07/11/2019
Aquesta vegada ens desplacem al benvolgut Benicadell, una de les muntanyes més emblemàtiques de les comarques centrals valencianes, situada a cavall entre la Vall d'Albaida i el Comtat. Destacada i allargada, la serra del Benicadell dibuixa una bella silueta que es pot reconèixer a grans distàncies, delineada per una prolongada i elegant cresteria calcària grisenca que corona el seu cim a 1104 metres.Anem fer una fantàstica ruta circular d'onze quilòmetres per l'Ombria del Benicadell, la qual va ser declarada paisatge protegit el 27 de gener del 2006.
Partint de Carrícola (un xicotet poble situat a l'extrem oriental de la Vall d’Albaida, al vessant nord de la serra de Benicadell) pujarem al Castell per un barranc ple de curioses escultures. Des del Castell de Carrícola (encara que tinga aquest nom el castell està situat en el terme municipal de El Palomar) seguirem primer per senda i després per pista fins a la Font del Melero. Des de la Font enllaçarem amb una senda que serra amunt ens portarà fins a una pista la qual després d'un parell d'encreuaments i després de passar pel corral de Penalba ens conduirà fins a la nevera de Joaquim i a la nevera de Diego i el seu corral. Des de la nevera de Diego tornarem a la pista principal, la qual abandonarem en la Font Freda, per a baixar, passant pel seu mirador, bàsicament fins a Carrícola.
L'itinerari
Carrícola - Castell de Carrícola - Font del Melero - Cava de Joaquim - Corral de Diego - Nevera de Diego - Font Freda - Mirador Font Freda - Mirador del Castell - Carrícola
Les dades i el perfil de la ruta:
La ruta de hui comença al mateix poble de Carrícola, la "Xispa" de la Vall. Un xicotet poble que ha sabut conjugar perfectament art i natura
A l'entrada del poble trobarem aparcament (entrada o eixida depenent si venim des d'Atzeneta o no)
|
Aparcament |
Una vegada aparcats anirem pels carrers del poble fins arribar al panell i senyals de la ruta de hui
Una vegada passem de llarg les últimes cases del poble i arribem al calvari ja començarem a veure les primeres escultures del recorregut.
La senda de pujada al castell està clara i no presenta complicacions, ens ho prendrem amb calma perque caldrà estar atent als racons del camí per a no perdre detall de les obres d'art.
Totes aquestes escultures que veurem al llarg de la ruta de hui s'emmarquen dins de el projecte Biodivers: un espai d'art mediambiental al voltant dels espais recuperats dels barrancs de l'horta i del castell, amb la participació de 58 artistes i un total de 71 obres, realitzades amb materials naturals, integrats i respectuosos amb la natura.
Després del Calvari passarem de llarg un sender que naix a mà esquerra, es per on tornarem després de fer tot el recorregut de la ruta de hui, a partir d'ací començarem a caminar pel barranc del Castell
|
Mussol |
|
El castell ben a la vista |
|
L'antiga història, es renova |
|
Pedra penjant (no sabem el nom) |
|
Ull en moviment |
|
Formiga (no sabem el nom) |
|
El Cau de l'Ull |
|
Pintures |
|
Llibreria de la Vall |
|
Supervivència, HOMO SAPIENS |
|
Supervivència I – II |
|
Cavall |
Durant la pujada passarem per la font dels Unflats, situada al barranc del Castell de Carrícola, la peculiaritat d'aquesta font és que està decorada amb màscares de les cares dels propis veïns del poble amb les galtes unflades
|
Font dels unflats |
|
Baix nosaltres |
|
Veus d'aquesta terra |
Finalment, arribarem al castell, que encara que està situat en el terme municipal de El Palomar està molt més lligat a Carrícola. Pertany a la línia defensiva de castells situats a la serra de Benicadell, que controlaven el pas cap a Alacant per Salem, Albaida i Carrícola.
