19/03/2017
Aquesta vegada ens desplacem a l'interior de València, concretament a Cortes de Pallás. Situat a l'extrem oest del País Valencià, el poble conserva encara l'essència del passat morisc que el va formar, amb carrerons estrets i costeruts, de vegades sense sortida. El municipi compta, a més del nucli urbà de Cortes de Pallás, d'altres set llogarets: Otonel, El Oro, Venta de Gaeta, Los Herreros, Viñuelas, Castilblanques i La Cabezuela.
Anem a fer una ruta circular de dotze quilòmetres per un entorn privilegiat. Partint del mateix poble pujarem a la Muela per un espectacular camí de ferradura construït pels moriscos que ens anirà deixant unes panoràmiques espectaculars, passarem pel dipòsit de la Muela per accedir al barranc del rierol de Cortes on la grandiositat del paisatge ens deixarà bocabadats. A més a més, si realitzem la ruta després d'una època de pluges podrem gaudir de diverses cascades que ens deixaran una estampa idíl·lica. Finalment, visitarem el paratge del Corbinet, un espectacular salt d'aigua amb àrea recreativa. És una ruta fantàstica i més que recomanable, és una ruta que tot valencià aficionat al senderisme hauria de fer
L'itinerari:
Cortes de Pallás - Pas de la Cortá - Pi de la Cortá - Dipòsit de La Muela - Baixada de Tol - Mirador Finestra del Àguila - Cova de Minguita - Rierol de Cortes - Cova del Tejedor - Rierol de Cortes - El Corbinet - Cortes de Pallás
La ruta de hui comença en un aparcament situat en l'avinguda Sanchez Urzaiz, a la mateixa entrada del poble
Les dades i el perfil de la ruta:
Comencem la ruta al mateix poble, com hem dit, nosaltres vam aparcar al pàrquing que trobem només arribar. Una vegada aparcats girarem a la dreta i anirem pels carrer del poble fins al panell de la ruta, trobarem indicacions d'on està l'inici oficial de la ruta
 |
| Aparcament i inici de la ruta |
Passarem pel costat del pont del rierol de Cortes i en uns dos-cents metres veurem, a la nostra esquerra, el panell i el primer senyal de hui
 |
| L'embassament de Cortes de Pallás des de l'aparcament |
 |
| Panell ceràmic representant la Batalla de la Muela a l'entrada del poble |
 |
| Cartell en els carrer del poble |
 |
| Campanar de l'església nuestra señora de los Ángeles |
 |
| El riu des del pont |
En uns deu minuts arribarem al desviament i al panell de la ruta, nosaltres seguirem íntegrament el sender local SL-CV 13, les marques blanques i verdes ens acompanyaran durant tot el recorregut, no té pèrdua
 |
| Panell del SL-CV 13 |
 |
| Primeres senyals de la ruta |
Seguint aquest primer senyal començarem a pujar per un camí asfaltat entre bancals i alguna caseta, passarem per la bassa de la Huerta i aplegarem a l'encreuament del Corbinet, nosaltres seguim recte i el deixarem per al final. Des d'aquests camins tindrem bones vistes de la Muela
 |
| La bassa de la Huerta |
 |
| Primers metres de recorregut |
 |
| Encreuament del Corbinet, el deixarem per al final |
 |
| La Muela vista des dels primers metres de camí |
Des d'aquest últim encreuament i després d'uns dos-cents metres de bona pujada per carretereta abandonarem l'asfalt i començarem a caminar per senda
 |
| Abandonant l'asfalt |
 |
| Enllaç amb sender |
 |
| Cortes de Pallás i el seu embassament des del sender |
De seguida arribarem a un encreuament de camins, en aquest punt ens desviem cap a l'esquerra, per l'altre camí és per a on tornarem després de realitzar la ruta circular
 |
| Encreuament de senders, ens desviem a l'esquerra |
A partir d'ací anem a pujar a la Muela per una de les sendes més boniques de tot el País Valencià. No les hem visitat totes, ni molt menys, ens queden milers de camins per recórrer però m'atrevisc a dir-ho i crec que no m'equivocaré, aquesta senda és una de les més espectacular del nostre territori.
El sender de la Cortada i rebatejat com Senda de Cavanilles és una meravella, un espectacular camí de ferradura construït pels moriscos. Són poc més de dos quilòmetres de pujada fins arribar al dipòsit de la Muela que ens aniran deixant, a part de la bellesa de la senda, unes vistes magnífiques.
El sender també està equipat amb pals d'informació de la fauna, flora, elements del paisatge i paratges a través de codis QR.
Començarem a pujar suaument pel sender empedrat fent algun que altre ziga-zaga
Continuarem pujant fins que el sender es converteix en roca viva, estem en el pas de la Cortada. El pas es realitza per una estreta esquerda del Cinto de En medio que discorre molt a prop de la paret rocosa vertical, una meravella de sender
És un excel-lent mirador de Cortes de Pallás, de l'embassament i del seu entorn
 |
| Cortes de Pallás i l'embassament |
 |
| El congost del Xúquer |
 |
| Les fascinants parets verticals de la Muela |
Seguint amb el nostre camí ara anirem pujant en un llarg ziga-zaga fins a trobar-nos amb el següent punt d'interès: el pi de la Cortada, ens indicarà que pràcticament la pujada per aquesta fascinant senda s'ha acabat
 |
| Serp de ferradura a la vora del sender |
 |
| Sender cap al pi |
El Pi de la Cortada és un exemplar singular que ens trobarem bolcat al buit agafat per les seues fortes arrels
En aquest punt del recorregut tindrem les millors vistes aèries del nucli urbà de Cortes de Pallás i del congost del Xúquer
 |
| El Xúquer |
 |
| Cortes de Pallás literalment als nostres peus |
Continuarem cap amunt i en un tres i no res arribarem a la pista del dipòsit de la Muela. Aquesta serà la part més monòtona i menys atractiva de la ruta, recorrerem aproximadament un quilòmetre i mig per aquesta pista fins a empalmar de nou amb una senda. Segons hem llegit en aquest paratge podríem observar cérvols, porc senglars, exemplars de cabra hispànica o rapinyaires, nosaltres no vam aconseguir veure a cap
 |
| Sender cap a la pista |
 |
| Enllaç amb la pista |
El dipòsit que anem vorejant té una curiosa forma de ronyó. El volum útil de l'embassament és de 20 hectòmetres cúbics, una longitud de 4,5 quilòmetres i l'alçada màxima del dic és de 30 metres. Compta amb un salt màxim fins a la presa de 522 metres. Forma part del complex hidroelèctric de Cortes
Per la nit aprofita l'energia elèctrica de la central nuclear de Cofrents per a bombar aigua a la bassa per a posteriorment deixar-la caure i generar així energia
 |
| La pista del dipòsit de la Muela |
Finalment, a mà dreta ens apareixerà un senyal i el desviament per a continuar amb la ruta circular
 |
| Desviament a senda |
 |
| Nova senda |
Aquesta nova senda, en la qual predomina el lapiaz, ens conduirà cap a un espectacle paisatgístic, si amb la primera part de la ruta ja ens hem quedat bocabadats, aquesta segona part és un espectacle, més encara si és possible.
En el tram final d'aquesta senda, amb certa pendent, baixarem ràpidament i ens plantarem en la capçalera del rierol passant primer per la baixada del Tol.
Des d'ací ja podem començar a observar la grandiositat del paisatge
 |
| Un paisatge espectacular |
 |
| Sobren les paraules |
 |
| Sender d'aquest tram |
 |
| Sender cap a la baixada de Tol |
La baixada del Tol o també anomenat el pas de la Franca és un senzill pas equipat amb una cadena, com sempre, encara que és senzill extremem precaucions
 |
| La baixada del Tol i el sender cap al fons del barranc |
 |
| La baixada del Tol des de baix |
Després del pas anirem en continu ziga-zaga fins arribar al fons del barranc. Durant la baixada podrem contemplar a la paret de la Muela la finestra de l'Àguila. Es tracta d'una singular formació rocosa que apareix en una de les parets de la Mola de Cortes en la seua caiguda cap al barranc de la Barbulla. És una esquerda vertical que conserva la seva connexió per la part superior a manera de pont amb la plataforma superior de la paret. En aquest cas sembla que es tracta d'una esquerda de descompressió que ha provocat la caiguda del bloc interior, encara que no és descartable el paper d'una antiga fissura càrstica
 |
| La Finestra de l'Àguila |
 |
| La finestra de l'Àguila |
Una vegada al fons del barranc arribarem a un encreuament, ens desviem momentàniament a l'esquerra per a visitar la cova Minguita tornant després al sender principal, la cova és un abric rocós amb un muret de pedra
 |
| La cova Minguita |
En aquest punt val la pena girar-se i gaudir del paisatge
Seguim per la senda que ascendirà pel costat dret del marge del rierol a certa alçada del llit del barranc. Passarem just per davant del manantial de Sant Vicent i ja començarem a escoltar amb claredat l'alegre discórrer de l'aigua pel llit del barranc. De seguida el sender baixarà buscant l'aigua
 |
| El rierol de Cortes |
La senda creua el rierol, encara que un poc més avall trobarem unes pedres per a poder passar sense mullar-nos.
No vos assegurem que vingueu i el riu tinga aigua, vam parlar amb una senderista que també estava fent el recorregut i era la quarta vegada que venia i mai l'havia vist així, amb tanta aigua
 |
| Marca del SL al riu |
 |
| Més aigua |
Una vegada hem creuat el riu empalmerem amb una pista que ens donarà l'opció, més endavant, de desviar-nos cap al manantial de Sant Vicent. Nosaltres seguirem recte, passarem per una bassa seca i ens desviarem a la dreta per a baixar, entre bancals, a la cova del Tejedor
 |
| Encreuament amb la pista que va al manantial |
 |
| Bassa seca |
 |
| Desviament per sender |
Aquesta cova es feia servir com a corral per la família Tejedor, propietaris del ramat i de les terres dels voltant
 |
| La cova del Tejedor |
Però el més destacat d'aquest punt no és la cova, si no el riu, que ens deixa una instantànies precioses. Creuarem de nou el rierol, però aquesta vegada per un pontet de fusta. En aquest tram podem gaudir de diverses cascades que ens deixaran una estampa idíl-lica.
En aquest punt el rierol de Cortes, també conegut com a barranc de la Barbulla, presenta diverses formacions de toves. Les toves calcàries són una roca calcària molt porosa, una varietat de llim formada per la precipitació de carbonats a partir de cossos d'aigua dolça a temperatura ambient.
El Barranc de la Barbulla és un lloc ideal per a aquest tipus de formacions geològiques ja que és una entalladura en la Muela de Cortes (constituïda per materials carbonatats) que permeten que afloren moltes fonts (Chapole, Corbinet, Deu de Sant Vicent ..).
Les aigües carregades de carbonats d'aquests brolladors, quan arriben a la llera del barranc, han format gruixuts paquets de toves en alguns punts, donant lloc a cascades i salts d'aigua on acaben aquestes formacions. Aquest, també, és un bon material de construcció per a les parets dels bancals de les hortes de la zona
Després de passar un bon rato gaudint d'aquest espectacular racó i de fer moltes fotos seguim amb la ruta, en aquest primer tram pel costat dret del marge del rierol. Caminarem més o menys un quilòmetre i mig per un còmode sender relativament pla fins a l'encreuament del principi de la senda a on començava la pujada a la Muela
 |
| Més salts d'aigua a la nostra esquerra |
Quan arribem a l'encreuament seguirem recte fins a la carretera i fins l'encreuament del Corbinet, un altre paratge preciós
 |
| Encreuament del principi |
 |
| Desviament al Corbinet, cap a l'esquerra |
El desviament per a visitar el Corbinet és d'anada i tornada, seran aproximadament dos quilòmetres en total fins a tornar a aquest punt, anirem per una carretera asfaltada entre casetes
Ací també trobarem un àrea recreativa amb taules que nosaltres aprofitem per a pegar un mosset en aquest entorn privilegiat
Des del Corbinet només ens quedaran uns dos quilòmetres per arribar al cotxe i al final de la ruta de hui.
Salut i bon camí!!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada