El Barranc de la Fos

25/03/2016

Aquesta vegada ens desplacem a la Vall d'Albaida on farem una ruta circular d'uns deu quilòmetres per la Serra Grossa, una llarga i àmplia serralada que actua com a barrera natural entre les comarques de la Vall d'Albaida i la Costera, comença a la Font de la Figuera i recorre la Vall d'Albaida fins arribar al massís del Buixcarró-Mondúver de la Safor.
Anirem des d'Ontinyent fins Aielo de Malferit vorejant el Barranc de la Fos, passant pel Molló de les Mentires, visitant dos coves: la Cova de la Fos i la Cova Blanca fins arribar al mateix poble d'Aielo de Malferit per a tornar a Ontinyent seguint les aigües del riu Clariano pel Barranc de la Fos.

L'itinerari:

La Clariana - Tambulló de les Mentires - Cova la Fos - Cova Blanca - Pont de l'Arcà - Àrea Recreativa - Font d'allà baix - Hidroelèctrica - Pont de l'Arcà - Barranc de la Fos - La Clariana

Les dades i el perfil de la ruta:

La ruta de hui comença al costat de la finca la Clariana d'Ontinyent. Ací tindrem uns quants llocs d'aparcament per a poder deixar el cotxe sense problemes. Realitzarem quasi totalment el recorregut del PR-CV 435 de la Senda del barranc de la Fos i en alguns trams seguirem el SL-CV 11

Aparcament

Una vegada aparcat el cotxe anirem cap a la pista que es veu des de l'aparcament i girarem a la dreta

Desviament a pista

Passarem per una fàbrica i la pista girarà a l'esquerra, en aquest tram trobarem una sèrie de banquets

Fàbrica

Bancs al marge dret de la pista

Als cinc-cents metres des de la fàbrica ens apareixerà una nova pista mà dreta, està ben marcat, tenim un pal vertical que ens marca per on va el PR. Ens desviarem per ací i començarem a pujar la que probablement és la costera més empinada de la ruta

Desviament a pista

Anem serra amunt

En aquesta pujada ja tindrem molt bones vistes de la Vall d'Albaida, del Benicadell, la Covalta, la serra de Mariola i el seu punt més alt: el Montcabrer, ens acompanyaran bona part de la ruta

El Benicadell, la Covalta i la serra de Mariola

Després de poc més d'un quilòmetre de bona pujada arribarem a la part alta a on la pista contínua cap a l'esquerra, en aquest punt nosaltres ens desviarem a la dreta per un sender, trobarem marques de PR i una fita de pedres que ens marca el desviament

Desviament a senda

En uns pocs metres ens toparem amb l'encreuament de camins entre el PR-CV 435 i la senda local SL-11, nosaltres seguirem a la dreta pel PR

Enllaç del PR-CV 435 i el SL-11

Per ací ja enfilarem el camí que ens portarà primer a la Cova de la Fos i després a la Cova Blanca.

Passarem primer pel Tambulló de les Mentires, un bon mirador d'Aielo de Malferit i d'aquesta part de la Vall d'Albaida, es tracta d'un monticle.

Aquest lloc, segons el naturalista Joan Vilanova i Piera, podria ser un possible túmul funerari que estava intacte. En 1869 Rafael Cisternes i Eduardo Boscà van dirigir excavacions ací, les quals van durar quatre dies

A l'esquerra el Tambulló de les Mentires

Senyals del PR-CV 435

En el Tambulló es van trobar fragments d'os i dents de quatre tipus d'animals (cabra, conill, ovella i porc) i un trosset de costella possiblement humana, també van trobar trossos de recipients de fang, trossets de carbó i dos trossets de pissarra, pel que sembla treballada i que podia correspondre a algun tipus d'amulet; també van trobar una moneda de l'època del rei Carles III.

Es va arribar a la conclusió de que res indicava que es tractés d'un monument megalític o enterrament prehistòric i l'única cosa que es podia afirmar era que, en tot cas, es tractava d'una estació humana antiga. Segons el parer de Ballester, tal fita no va ser altra cosa que una torreta edificada a l'entrada del xicotet poblat, es tractava d'un poblat corresponent a l'inici del període eneolític.

Podeu trobar més informació al blog Història d'Aielo de Malferit, d'on hem tret aquesta informació

El Tambulló de les Mentires

Com hem dit des del Tambulló tindrem bones vistes de la serra Grossa, Aielo, la Creu de la Serratella, la Vall d'Albaida, el Benicadell i la serra de Mariola

La serra Grossa

Aielo de Malferit

A l'altra banda del barranc la Creu de la Serratella

El Benicadell i la Mariola

Després d'aquest xicotet desviament per a visitar el Tambulló seguirem sender avall, en alguns trams trobem cordes per a baixar, encara que realment no són necessàries, és un pas sense complicacions

Sender cap avall

Cordes al sender

Als pocs metres veurem el senyal cap a la Cova de la Fos, el camí és d'anada i tornada, anem a veure-la

Encreuament de la Cova de la Fos

Sender de la cova de la Fos

Primer la Cova de la Fos i després el Molló de les mentides van estar habitats en la Prehistòria i el Paleolític per unes tribus com ho justifiquen les eines trobades: destrals i fletxes de pedra foguera en la referida cova per alguns aficionats (es guarden algunes al Museu del Grup Escolar), i el tros de ganivet trobat per Isidro Ballester, director del servei de Prehistòria de València, va afirmar que des del Molló cap a l'est havia estat poblat ibèric

