La Vall d'Alcalà: Despoblats moriscos, neveres i els masos de Capaimona
23/09/2015
La Vall d'Alcalà està situada a l'interior de la comarca de la Marina Alta. Al seu terme trobem els nuclis d'Alcalà de la Jovada i Beniaia. Limita amb els termes municipals de Benimassot, Planes, Tollos, La Vall d'Ebo i La Vall de Gallinera. La història, el paisatge natural i la sensació de viatjar en el temps que envolta aquesta ruta la converteixen en imprescindible. Les restes dels poblats moriscos, neveres i masos ens fan ser conscients de tot el viscut en aquests paratges. Farem una ruta circular d'uns 18 quilòmetres, on veurem quatre despoblats moriscos, la nevera de Dalt i els masos de Capaimona. També recomanem, fora de ruta, la visita al despoblat de l'Atzuvieta i la nevera de Baix.
L'itinerari:
Alcalà de la Jovada - Despoblat de Saltes - Pista d'aterratge - Nevera de Dalt - Masos de Capaimona - Beniaia - Despoblat dels Benialí - Despoblat Benixacos - Despoblat Rafalet - Alcalà de la Jovada
Primer donarem una volta pels carrers del poble, veurem l'ajuntament i la font del famós Mohammad Abu Abdallah Ben Hudzäil al Sähuir, més conegut com Al-Azraq, un dels senyors mudèjars més famosos del segle XIII
Davant de la font tenim un bust d'Al-Azraq on podem llegir:
"Al-Azraq, visir i senyor musulmà dels llocs d'Alcalà fins 1276 quan eixí de nostra terra per tots temps sense que ja més no hi tornàs. Ara fa 708 anys. La Vall d'Alcalà. 1984"
Trencarem a mà esquerra al primer encreuament de camins i veurem un antic aqüeducte de pedra que portava aigua a la font de la plaça i al Pouet
Més amunt trobem un parell de senyals que expliquen el tractat del Pouet, signat l'any 1244 ó 1245 a extramurs del castell d'Alcalà, fou signat entre Al-Azraq i l'Infant Alfons d'Aragó.
La següent parada en aquesta ruta per la històrica serà el Despoblat de Saltes. Actualment els edificis estan convertits en corrals (el que queda d'ells) dels segles XVIII i XIX, encara que trobem restes d'estructures que formaven part d'un llogaret andalusí dels segles XII i XIII. A l'altra banda de la pista trobem nombroses estructures excavades en la roca relacionades amb dipòsits d'aigua
Ara anirem a buscar la Nevera de Dalt, uns dos quilòmetres ens separen d'ella. La trobarem al costat d'una pista d'aterratge que s’utilitza en cas d’incendis. Per arribar seguirem pel mateix camí sense fer cas a les desviacions que ens apareixen a la dreta, tindrem un desviament amb senyal que és per on haurem de tornar després per anar als masos de Capaimona
La pista continuarà ascendint suaument, escortada per pins a ambdós costats fins arribar a la pista d'aterratge on a mà esquerra apareix el camí que ens baixa a la nevera i la casa restaurada del nevater. Comptarà amb un diàmetre 9,5 metres, una profunditat actual de 8 metres, a una capacitat estimada de 475 metres cúbics i datarà del segle XVIII, està molt ben conservada
Ara tornem a la pista d'aterratge i seguim recte cap al final de la mateixa, quan s'acaba anem a mà esquerra i intentem arribar al Pic del Ros, però el màxim a on arribem és a un xicotet refugi, està tot enreixat i no vam poder passar
La reixa no només està en aquesta part, la veiem pujant per la pista, no sabem a què es deu
Tornant sobre els nostres passos arribarem a l'encreuament d'abans on està el senyal, ens dirigim cap als masos de Capimona, arribarem en uns dos quilòmetres. Començarem a observar les primeres carrasques i tindrem unes bones vistes de la serra d'Alfaro i de la Serrella
Seguidament per aquesta pista ens topem amb els masos, són els masos de Capaimona.