Com a característiques principals d'aquestes fortificacions, són l'estar enclavades en els vessants de les muntanyes o als cims de muntanyes més baixos i ser de planta irregular adaptant-se a el terreny
Conserva visiblement les característiques típiques islàmiques d'aquest tipus de fortaleses en forma de torre guaita, encara que transformades pels cristians a partir del segle XII
Es tracta d'una construcció de caràcter militar típica de la societat d'al-Àndalus (S.XII-XIII). Consta d'una torre sólida, de planta rectangular, lleugerament trapezoïdal i estructurada en tres cossos o nivells d'alçada que fan uns 16 metres, protegida per un xicotet recinte mural, probablement inacabat a mena de pati. S'ha pogut documentar també un segon recinte albacar que envoltaria la pedrera annexa al castell, del qual sols ens han quedat l'arranc dels murs i algun cos de fàbrica aïllat
L'accés a la torre es feia per una porta estreta situada a 2 metres de terra, practicada per una escala de mà portàtil. Per les empremtes murals que ens han quedat, l'interior de la torre s'articulava en planta baixa, quatre plantes i la terrassa. L'estructura de les plantes es feu emprant voltes rebaixades de pedra tosca, de les quals sols ens han quedat alguns arrancs. L'escala era de quatre trams, obrada i fixada a la paret de llevant, entre d'altres amb troncs de fusta que li feien de suport, tal com podreu observar si accediu a l'interior. Rematava posiblement la torre, una terrassa amb doble altura, la superior recorreguda per un balcó interior de fusta.
La il·luminació interior es feu emprant dos finestres encarades a l'est, i una espitllera encarada al nord, la qual permetia controlar l'accés per la senda que pujava des de Carrícola.
En els anys 2009-2010 es van iniciar els treballs de restauració i posada en valor del monument i es van fer dos intervencions arqueològiques en la torre i en el recinte inmediat, es van treure a la llum materials que aportens dades interessants sobre el castell de Carrícola. Hi abunden sobretot els fragments de ceràmica vidriada i de 'corda seca', pròpies de la fase poblacional almohade (segona, meitat del segle XIl primeries del XIII). Això situa la cronologia del Castellet al voltant del 1172-1240, etapa en què proliferaren les construccions militars en àmbit rural, com a part integrant d'un sistema de defensa contra els feudals
Sols un pitxer de ceràmica 'cristiana' (segle XIII) testimonia la presència aillada d'algun sentinella, depenent de l'alcaid dels castells de Penacadell. En el segle XIV, la fortalesa quedaría definitivament en desús. L'excavació arqueològica de l'any 2010, va permetre, identificar una seqüenciació estratigràfica (superposició de capes o estrats de terra amb antiguitats diferents, dividides en Unitats Estratigràfiques a les excavacions arqueològiques) que fa un passeig per la història del monument i dels pobles veïns. Bona part d'este material arqueològic el trobareu exposat a la Col·lecció Museogràfica Municipal d'El Palomar.
Les vistes que tindrem de la Vall d'Albaida ens fa comprendre el perquè construir un castell en aquesta zona
Una vegada vist el castell continuarem cap amunt deixant-lo a les nostres esquenes, el nostre següent objectiu és la Font del Melero. En molt poc de temps enllaçarem amb una pista forestal i trobarem un panell de la ruta del castell i senyals. Nosaltres continuarem cap a l'esquerra, com bé marcaran les indicacions, i en uns quatre-cents metres arribarem a la font, s'accedeix a ella baixant per unes escales. En aquest recorregut per pista gaudirem de molt bones vistes del castell i de la Vall d'Albaida
|
Senyals i panell |
|
Fantàstiques vistes des de la pista |
|
Desviament cap a la font |
La Font del Melero és un bonic i agradable lloc, també decorat, on parar a esmorzar o a descansar
Després de visitar la font tornarem a la pista i de seguida veurem un pal vertical, ara continuarem per senda serra amunt fins arribar a la pista que va a la Font Freda
|
Senyal |
|
Sender d'aquest tram amb vistes |
|
El cim del Benicadell al fons |
Una vegada en la pista forestal nosaltres anirem cap a la dreta i immediatament a l'esquerra per una altra pista. Aquest tram està ben senyalitzat, simplement haurem de saber a on volem anar.
Nosaltres seguirem les indicacions que ens portaran al Corral de Penalba.
