19/03/2016
La Penya del Castellet és un enorme penyal situat entre les serres de la Xortà i la Serrella amb 1051 metres on es troben les restes del castell de la Serrella.
Les ruïnes són d'un castell musulmà declarat d'interès cultural que pertanyia al famós senyor mudèjar de la Vall d'Alcalà, Al-Azraq. Poc se sap de la seua història més antiga, el primer registre documental del castell es troba en Pacte del Pouet de 1245, entre el rei Jaume I i el cabdill musulmà Al-Azraq. La fortificació i el seu territori associat s'anomenava com "Castell" (Qastâl) i fou cedida a Al- Azraq per al seu ús durant tres anys. Més tard, va ser presa pel rei Jaume en 1250 i es va abandonar poc després de la conquesta cristiana.
També, fora de ruta, recomanem visitar l'ermita del pla de Petracos, està al costat de Castell de Castells i va ser testimoni d'una injusta batalla entre moriscos i cristians al segle XVII.
L'itinerari:
Espai natural el Castellet - El Castellet - Espai natural el Castellet
Començarem aquesta ruta en l'espai natural "El Castellet". És una àrea recreativa amb barbacoes, taules, fonts, cabanes, merenderos i un parc, vamos, que té de tot. Un bon lloc per anar amb xiquets, família o amics i gaudir de la natura i caminar un poquet per la muntanya
Les dades i el perfil de la ruta:
En la mateixa àrea recreativa podrem aparcar el cotxe, tindrem un parell de panells que ens expliquen coses sobre el lloc i de les rutes que podem fer. Farem una ruta que no arriba als deu quilòmetres, la majoria del recorregut es fa per pista forestal, per la qual cosa resulta una ruta apta per a qualsevol persona
 |
| Panell de l'espai natural |
 |
| Aparcament |
 |
| Àrea recreativa |
Després de pegar una mirada per la zona veurem un camí groc i el primer senyal de hui, tota la ruta està molt ben marcada amb senyals, no té pèrdua. La senyal ens marca direcció al Castellet i ens diu que ens ens falten tres quilòmetres i mig
 |
| Primera senyal de la ruta |
Seguint el PR eixirem de l'àrea recreativa i començarem a caminar per una pista entre bancals, ja tindrem bones vistes de Castell de Castells i de la serra d'Alfaro
 |
| Pista entre bancals |
 |
| Castell de Castells |
 |
| La serra d'Alfaro |
Als pocs metres arribarem a un encreuament marcat i començarem a caminar per senda
 |
| Enllaç amb senda |
 |
| Sender |
Aquest bonic sender ens pujarà suaument pel barranc de Gaspar, en uns set-cents metres arribarem a una altra pista forestal i a un encreuament
 |
| Sender empedrat |
 |
| El barranc de Gaspar |
Aprofitem per a mirar a les nostres esquenes, una vista més llunyana de Castell de Castells
 |
| Castell de Castells |
Una vegada en l'encreuament tindrem dos opcions per a pujar al Castellet, la curta o la llarga. Nosaltres vam fer la curta que és la que veurem marcada en el senyal, cap a l'esquerra. La versió llarga que és a la dreta també ens puja al Castellet però donant més volta, per allí és per a on baixarem, al final, anem per on anem haurem d'arribar a aquest mateix punt
Com hem dit nosaltres anirem cap a l'esquerra seguint el senyal. Anirem guanyant alçada molt suaument amb vistes a la zona dels Arcs d'Atanços, encara que hui a causa de la boira no veurem molt, veiem la zona de la Penya Escoda i més enllà el pla d'Aialt
 |
| Pista forestal d'aquest tram |
 |
| La Xortà entre boires |
Per ací arribarem a un altre encreuament senyalitzat, girarem a la dreta per una pista asfaltada la qual ens conduirà, en uns tres-cents metres, a l'encreuament amb el camí que puja a la Penya Alta
 |
| Enllaç amb la pista asfaltada |
 |
| La pista asfaltada |
Si en l'encreuament anàrem cap a l'esquerra la pista ens portaria, en uns sis quilòmetres fins a la font dels Teixos i podríem pujar a la Penya Alta, vam estar a punt d'anar perquè encara la tenim pendent, però el mal temps ens va convèncer definitivament de que no era bona idea, un altre dia serà. Si anàrem recte acabaríem en l'embassament de Guadalest. Nosaltres anem cap a la dreta i a pel Castellet, que ja ens queda molt poc, ens faltarà un quilòmetre fins arribar al desviament final del Castellet