Des de la boca d'entrada a la cova també se'ns presentaran bones vistes

El barranc de la Fos i el Benicadell

El riu Clariano i la serra de Mariola al fons

Tornarem al senyal d'abans i seguirem baixant un poc més fins a un altre senyal

Encreuament de la cova Blanca

Senyal de la cova Blanca

Seguirem el senyal i en poc de temps arribarem a la Cova. És una xicoteta cova en forma de L invertida. Entrem i explorem una poquet, és més xicoteta que la de la Fos

Una vegada visitades les dos coves seguirem amb la ruta, tornarem al senyal de la cova Blanca i ara seguirem recte, anirem per l'única direcció que no està marcada amb senyal i cap a l'esquerra seguint una fletxa verda, de seguida tornaran les marques del PR

Fletxa verda al sender

De seguida torna les marques de PR

Aquest sender ens conduirà fins al fons del barranc per a després tornar a pujar, tindrem algunes zones equipades amb cordes i escales, realment no són necessàries però ajuden

Creuant el barranc

Cordes i escales de fusta

Una vegada a la part alta el sender continuarà cap a un mirador del barranc amb un banquet per a relaxar-se. Des del banquet la senda seguirà en descens cap al Pont de l'Arcà

El barranc per a on tornarem

Aielo de Malferit

Banquet mirador

El pont de l'Arcà

El pont de l'Arcà és un aqüeducte situat en el barranc de la Fos, entre la Serratella i l'Ombria de la Serra Grossa, construït l'any 1806, el vell pont se l'endugué el riu després d'una gran riuada l'any 1797Aquest aqüeducte abasteix d'aigua a totes les hortes del terme municipal.

El creurem i passarem a l'altre costat del barranc

El pont de l'Arcà

Passant pel pont ens crida l'atenció el color rogenc de les aigües del Clariano, no sabem si es deu al seu pas per les zones industrials d'Ontinyent o no, però té tota la pinta de procedir d'alguna fàbrica de la capital de la Vall d'Albaida

Les aigües del Clariano de color roig

Res més creuar el pont i a mà esquerra tindrem un senyal, per a tornar al punt de partida nosaltres anirem per la sèquia de la dreta però primer anirem a visitar Aielo.

Un poquet més amunt del senyal està l'àrea recreativa de l'Arcà, és a on està el desviament cap a la Creu de la Serratella, nosaltres hui no pujarem i anirem, com marca el senyal i per unes escales, cap a Aielo

Desviament cap Aielo

Senyal del desviament

Àrea recreativa de l'Arcà

Desviament cap Aielo

En un tres i no res ens plantem en Aielo de Malferit, el poble de Nino Bravo. Primer passarem pel Pont de Baix, per la Font d'allà baix i finalment per la vella Central Hidroelèctrica que abastia de llum al poble.

El Pont de Baix té grossos pilars hexagonals i cinc arcs de mig punt. El barandat i formigonat són posteriors. A principis de segle XX sols existien els basaments i es creuava mitjançant la col·locació de fustes que es restituïen quan es feia necessari. La seua existència es constata ja al segle XVI. Important element d'accés del municipi a l'horta vella i la Serratella que creua el riu Clariano i per on es venia antigament des d'Ontinyent

El pont de Baix

La font D'allà Baix

La vella Central Hidroelèctrica data de finals del segle XIX, possiblement va ser una de les primeres en fer-se a la província. Va funcionar des de 1895 fins a 1925-1933 i abastia d'energia a poblacions com Ontinyent, Bocairent i L'Olleria, ja que Albaida feia uns anys que ja tenia el seu propi abastiment. Coberta de teula plana amb una torre que comunica amb les comportes que estan en la sèquia. Aprofitava l'aigua de la sèquia que rega les hortes, per la qual cosa es va ampliar (d'ací el nom de sèquia ampla), així com també es va remodelar el pont de l'Arcà. L'edifici i els seus voltants van ser restaurats en l'any 2006

Central Hidroelèctrica

Seguirem el nostre recorregut pel caminet que passa al costat de la Central Hidroelèctrica i pujarem per unes escales, després ens desviem a la dreta quan arribem a la sèquia

Desviament a la dreta

Per ací passarem al costat d'una caseta fins a un encreuament amb un senyal, en aquest punt el PR continua cap a la dreta, però nosaltres ens desviarem a l'esquerra, per ací tornarem al Pont de l'Arcà seguint les marques del SL-11

Encreuament, ens desviem a l'esquerra pel SL-CV 11

Un quilòmetre després ens trobarem amb els senyals del SL-11, anirem a l'esquerra

El Benicadell des de la pista

Per aquesta nova pista seguirem, uns cinc-cents metres, fins a trobar-nos de cara amb una caseta moment en el qual girem totalment a l'esquerra. Al final d'aquesta pista caminarem uns cinc metres cap a l'esquerra fins a un altra pista que està al costat i baixarem fins a la sèquia

La caseta en la qual girem a l'esquerra

Pista cap a la sèquia

Una vegada a la sèquia anirem cap a la dreta, seguirem per ella fins a tornar, en uns dos-cents metres, al Pont de l'Arcà

Passarem de nou per el Pont i ara anirem cap la dreta, tornarem per la sèquia, pel barranc de la Fos, serà menys d'un quilòmetre fins a empalmar amb un sender, com podem veure en les fotos l'aigua per ací també està roja

En deixar la sèquia anirem per un sender al costat de les aigües del Clariano, creuarem dos pontets i en menys d'un quilòmetre arribarem a la carretera del principi