divendres, 4 de juliol de 2014

El Cabeçó d'Or, paisatge de roca

03/07/2014

El Cabeçó d´Or és una serra ubicada prop del municipi alacantí de Busot, el seu vèrtex està a 1.209 metres. És una serra perpendicular al litoral amb una façana rocosa de gran atractiu muntanyenc. En la falda septentrional del Cabeçó trobem le Coves del Canelobre, un indret paisatgístic natural que és un magnífic exemple de cavitat càrstica.



L'itinerari:

Panell PR·CV 2 - Casa Gorjas - Mas del Racó de la Seva - Pou - Pas Hillary - Casa del Comte - Cabeçó d'Or - Casa del Comte - Pas Hillary - Pou - Ruïnes - Casa de Polset - Coves del Canelobre - Panell PR·CV 2





Començarem la ruta al aparcament on està el panell del PR-CV 2


Ver mapa más grande

Tenim espai suficient per a diversos cotxes


Al costat del panell a mà esquerra comença una pista la qual seguirem


Seguint les marques de PR i sense desviar-nos d´aquesta pista passem pel costat de la Casa Gorjas


Més endavant arribarem a un encreuament, seguim a la dreta i cap amunt


Ens toparem amb una creu, pel que he llegit és en record d'un alpinista alacantí mort a la muntanya


Seguirem cap amunt fins a veure el Mas del Racó de la Seva. Girem a la dreta per a començar la pujada per senda. Anirem seguint les marques de PR que veurem per tot el recorregut


Des d'ací fins al coll la senda no té pèrdua, és anar pujant, en alguns trams zigzaguejant i seguint les marques del PR. Cada vegada tindrem millors vistes del interior i anirem veient unes curioses coves excavades a la paret de la roca. 
Quan comencem a passar per una zona de carrasques i posteriorment una pineda ja estarem prop del coll i del desviament cap al cim


Després de la pujadeta arribem al coll on hi ha un pou nevera i la casa de Polset


En el mateix coll agafem un marcat sender cap a l'esquerra que és la ruta al cim


Anirem remuntant el vessant per una senda a trams pedregosa fins arribar als peus de l'anomenat Pas Hillary


Més avant farem una remuntadeta


I arribarem al pas, el nom del pas no serà per la seua dificultat. Amb aquest nom t'esperes alguna cosa més complicada. És una simple pujada per una roca que nosaltres vam fer sense utilitzar les mans, sense cap problema el pugem


Una vegada pujat ens dirigim a mà esquerra per a fer l'últim tram fins al vèrtex geodèsic, abans d'arribar passem al costat d'una casa adossada a una cavitat natural


Pugem un poc més i ja veurem el vèrtex


Ens ha sortit un dia amb boira, ho agraïm per la calor, però no ens permet gaudir de les vistes cap a la costa. Ens conformem amb les vistes cap a l'interior


Ara tornarem fins al coll on està la casa de Polset pel mateix camí de pujada. Per davant de la casa passa el sender de descens, baixarem per l'altre costat al de pujada


Passem la casa i anem a mà esquerra per a començar sense cap pèrdua la baixada a les Coves del Canelobre


Ara, per aquesta banda i sense boira podem observar part de la costa


Quasi dos quilòmetres i mig després del coll arribem a una senyal després d'uns quants ziga-zagues


Anirem a la dreta i sortirem a un camí asfaltat fins trobar-nos amb un altre senyal vertical, girarem a mà dreta altra vegada


A uns 400 metres el camí acaba en una plataforma d´extracció de terra. Per l'extrem dret de la plataforma
puja un sender que remata la ruta amb una dura pujada final fins a les coves


Finalment arribem a les Coves del Canelobre


Per 6 euros es pot entrar, pel que he llegit estan molt bé. Nosaltres ho deixem per a un altre dia i fem un parell de fotos al seu mirador


Seguim carretera avall i arribem, en uns deu minuts, a l'inici de la ruta.

La ruta a Wikiloc

2 comentaris:

  1. ¡Hola Ignacio! Estupendo e interesante blog el tuyo. Entradas muy bien presentadas y explicativas. Ésta, por ejemplo del Cabeço la tengo pendiente de tiempo, pero la lejanía te lo hace pensar dos veces. Pero bueno, la anotamos en las pendientes.
    Saludos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola emilio, moltíssimes gràcies per comentar i per les teues paraules sobre el bloc!!!
      La veritat és que és una molt bona ruta, per Alacant tenim molt bones muntanyes i jo per sort les tinc propet.
      Jo també la tinc pendent per a un altra vegada, la vam fer dijous passat i per la part de la costa no vam poder veure res per la boira, bona excusa per a tornar a pujar!

      Un abraç.

      Elimina