El Benicadell pel Regall

08/10/2014

Aquesta vegada ens desplacem al benvolgut Benicadell, una de les muntanyes més emblemàtiques de les comarques centrals valencianes, situada a cavall entre les comarques de la Vall d'Albaida i el Comtat. Destacada i allargada, la serra del Benicadell dibuixa una bella silueta que es pot reconèixer a grans distàncies, delineada per una prolongada i elegant cresteria calcària grisenca que corona el seu cim a 1104 metres.
Anem a fer una ruta circular d'un poc més de set quilòmetres per la seua part més dura, difícil i exigent: anem a pujar pel Regall, envoltats per les seues majestuoses parets. Començarem la ruta a la casa forestal de les Planisses per anar rodejant el Benicadell i començar la pujada pel Regall, que ens portarà directes fins al mateix cim, baixarem per l'Ombria passant per la famosa nevera del Benicadell. Com hem dit, comparat amb les altres rutes aquesta és la més dura i exigent, però la més espectacular. És una ruta amb una certa dificultat, no la recomanem a persones que no disposen d'un bon estat físic.


L'itinerari:

Casa Forestal Les Planisses - Mirador - Cim Benicadell - Nevera del Benicadell - Casa Forestal Les Planisses




Les dades i el perfil de la ruta:



La ruta de hui comença en la casa forestal les Planisses, a ella s'accedeix per una pista de terra prop de Beniatjar, ací podrem aparcar

La casa forestal les Planisses

Començarem a caminar pista forestal amunt passant per la barrera que no permet passar als vehicles no autoritzats


Per aquesta pista ja començarem a tindre unes magnífiques vistes de la Vall d'Albaida i del mateix Benicadell

La Vall d'Albaida des de la pista

El Benicadell des de la pista

Seguirem serra amunt aproximadament cinc-cents metres fins arribar a un encreuament, ens desviarem cap a l'esquerra per la pista asfaltada

Encreuament amb la pista asfaltada

La pista asfaltada

Quan arribem a la part alta de la pista en la primera curva veurem de seguida un senyal, ens marca direcció cap al camí de les Marjaletes, anirem per ací

Desviament cap a les Marjaletes

A partir d'ací el sender ens portarà, en uns quatre-cents metres, fins a un inesperat mirador amb unes baranes de fusta i un banc de pedra

El mirador

La veritat que és una meravella: el Mondúver, la serra Falconera, el Cim de la Safor...

El Mondúver, la serra Falconera, la Cuta i la serra de la Safor

A partir del mirador anirem amb un poc d'atenció, es nota que és una senda que no està molt transitada, està amb arenilla solta 


Al poc de temps arribarem a una pedrera un poc empinada, cal baixar amb compte o ens pegarem algun bon esvaró


Una vegada baix de la pedrera ens apareixerà una sendeta a mà dreta, la seguirem i en un tres i no res ens plantarem en l'inici del Regall


Ara ve lo bo, la pujada pel Regall, s'ha de salvar un fort desnivell. En aquest cas intentarem anar per on millor ho veiem, lo millor és anar buscant la pujada en ziga-zagues que sempre resulta més fàcil. Sincerament, aquesta pujada no té res a envejar a la pedrera del Puig Campana.
Com podem veure a la següent foto ens espera una bona pujada, és tota una aventura

El Regall del Benicadell i per on anem a pujar. Foto: Cerca de las estrella

Podem dividir la canal en dos trams: el primer tram és més curt però amb més desnivell, després arribarem a un pla i començarem el segon tram, aquest és amb menys desnivell però més llarg.
Ací algunes fotos del primer tram


Una vegada pujat el primer tram arribarem a una espècie de coll planet a on podrem descansar un poc

Si mirem a les nostres esquenes veurem la bona pujada que hem fet

El Regall

Ens prenem un temps per a descansar i per a gaudir de les vistes

La Cuta i la serra de la Safor

La serra de Mariola i Muro

Una vegada descansats començarem el segon tram, serà un poc més tranquil que el primer, però més llarg. Si el mirem des del coll i amb tranquil-litat, és una autèntica passada

El segon tram del Regall

Anirem pujant amb un poc més de calma seguint les sendes que ixen al nostre pas. També deixem algunes fotos del segon tram, és espectacular


Qualsevol moment serà bo per a donar-nos la volta i gaudir de les vistes

La serra de la Safor, el Miserat i al fons el Montgó

Finament, remuntarem tot el Regall i arribarem a un pla, ara ja només ens quedarà salvar un xicotet tram de senda i ho tindrem fet

L'últim tram del Regall

Passarem la senda i arribarem a la figuera del Benicadell i al Pou, girarem a la dreta i encararem la pujada final cap a la cresta. Salvarem la cresta amb precaució i ja estarem al cim del Benicadell, té algun tram un poc aeri no molt complicat que passem amb compte

La cresta final

Com sempre vistes increïble, la Vall d'Albaida, les muntanyes de la Safor, la Mariola i moltes de les muntanyes d'Alacant

El Mondúver i la serra Falconera

La serra d'Almudaina, la Serrella i al fons Aitana

La serra de Mariola

La cresta del Benicadell

La Vall d'Albaida

Una vegada hem gaudit de les vistes ens tocarà baixar, ho farem per l'Ombria passant primer per la famosa nevera del Benicadell. A l'altura de la mítica figuera ens desviarem cap a la dreta

La figuera del Benicadell

Seguirem per aquesta senda uns sis-cents metres fins arribar al desviament de la nevera. El primer tram de baixada serà en ziga-zagues per un sender prou pedregós fins que la senda es fa més plana i més còmoda de transitar

Sender pedregós de baixada

Sender més còmode i pla

Desviament cap a la nevera

Des de l'encreuament, i en uns cinc minuts, arribarem a la nevera, es troba en un bon estat de conservació amb el sostre i finestres envoltades per plantes.
Es tracta d'un nevera de planta circular de 13 metres de diàmetre exterior. La part exempta de la construcció presenta 2 metres d'alçada de mur (amplada al voltant de 1,30 metres) més els 5,50 metres d'alçada de la cúpula.
La planta interior mesura 10,20 metres de diàmetre. La profunditat del pou és de 7,90 metres des del nivell inferior de les portes i 14,50 metres des del centre de la coberta. La part superior està revocada amb morter. La capacitat estimada és de 640 m3

L'espectacular nevera del Benicadell

Presenta quatre portes orientades cap als punts cardinals; de secció esbocada i cobertes per arcs de mig punt construïts amb blocs d'una mida mitjana.
La Nevera és molt similar en estil i proporcions a la nevera de la Mare de Déu de Xàtiva, el que suggereix com a data probable de construcció la transició entre els segles XVIII i XIX. Al costat de la nevera hi ha restes d'una caseta rústica i en les rodalies un ventisquer. Forma part de l'interessant grup de neveres situades en la serra del Benicadell des d'on la neu era transportada a poblacions de la Costera i la Ribera. Va funcionar fins a les primeres dècades del segle XX

L'interior de la nevera

Vistes cap al cim del Benicadell des de la nevera

Des de la nevera tornarem a l'encreuament d'abans del senyal i seguirem recte. Ara ens espera una bonica baixada per senda que no arriba als dos quilòmetres i que ens deixarà en la pista forestal de l'Ombria


En arribar a la pista girarem a la dreta i en aproximadament un quilòmetre arribarem a la casa forestal i al final de la nostra ruta de hui


Salut i bon camí!!

Comentaris

  1. ¡Hola Ignacio! Molt bonica la pujada per la canal. Jo je pujat per l'altra part. Em falta fer-ho per esta. Veig queval la pena.
    Salutacions.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Emilio!!!
      Si que val la pena si, la tenia pendent i quan la calor m'ha deixat he anat, només em faltava pujar per ací, és la ruta mes dura però la que mes m'ha agradat. Si algun dia t'animes a vindre per ací a fer-la m'apuntaria, mai em canse de pujar el Benicadell
      Un abraç

      Elimina
  2. Hola Ignacio.

    Acabe de descobrir el teu blog, li he pegat una ullada i m'ha paregut molt interessant, tant que ja me he fet seguidor, veig que li dones molta importància a les grans muntanyes que tenim al País Valencià, i sobre tot que està escrit en valencià, que ara que corren mals temps per a la nostra llengua, es una cosa que es agraeix.
    No sé quan de temps fa que tinc pendent anar al Benicadell, a vore si esta tardor o de cara a l'hivern m'anime de una, que ja va sent hora...

    Salutacions.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Dani!!
      Moltíssimes gràcies per comentar i per les teues paraules sobre el bloc, no duc molt amb ell i intente plasmar el que vaig veient per les precioses muntanyes que tenim per ací, poc a poc les vaig descobrint i estaria bé pujar-les totes. Això de no haver pujat el Benicadell has d'arreglar-ho jejeje, de veritat que és molt bonic , i el mateix que li he dit a Emilio, jo m'apunte a pujar.
      Un abraç

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

La Vall d'Alcalà: Despoblats moriscos, neveres i els masos de Capaimona

El cim de les Covatelles des d'Oliva

L'Ombria del Benicadell: Castell de Carrícola, Font del Melero, Nevera de Joaquim, Nevera de Diego i Font Freda