 |
| Encreuament de pistes |
 |
| Encreuament de pistes |
A partir d'aquest punt començarem a pujar la qual podem considerar que serà la costera més empinada de tota la ruta, conforme anem guanyant alçada la boira es farà cada vegada més evident
 |
| Pista cap al desviament del Castellet |
 |
| Cada vegada tenim més boira |
Com hem dit, en aproximadament un quilòmetre de pujada arribem al desviament del Castellet. El tram de pujada final fins a la mateixa penya i fins a les restes del castell no estan marcats, és seguir a l'esquerra passant els senyals que veiem a la foto, el sender és prou evident
 |
| Desviament al Castellet |
 |
| Senyal del Castellet |
Les vistes des d'aquest mateix punt haurien de ser aquestes, tota la canal de la Mallada del Llop, espectacular
 |
| La Canal de la Mallada del Llop |
Però hui, gràcies a la boira, el que veiem és açò, res de res:
Seguirem cap a l'esquerra per darrere del senyal cap al cim del Castellet per senda i arribarem de seguida a les primeres restes del mateix, com veurem la fortificació està formada per dos recintes, un al cim i un altre a la zona rocosa.
Són escasses les restes que han arribat fins als nostres dies, entre ells alguns trossos de muralles derruïts, dos aljubs i la part inferior d'algunes torres, destacant la gran, que corona la muntanya i és on anem
 |
| Sender cap al Castellet |
 |
| Entrant al recinte del castell |
 |
| Restes d'una torre i el gran aljub de l'albacar |
Agafarem la senda que va cap a la dreta i pujarem un poquet més fins arribar a la zona més rocosa de la pujada que ens donarà accés al recinte superior
En aquest punt anem cap a l'esquerra, és simplement anar per les roques fins arribar dalt del castell, anirem amb precaució però no és un tram complicat.
Deixem un parell de fotos, realment en les fotos crec que pareix més complicat del que és per la boira i perquè no es veu mes enllà d'uns quants metres
Finalment, arribarem al punt més alt on estan les restes de la torre est i l'aljub de la part superior.
El primer registre documental del castell es troba en Pacte del Pouet de 1245, entre el rei Jaume I i el cabdill musulmà Al-Azraq. La fortificació i el seu territori associat s'anomenava com "Castell" (Qastâl) i fou cedida a Al- Azraq per al seu ús durant tres anys. Més tard, va ser presa pel rei Jaume en 1250 i es va abandonar poc després de la conquesta cristiana.
Aquesta zona fou lloc de moriscos, els quals ocupaven 170 cases en el moment de l'expulsió. El decret d'expulsió del 22 de setembre de 1609 va provocar en aquest lloc alçaments i revoltes, els moriscos s'oposaren i foren derrotats en la batalla del Pla de Petracos; la posterior repoblació es va fer amb cristians mallorquins
 |
| El recinte de part superior |
 |
| La torre est i l'aljub de la part superior |
 |
| Les restes de la torre |
 |
| Per dins de la torre |
La fortificació es va construir quasi bé tota de "tàpia" i es compon de dues àrees diferents. El punt més alt consisteix en un petit altiplà on hi ha una torre rectangular, algunes restes de murs i un aljub. Aquest recinte més menut es correspon amb la "celòquia" o l'últim reducte de la fortalesa on viuria el “qaid”.
Les parets de la torre es troben en ruïnes però encara segueixen en peu fins a una altura d'uns quatre metres. A aquesta zona només es pot arribar enfilant-se per roques escarpades
 |
| Plànol de tot el recinte del Castellet. Autor: Michael Stephenson |
El recinte inferior o albacar comprén un gran espai emplaçat en la zona septentrional, vorejat per una muralla que s'entreveu a trams. Hi ha un gran aljub, ben conservat, que encara hui reté les aigües pluvials. El dipòsit s'emplaça a l'est de l'entrada al recinte.
El castell no ha estat excavat arqueològicament ni coneixem exactament quan es va construir. Tanmateix, les ceràmiques recuperades en superfície, indiquen unes datacions a partir de la segona meitat del segle XI.
Si vos agraden els castells que tenim a les nostres muntanyes vos recomanem pegar-li una bona ullada a aquesta exposició virtual:
Els Castells Andalusins de la Marina Alta, és molt interessant. És d'on hem obtingut la informació del Castellet.
Les vistes des d'ací dalt deuen de ser molt bones, la vall de Guadalest amb l'embassament i tots els poblets, la serra d'Aitana, el Puig Campana, la serra Gelada, impressionant...
queda clar que tornarem un altre dia, pose unes quantes fotos de com haurien de ser les vistes, una llàstima el dia que ens ha eixit hui
 |
La serra Gelada i l'embassament de guadalest. Foto: Jesús Huarte Vigo
|
 |
| La Xortà, vistes cap a la Penya Alta. Foto: GEOELX |
 |
| La Canal de la Mallada del Llop. Foto: GEOELX |
 |
| L'embassament de Guadalest i el Puig Campana. Foto: THE PATH OF ROBIN |
Nosaltres hui, després de no gaudir de les vistes tornarem fins al senyal de baix de Castellet i anirem cap a l'esquerra, segons el senyal ens queden 6,6 quilòmetres de ruta.
Baixarem un tram per pista forestal (aproximadament uns sis-cents metres) i després anirem pista amunt, se suposa que en aquesta baixada hauriem de tindre molt bones vistes de la canal de la Mallada del llop, ací la comparació
 |
| Boira i molta boira hui |
 |
| El que hauríem de veure. Foto: GEOELX |
Després d'aquesta baixada farem una altra bona pujada, serà l'última de les costeres empinades de la ruta de hui, el tram cap amunt durarà uns sis-cents metres. No tindrem vistes cap a la Serrella però cap a Castell de Castells pareix que està més clar
 |
| Tram de pujada |
 |
| Castell de Castells |
Quan s'acabe la pujada la pista seguirà cap avall en llargs ziga-zagues i ens trobarem amb un encreuament i un senyal
 |
| La boira no dóna treva hui, però també té el seu encant |
 |
| Desviament cap a l'àrea del Castellet |
 |
| Ens queden poc menys de quatre quilòmetres |
Per ací ens queda un còmode passeig de poc més de dos quilòmetres fins arribar al primer encreuament del principi amb la senda del barranc de Gaspar. Aquesta pista ens permet tenir bones vistes de la serra d'Alfaro i de Castell de Castells, la boira ací ens ha donat un descans
 |
| La pista d'aquest tram |
 |
| La serra d'Alfaro |
 |
| Castell de Castells |
 |
| Enllaç amb la senda del barranc de Gaspar |
Finalment, arribarem l'encreuament del principi i només ens quedarà desfer el camí de pujada pel barranc fins arribar a l'àrea recreativa, al cotxe i al final de la ruta de hui.
Fora de ruta i com hem dit al principi, recomanem visitar l'ermita del Pla de Petracos, el Pla de Petracos és un antic poblat morisc pertanyent al terme municipal de Castell de Castells. Es pot a accedir a ella amb cotxe. La trobem situada molt propet de Castell de Castells i està enmig d'un bancal
Aquesta ermita va ser testimoni d'una injusta batalla entre moriscos i cristians al segle XVII.
Es creu que va ser construïda per tal que els habitants de Petracos no hagueren de desplaçar-se al poble
No se sap en quina època va ser construïda encara que pel seu estil es veu que és romànic. L'ermita, de planta quadrangular està conservada pràcticament en un estat ruïnós coberta de vegetació per fora i per dins
Aquesta zona fins a 1609 va ser habitat majoritàriament per moriscos, any en què van ser expulsats de la península després de ser derrotats en la injusta batalla de Pla de Petracos. Posteriorment, Castell de Castells, igual que va succeir amb altres pobles propers, com Tàrbena, va ser repoblat principalment per mallorquins.
REFERÈNCIES
CastillosNet - http://www.castillosnet.org/espana/informacion.php?ref=A-CAS-032
Les argilagues també floreixen - http://albaritono.blogspot.com.es/2009/04/ermita-del-pla-de-petracos.html
manuserran.com - http://www.manuserran.com/index.php?option=com_content&view=article&id=877:ermita-del-pla-de-petracos&catid=147&Itemid=465
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada