03/07/2014
Aquesta vegada ens desplacem al Cabeçó d'Or, una espectacular serra ubicada en els termes municipals de Xixona, Relleu i Busot. Es tracta d'una serra allargada de nítida alineació perpendicular al litoral que aproxima els seus últims estreps a la mar. Una fractura longitudinal singularitza la serra amb una imponent façana rocosa de vigorosa arquitectura i d'un gran atractiu muntanyenc. En la falda septentrional del Cabeçó trobem les famoses Coves del Canelobre, un indret paisatgístic natural que és un magnífic exemple de cavitat càrstica.
Pel que sembla, el topònim de Cabeçó d'Or fa referència al fet que des de l'època islàmica han existit prospeccions d'or a la muntanya, amb escassos o nuls resultats. En ple segle XX, es va crear una empresa per a l'extracció d'or a la muntanya sense estudis previs que avalessin l'explotació, basada només en l'existència no confirmada d'un manuscrit àrab i un pla conservats a l'Àfrica.
Anem a fer un ruta de dificultat moderada de poc més d'onze quilòmetres i mig que ens permetrà pujar al seu punt més alt, situat a 1210 metres, visitar un parell de cases abandonades, un pou de neu i si el dia està clar gaudir d'unes espectaculars vistes.
Panell PR·CV 2 - Casa Gorjas - Mas del Racó de la Seva - Pou - Pas Hillary - L'Avenc del Marquès - Cabeçó d'Or - L'Avenc del Marquès - Pas Hillary - Pou - Ruïnes - Casa de Polset - Coves del Canelobre - Panell PR·CV 2
Les dades i el perfil de la ruta:
La ruta de hui comença a l'aparcament on està situat el panell del PR-CV 2. Tenim espai suficient per aparcar
 |
| Aparcament |
 |
| Panell del PR-CV 2 |
Al costat del panell naix la pista que ens acompanyarà en aquest primer tram de ruta, en concret la seguirem uns dos quilòmetres i mig
 |
| La pista d'aquest primer tram de ruta |
 |
| La Penya del Migjorn, vistes cap a l'interior des de la pista |
Seguint les marques del PR i sense desviar-nos de la pista principal passarem pel costat de la Casa Gorjas
 |
| La casa Gorjas |
Passada la casa arribarem a un encreuament a on seguirem recte deixant a la nostra esquerra l'Esquenall o cresta de l'Ase
 |
| A l'esquerra l'Esquenall de l'Ase |
La pista pujarà suaument pel Racó de Seva fins arribar al Mas de Seva. A la seua altura hem de localitzar l'inic i de la senda a mà dreta de la pista. El sender està marcat amb pintura blanca i groga.
Actualment (gener del 2019) han afegit unes quantes senyals a la ruta que l'última vegada que vam vindre, allà pel 2014, no estaven
 |
| Encreuament de camins del Racó de la Seva, seguim recte |
 |
| Inici del sender |
 |
| Senyal al Racó de Seva |
Des d'ací fins al coll la senda no té pèrdua, és anar pujant seguint les marques del PR. Al principi en continus ziga-zagues i conforme ens anem apropant al coll cada vegada seran més llargs fins a començar a pujar recte sense ziga-zaga.
Cada vegada tindrem millors vistes de l'interior, tot i que la boira de hui no ens deixa veure moltes coses
 |
| Una de les enormes parets verticals del Cabeçó d'Or |
 |
| Sender cap a la Casa Polset |
 |
| La Penya del Migjorn entre boires |
 |
| El cim cobert per la boira vist des del sender |
Quan comencem a passar per una zona de carrasques i posteriorment ens endinsem en una pineda ja estarem arribant al coll i al desviament cap al cim
 |
| La pineda avantsala del coll |
 |
| El pou de neu de la casa Polset |
 |
| La casa Polset |
Des del coll girarem a l'esquerra en direcció nord-est. El sender, a trams pedregós i a trams rocós, pujarà sense pausa passant al costat de les parets verticals de la serra fins arribar a un penyal anomenat el "Pas Hillary" per a on accedirem al coll que dona accés al cim
 |
| Desviament cap al cim |
 |
| Tram pedregós |
 |
| Sender pegat a les parets verticals de la serra |
 |
| Tram rocós |
Finalment, arribarem al pas Hillary, el nom del pas no és per la seua dificultat, amb aquest nom ens esperàvem alguna cosa un poc més complicada, realment és una simple pujada per un tram rocós, sense cap problema el pujarem, però com sempre recomanem precaució. Pot plantejar algun problema si les roques estan banyades ja que esvararia.