Des de la primera bifurcació i en uns cinc-cents metres ens desviarem a l'esquerra per una altra pista, també tindrem pal senyalitzador
|
Encreuament de pistes, anirem a l'esquerra |
|
Vistes des de la pista, a la vista Ontinyent |
|
Ens desviarem per la pista de l'esquerre |
En un tres i no res arribarem al corral, al costat del corral trobarem també un colomer.
Els corrals del Benicadell, com el de Penalba, acostumen a situar-se en llocs molt visibles, aprofitant una lleugera vessant. La orientació dels corrals es procurava fer sempre cap a sud-est, a fi de protegir l'interior dels freds vents de tramuntana. Un altre aspecte important a considerar alhora de bastir els corrals, era la presencia de l'aigua, subministrada gràcies a tot un seguit de fontetes, simes, codolles, tolls, etc, que encara brollen pels voltants
El corral de Penalba, com molts altres, tot i que presenten una morfologia senzilla, obeeixen a diferents criteris i esquemes d'organització, depenents de la major riquesa productiva del ramat que allí es tancava. El perímetre i planta d'estos corrals són majoritariament rectangulars i tendents al quadrat, utilitzat moltes vegades un sistema modular que permetia ampliar-los a posteriori. Este es el cas del corral de Penalba, que disposava de diversos espais coberts i descoberts per replegar el bestiar llargues temporades. Els animals tenien així la possibilitat de circular entre els espais coberts i els descoberts del corral, segons l'època de l'any i l'oratge
La funció del colomer és ser un lloc d'habitatge i cria de coloms silvestres, que serviran d'aliment als rapinyaires que habiten la serralada del Benicadell: aguiles de panxa blanca, perdiueres, soliguers, falcons, etc.
Una vegada vista la nevera tornarem a l'encreuament d'abans i seguirem en direcció Corral i nevera de Diego. En uns deu minuts arribarem.
El Corral de Diego és l'últim gran corral que trobem en aquest extrem del Benicadell. La seua localització, en l'encreuament de la ruta de les neveres ens fa pensar en el gran nombre de nevaters, traginers i ramaders transhumants que passarien per davant d'ell. La construcció del corral respon a diverses necessitats, la principal fou la situació estratègica on es reunien i es tancaven gran quantitats de ramats que circulaven entre la Vall d'Albaida i les comarques veïnes
|
El corral de Diego |
A més, la construcció del les neveres a prop dels corrals no és casual: la nevera del Pla d'En Roda o de la Fosca a prop del corral de Jeremies, la nevera de Penalba o de Joaquim amb els corrals de Penalba i de Joaquim, i la del corral i la nevera de Diego, etc.
Així, s'aprofitava la presència del pastors que pasturaven per la zona a fi de vigilar la nevera. Moltes vegades, també coincidia que el propietari del corral es corresponia amb el titular de la nevera, com és el cas de la nevera i el corral de Diego fins ben entrat el segle XIX
|
El corral de Diego |
Pel que fa a la propietat del corral, durant el segle XVIII fou d'un important ramader d'Atzeneta: Diego Soler. A finals del segle XIX, passà a mans d'un veí de Carrícola: Antoni Altabert Sanz. Els seus descendents i actuals propietaris, els també veïns de Carrícola Batiste i Josep Altabert, continuaren explotant-lo fins ben entrat el segle passat. A partir d'ací, el corral entrà en un procés d'abandonament que l'ha dut a l'actual estat de ruïna
|
L'encreuament on està situat el corral |
Les seues dimensions fan pensar que a més de resguardar als nevaters i de lloc on guardar les ferramentes de treballs, també acolliria la quadra dels animals de càrrega, i fins i tot no descartem que fora l'habitatge del vigilant de la nevera fora de temporada de neus.