Segons he pogut llegir en un article d'Arturo Moreno, aquests masos amaguen una tràgica història segons paraula d'un agricultor de la zona:
"Yo conocí a la última familia que vivió aquí; el padre se llamaba Tío Sebastián y dominaba a su familia como un verdadero dictador. Su palabra era ley y sus hijos le tenían un miedo atroz. Falleció su mujer, dicen de la mala vida que la daba, y el hijo mayor abandono la hacienda, quedándose solo con su hija. A ella no la dejaba salir de la masía, ni que tuviera tratos con nadie. Esta tiranía se hizo finalmente insoportable para la hija que un día se colgó de una viga. Aún queda gente mayor en los pueblos de la contornada que se acuerda de este suicidio". "La història no és trista, és pitjor: Se li va penjar un fill, pero va perdre dos"
Als anys 40 del segle passat els masos de Capaimona van ser definitivament abandonats, va començar el lent però progressiu assolament d’aquests edificis, malgrat el seu estat són bastant impressionants
Després dels masos seguim per la pista sense desviar-nos fins arribar a un encreuament de camins, en un quilòmetre aproximadament. Seguirem a mà dreta pel barranc de Paet fins arribar a una carretera, on se'ns dóna la benvinguda al Senyoriu d'Al-Azraq
Una vegada a la carretera seguim un quilòmetre i mig fins a arribar a Beniaia, un poblet molt bonic
Travessarem el poble i anirem per un camí que passa pel costat del xicotet cementiri per a després eixir a carretera, però de seguida en el primer camí a la dreta ens desviem pel Camí dels Benialins
En finalitzar la ruta ens dirigim en cotxe a veure el fantàstic despoblat de l'Atzuvieta i la nevera de Baix, estan marcats amb waypoint al mapa de Wikiloc.
El despoblat que visitarem a continuació és un dels millors conservat del País Valencià, conserva l'estructura de com va ser en un passat.
Ací vos deixem un vídeo que vam fer del despoblat, per a que vos feu una idea de com és
En aquesta imatge aèria del google maps podem observar com es troba actualment
La Vall d'Alcalà està situada a l'interior de la comarca de la Marina Alta. Al seu terme trobem els nuclis d'Alcalà de la Jovada i Beniaia. Limita amb els termes municipals de Benimassot, Planes, Tollos, La Vall d'Ebo i La Vall de Gallinera. La història, el paisatge natural i la sensació de viatjar en el temps que envolta aquesta ruta la converteixen en imprescindible. Les restes dels poblats moriscos, neveres i masos ens fan ser conscients de tot el viscut en aquests paratges. Farem una ruta circular d'uns 18 quilòmetres, on veurem quatre despoblats moriscos, la nevera de Dalt i els masos de Capaimona. També recomanem, fora de ruta, la visita al despoblat de l'Atzuvieta i la nevera de Baix.
L'itinerari:
Alcalà de la Jovada - Despoblat de Saltes - Pista d'aterratge - Nevera de Dalt - Masos de Capaimona - Beniaia - Despoblat dels Benialí - Despoblat Benixacos - Despoblat Rafalet - Alcalà de la Jovada
Primer donarem una volta pels carrers del poble, veurem l'ajuntament i la font del famós Mohammad Abu Abdallah Ben Hudzäil al Sähuir, més conegut com Al-Azraq, un dels senyors mudèjars més famosos del segle XIII
Segons podem llegir en un cartell va nàixer en aquest mateix poble entre 1218 i 1220 (encara que segons hem pogut saber més tard no està clar del tot on va nàixer). Va ser l'autor de les tres revoltes mudèjars del sud del Regne de València i va morir l'any 1276 a Alcoi
 |
| L'ajuntament de la Vall d'Alcalà |
Si passegem un poc més pel poble trobarem una altra font i el vell llavador municipal, construït en el 1928 i rehabilitat l'any 2005
Davant de la font tenim un bust d'Al-Azraq on podem llegir:
"Al-Azraq, visir i senyor musulmà dels llocs d'Alcalà fins 1276 quan eixí de nostra terra per tots temps sense que ja més no hi tornàs. Ara fa 708 anys. La Vall d'Alcalà. 1984"
Després de passejar pels carrers del poble començarem amb la nostra excursió.
Anirem pels estrets carrers buscant l'eixida pel sud del poble cap a una pista
Trencarem a mà esquerra al primer encreuament de camins i veurem un antic aqüeducte de pedra que portava aigua a la font de la plaça i al Pouet
Més amunt trobem un parell de senyals que expliquen el tractat del Pouet, signat l'any 1244 ó 1245 a extramurs del castell d'Alcalà, fou signat entre Al-Azraq i l'Infant Alfons d'Aragó.
El pacte tracta del lliurament a Jaume el Conqueridor dels castells de Pop i Tàrbena i el manteniment per Al-Azraq dels castells d'Alcalà i Perpuxent, i el compromís de cessió en tres anys dels castells de Gallinera, Margarida, Xeroles i Castells que posseïa Al-Azraq. El pacte pren el nom del lloc on es va signar, la font que està en les proximitats.
L'any 1247, davant l'incompliment dels acords dels monarques, els mudèjars es revoltaren sota el comandament d'Al-Azraq
La següent parada en aquesta ruta per la històrica serà el Despoblat de Saltes. Actualment els edificis estan convertits en corrals (el que queda d'ells) dels segles XVIII i XIX, encara que trobem restes d'estructures que formaven part d'un llogaret andalusí dels segles XII i XIII. A l'altra banda de la pista trobem nombroses estructures excavades en la roca relacionades amb dipòsits d'aigua
Ara anirem a buscar la Nevera de Dalt, uns dos quilòmetres ens separen d'ella. La trobarem al costat d'una pista d'aterratge que s’utilitza en cas d’incendis. Per arribar seguirem pel mateix camí sense fer cas a les desviacions que ens apareixen a la dreta, tindrem un desviament amb senyal que és per on haurem de tornar després per anar als masos de Capaimona
La pista continuarà ascendint suaument, escortada per pins a ambdós costats fins arribar a la pista d'aterratge on a mà esquerra apareix el camí que ens baixa a la nevera i la casa restaurada del nevater. Comptarà amb un diàmetre 9,5 metres, una profunditat actual de 8 metres, a una capacitat estimada de 475 metres cúbics i datarà del segle XVIII, està molt ben conservada
Ara tornem a la pista d'aterratge i seguim recte cap al final de la mateixa, quan s'acaba anem a mà esquerra i intentem arribar al Pic del Ros, però el màxim a on arribem és a un xicotet refugi, està tot enreixat i no vam poder passar
La reixa no només està en aquesta part, la veiem pujant per la pista, no sabem a què es deu
Tornant sobre els nostres passos arribarem a l'encreuament d'abans on està el senyal, ens dirigim cap als masos de Capimona, arribarem en uns dos quilòmetres. Començarem a observar les primeres carrasques i tindrem unes bones vistes de la serra d'Alfaro i de la Serrella
Segons he pogut llegir en un article d'Arturo Moreno, aquests masos amaguen una tràgica història segons paraula d'un agricultor de la zona:
"Yo conocí a la última familia que vivió aquí; el padre se llamaba Tío Sebastián y dominaba a su familia como un verdadero dictador. Su palabra era ley y sus hijos le tenían un miedo atroz. Falleció su mujer, dicen de la mala vida que la daba, y el hijo mayor abandono la hacienda, quedándose solo con su hija. A ella no la dejaba salir de la masía, ni que tuviera tratos con nadie. Esta tiranía se hizo finalmente insoportable para la hija que un día se colgó de una viga. Aún queda gente mayor en los pueblos de la contornada que se acuerda de este suicidio". "La història no és trista, és pitjor: Se li va penjar un fill, pero va perdre dos"
Als anys 40 del segle passat els masos de Capaimona van ser definitivament abandonats, va començar el lent però progressiu assolament d’aquests edificis, malgrat el seu estat són bastant impressionants
Després dels masos seguim per la pista sense desviar-nos fins arribar a un encreuament de camins, en un quilòmetre aproximadament. Seguirem a mà dreta pel barranc de Paet fins arribar a una carretera, on se'ns dóna la benvinguda al Senyoriu d'Al-Azraq
Una vegada a la carretera seguim un quilòmetre i mig fins a arribar a Beniaia, un poblet molt bonic
Travessarem el poble i anirem per un camí que passa pel costat del xicotet cementiri per a després eixir a carretera, però de seguida en el primer camí a la dreta ens desviem pel Camí dels Benialins
Ara, seguint aquesta carretera arribarem,sense cap pèrdua, en uns quatre quilòmetres a Alcalà de la Jovada, passant primer per tres despoblats moriscos.
El primer que trobem es el dels Benialí. El localitzem al costat del barranc de la Parra, tot i que té un origen andalusí, pertany als dominis d'Al-Azraq, vivien set famílies al voltant de l'any 1600. Amb l'expulsió dels moriscos va quedar despoblat, però amb l'arribada de cristians amb la carta pobla de 1611 es va tornar a ocupar fins a principis del segle XVIII. Es conserven les tres cases convertides en corrals amb una o dues habitacions i un gran pati. els habitatges s'uneixen entre si mitjançant murs mitgers, destaca l'escala exterior per pujar al pis de dalt. Aquestes persona es dedicaven bàsicament a l'agricultura de secà
El pròxim despoblat que trobem és el de Benixacos i el de Rafalet, que el veiem a l'altre costat del barranc, però no sembla un despoblat, sinó que tal volta únicament
degué ser un corral
Després d'aquesta última senyal del despoblat de Rafalet, en un quilòmetre arribarem a Alcalà de la Jovada i al final de la ruta de hui
El despoblat que visitarem a continuació és un dels millors conservat del País Valencià, conserva l'estructura de com va ser en un passat.
