30/06/2014
La Font Roja és un Parc Natural que es troba situat en la comarca de l'Alcoià, entre els termes municipals d'Alcoi i Ibi. Declarat parc natural el 13 d'abril de 1987 les seues 2.298 ha d'àrea protegida, comprenen l'alineació muntanyosa de l'alt de Sant Antoni, el carrascar de la Font Roja i la Teixereta. El cim del Menejador, amb 1.356 metres d'altura és la cota més elevada del parc.
És tracta d'una elevació muntanyenca orientada de sud-oest a nord-est amb una marcada diferència entre les dos vessants i una gran diversitat d'ambients d'alt valor ecològic i paisatgístic.
La Font Roja és un dels enclavaments del País Valencià en el qual encara es conserva la vegetació que antany cobria una gran part de les muntanyes del nostre territori: el bosc mixt mediterrani.
Juntament amb aquest tipus de bosc es desenvolupen uns altres
ecosistemes no menys interessants, que s'estenen per altres àrees de
la muntanya i que defineixen un paratge de singular biodiversitat.
Com podrem comprovar al llarg d'aquesta ruta, la Font Roja, va ser centre d'operacions d'activitats humanes durant més de cinc-cents anys, ha conegut el tràfec de llenyaters, carboners, picapedrers, pastors, caçadors, gent dedicada al comerç de la neu o a l'obtenció de calç, guardes, masovers i ermitans, persones anònimes que a diari contribuïren a establir relacions entre la muntanya i la ciutat.
Anem a fer una fantàstica ruta circular d'uns tretze quilòmetres que ens permetrà conèixer alguns dels encantadors racons d'aquest parc, visitarem quatre neveres, un mas abandonat amb un teix de més de 350 anys i pujarem al cim del Menejador, punt més alt de la comarca. Una ruta que recomanem fer a la tardor per a gaudir de l'explosió de colors que ens oferirà aquest parc natural.
Santuari de la Font Roja - Font dels Xops - Font del Rossinyol - Mirador de Pilatos - Mas de Tetuan - Cava Coloma - La Teixereta - Pou del Nouer - Cava de Simarro - Pou del Canyo - Sima Simarro - Menejador - Pla de La Mina - Cova Gelada - Santuari de la Font Roja
La ruta de hui comença en el santuari de la Font Roja, al qual arribarem seguint la carretera CV-797, l'accés per carretera al parc és molt bo
Les dades i el perfil de la ruta:
Una vegada hem pegat una mirada per la zona ens dirigirem cap al panell blau que veurem en un racó de l'aparcament, aquest panell ens marca la ruta blava del parc natural, un xicotet itinerari de menys de dos quilòmetres. La nostra intenció és seguir, en aquest tram, la ruta roja que ens portarà pel barranc de l'Infern
 |
| Inici de la ruta |
 |
| Cartell sobre el barranc de l'Infern |
Baixarem per unes escales i anirem a mà dreta, al poc de temps passarem per la font dels Xops a on es desenvolupen bells exemplars d'àlber, un dels quals creix tombat. La ruta blava en aquest punt segueix escales amunt, nosaltres seguirem cap avall.
Uns metres després de passar la font creuarem la carretera i ens desviarem a l'esquerra per unes precioses escales, ja amb cartells de la ruta roja, per ací arribarem a la font del Rossinyol
 |
| La font dels Xops |
 |
| Desviament de la ruta roja |
 |
| Baixant a la font del Rossinyol |
 |
| La font del Rossinyol |
Una vegada a la font el nostre itinerari continuarà cap al barranc de l'Infern
 |
| Senyal en la font |
La senda que ve ara és una meravella, seran uns tres quilòmetres fins arribar al Pla dels Galers.
La zona del barranc de l'Infern és zona molt humida i fresca, per ací abunden les falgueres i molses, i les fulles dels marfulls que arriben mida espectacular. També hi ha esbarzers, ruscs i heures.
Conforme avancem s'observarà un canvi en el tipus de vegetació, del carrascar d'ombria es passa al predomini de pineda, que correspon fonamentalment a repoblacions de pi blanc en zones ocupades anteriorment per alzines.
