Segària: La Penya Roja, el Morro de les Coves i el SL-CV 161
07/06/2019
Aquesta vegada ens desplacem a la Marina Alta, concretament a la serra de Segària. Situada en els termes de Pego, El Verger, Ondara, Beniarbeig, Benimeli i Ràfol d'Almúnia, destaca per la seua peculiar forma, allargada i estreta a on ressalta la seua impressionant cresta. Malgrat la seua escassa altura domina la plana costanera de la part nord de la Marina Alta. La seua longitud total és de 6 km i té una cresta més alta en el centre, amb dos sectors destacats: l'occidental que ocupa el 58% del total, sent el més extens, i l'oriental que completa el 42% restant. La serra es divideix a parts iguals entre la grandiositat de les seues parets rocoses, amb capritxoses formes i dissenys, i la magnífica panoràmica que ens ofereix del Riu Girona i la Vall de Gallinera, així com del parc natural de la Marjal de Pego-Oliva.
Anem a fer una senzilla ruta d'uns sis quilòmetres per a conèixer el Sender local de la Penya Roja de Segària, el SL-CV 161, un nou sender local promogut per l'Ajuntament del Verger. A part de fer el recorregut del SL també pujarem a la Penya Roja, a on gaudirem d'unes fantàstiques vistes i també visitarem el Morro de les Coves, a on es troba la Cova Fosca, una antiga cova utilitzada en el Neolític com habitatge i com a cova funerària i santuari en l'Eneolític
L'itinerari:
Cementeri de El Verger - Penya Roja - Morro de les Coves - Bosc de Tetraclinis - Parc públic l'Ombria de Segària - Cementeri de El Verger
Degut a la seua situació estratègica ha sigut aprofitada al llarg del temps per a distints quefers. En el seu interior es trobaren una gran diversitat de peces i fragments ceràmics, peces de bronze, gots, platets...
En el Neolític la cova s'utilitzava com a habitatge i seguidament s'utilitzà com a cova funerària en l'Eneolític. Posteriorment en l'època Ibera passà a utilitzar-se com a santuari que perdurà fins l'època Romana. Aquest santuari era utilitzat tant per pastors, viatjants, comerciants per a predicar. També era utilitzada per a celebracions religioses i per a tot tipus d'intercanvis
A més a més, era un punt de referència per als mariners ja que els ajudava a orientar-se per a localitzar el riu Girona i realitzar els intercanvis anteriorment nomenats. Des de l'entrada de la cova també es té una visió perfecta del camí de la Cremadella que era el camí més important de comunicació de la comarca per la zona costera.
Tot açò ens indica que ha sigut una zona estratègica molt habitada al llarg del temps. La vida en aqueixes èpoques era difícil doncs havien de subsistir amb la recollida de fruits i arrels que recol-lectaven en la muntanya i, ocasionalment, amb carn de caça que, per la situació del terreny i els mètodes utilitzats, els era bastant difícil d'aconseguir. En l'actualitat els únics llogaters que es troben a l'interior de la Cova Fosca són rates penades
Després de visitar la Cova Fosca nosaltres seguirem uns quants metres més pegats a les partes verticals de la serra, ens portaran cap a la dreta a través d'unes roques per a visitar uns altres abrics
Es tracta d'una sèrie d'abrics situats a les parets verticals de la serra
Una vegada visitades totes les coves tornarem sobre els nostres passos fins a l'encreuament del principi, al que està situat al costat del túnel de l'autopista, baixarem ara de la serra
Ara seguirem cap al parc públic Ombria de Segària, ara seguirem els passos del SL-CV 161.
Lo primer que ens trobarem per aquest sender local és un curiós bosc de Tetraclinis articulata, o Ciprés de Cartagena, també anomenat "arar" o "araar".
Es tracta d'un gènere d'arbres endèmic de l'oest de la regió mediterrània de fulla perenne dins de la família del xiprer (cupressàcia). Consta d'una sola espècie: Tetraclinis articulata. És oriünd del nord-oest d'Àfrica i les muntanyes Atles del Marroc, Algèria i Tunísia, també es troba a Malta i Cartagena. Creix a altituds relativament baixes i en climes secs termomediterranis
És un arbre xicotet de creixement lent que fa fins a 6–15 m (rarament 20 m) d'alçada i a sovint té més d'un tronc des de la base. És de les poques coníferes que rebroten quan se les talla i això és una adaptació als incendis forestals i a l'acció moderada dels animals herbívors
Com a cosa molt curiosa el bosc està distribuït de tal manera que vist des de l'aire es llegeix el nom del poble: El Verger
Una vegada vist aquest curiós i estrany bosquet al final del mateix tenim les marques del SL per a continuar amb el nostre recorregut
Anirem serra amunt per a vorejar la muntanya passant per baix de les enormes parets de la Penya Roja. Primer, el sender pujarà fins a estar baix de la Penya Roja i una vegada allí baixarà fins al nostre següent objectiu: el parc Ombria de Segària.
