El Cabeçó d'Or per la Canal de l'Homenet

30/01/2019

Aquesta vegada ens desplacem al Cabeçó d'Or, una espectacular serra ubicada en els termes municipals de Xixona, Relleu i Busot. Es tracta d'una serra allargada de nítida alineació perpendicular al litoral que aproxima els seus últims estreps a la mar. Una fractura longitudinal singularitza la serra amb una imponent façana rocosa d'un gran atractiu muntanyenc.
En la falda septentrional del Cabeçó trobem les famoses Coves del Canelobre, un indret paisatgístic natural que és un magnífic exemple de cavitat càrstica. Aquest fantàstic colós rocós està constituït per un nucli de calcàries del Juràssic que formen espectaculars murs i parets verticals en el seu flanc oest. El nucli Juràssic està flanquejat per materials més moderns del Cretaci envoltat per margues i calcàries del Terciari sobre les quals s'ha desenvolupat una xarxa de barrancs i rambles. En el Quaternari es van formar les pedreres que cauen pels seus costeruts vessants. És un autèntic paisatge de roca de grans parets verticals on la roca calcària mana.
Són moltes les llegendes que envolten a aquesta màgica i mítica muntanya, important referent visual de l'Alacantí. Tant les que fan referència al seu nom, com les que fan referència a l'or i els tresors que encara hui en dia segueixen en el seu interior sense ser descoberts. Pel que fa al seu nom, una fa referència al seu valor econòmic en el temps de les mines de ferro, en aquest cas l'or era el ferro. Altres ens parlen que el terme d'Or prové d'un terme preromà utilitzat per designar l'aigua, l'or seria l'aigua. La tercera ve del color rogenc de la serra en les postes de sol i l'última com no, ens parla d'un àrab que va enterrar uns valuosos tresors a la muntanya. Trobarem nosaltres el tresor?
Anem a fer una ruta d'uns set quilòmetres i mig. Pujarem fins al coll de Polset per la Canal de l'Homenet, pujada prou empinada per sendes relliscoses, en la Casa de Polset enllaçarem amb el PR-CV 2 el qual ens portarà al cim per la ruta clàssica d'ascens i baixarem pel sender que va al Racó de Seva. Serà una ruta curta però intensa molt recomanable per a la gent que li agrada caminar per fora dels PR tradicionals.
És una ruta amb una certa dificultat, no la recomanem a persones que tinguen poca experiència en la muntanya.


L'itinerari:

Aparcament - Canal de l'Homenet - Casa de Polset - Pas Hillary - Avenc del Maquès - Cim - Pas Hillary - Racó de Seva - Aparcament



La ruta de hui comença en el Pla de la Gralla, a on està l'aparcament del PR-CV 2



Les dades i el perfil de la ruta:



El pàrquing és molt gran i caben molts cotxes, podrem aparcar sense problemes. En aquest aparcament també trobarem el panell del PR-CV 2 i els primers senyals de la ruta

Aparcament

Aquesta zona, declarada Microreserves de Flora ocupa, en part, els rocalls orientats a ponent de la serra del Cabeçó, i conté una bona representació de la vegetació rupícola de la serra, on apareixen alguns dels endemismes valencians més notables, com la roseta de penya (Pseudoscabiosa saxatilis) o el teucri de roca (Teucrium buxifolium subsp. hifacense). Al peu de les parets calcàries, es presenta un coscollar sota una pineda de repoblació, on es poden veure alguns arbusts i arbres característics del carrascar climàcic com ara el marfull (Viburnum tinus), l'arbocer (Arbutus unedo) o el freix (Fraxinus ornus), encara que els que hi dominen són la coscolla (Quercus coccifera), el margalló (Chamaerops humilis) o el llentiscle (Pistacia lentiscus).
També trobarem altres plantes destacades com l'orella de ratolí (Sarcocapnos saetabensis) o la canyeta d'or (Asperula paui subsp. dianensis). Els matollars també són rics en espècies endèmiques valencianes, com el poliol amarg (Teucrium carolipaui subsp. carolipaul), típic de les terres semiàrides del sud d'Alacant

Panell i senyals

Els senyals ens marcaran un parell de direccions, nosaltres ara hem de continuar cap al Racó de Calderó, allí trobarem un altre senyal i és per on ens tindrem que desviar cap a la Canal de l'Homenet.
Seguirem per la pista forestal i en menys de deu minuts arribarem al desviament

Des de la pista ja divisem la Penya del Migjorn en un primer plànol i el Maigmo i la serra del Sit a l'esquerra