Més endavant entre la vegetació més característica, es poden observar espècies enfiladisses com la mare-selva. També destaca la presència, a les zones més assolellades, d'arbustos com la ginesta, la ginesta negra i l'arç alb
Arribarà un moment en el qual el sender començarà a fer llargs zigazagues cap amunt, ens estarem aproximant al Pla dels Galers
 |
| El Pla dels Galers |
 |
| La pista d'aquest tram de recorregut |
Girarem a la dreta i anirem per un bosc de carrasques fins al mirador de Pilatos a on tindrem unes vistes espectaculars, una esplèndida panoràmica de la serra de Mariola i la vall del riu Polop.
Si mirem cap a les zones més elevades pot distingir-se el bosc mixt mediterrani caracteritzat per l'abundància de caducifolis que acompanyen a les carrasques
 |
| La serra de Mariola |
 |
| La vall del riu Polop |
 |
| Les zones més elevades del parc |
Després de les fotos de rigor en el mirador tornarem a la pista principal per arribar, en un quilòmetre, al paratge del Mas de Tetuan on trobarem el Teix del Mas de Tetuan, un arbre monumental amb més de 350 anys.
Aquest mas, també conegut com el Serrallo ocupava una extensió
originàriament de 245 hectàrees de terres altes situades a l'àrea
occidental i meridional del Carrascal. Segons els documents, aquesta
zona es coneixia amb el nom de Teixeda, en referir-se al lloc per on
travessava el camí que procedia de la vila d'Ibi. Poc se sap sobre les circumstàncies i l'època en què es va
construir el mas, encara que cal suposar que fou a finals del
segle XIX
 |
| El Teix del Mas de Tetuan |
 |
| El Mas de Tetuan i en la part dreta del mateix una capelleta |
Després de visitar el mas anirem pista amunt i ens trobarem de cara amb la primera de les caves de hui: la Cava Coloma, també anomenada en la documentació Pou del Carrascal. El pou té un diàmetre de 13 metres i arriba a una profunditat de 16,6 metres. La seua capacitat d'emmagatzematge seria de l'ordre dels 2.200 m3.
Fou construïda a instàncies i per compte de Bartolomé Picó, mercader i veí d'Alacant, les autoritats municipals li concediren el títol d'establiment el 25 de setembre de l'any 1732. La concessió obligava Picó i els seus successors a donar neu a Alcoi per al seu consum, de la resta, en podia disposar lliurement per a vendre-la a altres poblacions, principalment a la ciutat d'Alacant i a altres
municipis situats més al sud
 |
| La pista de camí a la cava |
 |
| La cava Coloma, a la part dreta de la pista principal |
Documents de l'arxiu Municipal d'Alcoi ens informen que l'any 1867 es va enfonsar la cúpula del dipòsit a causa d'una copiosa nevada. La teulada o volta original, de 1732, es disposava damunt de dos arcs encreuats, de carreus de pedra, dels quals encara podem observar els estreps inserits a les parets del dipòsit
 |
| L'interior de la cava |
Com a anècdota la premsa alcoiana de febrer de 1886 ens informa d’una gran nevada. Aquesta circumstància no va ser desaprofitada pels nevaters, i la cava de Coloma va ser omplida de neu quasi fins al nivell superior, uns tretze metres de fondària. Per a commemorar l’efemèride els nevaters van retolar amb pintura roja, sobre els quatre estreps dels antics arcs, el text següent: De pie sobre la nieve / se hizo este letrero / 24 de febrero / Año 86.
 |
| L'interior de la cava |
 |
| La cava des de la pista |
Seguint amb el nostre itinerari continuarem pista amunt i als pocs metres ens desviarem per una senda a mà dreta, per ací pujarem a la Teixereta, molt bones vistes de la Penya Migjorn, el Maigmó i la Foia de Castalla
 |
| Desviament a la Teixereta |
 |
| La Foia de Castalla, la Penya del Migjorn i el Maigmó |
 |
| La Carrasqueta i al fons el Cabeçó d'Or |
El desviament a la Teixereta és d'anada i tornada, de manera que, tornarem a la pista principal i seguirem pista amunt fins a un dipòsit d'aigua.
Nosaltres ens aquest punt ens desviarem a mà dreta per la senda que baixa pel barranc de la Foia de la Fàbrica, volem visitar tres neveres més i la sima Simarro, el total de quilòmetres d'aquest desviament seran d'uns tres i mig.
Si s'està cansat o simplement no es volen fer més quilòmetres en aquest punt es pot seguir recte i pujar al cim i baixar per la senda de les Carboneres fins al punt de partida
 |
| El cim del Menejador a la vista |
 |
| Dipòsit d'aigua |
 |
| Desviament per sender |
 |
| Baixant cap al barranc de la Foia de la Fàbrica |
Baixarem fins a trobar-nos amb un pou d'aigua, continuarem per un sender ben clar i definit amb marques de PR i, en uns deu o quinze minuts, arribarem al Pou del Nouer
 |
| Pou d'aigua |
 |
| Sender cap al Pou del Nouer |
El Pou del Nouer o també anomenat Pou de l'Anouer o de la Noguera o Cava del Barranc de la Fabriqueta, té diversos possibles noms, fou construït a finals del segle XVII i està situat al terme d'Ibi. Té 11,3 metres de diàmetre, 12 metres de profunditat i 1.200 m3 de capacitat
 |
| L'interior del Pou del Nouer |
Les referències documentals aconsellen datar l'existència d'aquesta nevera en moments finals del segle XVII, època en la qual es constata únicament un pou de neu a la Teixera o Carrascal, el qual era propietat de la família Sirvent. Aquests nevaters d'Ibi van proveir regularment la neu que es consumia a Alcoi, fins que l'any 1732-1733 que es va construir el proper Pou del Carrascal, igualment denominat Cava de Coloma. També es troben a les rodalies al Pou de Simarro i el Pou del Canyo, els quals també visitarem
 |
| Les parets que li queden al pou |
 |
| El Pou del Nouer des del sender |
Continuarem per la mateixa senda la qual ens farà baixar un poc per a tornar pujar i deixar-nos, en uns deu minuts, en la tercera cava de hui: el Pou de Simarro o cava Roja.
Aquest pou es va construir l'any 1750 i també, igual que el del Nouer, està situat en el terme municipal d'Ibi. Té un diàmetre de 14,7 metres, 16,2 metres de profunditat i una capacitat de 2.700 m3, és el més gran de la Font Roja i un dels més grans del País Valencià.
Va pertànyer als hereus de Bartolomé Picó, propietari de la c
ava Coloma, encara que el seu propietari actual és l'ajuntament d'Alcoi
 |
| La Cava Simarro |
La Cava Simarro manté una similitud constructiva amb la Cava de Coloma, pel que fa a la seua coberta primitiva formada per dos arcs, dels quals conserven els quatre estreps de peces de carreu
 |
| Porta d'accés a la Cava |
 |
| L'interior de la Cava |
Després de l'enfonsament de la coberta es va construir una sòlida cúpula de maçoneria, de la qual tan sols es conserva algun tram d'inici. A la zona oest es conserven les ruïnes d'una edificació de planta rectangular que s'utilitzaria com a refugi dels nevaters
 |
| Una altra porta d'accés a la Cava |
Després de visitar la tercera cava de hui seguirem en suau ascens fins a l'alt del Canyo, a 1245 metres, marcat amb un senyal vertical
 |
| Sender cap a l'alt del Canyo |
 |
| L'alt del Canyo |
Com diu el senyal, a la nostra dreta està el Pou del Canyo, anirem per ací i el visitarem, en menys de cinc minuts arribarem, baixarem un poquet i el veurem de seguida.
El Pou té uns 9,8 metres de diàmetre, 10,3 metres de profunditat i 770 m3 de capacitat. La coberta actual va ser restaurada en l'any 2008
 |
| El Pou del Canyo abans de restaurar-lo |
L'absència de referències documentals no permet datar el moment de la seva construcció, però aquest pot establir-se en la primera meitat del segle XVIII.
