15/10/2016
Aquesta vegada ens desplacem a Salem, una menuda població de la Vall d’Albaida situada a l'ombra del Benicadell, presenta una orografia peculiar, és una foia envoltada de muntanyes oberta cap al nord.
Anem a fer l'anomenada senda dels nevaters, que transcorre seguint els passos del SL-CV 122, es tracta d'una ruta de caràcter cultural que ens ofereix la possibilitat de conèixer un exemple d'una activitat econòmica molt important en dècades passades, el comerç de la neu. Aquesta activitat es va desenvolupar principalment entre els segles XVII i XIX a les nostres muntanyes.
Farem una ruta d'uns deu quilòmetres partint del mateix poble de Salem, passarem per l'antic llavador del poble on tindrem una font, seguirem serra amunt per a visitar la Font de la Barcella i arribar a la caseta del Sastre, ja en la part més alta de la muntanya visitarem la nevera i castell de la Barcella i la nevera del Paller, des d'on gaudirem d'unes vistes privilegiades del Benicadell, la serra de Mariola i la Vall d'Albaida.
L'itinerari:
Salem - Font - Llavador - Font de la Barcella - Caseta del Sastre - Nevera de la Barcella - Nevera del Paller - Caseta del Sastre - Font de la Barcella - Llavador - Salem
Comencem la ruta al mateix poble
Les dades i el perfil de la ruta:
Nosaltres vam aparcar només entrar a Salem
 |
| Inici de la ruta |
Anirem pels carrers del poble sempre cap a l'esquerra fins arribar a la part posterior de l'església de Sant Miquel, seguirem cap avall fins a la CV-614 i allí trobarem el panell de la ruta
 |
| El campanar de Salem |
 |
| Font del poble |
 |
| La CV-614 i el panell de la ruta |
Segons diu el cartell en la ruta trobarem, i no ens menteixen, interessants testimonis paisatgístics i vestigis arquitectònics de la societat tradicional, de la manera de viure dels nostres avantpassats. Coneixerem tot aquest ric patrimoni a través d'un vell itinerari per on els nevaters baixaven de les neveres i s'encaminaven de nit cap a Xàtiva o la Ribera del Xúquer on distribuïen el producte
Una vegada llegit el panell i informats sobre la història de la ruta ens dirigim per un caminet, passant al costat d'una caseta, fins al vell llavador de Salem
El llavador té una xicoteta font on l'aigua brolla i una tauleta
 |
| El paratge del llavador |
 |
| La font del llavador |
 |
| El llavador de Salem |
Per ací trobarem per primera vegada marques verdes i blanques del SL, la veritat que són prou escasses, encara que la ruta no té pèrdua
Seguint les marques arribem a un encreuament, girarem a l'esquerra i eixirem a la carretera per anar a mà dreta cap amunt, passarem pel costat de la fàbrica Font Salem. Per ací ja comencem a tindre unes fantàstiques vistes del Benicadell
 |
| Encreuament de camins, anirem cap a l'esquerra |
 |
| Passant al costat de la fàbrica Font Salem |
 |
| El Benicadell |
Després d'uns cinc-cents metres de pujada per aquesta carretera arribem a una rotonda i més avant a la CV-705, carretera que uneix la Vall d'Albaida amb el Comtat, transitada per algun que altre cotxe i sobretot per ciclistes i motoristes. Ací tindrem el primer senyal de la ruta, li fem cas i seguim cap a la dreta un centenar de metres fins a trobar un nou desviament senyalitzat a l'esquerra, començarem una de les pujades més dures de la ruta cap a la Font de la Barcella, anem per un camí al costat de camps d'oliveres i alguns garrofers
Encara que aquest últim senyal ens marca sis minuts fins a la Font de la Barcella tardarem prou més, no és real. El camí, en aquest punt asfaltat, té una forta pendent i anirem pujant en ziga-zagues fins que més amunt empalmarem amb una pista
Una vegada ací dalt ens parem a veure el Benicadell i la Vall d'Albaida
 |
| El Benicadell |
 |
| Salem i la Vall d'Albaida |
 |
| La Vall d'Albaida i al fons les muntanyes de la Safor |
Ara ja, per un camí més planet en uns cinc-cents metres arribarem a la Font de la Barcella, situada al barranc de les Coves, on la naturalesa calcària i porosa de les roques fa que l'aigua circule per dins dels tossals i que es manifeste en forma de brolladors, és un magnífic exemple de captació d'aigua horitzontal a través d'una galeria o mina voltada d'origen musulmà. Segons els entesos de la zona en aquesta font mai deixa de brollar l'aigua.
El naixement de la Barcella fou ja freqüentat per l'home neolític. Els musulmans el milloraren excavant un alcavó i l'aprofitaren per a regar alguns bancalets de cereals i hortalisses. Durant la guerra civil es va fer un gran esforç per a portar l'aigua fins al mateix poble
 |
| El paratge de la font de la Barcella |
 |
| La Font de la Barcella |
Ací, ens envolta, un paratge d'indiscutible valor arqueològic. Molt prop d'on acaba la ruta, al cim de la serra, entre els termes de Salem i Beniarrés és localitza la Cova de l'Or, un dels jaciments neolítics més antics on trobaren refugi un dels primers agricultors de la península al voltant del 5000 - 4000 abans de crist. D'altra banda, en alguns abrics d'aquesta part de la serra s'han trobat mostres d'art rupestre, d'art llevantí esquemàtic del 3000 - 2000 a. C.
 |
| Segons els entesos, en aquesta font mai deixa de brollar aigua |
Pel que fa als ibers hi ha una cova pujant per la pista forestal a la Barcella que elegiren per a fer un santuari. En la cova s'han trobat vasos rituals de ceràmica
La pista per la qual veníem acaba a la mateixa font, però si seguim recte començarem a caminar per una encantadora i estreta senda, aquesta senda transcorre per camps abandonats d'oliveres en els quals els pins van guanyant terreny. Aquest camí ens oferirà també molt bones vistes del barranc de les Coves i de la Barcella, on està situat el castell de la Barcella
 |
| Enllaç amb senda |
 |
El barranc de les Coves
|
 |
| La Barcella |
Anirem guanyant alçada fent ziga-zagues pels abancalaments i, en menys de cinc-cents metres, arribarem a la caseta del Sastre
 |
| Escales que donen accés a la caseta del Sastre |
 |
| La caseta del Sastre |
Aquesta casa abandonada té pinta d'haver estat habitada mentre les activitats agrícoles i forestals eren rendibles, però el millor d'ací no és la casa, sinó les vistes del Benicadell i la serra de Mariola, les quals ens acompanyen tota la ruta
 |
| La serra de Mariola i el Benicadell |
Després de gaudir d'aquestes vistes seguirem cap amunt fins a trobar-nos amb una pista que va cap al corral de Poldo, moment en el qual girem a l'esquerra
 |
| Enllaç amb la pista |
 |
| La pista del corral de Poldo |
En un tres i no res ens trobarem amb el desviament que puja a la nevera del Paller, nosaltres preferim seguir recte i visitar primer la nevera i les restes del castell de la Barcella, en un quilòmetre més per aquesta pista arribarem
Caminarem cap al turó fins trobar-nos de cara amb un senyal, és un turó cònic coronat per una xicoteta plataforma rocosa calcària on es troben les restes del Castell de la Barcella
 |
| La Barcella des de la pista |
 |
| La Barcella |
La mola del castellet és anomenada de la Barcella per la figura que té d'una barcella girada cap per avall, una barcella és una mesura valenciana de cabuda de grans amb forma de caixó troncocònic.
Al capdamunt de la mola s'observen les restes dels murs i paraments d'un castell islàmic, datat en els segles XII - XIII, que els musulmans de les alqueries de la foia edificarem per tal de resistir l'avanç de les tropes de Jaume I. La funció fonamental d'aquesta fortalesa era donar avís de nit o de dia, en cas de perill, a les medines de Xàtiva al nord i Cocentaina al sud
 |
| Plànol del castell |
Abandonat després de la conquesta feudal, l'any 1273, el rei Jaume I ordenà a l'alcaid reial dels castells de Penacadell que recollirà testimonis judicials de moros ancians, per a saber si el castell era terme de castell de Rugat a la Vall d'Albaida o del castell o vall de Perputxent al Comtat, que aleshores pertanyia a l'ordre militar de Sant Joan de l'hospital. Les investigacions deixaren establit que el castell era fita de termes, però en posteriors particions entre senyories feudals va quedar integrat dins la baronia de la Foia de Salem
Seguint el senyal i uns metres més avant tenim la nevera. Les notícies documentals d'aquesta nevera són escasses, però indiquen que al segles XVIII i XIX era explotada pels cavallers Puig d'Ontinyent i els llauradors rics de Salem
La vegetació del seu interior no arriba a mostrar-nos amb claredat les parets de la nevera, però si ens podem fer una idea de les dimensions
També podem gaudir des de la mateixa nevera de les vistes cap al Comtat
Ara, tornarem per on hem vingut fins a l'encreuament d'abans on tenim el senyal per a visitar la nevera del Paller
 |
| El Comtat amb l'embassament de Beniarrés |
Des de l'encreuament i en continua pujada en uns minuts tindrem la nevera davant nostre i començarem a tindre bones vistes del Comtat. La nevera del Paller rebia aquesta denominació pel paller que hi havia per donar de menjar a les cavalleries i embolcallar les peces de gel. Aquesta impressionant construcció circular té 1.140 m3 de capacitat (11 metres de diàmetre i 12 de profunditat) que encara conserva visible i identificable moltes parts de la seua estructura. Possiblement date de 1720, quan el llaurador més ric de Salem, Doménec Albor, s'adjudicà en subhasta el proveïment de gel a la ciutat de Xàtiva.
En la dècada de 1770 pertanyia als salemers Gabriel Cortell i Josep Alborc. L'any 1815 la companyia propietària de la construcció, constituïda per Lluís Prats i Tomàs Torres la vengué al comerciant de gel d'Ontinyent Vicent Puig i Cubelles. Els seus hereus la vengueren a uns llaurador de Ràfol de Salem, que pel 1842 encara treien profit de la neu. L'any 1872 pertanyia al propietari salemer Josep Cister, poc després quedaria en desús definitivament
Envoltant la nevera trobem un altre cartell informatiu sobre el Benicadell i el seu entorn, ja que aquest punt es converteix en un excel·lent mirador de la Foia de Salem, de tota la Vall d'Albaida, del Comtat i de la Safor
 |
| La Cuta i la serra de la Safor |
 |
| La serra de Mariola i el Benicadell |
 |
| Una part de la Vall d'Albaida |
 |
| L'altra part de la Vall d'Albaida |
Després de gaudir d'aquestes espectaculars vistes ja només ens queda desfer el camí de pujada fins arribar al cotxe i al final de la ruta de hui.
Salut i bon camí!!
¡Hola Ignacio! Interesant i cultural ruta per la Vall d'Albaida. Els neveros parlen d'un ofici llunyà i que desgraciadament, va desaparèixer com tant d'altres oficis desapareguts per l'avanç de la técnia i els temps modernes. En l'actualitat, amb el clima que tenim, ho tindrien també molt difícil.
ResponEliminaSalutacions.
Hola Emilio,
EliminaHui en dia és impensable poder treure profit d'aquestes caves (a part de la tecnologia), el clima no acompanya, com bé ens diuen pels panells de la ruta estàvem eixint de una xicoteta edat de gel. És una ruta molt xula i bonica, amb la presència de panells informatius on t'expliquen la història de les neveres i el castell, si tens la oportunitat la recomane.
Un abraç.