diumenge, 17 de desembre de 2017

Ruta dels pantaneros i PR-CV 77

22/10/2017

Aquesta vegada ens desplacem a l'interior de València, concretament a Chulilla. Anem a fer una ruta circular d'aproximadament dotze quilòmetres per un entorn privilegiat: el paratge natural "Los Calderones". Passarem pels famosíssims ponts penjants, situats al canó del Túria. Aquest primer tram, conegut com la ruta dels pantaneros, coincideix amb el camí que recorrien els obrers que treballaven en la construcció de l'embassament de Loriguilla per a desplaçar-se des de Chulilla fins al seu lloc de treball. Des de l'embassament agafarem una pista forestal que ens portarà fins al barranc de Falfiguera on es troben les pintures rupestres, aquestes pintures van ser descobertes l'any 1998, va ser un descobriment d'extraordinari interès per l'aspecte i quantitat de les representacions trobades. Des de les pintures tornarem al punt de partida per un bonic sender que ens anirà deixant unes fantàstiques vistes de Chulilla i els seus voltants.



L'itinerari:

Chulilla - Ponts penjants - Embassament de Loriguilla - Pintures Rupestres - Chulilla




Comencem al mateix poble, nosaltres vam aparcar al pàrquing situat al costat de les senyals de la ruta, és una ruta amb molta gent i no serà fàcil aparcar



Quan vam arribar en aquesta esplanada encara quedaven alguns llocs


En aquests primers metres seguirem la carretera cap a Chulilla i en poc de temps ens toparem amb els primers senyals.
Avisem que en el primer tram de la ruta, fins a l'embassament, la massificació és exagerada i trobarem cua per a poder passar pels ponts. Una vegada passat l'embassament aquesta massificació desapareix i podrem gaudir de la tranquil·litat de la muntanya


Anirem en direcció los Calderones i de seguida arribarem al mirador de la Carrucha


Des d'aquest mirador tindrem molt bones vistes del Charco Azul i de l'obertura del canó del Túria en el "Salto", el lloc més estret formant un embut previ a l'obertura de la vall, per aquest motiu aquest punt era el de major dificultat per als gancheros que baixaven pel riu la fusta des de Conca a València.
Aquest paratge s'anomena el paratge natural "Los Calderones" i rep el seu nom del lloc característic on afluïx el barranc de la Cava procedent del terme de Llosa del Bisbe amb el Túria, just on canvia bruscament de direcció, formant una gran falç


Seguirem el sender i ens encaminarem cap als famosíssims ponts penjants, de camí trobem algun senyal i un panell que ens explica un poquet d'història sobre aquest lloc


Com bé indica el senyal en uns quatre-cents metres arribarem al desviament cap al primer dels dos ponts, no té pèrdua, és on vejam a molta però que molta gent


Com hem comentat abans aquesta ruta es troba molt saturada, haurem de fer cua per a poder passar els ponts, anirem amb paciència, si el que busquem és tranquil·litat i desconnectar no ho aconseguirem per l'afluència massiva de gent que recorre aquest primer tram de la ruta fins a l'embassament de Loriguilla.
L'accés al primer pont es fa per unes escales que baixen directament per la paret del canó del Túria


La ruta coincideix amb el camí que recorrien els obrers que treballaven en la construcció de l'embassament de Loriguilla per desplaçar-se des la població de Chulilla fins al seu lloc de treball en els anys 50. Es va decidir construir dos ponts per acurtar el recorregut que els treballadors havien de fer dos vegades al dia entre Chulilla i l'embassament: un era penjant i un altre fix, per travessar en el menor temps possible el canó del Túria.
Després de la riuada de 1957, la gran quantitat d'aigua que va travessar el canó del Túria va arrasar els dos ponts, que no es van tornar a construir fins al 2013, que són els que podem veure hui en dia


Aquest primer pont que passarem té una alçada sobre el riu d'aproximadament uns 15 metres i una longitud de passarel·la de aproximadament un 21 metres. Des del mateix pont podrem observar l'altre pont i les magnífiques parets del congost del Túria


En un tres i no res arribarem al segon pont, aquest té una longitud de passarel·la d'uns 28 metres i una alçada menor sobre el riu, uns 5,5 metres


Després de passar per aquest segon pont ens quedarà un còmode passeig fins arribar a l'embassament, passarem pel costat d'una zona d'escalada on veurem un altre pont i un senyal, aquest pont no l'hem de seguir


Les enormes parets verticals que forma el congost del Túria en aquest punt són propícies per a practicar l'escalada, enmig de la foto podem veure un escalador amb pantalons rojos


Aquest tram de la ruta és un dels mes bonics, et sents molt xicotet al costat de les enormes parets verticals, estarem totalment encaixonats entre les enormes parets del canó, això si, sense cap dificultat ni possibilitat de pèrdua. El riu ha creat una profunda gola de parets verticals que travessa la roca calcària i constituïx un espectacular canó


En poc temps eixirem del canó, passarem per una caseta i arribarem a la carretera de l'embassament


L'embassament de Loriguilla va ser construït en l'any 1967 en la llera del riu Túria sobre una superfície de 364 ha i amb una capacitat màxima de 71 hm³. La seua construcció va obligar a derruir les localitats de Loriguilla i Domenyo.
Aquest punt sol ser el de tornada per a la majoria de gent que realitza aquesta ruta, la gent sol arribar ací i tornar per on han vingut passant de nou pels ponts penjants


Nosaltres ara ens dirigirem cap a les pintures rupestres per a tornar a Chulilla fent una ruta circular. Al final de la presa trobarem un pal amb diferents senyals, a partir d'aquest punt seguirem les indicacions del PR-CV 77 que ens portaran sense pèrdua ni dificultat a les pintures