El colós rocós

Desviament a la Canal

Una vegada ací deixarem de caminar pel PR-CV 2 i seguirem just la senda que naix darrere del senyal. Passarem un senyal d'escalada, la zona de la Canal de l'Homenet és utilitzada pels escaladors a causa de les grans parets verticals, i començarem a caminar pel barranc, els primers metres seran per senda clara i definida

Senda cap a la Canal

Senyal per als escaladors

El sender que ens portarà al barranc

Una vegada al barranc el sender serpentejarà pujant per uns terraplens de pedra en sec fins a introduir-nos en un bosc de pins. Començarem a estar envoltats per un bosc amb abundants matolls

Pel barranc

Zona boscosa

El sender ens anirà portant lleugerament cap a l'esquerra per anar introduint-nos en l'espectacular canal que formen la Penya Malena a la nostra dreta i l'Esquenall del Racó de Calderó a l'esquerra.
En aquestes fotos fetes des de la carretera CV-776 s'aprecia perfectament la Canal de l'Homenet i la bona pujada que farem


Els primers metres per la Canal estan totalment coberts de pins, de manera que fins que no passem de llarg la zona boscosa no serem conscients de la immensitat del lloc

Entrant a la Canal de l'Homenet

La Canal de l'Homenet

A partir d'ací la idea està clara, arribar dalt del tot. Es tracta d'una pujada molt pronunciada i amb molta pedra solta, cal caminar amb compte de no esvarar

Forat en l'Esquenall del Racó de Calderó

La Canal

Mentre pugem ens anirem trobant amb alguna senda més o menys definida i alguns trams de pedrera.
Les sendes que anirem seguint o bé són pedreres o són sendes que pugen directament en línia recta amb pedra i arena solta, el que ens farà anar amb atenció perquè esvaren prou

Pedrera

Senda

Espectacular!!

Durant la pujada qualsevol moment serà bo per a pegar-nos la volta i gaudir de les vistes i de la Canal, també ens vindrà bé per a descansar un poquet

Vistes des de la Canal

Vistes als nostres peus

Seguirem pujant per les sendes esvaroses i arribarà un punt en el qual veurem una pedra amb el símbol de Superman, açò ens donarà una poc de força extra i ja encararem la part final i ens plantarem en la part alta de la canal

Seguim serra amunt

Espectacular paret vertical de la Penya Malena a l'esquerra

Ens podem considerar uns super homes per arribar ací dalt?

Últim tram de Canal

L'espectacular Canal de l'Homenet des de la part alta

Una vegada en la part alta de la Canal anirem cap la dreta en busca del sender que ens portarà, en molt poc de temps, al Coll de Polset, a la casa de Polset i el pou de neu. A partir d'ara anem a seguir els pasos del PR-CV 2. Al eixir de la canal ja tindrem a la vista el nostre objectiu de hui, l'espectacular paret rocosa on està situat el vèrtex geodèsic del Cabeçó d'Or

Ens acomiadem de l'extrem superior de l'Esquenall del Racó del Calderón

El vèrtex geodèsic en la part més alta de l'esquerra

Vistes d'Alacant des de la Casa de Polset, destaca la Serra Grossa i el Benacantil, on està el castell d'Alacant

La Casa de Polset

L'interior de la Casa de Polset

El xicotet pou de neu

Un vegada en el Coll de Polset ens dirigirem per a on estan els senyals i encararem un altre tram de pujada fins arribar al pas Hillary. Aquesta primera part de la pujada cap al cim es troba envoltada per una important pineda amb alguns exemplars de grans dimensions

El Coll de Polset

Paletes informatives

Evidentment ens desviem cap al cim. El sender, a trams pedregós i a trams rocós, pujarà sense pausa creuant alguna pedrera i passant al costat de les parets verticals de la serra fins arribar, en uns cinc-cents metres, al anomenat el "escalón o paso Hillary" per a on accedirem al coll que dona accés al cim

Els primers metres de sender entre pins

Creuant una pedrera

Sender pedregós

Aproximant-nos a les enormes parets verticals

El sender ens portarà pegats a les parets

En aquest trajecte tindrem a la vista el nostre objectiu, una estampa espectacular

Finalment, arribarem al pas Hillary, el nom del pas no és per la seua dificultat, amb aquest nom ens esperàvem alguna cosa un poc més complicada, realment és una simple pujada per un tram rocós, sense cap problema el pujarem, però com sempre recomanem precaució. Pot plantejar algun problema si les roques estan banyades ja que esvararia.
Realment passarem per dos trams rocosos que no són complicats, el segon és més llarg i està situat uns pocs metres després que el Hillary, aquest segon pas és el pas o coll Alemany. Són fàcils de superar, en les fotos pareixen més complicats del que realment són

