03/12/2018
Aquesta vegada ens desplacem a Benidoleig, poble situat en la Marina Alta conegut principalment per albergar la Cova de les Calaveres, una cavitat de 440 metres de longitud situada en la vessant nord de la muntanya de Seguili, en ella s'han produït troballes de restes arqueològiques datables dels períodes paleolític mitjà i paleolític superior. És precisament per aquesta muntanya per a on anem realitzar la nostra ruta de hui. La serra de Seguili és una serra d'escassa elevació, entre 388 i 411 metres, situada entre Benidoleig, que ocupa el vessant septentrional de la muntanya, Alcalalí i la Llosa de Camatxo, que estan enclavades en el flanc meridional.
Anem a fer una ruta circular d'uns onze quilòmetres i mig que ens permetrà conèixer alguns dels encantadors racons que amaga aquesta modesta muntanya. Al llarg del recorregut ens trobarem amb diversos miradors, la bonica font del Marquès, l'espectacular mas Ca'l Durà i el bonic paratge del forn de calç del Badall del Gat entre altres. És tracta d'una ruta fàcil de transitar que no ens plantejarà moltes dificultats. Aquest sender va ser restaurat en el 2016 pel Taller d'Ocupació de recuperació de les sendes del terme municipal de Benidoleig, van fer un bon treball.
L'itinerari
Benidoleig - Mirador Lloma de la Cova - Font del Marquès - Senda de les Voltes - Mirador de les Voltes - Ca'l Durà - Pinar del Raspa - Senda del Badall del Gat - Mirador del Badall del Gat - Forn de calç del Badall del Gat - Clot de l'arena del Ti Marcelino - Pou de les Mules - Benidoleig
Les dades i el perfil de la ruta:
La ruta de hui comença als carrers de Benidoleig, podrem aparcar on vulguem. Nosaltres vam deixar el cotxe per a on es troba l'única rotonda del poble, el panell està al costat
 |
| Panell del PR-CV 445 |
Una vegada vist el panell ens dirigirem cap al Carrer la Mar, hem de dir que tota la ruta està molt ben senyalitzada, no ens perdrem, podem dir que és la ruta més senyalitzada que hem realitzat
 |
| Els primers metres de ruta pel Carrer la Mar |
No tardarem molt en trobar-nos de cara amb la primera de les senyals de hui que ens marca el nostre primer objectiu del dia: el Mirador de la Lloma de la Cova. Pujarem per unes escaletes metàl-liques i per una sendeta arribarem a una carretera
Transitarem per aquesta carretera al voltant d'un quilòmetre fins arribar al desviament del mirador
 |
| Desviament al mirador de la Lloma de la Cova |
Pujarem un xicotet tram de senda en escaletes i en un tres i no res arribarem a ell
En la part alta trobarem un banquet i un senyal
 |
| El mirador de la Lloma de la Cova |
La veritat que dóna gust seure al banc i gaudir de les excel-lents vistes d'aquest mirador
 |
| La serra de Segària |
 |
| Sagra, Tormos i la serra del Migdia |
 |
| El Cavall Verd |
Després de gaudir de les vistes seguirem el nostre camí, el següent punt d'interès serà la font del Marquès. Baixarem del mirador i passarem per un dipòsit d'aigua, eixirem a una carretera i als pocs metres ens desviarem a la dreta cap al barranc i la font
 |
| Desviament cap a la font |
 |
| El barranc de la font |
La font està situada en un indret estratègic per abeurar les ramaderies, que junt a altres tipus animals domèstics a les cases, suposaven el principal recurs de les societats rurals tradicionals per a garantir-se la carn i la llet necessària per les proteïnes de la dieta
Si tenim en compte la coincidència de les coordenades la font se situa a la part de més profunditat de la Cova de les Calaveres, podem afirmar que serveix de nodrissa al cabdal de la gruta que, en l'actualitat, es aprofitat pel servei de la xarxa municipal d'aigua potable
A partir de la font el nostre itinerari continuarà alternant senda i pista, anirem envoltats per una frondosa pineda. Recorrerem aproximadament uns huit-cents metres fins arribar al desviament de la Senda de les Voltes, en aquest tram ens apareixeran dos encreuament de camins, en els dos continuarem cap a la dreta, no tindrem problemes, està tot molt ben indicat
Des de la font i pràcticament durant tot el recorregut, però sobretot en la Senda de les Voltes ens trobarem amb nombrosos panells informatius de la flora local i dels diferent punts d'interès del recorregut, es tracta, sens dubte de la ruta amb més panells explicatius que hem tingut el plaer de realitzar.