Es tracta d'una nevera de planta circular amb sostre de teules. La construcció dels murs aeris empra maçoneria de pedra de morter. Al costat de la nevera estan les restes d'una edificació dotada d'aljub i a uns 500 metres en direcció oest es troba el Mas del Canyo.
La seua tipologia constructiva és similar a la d'altres caves del parc, pel fet d'haver-se concebut, inicialment, la coberta amb arcs. Per aquest motiu es pot parlar d'una família de neveres que comparteixen criteris constructius, època de construcció i estímul comercial
 |
| El Pou del Canyo |
 |
| La part posterior del Pou del Canyo |
 |
| La Carrasqueta, la Penya del Migjorn i la serra el Maigó des del Pou |
Una vegada vist l'últim dels pous de hui tornarem a l'alt del Canyo.
Des de l'alt del Canyo seguirem recte pista avall fins que, als quatre-cents metres més o menys, la pista es fa plana, en aquest moment girarem a l'esquerra per a buscar la Sima Simarro
 |
| Acabem de passar l'alt del Canyo i la pista baixarà uns quatre-cents metres |
 |
| La pista es fa plana i girem a l'esquerra |
Anirem cap amunt seguint alguna traça de senda i en algun tram camp a través cap a les roques que veiem a la foto, allí està la Sima, en uns cinc-cents metres a comptar des que hem abandonat la pista arribarem
 |
| Cap a la Sima |
Una vegada en la Sima el primer que veurem és un cartell commemoratiu d'haver estat 500 hores baix terra l'any 1965, això són moltes hores i molts dies...
Aquesta sima té una profunditat de 60 metres i 500 metres de recorregut.
En aquesta sima el pintor alcoià Miguel Mataix va estar durant 500 hores baix terra. Va eixir 21 dies després, un 24 de juliol. L'activitat va ser coordinada pel Centre Excursionista d'Alcoi, del qual era membre i va portar per nom "Operació: 500 hores baix terra"
Mentre estava allí baix només disposava d'un Walkie-Talkie per a comunicar-se així que per fer l'espera més suportable va pintar catorze quadres dins de la Sima.
El mateix pintor va explicar que pintar el va ajudar a poder complir el seu rècord de permanència baix terra
 |
| Miguel Mataix en la sima Simarro. Foto: José Crespo Colomer-Fototeca Municipal. |
Després d'aquesta curiosa història i d'investigar un poc pels voltants de la Sima seguirem cap al cim.
Un poc més amunt de la mateixa sima ens apareixerà una senda amb marques de PR que ens conduirà després d'una pujada i en uns cinc-cents metres la pista del Menejador.
Una vegada en la pista asfaltada només ens queda seguir uns metres fins arribar al cim
 |
| Enllaç amb senda |
 |
| Es queda a les nostres esquenes el paratge de la Sima de Simarro |
 |
| Precaució que un poc més amunt hi ha una altra sima (o serà una altra entrada de la mateixa) |
 |
| Tornen les marques del PR |
 |
| Sender cap a la pista asfaltada |
 |
| Enllaç amb la pista |
Una vegada en la pista asfaltada pujarem un poc més i arribarem al mirador sud del Menejador, una meravella. El Cabeçó d'Or, la Penya del Migjorn, el Maigmó i molt més, tindrem un panell indicatiu que ens marcarà tot el que es veu
 |
| El Cabeçó d'Or i la Carrasqueta |
 |
| La Penya del Migjorn, el Maigmó, el Despenyador i la Foia de Castalla |
 |
| El Maigmó, El Despenyador, la serra de l'Arguenya i la serra de las Salina |
Caminarem un poc cap amunt i tindrem un altre mirador amb més vistes impressionants. Alcoi al nostres peus, el Montcabrer, la Safor, Aitana...
 |
| Aitana, la Serrella, Alfaro i la Serreta |
 |
| Alcoi, la serra de la Safor, la Foradà, Almudaina, Alfaro, la Serreta i la Serrella |
 |
| La serra de Mariola |
 |
| L'ermita i el Centre de Visitants |
Més a la dreta està situat l'enorme vèrtex geodèsic, les vistes són com les del mirador
 |
| El vèrtex geodèsic |
Ara és moment de baixar, al costat del mirador sud del Menejador tenim una senda que ens baixarà al dipòsit d'aigua que hem vist abans de desviar-nos cap a les neveres.
En el dipòsit anirem pista avall i al poc de temps ens desviarem per unes escaletes que apareixen a mà esquerra, baixarem per la preciosa senda de les Carboneres, la qual ens portarà per l'ombria de la serra fins al pla de la Mina. És una senda estreta completament envoltada pel bosc, és una passada baixar per ací
 |
| Inici senda de les Carboneres |
En aquesta baixada també ens trobarem amb un mirador
 |
| El Pla de la Mina i el Centre de Visitants |
 |
| EL Centre de Visitants i la serra de Mariola |
Finalment, en uns sis-cents o set-cents metres arribarem baix, a on es troba el Pla de la Mina. Ací trobarem una reproducció d'una carbonera i d'un forn de calç.
La Font Roja, com hem pogut comprovar al llarg d'aquesta ruta, va ser centre d'operacions d'aquestes
activitats durant més de cinc-cents anys, ha conegut el tràfec de
llenyaters, carboners, picapedrers, pastors, caçadors, gent dedicada al
comerç de la neu o a l'obtenció de calç, guardes, masovers i ermitans,
persones anònimes que a diari contribuïren a establir relacions entre
la muntanya i la ciutat
 |
| Reproducció d'una carbonera |
 |
| Reproducció d'un forn de calç |
 |
| El Pla de la Mina |
Al costat del forn de calç naix un sender que ens portarà a l'últim dels miradors de hui: el mirador del Pla de la Mina
 |
| Mirador del Pla de la Mina |
 |
| El santuari i el centre d'interpretació de la Font Roja i al fons Alcoi |
Des d'ací ens dirigirem pista avall i ens apareixerà, en uns cent metres, a mà dreta un xicotet sender que en un parell de metres ens portarà a la Cova Gelada, caracteritzada per la seua frescor (7ºC). D'aquesta cova la llegenda sempre ha comentat que la seua profunditat és inimaginable, que el seu aire fred ve de grans profunditats i que darrere d'un xicotet taponament la cova es fa immensa. Encara que realment la cova queda situada entre grans blocs formant un túnel de 6,4 metres de recorregut en direcció sud i 3,5 metres en el seu últim tram en direcció sud oest
 |
| Cova Gelada |
Des que hem abandonat el Pla de la Mina anirem trobant a dreta i esquerra de la pista panells amb els noms d'algunes de les plantes i arbres que anem veient al nostre pas, sempre s'agraeix un poc d'ajuda per a identificar la flora del lloc
A molt poca distància de la cova es troba l'àrea recreativa de la Glorieta dels Paellers, a on es troben les alzines més antigues del Parc. En aquesta àrea ens trobarem amb moltes taules de pedra, pot ser un molt bon lloc per a dinar després de la ruta
 |
| La Glorieta dels Paellers |
Des de la Glorieta dels Paellers seguirem cap a l'esquerra i passarem pels edificis de l'antiga colònia del Carrascar, unes cases d'estiueig municipals construïdes en els anys vint del segle passat
 |
| Edificis de l'antiga colònia |
Des d'ací, en un tres i no res, arribarem al cotxe i al final de la fantàstica ruta de hui.
Salut i bon camí!!
Nota: Les fotos d'aquesta entrada (com s'haurà pogut observar) no són totes del mateix dia, són fotos de diferents visites al parc natural.
REFERÈNCIES
GVA, Quadernets -http://www.parquesnaturales.gva.es/web/pn-font-roja/cuadernillos
GVA, Inventari general del patrimoni cultural valencià - http://www.ceice.gva.es/ca/web/patrimonio-cultural-y-museos/inventario-general
L'itinerari:
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada