07/02/2019
Aquesta vegada ens desplacem a la Vall d'Albaida, concretament a Bocairent, un dels pobles amb més encant del País Valencià i un dels tresors de la comarca. Anem a fer una senzilla i fantàstica ruta d'uns deu quilòmetres per la serra de Mariola, un recorregut que ens permetrà conèixer alguns dels bells paratges d'aquesta serra: fonts, masies i ermites seran la nota predominant del nostre recorregut.
La serra de Mariola va ser declarada Parc Natural el 8 de gener de 2002 i compta amb una extensió de 17000 hectàrees, situades entre les comarques de la Vall d'Albaida, l'Alcoià i el Comtat incloent els municipis d'Agres, Alcoi, Alfafara, Banyeres de Mariola, Bocairent, Cocentaina i Muro.
Com podrem observar en la ruta de hui la serra de Mariola destaca per les abundants fonts, els nombrosos masos i una gran xarxa de camins que evidencien la intensa activitat d'aprofitament dels recursos, aquest aprofitament dels recursos naturals va donar lloc a l'aparició de molts diversos oficis, hui en dia molts d'ells desapareguts: nevaters, masovers, llenyaters, carboners, ramaders, o simples caminants, gent en definitiva què ha deixat i continua deixant la seua petjada en aquesta muntanya.
Es recomanable el GPS ja que no hi ha senyalització.
L'itinerari
Bocairent - Ermita de Sant Jaume - Font del Teular - Mas del Teularet - Ermita de Santa Bàrbara - Font del Pla - Mas del Mingol - Cova de la Sarsa - Bassa del Canyaret
La ruta de hui comença en Bocairent, concretament en l'antiga estació de tren i a on actualment està situat l'hotel l'Estació
Les dades i el perfil de la ruta:
Ací podrem aparcar els cotxes sense problemes
 |
| Inici de la ruta |
Per aquesta estació passava el tren popularment conegut com el Xitxarra de la companyia de ferrocarrils de via estreta Ferrocarrils de Villena a Alcoi i Yecla (més coneguda com VAY).
El primer tram de la VAY es va inaugurar el 1884 entre Villena i Banyeres de Mariola i va arribar a Bocairent en 1885
Partint des de Villena el tren hauria d'arribar a Alcoi passant per Banyeres de Mariola, Bocairent Agres i Muro, però quan en 1909 es va ampliar la línia fins a Muro d'Alcoi s'enllaçava allí amb el Ferrocarril Alcoi-Gandia (conegut aquest com el tren dels anglesos) i mai va arribar a Alcoi sinó mitjançant transbord. Aquest tren va circular per última vegada per Bocairent el 30 de juny de 1969
 |
| Estació de Bocairent l'any 1960. Foto: J. Ibañez |
Ací podeu veure una foto del 17 el dia del tancament de la línia a l'estació de Bocairent
 |
| Bocairent, 30-06-1969. Foto Antonio Castelló Botella |
Començarem la nostra ruta de hui i nostre recorregut ens portarà al primer punt d'interès de la tuta de hui: el paratge de l'ermita de Sant Jaume. Ens dirigirem per l'únic camí que va cap amunt, tindrem un cartell que ens marcarà la direcció a seguir. Anirem en ascens per carretera entre bancals i casetes de camp
 |
| Desviament cap a l'ermita de Sant Jaume |
 |
| Carretera entre casetes |
 |
| Vistes de Bocairent durant l'ascens |
Aproximadament un quilòmetre i tres-cents metres després d'haver abandonat l'estació veurem en una revolta una senda molt evident, per ací ens haurem de desviar després de visitar l'ermita.
El paratge de l'ermita està al final del camí asfaltat, anirem a visitar-la i tornarem a aquest punt per a començar a caminar per senda serra amunt
 |
| Desviament a senda |
 |
| Camí cap a l'ermita entre casetes |
Des de la revolta i en cinc minuts arribarem. L'entorn a on la trobem és de gran bellesa natural i cultural. Hi ha una font a on brolla aigua fresca de la serra, envoltada de pins i carrasques, a més de taules i banquets
 |
| L'ermita de Sant Jaume |
 |
| La font de Sant Jaume |
 |
| Curiosa taula |
L'ermita va ser construïda al segle XVI, la seua façana de maçoneria té sobre la porta principal un retaule de taulellets amb la imatge del sant; està rematat per una espadanya amb campana i una creu de ferro. Es tracta d'una sola nau d'estil gòtic voltada en el seu exterior d'un banc corregut. L'ermita està consagrada al que va ser primer patró de Bocairent, Jaume el Major
Des de la part posterior tindrem molt bones vistes de Bocairent
 |
| Bocairent des de la part posterior de l'ermita |
Després de gaudir d'aquest bonic paratge tornarem a la revolta d'abans i començarem a caminar serra amunt per senda paral-lels al bonic barranc de la Teula. Aquest bonic i frondós sender ens portarà en un còmode ascens fins a la font del Teular.
Bàsicament el tram que hem fet per carretera i aquest tram de sender són les úniques pujades de la ruta, a partir de la font el nostre caminar es converteix en un agradable i còmode passeig molt fàcil de transitar per alguns dels paratges més bonics de la serra
 |
| Sender cap a la font |
 |
| Comencem a endinsar-nos pels boscos de pins |
La font està situada entre l'alt de Sant Jaume i Benifarraig, en ella trobarem un vell llavador per on no para de discórrer l'aigua.
L'aigua d'aquesta font es canalitza barranc avall fins arribar al bonic paratge de la bassa de Canyaret o de la Teula
Al costat de la font, seguint en direcció nord-oest estan situades les ruïnes del Mas del Teularet, ens desviarem cap a l'esquerra per a visitar-les
 |
| Sender cap al mas |
 |
| Bocairent des del sender |
El mas del Teularet és una de les moltes masies de la serra, també trobarem un antic forn, on segons hem pogut llegir s'utilitzava per a coure rajoles i teules, no hem trobat molta més informació al respecte
 |
| El mas |
 |
| L'interior derruït del mas |
 |
| L'escala destruïda |
 |
| El forn de teules |
 |
| El forn de teules |
 |
| El forn de teules |
Una vegada vist el mas continuarem en direcció sud, passarem per una caseta blanca i arribarem a un encreuament en el qual anirem a la dreta per a girar ràpidament cap a l'esquerra per una senda que morirà en una altra pista. Aquest tram pot resultar un poc confús a causa de la falta de senyalització, recomanem utilitzar el GPS
 |
| Pista al costat del mas del Teularet |
 |
| Caseta a la vora del camí |
 |
| Encreuament amb pista, seguirem a la dreta |
 |
| Encreuament amb senda, seguim a l'esquerra |
 |
| Encreuament amb pista, seguim a l'esquerra |
Seguirem per aquesta nova pista i passarem pel costat d'un parell més de casetes i uns tres-cents metres després ens desviarem a l'esquerra per una senda sense senyalitzar la qual ens portarà directes a la part posterior de l'ermita de Santa Bàrbara
 |
| Més casetes a la vora del camí |
 |
| Pista i camps de conreu |
 |
| Desviament a senda |
 |
| Sender cap a l'ermita de Santa Bàrbara |
L'ermita és de finals del segle XIX i principis del XX. Està adossada a una casa d'estil senyorial formada per una sola nau amb un porxet, la seua porta principal forma un arc de mig punt i sobre la teulada trobem una espadanya amb campana, típic de les ermites valencianes
 |
| La façana principal de l'ermita |
 |
| Casa d'estil senyorial adossada a l'ermita |
Antigament existia la tradició entre les masies pròximes de preservar un quadre-retaule anomenat la Divina Pastora, celebrant-se el dia de la imatge una festa en honor a la verge a la masia on havia estat el retaule. Aquest quadre-retaule ha estat robat de l'ermita fa poc de temps
 |
| L'ermita de Santa Bàrbara |
El seus voltants ens faran gaudir de la seua impressionant bellesa natural, amb una font d'aigua cristal·lina acompanyada del xop centenari que la protegeix
 |
| L'entorn de la font i el xop |
 |
| El tronc del xop centenari |
 |
| El xop centenari |
 |
| La font del Pla de Santa Bàrbara |
A pocs metres del lloc, seguint el camí paral-lel a la sèquia en direcció sud ens trobarem amb un llavador al costat d'una bassa reconvertida en una àrea de recuperació d'amfibis, en aquest lloc les senyores de les masies dels voltants es reunien per a fer les seues tasques i xarrar dels seus temes quotidians
 |
| La bassa i àrea de recuperació d'amfibis |
 |
| La bassa i el mas de la Fabriqueta |
 |
| Antic llavador |
Després de visitar la bassa tornarem a l'ermita de Santa Bàrbara i continuarem cap a la dreta seguint en aquest tram els passos del GR-330 i als quatre-cents metres ens desviarem a la dreta pel camí del mas del Mingolet.
 |
| El mas del Mingol |
 |
| Pou d'aigua |
 |
| Porta principal d'accés |
 |
| Les restes derruïdes de la masia |
 |
| La part posterior |
En la part de dalt del mas trobarem un senyal del GR-330, una travessia lineal de 456,6 km dividida en 20 etapes que comença a Dénia i acaba en Orihuela a través de la qual podrem conèixer la província d'Alacant.
Nosaltres seguirem en direcció Banyeres de Mariola
 |
| Senyal del GR-330 |
Seguirem pel GR al voltant de sis-cents metres, moment en el qual ens desviarem a la dreta per a buscar el sender que ens aproparà a la cova de la Sarsa
 |
| Pista d'aquest tram de recorregut |
 |
| Vistes de la Penya la Blasca de Banyeres des de la pista |
 |
| Fantàstica pista que transcorre entre pins i carrasques |
 |
| Desviament a la dreta |
Per aquesta nova pista caminarem uns cent metres i ens desviarem a mà dreta per senda, aquest sender no està senyalitzat, però no és difícil de veure
 |
| Sender cap a la Cova de la Sarsa |
 |
| El mas Borja des del sender |
Al poc de temps, arribarem a un excel·lent mirador a on gaudirem d'unes de les millors vistes de tota la ruta
 |
| La Valleta d'Agres i el Benicadell |
 |
| La Valleta d'Agres i al fons la Vall d'ALbaida |
Després de gaudir de les vistes en aquest mirador natural continuarem cap avall i prestarem atenció, ens haurem de desviar per un sender que naix a mà dreta, i que després d'una empinada baixada ens portarà a la cova de la Sarsa. La cova es troba actualment tancada, encara que això no ha impedit que els quatre incívics de sempre pinten les seues parets.
Es tracta d'una gran cova laberíntica formada per moltes galeries
 |
| Boca d'entrada |
 |
| Cova tancada temporalment |
La cova de la Sarsa és un important jaciment, en ell s'han trobat nombroses restes que daten del Neolític. La cavitat va ser ocupada durant el primer Neolític per part d'un reduït grup de famílies. Arrel de diverses campanyes d'excavació s'han anat trobant una notable quantitat de gots cardials amb una ornamentació rica i diferent, exemples de diverses eines, objectes decoratius i restes humanes
 |
| L'interior de la cova |
 |
| L'interior de la cova |
Una vegada visitada la cova pujarem de nou al sender i seguirem a mà dreta per una fantàstic bosquet de pins i carrasques. Creuarem el barranc de l'Alboret i arribarem a uns camps de cultiu, moment en el qual girarem a l'esquerra per un nou sender que va pegat a una tanca, en molt poc de temps arribarem a una carretera asfaltada
 |
| Fantàstica senda envoltada de pins i carrasques |
 |
| Bocairent sempre a la vista |
 |
| Creuant el barranc de l'Alboret |
 |
| Zona de camps de conreu |
 |
| Nou sender que morirà a la carretera |
En arribar al camí asfaltat girarem a l'esquerra passant per una cadena i per la urbanització la Atalaya, un poc més amunt enllaçarem amb un altre sender que ens portarà cap a la bassa del Canyaret
 |
| La Atalaya |
 |
| Xicotet tram de pista entre bancals |
 |
| Sender cap a la bassa |
En uns cinc-cents metres des de la Atalaya començarem a escoltar l'alegre discórrer de l'aigua, estarem arribant al bonic paratge de la bassa del Canyaret o de la Teula
Una vegada hem gaudit d'aquest idíl·lic paratge seguirem per l'aqüeducte que està situat al costat de la bassa. Aquest camí ens portarà per una sèquia a la carretera del principi de la ruta que ens ha pujat fins a l'ermita de Sant Jaume
 |
| L'aqüeducte de la bassa |
 |
| Encreuament en el qual continuarem recte |
 |
| Enllaç amb la carretera de l'ermita de Sant Jaume |
Una vegada en la carretera girarem cap a la dreta i desfent el camí de pujada arribarem en aproximadament un quilòmetre a l'antiga estació de tren i al final de la fantàstica ruta de hui.
Salut i bon camí!!
Hem fet bona part d,esta ruta i ens ha encantat!!! Tornarem per acabar,la!!!
ResponElimina