El Pas Hillary

El Pas Hillary més a prop

El pas Alemany des del sender

El pas Alemany des de baix

El pas Alemany des de dalt

Una vegada superat aquest últim pas i ja situats en la part alta gaudirem d'unes molt bones vistes, preludi del que ens espera al cim

El Ventós, la serra del Sit, el Maigmó i la Penya del Migjorn

El Ponoig, el Puig Campana, el Penyal d'Ifac i la serra Gelada

Des d'ací el cim està a un tir de pedra, però encara ens quedarà per remuntar una empinada i pedregosa senda, anirem a l'esquerra i cap amunt

Sender que ens portarà al cim

Als pocs metres de l'ascens ens apareixen les restes d'una xicoteta caseta des de la qual s'accedeix a la cova a on està l'Avenc del Marquès. Si entrem dins, al terra s'obri un forat que és l'entrada de l'Avenc.
Segons diu la llegenda va ser explorada a principis del segle XVII per treballadors a les ordres del "Marquès" que era amo de tota la serra del Cabeçó d'Or, havent-la adquirit per a poder buscar or o algun tresor

La Caseta que dona accés a la cova a on està l'Avenc del Marquès

Les seues investigacions el van portar als avencs del Cabeçó i al de la Granota.
En l'avenc de la Granota no va poder investigar més enllà d'uns 25 metres i no content amb això va iniciar l'exploració de l'Avenc del Marquès

La Caseta que dona accés a la cova a on està l'Avenc del Marquès

En realitat aquesta cova està formada per dos enormes pedres planes recolzades en la part superior formant com una cabana o estada triangular oberta cap al sud.
Davant d'aquesta porta el "Marques" va manar construir una casa (els murs que veiem des de fora) per a no tindre que baixar i pujar de la muntanya cada dia i així els seus treballadors podien pernoctar allí. Sent aquest l'habitacle dels treballadors que diàriament penetraven en l'avenc

Accés a la cova

Arribat al final de l'avenc, a uns 90 metres de profunditat i sense trobar res va donar l'ordre de continuar excavant amb pics i pales. Finalment, arribats als 115 metres de profunditat va tindre que abandonar al no trobar ni rastre de l'or. Diuen que la seua obsessió li va costar tota la seua
fortuna

´La cova i l'Avenc del Marquès

Realment, la primera exploració efectuada per espeleòlegs va ser en l'any 1955 per un grup d'alcoians. Van trobar en la primera part de l'avenc una gran quantitat de troncs mig desfets en les plantes de les sales que anaven descobrint. En la seua part final dos escales rústiques fetes de troncs ben conservades, encara que podrides. També es van trobar dos cresols, un de fang i un altre de ferro, així com una aixada en el fons de l'avenc. Un dels cresols de fang es va trobar sobre una cornisa per a il-luminar part de l'últim pou excavat i emmurallat.
Igual la llegenda del Marquès no va ser tan llegenda...

Plànol de l'avenc. Font: R. Pla Salvador-Centre Excursionista d'Alcoi

Després d'aquesta llegenda o història, o mig llegenda o mig història real seguirem amb la nostra excursió. Des de la caseta de l'Avenc tardarem molt poc de temps en divisar el vèrtex geodèsic

El cim del Cabeçó d'Or

Aljub situat al costat del cim

Per a nosaltres l'autèntic tresor del Cabeçó d'Or seran les vistes que ens regalarà, hui s'arribava a veure Eivissa, però a les fotos no s'aprecia bé

La serra del Ventós, la serra del Sit, el Maigmó, la Penya del Migjorn, la Carrasqueta

La Penya del Migjorn, Xixona, la Carrasqueta, el Reconco i la Font Roja

La serra dels Plans, el Benicadell, la serra de la Grana, la Serrella i Aitana

La Serrella, Aitana, el Ponoig, el Puig Campana

El Puig Campana la serra de Relleu, la serra d'Orxeta, el Penyal d'Ifac, la serra Cortina i la serra Gelada

Vistes cap a El Campello, Sant Joan, Alacant i el cap de Santa Pola

Alacant, la serra de Fontcalent, la serra de Crevillent, la serra de Algayat i la del Reclot

Anem a tirar un poc de zoom per a veure algunes de les nostres muntanyes favorites

El trio de més de mil metres: La serra del Sit, el Maigmó i la Penya del Migjorn

El gegant diànic: el Puig Campana 

La serra d'Aitana

El Penyal d'Ifac, la serra Gelada i Benidorm

Després d'aquest grandiós espectacle tornarem per a on hem vingut fins al Coll de Polset i ens dirigirem cap al Racó de Seva, cap a la dreta. Començarem a baixar per un bosc de pins perdent alçada ràpidament