Ací vos deixem un vídeo que vam fer del despoblat, per a que vos feu una idea de com és
En aquesta imatge aèria del google maps podem observar com es troba actualment
Ací podem veure una representació de com era
La primera referència documental que tenim d'aquest despoblat data de 1356, però alguns materials indiquen una cronologia inicial anterior a la conquesta de Jaume I (1244). Just abans de l'expulsió en 1609 es calcula que vivien 17 famílies. Va ser ocupat pels repobladors cristians durant el segle XVII i abandonat definitivament al segle XVIII, passant les construccions a ser utilitzades com a corrals fins a èpoques relativament recents. En l'actualitat està declarat, al costat dels despoblats de la Roca, la Cairola i Benialí, com Bé d'Interès Cultural (BIC), amb la categoria de zones arqueològiques
Les cases tenen una estructura senzilla, de planta quadrangular, amb una habitació paral-lela a la façana principal i un pati que ocupa gran part de l'edifici. A vegades es construeix un altre habitacle al fons del pati o s'adossa, formant una "L" en un dels laterals. Els escassos departaments servirien per a dormir, com a taller, magatzem, cuina, etc...
La veritat que caminant entre aquest despoblat tens la sensació que el temps s'atura i comences a imaginar a tota aquella gent que va habitar aquestes terres, els imagines caminant pels carrers del poblat, fent les seues tasques del dia a dia, una sensació de tornar al passat, de viatjar en el temps
Es localitza a una altitud de 635 metres sobre el nivell de la mar. Es tracta d'una planta circular de 9'5 metres de diàmetre excavada en la roca natural del terreny. Molt ben conservada, feta en maçoneria i travada amb morter de calç. Té tres entrades a distintes altures. En un dels laterals s'obri un túnel que permet accedir a l'entrada inferior. L'altura del nivell de la porta es de 10 metres
Els murs tenen un grossor de quasi un metre. La capacitat de neu que podia enmagatzemar era de 700 metres cúbics i la seua datació es de principis del segle XVIII
Amb la visita a la nevera de Baix donem per finalitzada la nostra ruta, una de les rutes amb més història que hem fet sens dubte.
La ruta en wikiloc
REFERÈNCIES
Les cases tenen una estructura senzilla, de planta quadrangular, amb una habitació paral-lela a la façana principal i un pati que ocupa gran part de l'edifici. A vegades es construeix un altre habitacle al fons del pati o s'adossa, formant una "L" en un dels laterals. Els escassos departaments servirien per a dormir, com a taller, magatzem, cuina, etc...
La veritat que caminant entre aquest despoblat tens la sensació que el temps s'atura i comences a imaginar a tota aquella gent que va habitar aquestes terres, els imagines caminant pels carrers del poblat, fent les seues tasques del dia a dia, una sensació de tornar al passat, de viatjar en el temps
Després de passejar durant una bona estona ens dirigim a visitar la Nevera de Baix, està molt a prop del poblat i té una espècie d'àrea recreativa a la part de baix on podrem deixar el cotxe, un cartell ben gran a la carretera ens ho indica
En tres minuts caminant arribarem, està molt ben conservada
Els murs tenen un grossor de quasi un metre. La capacitat de neu que podia enmagatzemar era de 700 metres cúbics i la seua datació es de principis del segle XVIII
Amb la visita a la nevera de Baix donem per finalitzada la nostra ruta, una de les rutes amb més història que hem fet sens dubte.
La ruta en wikiloc
Powered by Wikiloc
REFERÈNCIES
Ajuntament La Vall d'Alcalà. http://www.lavalldalcala.es/el-municipio/turismo/lugares-pintorescos-y-rutas/
Arturo Moreno. Alicante Vivo. http://www.alicantevivo.org/2008/01/la-leyenda-de-los-massos-de-capaimona.html
Viquipèdia. https://ca.wikipedia.org/wiki/Al-Azraq
Viquipèdia. https://ca.wikipedia.org/wiki/Al-Azraq
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada