La serra de Segària

27/10/2015

Aquesta vegada ens desplacem a la Marina Alta, concretament a la serra de Segària. Situada en els termes de Pego, El Verger, Ondara, Beniarbeig, Benimeli i Ràfol d'Almúnia, destaca per la seua peculiar forma, allargada i estreta a on ressalta la seua impressionant cresta. Malgrat la seua escassa altura domina la plana costanera de la part nord de la Marina Alta.
Anem a fer una ruta d'uns nou quilòmetres a on visitarem el Morro de les Coves i la cova Fosca, pujarem al Nas de Segària i gaudirem d'unes vistes impressionants al cim d'aquesta modesta en altura però espectacular muntanya. És una ruta de caràcter moderat pel tram final de pujada al cim.

L'itinerari:

Aparcament - Morro de le Coves - Nas de Segària - Portet d'Ondara - Cim Segària - Portet d'Ondara - Morro de les Coves - Parc Segària - Aparcament

Les dades i el perfil de la ruta:

Començarem aquesta ruta en una esplanada situada uns metres abans d'aplegar al parc de Segària i a l'alberg. Aparcarem el cotxe i de seguida veurem el panell de rutes

Panell de rutes

Aparcament

A la part dreta tindrem una casa abandonada amb un senyal, anem per ací cap al Morro de les Coves

Encreuament i senyal cap al Morro de les Coves

Seguint les marques del PR (tota la ruta està molt ben senyalitzada) la pista passarà per una cantera abandonada

Cantera abandonada de Segària

Després de passar per la cantera el camí farà dos girs, un a la dreta i l'altre a l'esquerra, i quatre-cents metres després arribarem a una caseta per a on ens hem de desviar, potser aquest és el tram més complicat pel que fa a senyalització, però està ben marcat.
En arribar a la casa girarem a l'esquerra i als pocs metres tornarem a girar i començarem a caminar serra amunt

Caseta per a on ens desviem

Desviament a l'esquerra serra amunt

A parir d'aquest punt començarem una pujada per senda rocosa, serà la nota predominant en aquesta ruta, ens recorda a les roques de lapiaz del Montgó. L'objectiu és rodejar tota la muntanya per la part est

En un ratet arribarem al Morro de les Coves. Concretament el nom de Morro de les Coves fa referència a una sèrie de coves en aquest vessant de la serra, la cova que visitem nosaltres és la cova Fosca.
Aquesta cova presenta dos boques d'accés, la boca principal de quatre per cinc metres amb bon accés dona pas a una altra mes xicoteta i irregular. L'entrada inicial, en forma d'arc gòtic, s'obri per baix d'un alt tallat rocós, donant pas a una estança de 8 m. de llarga per 4 a 5 m. d'amplada i 6 m. d'alçada que s'anomena "El Hall". Al fons de l'estança, perfectament il·luminada per la llum del dia, s'obri un pas de 1,40 m. d'amplada per no més de 1,10 m d'alçada de forma ogival.
Després d'aquest pas s'obri la una galeria en amb amplades de fins a 6 m. i altures que oscil·len entre els 2 i els 3 m., formant un sostre de volta i sòl pla de roca mare cobert de reble i terres ennegrides. Aquesta cova ha estat habitada per l'home primitiu com ho demostren les troballes i els estudis arqueològics, per a més informació de la cova podeu visitar aquest enllaç del Catàleg de Cavitats de la Província d'Alacant. I com en tants altres llocs de les nostres muntanyes, la gent demostra el seu poc respecte, la cova està plena de pintades, semblen fetes per joves que al pujar ací no tenen una altra cosa a fer que embrutar les parets de la cova amb els seus noms...

Senyal al Morro de les Coves

El Morro de les Coves

També cal destacar les bones vistes que ja tindrem des d'ací del Montgó

El Montgó i Ondara

El Verger i Ondara

El nostre següent objectiu des de la cova: la Penya Roja, és el punt més alt

Seguirem el nostre camí i al poc de temps trobarem, a mà esquerra, el que sembla ser una xicoteta cava o nevera de la qual no hem trobat cap referència, ens sembla estrany trobar una nevera a tan baixa altitud i en una serra on no sol nevar

Als pocs metres trobarem un encreuament de camins amb un senyal, nosaltres seguirem cap a la Penya Roja, la senda marcada amb una creu continua fins a El Verger

Més endavant tindrem un altre senyal. Nosaltres seguirem, una altra vegada, direcció Penya Roja, la senda que deixem a la nostra esquerra és per la qual tornarem després de pujar al cim

Encreuament pel qual seguim recte, al fons la Penya Roja

En uns quinze minuts de pujada arribarem a un encreuament, anirem a la dreta, pujarem per unes roques i vistes impressionants, estem en l'anomenat nas de Segària

Sender cap a la Penya Roja

Últim tram de pujada

Una part de la Marina Alta i bona part de la Safor. Un magnífic mirador de les muntanyes del sud de València, Oliva, el Verger, Ondara, Dénia, el Montgó, la marjal...

La Penya Roja

El Montgó

La línia costanera i el Mondúver

La Marjal de Pego-Oliva

El cim de Segària

Ara, tornarem sobre els nostres passos i en l'encreuament d'abans seguirem recte, als cinc-cents metres de pujada empalmarem amb la senda d'un dels encreuament d'abans que marcava la Font de Català. 

Encara que la ruta no comporta, de moment, dificultats i està molt ben senyalitzada, la quantitat de pedres i el lapiaz fa que siga una poc incòmode caminar per aquestes sendes, però res comparat amb el que ens espera en la pujada final al cim

Nosaltres seguirem cap a la dreta, cap al Portet d'Ondara, just ací no hi ha senyal que ho marque, aquest senyal només marca els camins de baixada. Ara caminem per la zona de l'ombria de la muntanya

En un tres i no res estarem al senyal que ens marca la pujada final al Portet d'Ondara. 

Per ací s'arriba al cim i la seua pujada és prescindible si només volem fer una ruta circular, ja que és el tros més complicat, seguint recte arribaríem a la font de Català

En aquest primer tram pujarem sense cap dificultat fins al Portet d'Ondara

Una vegada ací dalt a l'esquerra tenim un alt de 459 metres (primera foto) al qual es pot pujar, però nosaltres no ho fem, a la dreta el camí cap al cim (segona foto)

Girarem a la dreta i ens encaminarem cap al cim, el camí de pujada està molt ben marcat pel PR i per punts grocs, ens queda mig quilòmetre per aconseguir el nostre objectiu. Cal anar amb compte pels voltants d'aquest tram amb un avenc sense cap protecció que està situat gairebé al coll, només està marcat al voltant amb punts grocs i és molt fàcil no veure'l

Ara ve el tram més complicat de tota la ruta, anirem per la cresta de la serra, és ampla però incòmoda per tot el lapiaz que trobem fins al cim, les pedres estan erosionades, s'ha perdut la terra i anem botant entre roca i roca. A aquesta dificultat s'afegeix que gairebé al final anem massa a prop de la paret vertical i del precipici.

Podem dividir aquesta pujada en dos parts, la primera fins a l'arbre que veiem a la primera foto. En aquesta part anirem botant entre les pedres i fins i tot farem alguna trepada en alguna d'elles

La segona part començarà quan passem l'arbre, on ja veurem el vèrtex geodèsic, ja no és tan costerut però es fa incòmode caminar per ací, tornarem a saltar entre pedra i pedra.
Cada vegada veurem més a prop el cim. L'ascensió es fa lenta, la meua recomanació és seguir les marques de PR i els punts grocs el màxim possible, encara que de vegades és complicat

Finalment, després de mig quilòmetre d'una pujada prou llarga per cresta arribarem al cim, ens hem guanyat les vistes que tindrem, farem cas al cartellet que trobem als peus del vèrtex geodèsic

Estem a 508 metres i des d'ací tindrem unes vistes increïbles. Tota la línia costanera al complet, des de Cullera fins a Xàbia amb el Montgó. Podem observar totes les serres més importants del nord d'Alacant. El Montgó, Bèrnia, més a la dreta la serra del Carrascal de Parcent, el Cavall Verd i la serra del Migdia. Al nord una gran plana amb la marjal de Pego-Oliva dominant les vistes i les serres pertanyents a la Safor, com el Mondúver i a l'oest tenim les Valls de la Marina

La Marjal de Pego-Olia

El Montgó

El Castell d'Aixa, la serra del Seguili i Bèrnia

El Carrascal de Parcent, el Cavall verd i la serra del Migdia

La serra del Migdia, El Miserat, el Benicadell i el cim de la Safor

Després de gaudir de les vistes ens tocarà baixar per on hem vingut. La ruta es pot fer circular, però nosaltres vam decidir tornar per a on havíem vingut. 

Baixarem des del cim per a on veníem fins a l'encreuament de camins amb senyal que hem passat després de baixar de de la Penya Roja i ara anirem en direcció Morro de les Coves

Aquesta pedregosa senda ens baixarà, en uns vint-i-cinc minuts, fins a un dels encreuaments de camins d'abans que ens marcava la Font de Català en la paleta

Girarem a la dreta i desfent aquest tram de camí passarem de nou pel Morro de les Coves, per la cantera, arribarem al cotxe i al final de la ruta de hui.

Salut i bon camí!!