Primers metres de sender cap al Racó de Seva

Sender de baixada

A poc a poc anirem deixant darrere la zona de pins i començarem a tindre a la vista les enormes parets verticals d'aquest rocós calcari. La senda que ens portarà fins al Racó de Seva no té ni misteri ni complicació, ens anirà baixant ràpidament, al principi en línia recta i conforme ens anem aproximant al final de la mateixa per incomptables ziga-zagues.
A la part final de la baixada, quan els ziga-zagues comencen a ser més curts el camí està molt erosionat amb nombroses dreceres que s'estan menjant l'autèntic sender, ja sabeu el que diuen: "No deixes les sendes velles per les novelles"

Les vistes comencen a obrir-se 

No podem parar de mirar les seues parets rocoses

També tindrem bones vistes del Maigmó i la Penya del Migjorn en la baixada

Més parets vertical

Impressionants parets i colors

L'Esquenall de l'Ase i baix el mas del Racó de Seva

Finalment, arribarem al Racó de Seva, una vegada ací anirem cap a l'esquerra.
A partir d'aquest punt ens queden uns dos quilòmetres de ruta per una còmoda pista. Veurem el mas del Racó de Seva amb la seua barqueta i passarem al costat de l'Esquenall de l'Ase, una espectacular cresta rocosa que fa les delícies dels escaladors.
També passarem per la Casa Gorjas, una fantàstica casa-cova que pel que hem vist fins a l'any 2017 es podia llogar, ací vos deixem l'enllaç de Airbnb on podeu veure fotos de com és la casa per dins, per si teniu curiositat.
Com hem dit, una vegada al Racó de Seva anirem cap a l'esquerra i seguint la pista sense pèrdua arribarem, en uns trenta o quaranta minuts, al cotxe i al final de la ruta de hui.

Senyal al Racó de Seva

El mas del Racó de Seva i una barqueta

La pista que transitarem i el Maigmó al fons

Encreuament de camins, continuarem a l'esquerra

L'Esquenall de l'Ase a l'esquerra, també conegut com a cresta de la balena o del dinosaure 

Casa Gorjas

Ens anirem acomiadant del Maigmó i de la Penya del Migjorn

Quines parets!!

Paisatge de roca!!

La Penya del Migjorn i el paisatge d'aquesta part de l'Alacantí, pareix el far west

Encreuament del principi

Salut i bon camí!!

Avenc del Marquès - Catálogo de Cavidades de la Provincia de Alicante -http://deco.alc.upv.es/cuevasalicante/pdf/Marques-539.pdf

LLegendes - Ajuntament de Busot, BusotAventura - http://www.busotaventura.es/7/0-historias-leyendas

Comentaris

  1. Hola Ignacio.

    Impressionant el Cabeçó d'or. Per tot, per la seua estampa, per les seues parets, per les seues vistes, per tots ixos espectaculars racons que amaga...per les seues llegendes!!. El tinc pendent i ja et dic que de enguany no passa!!. Tenia mirada una ruta que puja per unes canals més al nord, però aquesta pujada per la Canal de l'Homenet també té molt bona pinta. Apuntada queda.
    Gran reportatge, i molt ben documentat.

    Salut!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Buenas Dani!!
      La veritat que si, és una gran muntanya, no et defraudarà i si pilles un dia clar les vistes són brutals, es veia fins a Eivissa!! Jo he fet la pujada clàssica del PR-CV 2 i esta, però és el que tu dius, té moltes més possibilitats per a poder a pujar, per la cara nord, des del Preventori d'Aigües...
      Esta ruta el que passa que és curteta (però intensa), puges per on puges valdrà la pena!!
      Salut i Muntanya!!

      Elimina
  2. ¡Hola, Ignacio! Tens raó a l'hora de dir que el vertader tresor del Cabeçó d'or són les espectaculars vistes de totes le muntanyes alancatines. Tot un espectacle visual que bé val la pena encara que la ruteta té bones pujades.
    Salutacions.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Buenas Emilio!!
      La veritat que si, ens va eixir un dia espectacular, es veia fins a Evissa. Esta ruta és una alternativa un poc més aventurera al PR-CV 2 tradicional, i com dius l'esforç val la pena.
      Un abraç

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

La Vall d'Alcalà: Despoblats moriscos, neveres i els masos de Capaimona

El cim de les Covatelles des d'Oliva

L'Ombria del Benicadell: Castell de Carrícola, Font del Melero, Nevera de Joaquim, Nevera de Diego i Font Freda