L'inici del sender vindrà marcat, com no, per un senyal
 |
| Inici del Sender de les Voltes |
La senda ens anirà pujant serra amunt en continus ziga-zagues
 |
| Panells en la Senda de les Voltes |
Deixem un dels moltíssims cartells que podem veure per a què vos feu una idea de com són, tindrem una descripció general, l'hàbitat i l'ús de les diferents plantes que anirem veient. Només en aquest tram de senda trobarem setze panells com aquest, nosaltres ens ho vam prendre amb calma, llegint cada panell per a intentar aprendre un poquet més sobre la flora local
En aquest sender tindrem, també, el mirador de les Voltes
 |
| El mirador de les Voltes |
 |
| Panell de la fauna local |
 |
| Benidoleig des del mirador |
Des del mirador seguirem pujant fins que el sender es fa més planet, passarem per una zona d'abancalaments i arribarem a una pista, moment en el qual girarem a la dreta
 |
| Zona d'abancalaments |
 |
| Enllaç amb la pista |
Aquesta nova pista ens portarà en un quilòmetre a la urbanització Aldea de las Cuevas, aquest és el tram més monòton de la ruta, és aproximadament quilòmetre i mig per carretera travessant les cases de la urbanització
 |
| Pista de camí de la urbanització |
 |
| La Vall de Laguar des de la pista |
 |
| La urbanització Aldea de las Cuevas |
En passar la urbanització empalmarem amb una pista que en molt poc de temps ens portarà a Ca'l Durà. Al tram de la urbanització no li prestem molta atenció, simplement anirem seguint les marques fins a eixir d'ella
 |
| El Montgó des de la pista |
 |
| Arbocer a la vora de la pista |
El gran mas abandonat Ca'l Durà és una construcció rural que suposa una de les mostres més palmàries de l'arquitectura rural de la segona part del segle XIX
Va ser construït per l'advocat de Xaló Miguel Durà Garcés, i suposa una mostra del que va ser la constant en els pobles d'interior de la Marina Alta fins els anys cinquanta del segle passat, tant dins de la casa com pels voltants encara s'aprecien reminiscències de les porqueres, la premsa del vi...
Els corrals resultaven bàsics per la supervivència de la gent que habitava un entorn que havia colonitzat a base de rebassar i abancalar la terra per a destinar-la a conreus de secà com l'ametler, l'olivera, el cep o el garrofer
Capítol a banda mereixen les taules de pedra en les que les contalles dels nostres majors fan que la nostra imaginació s'endinse en contubernis de bandolers que com Josep de la Tona de Pedreguer, “el Bombo
" de Pego o “Mitjana" de Castell de Castells el tenien com amagatall
Així mateix de l'entorn destaca també el forn de calç situat a una cinquantena de metres en direcció sud-est que suposa una mostra del patrimoni per a l'obtenció d'un material imprescindible tant per la construcció com per emblanquinar les façanes, fabricació de vidre i ceràmica, adobar les pells o com a eina per la higiene i la salubritat pública -o siga desinfectat de tota mena com soterrament d'animals o persones, esterilitzar les habitacions per evitar epidèmies o mantenir l'aigua de les cisternes en bones condicions de salubritat, potabilitat i transparència
Després de visitar la masia seguirem per la pista envoltats per uns magnífics exemplars de pins pinyers fins arribar a un altre mas abandonat on podrem veure un pou i un abeurador
En passar el mas arribarem a un encreuament de pistes, girarem cap a la dreta i al poc de temps a l'esquerra ens apareixerà el Pinar del Raspa
 |
| Desviament cap al Pinar del Raspa |
Aquest nou sender ens portarà primer pegats a la tanca d'una caseta, farà una xicoteta baixada i ens conduirà a un camí asfaltat
 |
| Pel Pinar del Raspa |
 |
| Camí asfaltat i el Cavall Verd |
En uns cinc-cents metres de baixada per aquesta pista asfaltada arribarem al desviament del Sender del Badall del Gat, on ens trobarem, més avall, amb un mirador i amb un forn de calç
 |
| Desviament cap al mirador |
 |
| Sender del Badall del Gat |
En un tres i no res arribarem al mirador, un panell ens marcarà tot el que tenim davant dels nostres ulls
 |
| Mirador del Badall del Gat |
 |
| La Mediterrània |
 |
| La serra de Segària |
Un poc més avall tindrem el bonic paratge del forn de calç del Badall del Gat
 |
| El paratge del forn de calç |
Aquest paratge va ser restaurat en el 2016 pel Taller d'Ocupació de recuperació de les sendes del terme municipal de Benidoleig, a partir del vestigi ubicat en aquest emplaçament amb unes mesures de 2,70 metres de diàmetre i 0,60 de boca.