Realment passarem per dos trams rocosos que no són complicats, el segon és més llarg i està situat uns pocs metres després que el Hillary, en alguns llocs hem vist que al segon pas rocós l'anomenen pas Alemany. Són fàcils de superar, en les fotos semblen més complicats del que realment són.
 |
| El Pas Hillary |
 |
| El Pas Hillary més a prop |
 |
| El pas Alemany des del sender |
 |
| El pas Alemany des de baix |
 |
| El pas Alemany des de dalt |
Una vegada superat el pas i ja situats al coll suposem que des d'ací s'ha de gaudir d'unes molt bones vistes, però hui no és el dia
 |
| Vistes cap a l'interior des del coll |
 |
| Cap a la costa hui només veurem boira |
Una vegada superat el coll ens dirigirem a mà esquerra per a fer l'últim tram de bona pujada fins al vèrtex geodèsic passant primer per la caseta a on està l'Avenc del Marquès
 |
| Sender cap al cim |
Des de la xicoteta caseta s'accedeix a la cova a on està l'Avenc del Marquès. Si entrem dins, al terra s'obri un forat que és l'entrada a l'Avenc.
 |
| La caseta on es troba l'Avenc del Marquès |
 |
| L'Avenc del Marquès |
Des de la caseta pujarem un poc més i ja veurem el vèrtex geodèsic
 |
| L'últim tram de pujada |
Hui tenim un dia amb boira, ho agraïm per la calor, però no ens permet gaudir de les vistes cap a la costa. Ens conformem amb les vistes cap a l'interior, és una bona excusa per a tornar
 |
| Al cim del Cabeçó d'Or |
 |
| L'Alacantí des del cim |
Nosaltres vam estar un bon rato al cim esperant a veure si escampaba un poc la boira, però no, hui no era el dia. Ara, el nostre objectiu és tornar a la casa Polset.
Per a baixar fins al coll de Polset ho farem pel mateix camí de pujada. Una vegada arribem a ell ens desviarem per l'esquerra, pel sender que passa per davant de la casa
Passarem la casa i ens apareixeran dos senders, nosaltres agafem el de l'esquerra. El sender de la dreta ens baixaria per la canal de L'homenet, la deixem per a un altre dia
Ara, per aquesta banda i sense tanta boira podrem observar part de la costa i la Mediterrània
A partir d'ací el sender ens baixarà en uns dos quilòmetres i mig i després d'uns quants ziga zagues fins a un senyal, aquest tram no té pèrdua ni complicació, està ben marcat
 |
| Sender de baixada |
 |
| Zona d'abancalaments |
 |
| Encreuament amb senyal |
En aquest encreuament anirem a la dreta seguint la direcció Coves del Canelobre i en uns cinc-cents metres arribarem a un camí asfaltat situat en les cases del Plà Cabeçó i a una altra senyal, girarem a mà dreta altra vegada i caminarem per pista
En uns quatre-cents metres la pista acaba en una plataforma d'extracció de terra i es converteix en un sender que ens pujarà fins a les coves de Canelobre. Aquesta pujada és curta però empinada, rematarem la ruta amb una dura pujada final fins a les coves
 |
| La dura pujada final fins a les coves |
Finalment, arribarem a les Coves del Canelobre. Pel que hem llegit a la web de turisme de l'ajuntament de Busot són un magnífic exemple de cavitat càrstica. Dins de les coves hi ha un espai de més de 80.000 m2 al qual es pot accedir per un túnel de 45 metres, en el qual l'aigua i la roca han donat lloc a impressionants formes com estalactites, estalagmites i columnes, entre moltes altres. El descobriment d'aquesta cova ha estat atribuït als àrabs, en el segle X
 |
| Entrada a les Coves del Canelobre |
Per set euros es pot entrar. Nosaltres ho deixem per a un altre dia i fem un parell de fotos des del seu mirador
 |
| La serra del Maigmó i la Penya del Migjorn |
 |
| La serra de la Carrasqueta, la del Cuartel i el Plans |
Des de les coves seguirem carretera avall i arribarem, en uns deu minuts, al cotxe i al final de la ruta de hui
Salut i bon camí!!
L'itinerari:
¡Hola Ignacio! Estupendo e interesante blog el tuyo. Entradas muy bien presentadas y explicativas. Ésta, por ejemplo del Cabeço la tengo pendiente de tiempo, pero la lejanía te lo hace pensar dos veces. Pero bueno, la anotamos en las pendientes.
ResponEliminaSaludos.
Hola emilio, moltíssimes gràcies per comentar i per les teues paraules sobre el bloc!!!
EliminaLa veritat és que és una molt bona ruta, per Alacant tenim molt bones muntanyes i jo per sort les tinc propet.
Jo també la tinc pendent per a un altra vegada, la vam fer dijous passat i per la part de la costa no vam poder veure res per la boira, bona excusa per a tornar a pujar!
Un abraç.