Anem a trobar marques de SL (blanques i verdes durant tot el recorregut) però hi ha trams on la vegetació està molt densa i el camí pot portar a confusió, si estem atents i ens fixem no tindrem cap problema
El parc públic Ombria de Segària és una àrea recreativa amb taules, merenderos i un parc, té de tot. Un bon lloc per anar amb xiquets, família o amics i gaudir de la natura i caminar un poquet per la muntanya
Des del parc continuarem el nostre camí cap a la dreta, ens espera un recorregut d'aproximadament un quilòmetre i mig per un caminet asfaltat entre bancals que ens portarà pel camí de Portelles i el camí de La Cremadella, aquest trajecte ens regalarà molt bones vistes de la serra i ens portarà sense cap pèrdua, al cementeri, al cotxe i al final de la ruta de hui
RUTES RELACIONADES
Circular a la serra de Segària
La serra de Segària
Parc Natural de la Marjal de Pego-Oliva
Aquesta vegada ens desplacem a la Marina Alta, concretament a la serra de Segària. Situada en els termes de Pego, El Verger, Ondara, Beniarbeig, Benimeli i Ràfol d'Almúnia, destaca per la seua peculiar forma, allargada i estreta a on ressalta la seua impressionant cresta. Malgrat la seua escassa altura domina la plana costanera de la part nord de la Marina Alta. La seua longitud total és de 6 km i té una cresta més alta en el centre, amb dos sectors destacats: l'occidental que ocupa el 58% del total, sent el més extens, i l'oriental que completa el 42% restant. La serra es divideix a parts iguals entre la grandiositat de les seues parets rocoses, amb capritxoses formes i dissenys, i la magnífica panoràmica que ens ofereix del Riu Girona i la Vall de Gallinera, així com del parc natural de la Marjal de Pego-Oliva.
Anem a fer una senzilla ruta d'uns sis quilòmetres per a conèixer el Sender local de la Penya Roja de Segària, el SL-CV 161, un nou sender local promogut per l'Ajuntament del Verger. A part de fer el recorregut del SL també pujarem a la Penya Roja, a on gaudirem d'unes fantàstiques vistes i també visitarem el Morro de les Coves, a on es troba la Cova Fosca, una antiga cova utilitzada en el Neolític com habitatge i com a cova funerària i santuari en l'Eneolític
L'itinerari:
Cementeri de El Verger - Penya Roja - Morro de les Coves - Bosc de Tetraclinis - Parc públic l'Ombria de Segària - Cementeri de El Verger
Les dades i el perfil de la ruta:
La ruta de hui comença al mateix cementeri de El Verger, tindrem lloc suficient per aparcar
La ruta de hui comença al mateix cementeri de El Verger, tindrem lloc suficient per aparcar
Al mateix aparcament tindrem el panell de la ruta amb diferent informació sobre la serra
Primer, seguirem recte i passarem pel túnel de la nacional i pel de l'autopista, en poc de temps arribarem als peus de la muntanya. De seguida ens trobarem de cara amb un encreuament de camins, cap a la dreta continua el SL-CV 161 i cap a l'esquerra anem cap a la Penya Roja i al Morro de les Coves
En uns tres-cents metres de pujada arribarem a un altre encreuament de camins i enllaçarem amb el PR-CV 415.
Segària és un lloc de rellevant importància, en ella s'aprecia la major concentració de flora protegida, endèmica de la comarca. La vegetació actual de Segària es caracteritza en Coscollar, Matolls (Lavandula dentata, Cistus monspeliensis i Elaoselinum asclepium), Pasturatge (Brachypodium retusum) i Vegetal rupícola (Hippocrepis valentinai Scabiosa saxatilis dos notables endemismes d'àrea mundial concentrades en La Marina Alta). Cal destacar les espècies protegides com Asplenium majoricum, Orchis itàlica i Chamaerops humilis, i l'endemisme Centaurea segariensis (Centaurea de Segària, Bracera major o de Segària)
Segons indica el senyal ens queda menys d'un quilòmetre per arribar, no és molt, però el sender és costerut i rocós, ens recorda als senders de lapiaz del Montgó.
Al molt poc de temps ens trobarem amb un altre encreuament, aquest ens dona la possibilitat d'anar a la font de Català, massa lluny per a la ruta de hui, així que seguim cap a la Penya Roja, seguim cap amunt
Seguirem cap amunt i passarem per la Caseta del niño. La Caseta del Niño i el seu pou conformen una de tantes restes d'edificacions que trobem en la Serra de Segària. La Caseta contava amb unes condicions mínimes d'habitabilitat que es complementaven amb el pou. Una família d'agricultors podia subsistir bàsicament amb el conreu de raïm per a posteriorment convertir-lo en pansa, la qual els servia per a fer intercanvis amb altres productes de primera necessitat, exportació, etc...
Respecte als camps de cultiu que allí s'hi trobaven, s'aprecien en alguns llocs restes d'antics abancalaments que es feren per a retindre millor la terra durant l'època de pluges, i així aprofitar millor l'aigua ja que òbviament en aquells temps no hi havia cap tipus de reg auxiliar per complementar la pluja
Des de la caseta seguirem ascendint i arribarem a la part alta a on la senda es fa plana, en aquest moment anirem cap a la dreta seguint unes fites de pedres que ens portaran a través de grans roques fins a la Penya Roja
La Penya Roja està situada a 251 metres d'altura respecte al nivell del mar. Es tracta d'un lloc molt característic i, sobretot, d'una fita paisatgística per a tots els habitants de les localitats veïnes. Així mateix, hi ha constància d'un assentament iber en aquest paratge, des d'ací dalt les vistes són fantàstiques.
També, com veurem, la proximitat del Parc Natural de la Marjal de Pego-Oliva fa que es puguen observar algunes aus d'interès. També la proximitat de les muntanyes de les valls interiors permet detectar la presència d'aus rapaços a la serra de Segària
Una vegada hem gaudit de les vistes tornarem sobre els nostres passos fins al primer encreuament de camins i ara anirem en direcció el Morro de les Coves
Als pocs metres a mà dreta i vora sender ens trobem amb el que sembla una nevera, però ens resulta estrany a aquesta altura i tan a prop de la mar, suposem que ha de ser algun pou, encara que no hem trobat cap informació sobre ell
El sender s'anirà acostant cada vegada més a les parets verticals de la serra on estan situades diverses coves, coves situades al morro de la serra
En poc de temps arribarem a la Cova Fosca. Aquesta cova, situada en l'extrem més oriental de la serra compta amb una cavitat d'uns 4m d'amplària aproximadament per uns 7 m d'altura. En el seu interior es formen dos sales, continuant amb una llarga i ampla galeria interior de la que s'originen altres passadissos annexos. Està comunicada per una cavitat descendent, d'uns 25 metres aproximadament, amb la Cova Santa encara que en realitat és la mateixa cova però en els temps passats es desconeixia aquesta comunicació entre ambdues i per això li posaren dos noms. Aquesta cova és molt interessant per a l'espeleologia
 |
| Panell de rutes i aparcament |
Al panell tenim marcat el recorregut que farem a la ruta de hui. Nosaltres pujarem primer a la Penya Roja, després visitarem el Morro de les Coves i tornarem sobre els nostres passos per a seguir el SL-CV 161 que tenim marcat en verd
 |
| Recorregut de la ruta de hui |
 |
| Inici de la ruta |
Primer, seguirem recte i passarem pel túnel de la nacional i pel de l'autopista, en poc de temps arribarem als peus de la muntanya. De seguida ens trobarem de cara amb un encreuament de camins, cap a la dreta continua el SL-CV 161 i cap a l'esquerra anem cap a la Penya Roja i al Morro de les Coves
 |
| El túnel de l'autopista |
 |
| Encreuament de senders |
El nostre primer objectiu del dia és la Penya Roja, així que agafem el sender de l'esquerra que s'enfila muntanya amunt. Al llarg del recorregut ens anirem trobant amb bastants panells informatius sobre la flora i la fauna del lloc, sempre és d'agrair.
Des d'aquest punt fins a la Penya Roja bàsicament serà l'únic tram de pujada important de tota la ruta
 |
| Sender i panell sobre la fauna local |
 |
| En el punt més alt el nostre objectiu: la Penya Roja |
Segària és un lloc de rellevant importància, en ella s'aprecia la major concentració de flora protegida, endèmica de la comarca. La vegetació actual de Segària es caracteritza en Coscollar, Matolls (Lavandula dentata, Cistus monspeliensis i Elaoselinum asclepium), Pasturatge (Brachypodium retusum) i Vegetal rupícola (Hippocrepis valentinai Scabiosa saxatilis dos notables endemismes d'àrea mundial concentrades en La Marina Alta). Cal destacar les espècies protegides com Asplenium majoricum, Orchis itàlica i Chamaerops humilis, i l'endemisme Centaurea segariensis (Centaurea de Segària, Bracera major o de Segària)
 |
| Sender rocós d'aquest tram |
 |
| Enllaç amb el PR-CV 415 |
 |
| Senyals del PR-CV 415 |
Segons indica el senyal ens queda menys d'un quilòmetre per arribar, no és molt, però el sender és costerut i rocós, ens recorda als senders de lapiaz del Montgó.
Al molt poc de temps ens trobarem amb un altre encreuament, aquest ens dona la possibilitat d'anar a la font de Català, massa lluny per a la ruta de hui, així que seguim cap a la Penya Roja, seguim cap amunt
Seguirem cap amunt i passarem per la Caseta del niño. La Caseta del Niño i el seu pou conformen una de tantes restes d'edificacions que trobem en la Serra de Segària. La Caseta contava amb unes condicions mínimes d'habitabilitat que es complementaven amb el pou. Una família d'agricultors podia subsistir bàsicament amb el conreu de raïm per a posteriorment convertir-lo en pansa, la qual els servia per a fer intercanvis amb altres productes de primera necessitat, exportació, etc...
 |
| La Caseta del niño |
Respecte als camps de cultiu que allí s'hi trobaven, s'aprecien en alguns llocs restes d'antics abancalaments que es feren per a retindre millor la terra durant l'època de pluges, i així aprofitar millor l'aigua ja que òbviament en aquells temps no hi havia cap tipus de reg auxiliar per complementar la pluja
 |
| La Caseta del niño |
 |
| El pou de la Caseta del niño |
Des de la caseta seguirem ascendint i arribarem a la part alta a on la senda es fa plana, en aquest moment anirem cap a la dreta seguint unes fites de pedres que ens portaran a través de grans roques fins a la Penya Roja
 |
| La Penya Roja |
També, com veurem, la proximitat del Parc Natural de la Marjal de Pego-Oliva fa que es puguen observar algunes aus d'interès. També la proximitat de les muntanyes de les valls interiors permet detectar la presència d'aus rapaços a la serra de Segària
 |
| Vistes de la mateixa serra de Segària |
 |
| La Marjal, al fons destaca la silueta del Mondúver i la Mediterrània |
 |
| La línia costanera |
 |
| La línia costanera |
 |
| El Montgó |
Als pocs metres a mà dreta i vora sender ens trobem amb el que sembla una nevera, però ens resulta estrany a aquesta altura i tan a prop de la mar, suposem que ha de ser algun pou, encara que no hem trobat cap informació sobre ell
El sender s'anirà acostant cada vegada més a les parets verticals de la serra on estan situades diverses coves, coves situades al morro de la serra
 |
| Abrics en les parets de la serra |
En poc de temps arribarem a la Cova Fosca. Aquesta cova, situada en l'extrem més oriental de la serra compta amb una cavitat d'uns 4m d'amplària aproximadament per uns 7 m d'altura. En el seu interior es formen dos sales, continuant amb una llarga i ampla galeria interior de la que s'originen altres passadissos annexos. Està comunicada per una cavitat descendent, d'uns 25 metres aproximadament, amb la Cova Santa encara que en realitat és la mateixa cova però en els temps passats es desconeixia aquesta comunicació entre ambdues i per això li posaren dos noms. Aquesta cova és molt interessant per a l'espeleologia
 |
| L'entorn de la Cova Fosca |
Degut a la seua situació estratègica ha sigut aprofitada al llarg del temps per a distints quefers. En el seu interior es trobaren una gran diversitat de peces i fragments ceràmics, peces de bronze, gots, platets...
En el Neolític la cova s'utilitzava com a habitatge i seguidament s'utilitzà com a cova funerària en l'Eneolític. Posteriorment en l'època Ibera passà a utilitzar-se com a santuari que perdurà fins l'època Romana. Aquest santuari era utilitzat tant per pastors, viatjants, comerciants per a predicar. També era utilitzada per a celebracions religioses i per a tot tipus d'intercanvis
 |
| La cova Fosca |
A més a més, era un punt de referència per als mariners ja que els ajudava a orientar-se per a localitzar el riu Girona i realitzar els intercanvis anteriorment nomenats. Des de l'entrada de la cova també es té una visió perfecta del camí de la Cremadella que era el camí més important de comunicació de la comarca per la zona costera.
Tot açò ens indica que ha sigut una zona estratègica molt habitada al llarg del temps. La vida en aqueixes èpoques era difícil doncs havien de subsistir amb la recollida de fruits i arrels que recol-lectaven en la muntanya i, ocasionalment, amb carn de caça que, per la situació del terreny i els mètodes utilitzats, els era bastant difícil d'aconseguir. En l'actualitat els únics llogaters que es troben a l'interior de la Cova Fosca són rates penades
 |
| La Cova Fosca |
Després de visitar la Cova Fosca nosaltres seguirem uns quants metres més pegats a les partes verticals de la serra, ens portaran cap a la dreta a través d'unes roques per a visitar uns altres abrics
 |
| Encreuament amb el SL-CV 161 |
Ara seguirem cap al parc públic Ombria de Segària, ara seguirem els passos del SL-CV 161.
Lo primer que ens trobarem per aquest sender local és un curiós bosc de Tetraclinis articulata, o Ciprés de Cartagena, també anomenat "arar" o "araar".
Es tracta d'un gènere d'arbres endèmic de l'oest de la regió mediterrània de fulla perenne dins de la família del xiprer (cupressàcia). Consta d'una sola espècie: Tetraclinis articulata. És oriünd del nord-oest d'Àfrica i les muntanyes Atles del Marroc, Algèria i Tunísia, també es troba a Malta i Cartagena. Creix a altituds relativament baixes i en climes secs termomediterranis
Com a cosa molt curiosa el bosc està distribuït de tal manera que vist des de l'aire es llegeix el nom del poble: El Verger
 |
| El bosc vist en google maps |
 |
| El bosc solitari des del sender que va a la serra |
Una vegada vist aquest curiós i estrany bosquet al final del mateix tenim les marques del SL per a continuar amb el nostre recorregut
Anirem serra amunt per a vorejar la muntanya passant per baix de les enormes parets de la Penya Roja. Primer, el sender pujarà fins a estar baix de la Penya Roja i una vegada allí baixarà fins al nostre següent objectiu: el parc Ombria de Segària.
Anem a trobar marques de SL (blanques i verdes durant tot el recorregut) però hi ha trams on la vegetació està molt densa i el camí pot portar a confusió, si estem atents i ens fixem no tindrem cap problema
 |
| Tram de pujada amb marques de SL |
 |
| Més pujada |
 |
| Les parets de la Penya Roja |
 |
| Les parets de la Penya Roja, ideals per a l'escalada |
 |
| Senyal del SL-CV 161 |
El parc públic Ombria de Segària és una àrea recreativa amb taules, merenderos i un parc, té de tot. Un bon lloc per anar amb xiquets, família o amics i gaudir de la natura i caminar un poquet per la muntanya
 |
| Camí de Portelles |
 |
| Encreuament camí de Portelles |
 |
| Encreuament camí La Cremadella barranc Portelles |
 |
| Vistes des del camí La Cremadella |
 |
| Vistes des del camí La Cremadella |
 |
| Bassa de reg |
 |
| Vistes des del camí La Cremadella |
 |
| Camí La Cremadella |
Salut i bon camí!!
Circular a la serra de Segària
La serra de Segària
Parc Natural de la Marjal de Pego-Oliva
¡Hola, Ignacio!
ResponEliminaFa dues setmanes etiguérem en la Segària fent gran part del PR 415, justament l'altra part de la serra, més abrupta. No gaudiren del paisatge debut a la boira i els núvols que tapaben el cel, per`gaudiren d'una serra que no coneixiem. Ara, llegint el teu post, coneixem l'altra banda.
Salutacions.
Buenas Emilio !!
EliminaAra acabe de llegir el teu post, vosaltres vau fer una ruta més en condicions amb la pujada al cim i tot sabent com és d'incòmode el tram final. La què descric jo ací és molt més còmoda i tranquil·la, bàsicament és un passeig.
Respecte a la boira de vegades s'agraeix, li dona un encant especial i així teniu una altra excusa per a tornar i vore les vistes.
Un abraç!!