El pas del temps ens deixa aquestes imatges del corral de Diego del Benicadell, mateix lloc diferents temps. La família Altabert (propietària) esmorzant al corral i el corral hui en dia
|
La família Altabert esmorzant al corral |
|
El corral hui en dia |
A l'altre costat de la pista trobarem la nevera de Diego
|
L'encreuament on està la nevera i el corral |
La nevera està construïda en una lleugera vessant i semi excavada en la roca. Les seues dimensions són de huit metres de diàmetre i una profunditat aproximada de set metres. El tipus de fàbrica del brocal del pou és de pedra de maçoneria unida amb morter. El tipus de cobriment es feia mitjançant bigues de fusta i teula. Encara distingim als laterals del brocal de la nevera els estreps on descarregava l'estructura de la teulada
|
La nevera de Diego |
Les terres on ara trobem les neveres de Penalba i de Diego, totes dos en terme d'El Palomar, pertanyien segons la peita del 1626 al veí d'Atzeneta Vicent Soler Lo Cardenal. Ja en el segle XVIII, es construí el Corral de Diego al costat de la nevera del mateix nom, propietat del també ramader d'Atzeneta Diego Soler. Açò potser indicatiu que dites neveres foren propietat del dit Soler, pel fet que la construcció d'una nevera no incloïa només l'edifici, sinó també una extensa zona, l'era, on arreplegaven la neu. La noticia més antiga que trobem de la nevera de Corral de Diego és en la peita de les terres del també veí d'Atzeneta Francesc Soler de Diego, l'any 1669
|
L'interior de la nevera |
La fi del comerç de la neu es produiria com havia començat (amb la xicoteta edat del gel a les primeries del segle XVII), un nou canvi climàtic a finals del segle XVIII caracteritzat per la disminució de les precipitacions en forma de neu, dugué a l'abandonament de les neveres a finals del segle XIX i principis del segle XX. La crisi s'agreujà mes si cap amb l'aparició d'indústries de fabricar gel artificial i amb el Decret de Governació del 22 de desembre de 1908 que prohibia l'ús de la neu per a fins alimentaris
|
La nevera de Diego |
Després de visitar la nevera seguirem nostre recorregut per la pista de l'esquerra, anirem cap al nord i enllaçarem amb la pista que va al paratge de la Font Freda, el següent lloc que visitarem. Passarem per una creu i en un tres i no res arribarem
|
Enllaç amb la pista de la Font Freda, al fons el cim del Benicadell |
De seguida veurem el paratge de la Font Freda, situada aquesta en el terme municipal de Bèlgida
La serra de Benicadell conté un aqüífer d'aigua en les seues entranyes que aflora en forma de fonts interessants per al regadiu de la comarca. Pel que fa a Bèlgida, l'aigua de certes fonts i brolladors foren aprofitades des del temps d'al-Àndalus per a irrigar l'horta de Bèlgida: La font de la Teula o la del Baladre al barranc de les coves, la font de la casa de Muntis ja al pla de la Vall o la font del Grapat i la de Baix, a prop del poble de Bèlgida
Girarem a l'esquerra i seguirem per aquesta pista un quilòmetre i mig fins arribar al mirador del castell i a una escultura anomenada Domini
Des del mirador tornarem uns metres sobre els nostres passos i ens desviarem pel sender que ens baixarà fins l'inici del barranc del Castell
|
Desviament al sender de tornada al barranc del Castell |
|
Claustre? |
|
Claustre? |
|
Records difusos |
|
Hormiguero |
|
El castell des del sender |
Aquest sender morirà a l'inici del barranc del Castell, abans del Calvari. Ja només ens quedarà desfer un xicotet tram de recorregut pels carrers del pobleper arribar al cotxe i al final de la ruta de hui.
Salut i bon camí!!
¡Hola, Ignacio! Encara recordem amb agrado la ruta que ens contes. Passarem un bonic matí de senderisme i cultura amb eixes escultures i pintures del inici de la ruta. Després anarem a menjar a Otos i gaudirem dels seus rellotges de sol. Bon complement per a esta ruta.
ResponEliminaUn abraç
Hola Emilio, com estem? Espere que bé!!!
EliminaÉs una molt bona ruta, una ruta diferent per les escultures, es disfruta molt i tot això acompanyat, com veig que també vau fer vosaltres, per una volta per l'Ombria del Benicadell. Se'ns queda pendent el passeig per Otos, que segur que tornarem.
Un abraç i a cuidar-se molt!!