Resulta imprescindible per a entendre la construcció tradicional, que va estar en ús fins els anys seixanta del passat segle quan la calç va ser reemplaçada per ciment industrial de major consistència
 |
| El forn de calç del Badall del Gat |
Després de visitar el forn de calç el sender ens baixarà per una pineda pegats al barranc del Camí fins arribar, en uns quatre-cents metres, al següent punt d'interès de la ruta: el Clot de l'arena del Ti Marcelino
Es tracta d'una mostra de les mines d'arena d'on s'extreia aquest recurs essencial per a, mesclat en la calç i l'aigua, configurar el tradicional morter que resultava bàsic per a qualsevol construcció des de l'època dels romans fins al segle XX.
El material s'extreia de forma manual en un focus al voltant del pou de les Mules, on es situava junt al del ti Pepe “Pura", el ti Fabian i la ti Pepa García, encara que altres punts d'extracció eren el garrofer de Francisco "de la Mallà" al voltant del pont que permet que la carretera d'Orba travesse el barranc del Tender
 |
| El Clot de l'arena del Ti Marcelino |
En passar el Clot el sender girarà a l'esquerra i donarà pas a un caminet, passarem al costat d'una caseta i arribarem a un encreuament. En aquest punt si seguim recte arribarem de seguida a Benidoleig, encara que, el PR girarà cap a l'esquerra i ens portarà cap al Camí de les Alcúdies, si estem cansats és bona idea seguir recte i pels carrers del poble tornar al punt de partida
 |
| Encreuament amb possibilitat de tornar a Benidoleig |
Nosaltres decidim seguir cap a l'esquerre i fer tot el PR complet. Per aquest camí en un sis-cents metres de contínua pujada, primer per pista i en arribar a una caseta per senda, arribarem al Camí de les Alcúdies
 |
| Pista cap al Camí de les Alcúdies |
 |
| Sender cap al Camí de les Alcúdies |
Quan arribem al camí girarem a la dreta i caminarem uns set-cents metres per pista asfaltada envoltats de bancals fins arribar al poble
 |
| Benidoleig des del Camí de les Alcúdies |
 |
| El Camí de les Alcúdies i la serra del Migdia |
 |
| El Camí de les Alcúdies i la serra de Segària |
Només arribar al poble ens trobarem amb el Pou de les Mules, tradicional abeurador comunal per a les cavalleries i bestiar que, fins a la dècada dels 50 del segle XX, eren el principal mitjà de transport i de tracció per les tasques agrícoles. En principi, el pou que portava aquesta denominació era el que es situava a l'altra part del camí de les Alcúdies, encara que la desaparició d'aquell va fer que la gent el rebatejarà. En el seu dia va ser el Pou del garrofer de Fabian.
Tant un com l'altre, es situaven en aquesta ubicació estratègica a les afores del casc urbà per afavorir el subministrament d'aigua a les cases fins que en 1960 es va posar en funcionament la xarxa municipal de servei
 |
| El Pou de les Mules |
Deixant darrere el pou començarem a caminar pels carrers del poble, per a on també trobarem multitud de marques del PR que ens portaran al punt de partida, però abans passarem per la Penya dels Colombaires, punt més elevat del casc històric que delimita la zona de la Comuna del Castell, i per tant amb una ubicació estratègica aprofitada com observatori d'especial incidència per a prevenir les incursions dels pirates o tropes en temps de conflictes bèl-lics
 |
| La Penya els Colombaires |
A finals dels anys seixanta del passat segle va ser reconvertida pels colombaires com a lloc de solta de la coloma amb l'habilitació d'una estança per guardar aquests exemplars, i una terrassa que tenia com a finalitat ser ell lloc de referència i control pels concursos que propicia aquest esport autòcton valencià al municipi
 |
| Inauguració en els anys seixanta |
També, en aquest recorregut fins al punt de partida passarem per un altre panell de la ruta i per un cartell que ens marca tot el que hem vist al recorregut de hui, tenim marcats tots els punts d'interès de la ruta
 |
| Panell de la ruta |
 |
| Cartell amb els punts d'interès |
A partir d'ací ens queda un xicotet recorregut fins arribar al punt de partida, al cotxe i al final de la ruta de hui.
Salut i bon camí!!
L'itinerari
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada