Circular pel Montgó

22/01/2016

On es fonen mar i muntanya trobem el vell Montgó, un dels paisatges més espectaculars del litoral valencià. Situat a la comarca de la Marina Alta, en els termes municipals de Dénia i Xàbia, és una de les siluetes més reconegudes de les nostres costes i va ser declarat Parc natural el 30 de març del 1987. Realitzarem una ruta circular d'uns quinze quilòmetres aproximadament partint des de la plana, pujarem al cim on gaudirem de les increïbles vistes que ens regala aquest colós pegat a la mar, baixarem per la part de Dénia visitant la Cova de l'Aigua i tornarem pel camí de l'antiga colònia agrícola, passant per un forn de calç i per la Cova del Camell


L'itinerari

Camp de tir - Cim Montgó - Creu de Dénia - Cova de l'Aigua - Forn de Calç - Cova del Camell - Camp de tir




Comencem la ruta al camp de tir de Dénia, es troba en la carretera que va de Xàbia a Dénia



Aparcarem sense problemes


Una vegada aparcats anirem a l'esquerra i buscarem una senda que ens portarà fins a la pista principal


Una vegada ací anirem a la dreta, ens portarà fins al panell de rutes, bones vistes del Montgó per ací, el sol comença a eixir i comença a il-luminar el Montgó


A part del panell trobarem un senyal que ens marca el camí cap al cim, peguem una ullada


Seguim en direcció al cim i al ratet trobem un altre senyal, podem anar cap al cim o cap a Dénia pel camí de l'antiga colònia agrícola, passant primer per la Cova del Camell, per ací es per on tornarem


Ara començarem a pujar suaument en ziga-zaga per un sender evident i marcat que després d'un llarg discórrer de manera contínua ens ha de portar quasi fins al cim, una pujada d'un quilòmetre i mig fins arribar a la cresta. Anirem guanyant alçada i cada vegada tindrem millors vistes, deixe unes quantes fotos d'aquesta part, no té pèrdua, només hi ha un camí pel qual anar


Finalment, pujant i pujant les vistes canviaran, ja podrem divisar el Penyal d'Ifac, la serra d'Oltà, la serra de Bèrnia, el Puig Campana ...


Ara comença el tram de la cresta, al principi tenim uns pals verticals de PR i després està ple de marques, no és molt complicada però anirem amb un poc d'atenció


Vista de la cresta des de dalt


Quan superem la cresta passarem per una senda penjada i ens encaminarem a l'últim tram de la pujada


Caminarem un poc més i ja veurem el vèrtex geodèsic, estem a 752 metres i com sempre que es puja ací dalt, les vistes són molt bones, podem veure moltes de les serres de la província d'Alacant.
Unes vistes impressionants de les valls del nord de la província d'Alacant, de Xàbia, la badia de Xàbia, Dénia, el cap de Sant Antoni, la costa que pertany ja a València, a part de les esmentades serres; el Penyal d'Ifac, Bèrnia amb el Morro de Toix, la serra d'Oltà, Aitana, el Benicadell, el Puig Campana, Mondúver...


Una vegada ací dalt la nostra intenció és baixar per Dénia. Baixarem per l'altra part fins a l'encreuament de camins de Dénia amb Jesús Pobre on ens desviarem cap a la Cova de l'Aigua.
Ara, arribarem fins a un mini encreuament que està baix d'una coveta i d'un l'arbre solitari. Si anàrem a la dreta aniríem a un alt i un refugi, nosaltres seguim recte


Bàsicament des d'ací fins a l'encreuament de Dénia la senda es fàcil de seguir, encara que a trams es fa un poc incòmoda per l'aspror del terreny, compost de roques soltes i punxegudes en gran part del recorregut


Al quilòmetre de recorregut, més o menys, ens apareixerà a la dreta el desviament cap a la creu de Dénia. Ho he marcat al track de Wikiloc perquè no trobarem cap tipus de senyalització, encara que aquesta vegada nosaltres vam passar de llarg. Abans si que teníem un senyal, ara tenim unes marques en les pedres


Com hem dit, nosaltres seguim recte, baixar per ací és un plaer, les vistes són boníssimes davant i darrere


També passarem per l'encreuament de camins que baixà cap al barranc de l'heura, tampoc està marcat, només té una fita de pedres que és fàcilment no visible, però com hui no anem per ací seguim recte, comencem a tenir vistes de Dénia


Finalment apleguem a l'encreuament, ací si tenim senyal


Com bé diu anem cap a baix


Al principi baixem amb un poc d'atenció, ja que, per la pendent i perquè tenim moltes pedres soltes és fàcil pegar-se una bona relliscada


Després de fer uns quants ziga-zagues ens trobarem amb un senyal, ens marca cap a la Cova de l'Aigua, allà que anem


En una ratet més per aquesta senda ens plantarem en un altre encreuament, ja estem


La Cova de l'Aigua es situa en el vessant nord del Montgó a 350 m d'altura, posseeix dues estades i compta amb un petit estany al fons, de manera que l'espai va ser habilitat pels àrabs com embassament, arrebossant les parets amb argila i pedres de les que s'observen restes.
L'entrada de la cavitat trobem la inscripció romana, datada de l'any 238.d.c. També s'han trobat restes que evidencien el seu ús en època ibèrica o en els segles IV i V com a espai de culte, i més tard en època islàmica. Va arribar a tenir una canalització de canonades de fang per proveir la població assentada en una part del vessant del Montgó als segles XVI i XVII


Molt bones vistes de Dénia des d'ací


Tornarem a l'encreuament d'abans i anirem cap a la dreta, cap al camí de l'antiga colònia agrícola


Ara ens espera un còmode passeig d'uns cinc quilòmetres amb bones vistes fins arribar a la Cova del Gamell, passant primer per un forn de calç


E uns tres quilòmetres i mig ens apareixerà a la dreta el forn de calç


En un tres i no res estarem a la Cova del Gamell


Creuem la xicoteta pedrera del barranc dels Lladres i ja estarem. La cova queda enclavada al vessant dret del barranc dels Lladres. La seua boca d'entrada s'obre al nord amb una obertura de no més de 1,5 metres d'alçada per 2 d'ample. Sobre aquesta i a no més de cinc metres de distància s'obre un ampli brocal d'uns cinc metres de diàmetre que dóna pas pel sostre a la cavitat aprofundint uns tres metres. La cova és molt senzilla, disposant d'una galeria principal i dues ramificacions


En aquests últims metres cal fer l'últim esforç i pujar entre les pedres fins arribar dalt de la Cova, les cames comencen a pesar


Una vegada hem pujat ens desviem per la senda que està més a l'esquerra (crec recordar que hi han tres possibles), anirem a parar a la pista del principi de la ruta


Una vegada en aquesta pista ens queda desfer el camí d'anada, arribar al camp de tir, al cotxe i al final de la ruta de hui.

Salut i bon camí!!

Comentaris

  1. ¡Hola Ignacio! Excepcional i emblemàtica muntanya amb unes panoràmiques fantàstiques que fan que siga una de les rutes que tot senderiste deu de tindre en el seu currículum.
    Salutacions.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Emilio!!
      Era la ruta que em faltava pel Montgó, encara que tot el mon la sol fer des de l'ermita del pare Pere!
      Vistes impressionants, amb el Benicadell una de les meues muntanyes preferides!!
      Un abraç!!

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

L'Ombria del Benicadell: Castell de Carrícola, Font del Melero, Nevera de Joaquim, Nevera de Diego i Font Freda

El cim de les Covatelles des d'Oliva

La Vall d'Ebo