariolensis), endemisme valencià al qual sol acompanyar el matapoll de muntanya (Daphne oleoides), matolls tot dos que tenen ací una de les seues poblacions més litorals
 |
| El refugi de la font dels Teixos |
 |
| La font dels Teixos |
En passar la font empalmarem amb la pista forestal que en molt poc de temps en portarà a un encreuament de camins amb senyals, en aquest punt nosaltres ens desviarem cap a la dreta, abandonarem el PR-CV 18
En uns cinc-cents metres arribarem a un altre encreuament de pistes on haurem d'anar per la de l'esquerra, si continuéssim recte la pista ens conduiria de nou a la Foia Plana, en aquests cinc-cents metres de pista tindrem unes molt bones vistes
 |
| Mirant al darrere la Penya Alta |
 |
| Mirant al davant Bèrnia |
 |
| A l'esquerra el cim de la Safor, el Mondúver, Alfaro i el Cocoll |
 |
| Encreuament de pistes en el qual anirem cap a l'esquerra |
En arribar a l'encreuament de pistes anirem cap a l'esquerra, seguirem pista avall uns tres-cents metres i ens desviarem cap a l'esquerra per un nou sender que ens conduirà cap al barranc del Negre. Com a referència tindrem un cotxe abandonat que sembla que porta ací prou de temps. Si continuéssim per la pista de la dreta arribaríem de nou al morro Blau
 |
| Desviament al barranc del Negre |
 |
| Cotxe abandonat |
 |
| Sembla que porta ací prou de temps |
 |
| Els primers metres de senda pel barranc |
Als cinc minuts d'estar caminant pel barranc ens trobarem amb diverses banyeres que fan la funció d'abeuradors, en aquest moment el sender girarà a l'esquerra i als pocs metres a la dreta per a endinsar-se de ple en el barranc
 |
| Banyeres-abeuradors |
Al principi anirem per una pineda de la qual anirem eixint a poc a poc per a creuar unes quantes pedreres, es nota que no és un sender molt transitat, trobarem fites de pedres per orientar-nos millor. El sender està envaït per la vegetació però és fàcilment transitable, deixem unes quantes fotos de la baixada pel barranc
 |
| La pineda del principi |
 |
| Una de les pedreres |
 |
| No podia faltar Bèrnia |
 |
| Una altra pedrera |
 |
| Fita de pedres que ens va encaminant cap a la part dreta del barranc |
 |
| Baixant al llit del barranc |
 |
| Eixint del barranc per la part dreta |
Finalment, la part dreta del barranc donarà pas a un sender més evident, el barranc començarà a eixamplar-se i a perdre la seua verticalitat, ja estarem eixint d'ell
 |
| Eixint del barranc |
Si peguem una mirada a les nostres esquenes veurem la bona baixada que ens hem fet
 |
| El barranc del Negre |
Ara, només ens quedarà seguir el còmode sender que ens portarà, en un tres i no res, al punt on ens hem desviat per pujar directament al Morro Blanc. A partir d'ací desfarem el camí d'anada i arribarem en uns trenta minuts al cotxe i al final de la fantàstica ruta de hui.
Salut i bon camí!!
Hola Ignacio.
ResponEliminaMolt guapa aquesta Xortà, res té que envejar-li a les seues veïnes Serrella i Bèrnia, serra de la que es tenen unes vistes espectaculars durant tot el recorregut, bé, en general les vistes des de els tres cims són excel·lents. Jo la vaig fer pareguda a la teua al 2017, sols que vaig començar des de Bolulla, i vaig tornar allí pel Barranc de la Serra i el Castellet de Garx. La pujada fins al Morro Blanc, done fe, és dura de collons, i li dóna un toc molt muntanyenc a l'excursió.
Salut company!!
Buenas Dani:
EliminaLa veritat que si, la Xortà està molt xula i les vistes des dels tres cims espectaculars, sobretot el perfil de Bèrnia, és brutal.
Abans de fer la ruta vaig llegir la del teu blog i en veure com era la pujada al Morro Blanc vaig decidir acurtar un poquet i passar pel barranc del Negre, tot i així vaig acabar prou cansat ;)
Salut i muntanya!!