Quan passem els senyals ens desviarem a l'esquerra i començarem a pujar per carretera, al poc de temps l'abandonarem i caminarem per pista


Aquesta pujada ens deixarà molt bones vistes del congost del Túria i les seues majestuoses parets


Aquesta pista no l'abandonarem fins a poc més de dos quilòmetres després, deixarem de veure les impressionants parets verticals que forma el Túria però tindrem molt bones vistes de l'embassament. 
Aquest tram serà un poquet monòton fins arribar al senyal que ens desviarà per una altra pista forestal cap a les pintures


Seguirem en direcció Pintures Rupestres i durant uns metres caminarem pel Parc Natural de Chera-Sot de Chera. Aquest parc natural compren una extensió de 6.451,17 hectàrees. Situat al Nord-oest de la província de València, entre les comarques de la Plana d'Utiel-Requena i dels Serrans és un territori que concentra valors culturals, paisatgístics i mediambientals de gran rellevància, entre els quals destaquen la geodiversitat, biodiversitat i riquesa hidrològica.
No estarem en ell ni un quilòmetre però almenys podrem dir que hem estat, se'ns queda pendent per a una altra ruta


Al poc de temps arribarà un punt en el qual la pista es divideix en dos, seguirem per la de l'esquerra, tenim un parell de senyals que ens marquen el camí


Més avant passarem per algun corral i zones amb pins joves i un quilòmetre després de l'últim desviament veurem un pal de senyalització


Aquesta senyal ens desviarà pel barranc de Falfiguera, on es troben les pintures


Anirem un tram per dins del barranc fins que el PR ens treu del mateix per l'esquerra, remuntarem un poc i veurem el senyal de les pintures rupestres


Però les pintures no estan ací, si ens fixem bé les veurem a l'altra banda del barranc dalt d'una escala de fusta


Ens tocarà baixar al llit del barranc per a buscar la pujada. Baixarem i anirem a l'esquerra buscant una fita de pedres que ens marca la pujada. Estarem atents perquè és fàcil passar-la de llarg, a més la pujada comença encaixonada entre dues roques i no és fàcil de veure


L'accés a les pintures és a través d'escalons a la roca i de l'escala de fusta que vèiem des de l'altre costat del barranc


Aquestes pintures es van descobrir en 1998 i després d'una primera observació el fris es va revelar com una troballa d'extraordinari interès per l'aspecte i quantitat de les representacions pictòriques. Les figures representades són unes de caràcter zoomòrfic (les figures d'un caprí i un bòvid són clarament identificables) i altres antropomòrfiques (figures humanes) en diferents grups i postures. Trobarem figures humanes, arquers aïllats, caça, dansa, grups d'animals, animals aïllats, barres, punts i traços, motius indeterminats. L'estil podria correspondre a una primera apreciació a l'anomenat art rupestre llevantí amb una cronologia que es dataria en el període epipaleolític que encara que contemporània del neolític de les planes litorals, encara no mostra escenes agrícoles o pastorals i s'estén des del 3.500 al 2000 a.C.


Tot i les breus i incompletes descripcions de les escenes d'aquest conjunt rupestre, ens hem pogut formar una idea de la classe de representacions que van venir ocupant l'atenció i l'interès d'aquells pintors de Falfiguera. Haurem de suposar que les escenes pintades van estar relacionades amb els ritus d'una població caçadora. En aquests recintes o abrics-santuaris es durien a terme diverses cerimònies amb la finalitat de venerar certs esperits i reactivar periòdicament la força creadora de les pintures a les que estarien vinculats els animals caçats, del que depenia, en definitiva, la seua pròpia subsistència
Si mirem amb atenció les següents dos fotos podem veure les pintures de color roig, es corresponen amb les del panell de dalt


Després d'observar les figures tornarem a l'altra banda del barranc i al senyal d'abans, seguirem el sender cap amunt. Des d'aquest punt ens queden aproximadament uns dos quilòmetres fins a arribar a Chulilla


Aquest sender anirà seguint el curs del barranc de Falfiguera, al principi en suau ascens per a posteriorment començar a baixar fins al poble, ens deixarà unes vistes magnífiques


En la baixada trobarem un pal de senyalització que ens portaria, creuant el barranc i tornant enrere, a Sot de Chera. Nosaltres seguim recte i ja comencem a tindre unes excel·lents vistes de Chulilla


Des de l'últim pal de senyalització i en aproximadament un quilòmetre arribarem al poble. Només arribar a Chulilla passarem per un pont i arribarem a una zona amb uns panells i senyals, des d'ací podríem arribar al Charco Azul


Nosaltres en aquest punt decidim anar cap al poble i passejar pels seus carrers


Finalment, buscarem l'eixida pel nord del poble, caminarem uns sis-cents metres per carretera i arribarem al cotxe i al final de la ruta de hui.


Salut i bon camí!!

La ruta en wikiloc

2 comentaris:

  1. ¡Hola, Ignacio! Excel·lent ruta que té l'atractiu afegit dels ponts penjants en l'estret que el Túria ha excavat en aquest punt. La visita a les pintures rupestres li aporta el matís historicocultural que també és d'agrair. Aprofite per desitjar-te Bones Festes i un proper Any 2018 ple de muntanya.
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Emilio, és una ruta molt bonica amb els ponts i el canó del Túria, l'única pega la massificació, massa gent per al nostre gust, però val la pena!!
      Bon Nadal per a tu també, feliç 2018, salut i molta muntanya!!
      Una abraç.

      Elimina