La via verda del Serpis

07/11/2015

Ruta per l'antic recorregut del ferrocarril Alcoi-Gandia pel tram de Vilallonga a l'Orxa, anomenat la via verda del Serpis, el Racó del Duc o el barranc de l’Infern. Aquest ferrocarril va estar en funcionament des de 1892 fins a 1969 i passava per les estacions del Port de Gandia, Gandia, Almoines, Beniarjó, Potries, Vilallonga, l'Orxa, Beniarrés, Gaianes, Muro, Cocentaina i Alcoi, un total de 53 quilòmetres amb una durada de viatge de dos hores i mitja. És una ruta fàcil, senzilla i amb paratges encisadors, anirem travessant alguns túnels i entre velles fàbriques, un recorregut fantàstic on sempre estarem acompanyats pel sonor discórrer de les aigües del riu Serpis

L'itinerari:

Aparcament - Túnel de la mina llarga - Túnel de la Mina d'Onofre - Fàbrica del Racó del Duc - Túnel - Assut de Morú - Túnel - Estació de la Garrofera - Fàbrica de l'infern - Estació i dipòsit d'aigua - Assut del forn - Túnel - Font de Boteros - Castell de Perputxent - Estació l'Orxa

Abans de realitzar la ruta vos recomanem aquest documental del programa "Dossiers" de Canal 9. Ací ens expliquen tota la història del tren i fa que la nostra ruta siga més completa, és una manera de posar-nos en situació i gaudir encara més d'aquest fantàstic paratge

Una vegada sabem tota la història que envolta al ferocarril anem a per la ruta. Nosaltres comencem al costat de la pedrera que està rebentant el Circ de la Safor a Vilallonga, es pot començar en l'Orxa i fer el recorregut a la inversa

Aparquem i anem cap als senyals a veure que diuen

Al panell tenim marcada la via verda només fins a la Fàbrica de l'Infern, que és on està el número 9, nosaltres anirem fins a l'estació de l'Orxa. Fem cas al senyal i anem en direcció Racó del duc que no és altra cosa que la via verda. Començarem a baixar per la pista, no té pèrdua, passarem al costat d'unes casetes on tindrem un camí a la dreta, nosaltres seguim pel principal

Mentre continuem baixant per bancals de pedra seca veurem a l'altra part del barranc una espècie de cascada artificial

Aplegarem a un encreuament, nosaltres vam seguir per la pista cap a l'esquerra, cap al primer túnel, si anem a la dreta veurem la Fàbrica de la Mare de Déu i el monument a Senent Pla, un carboner de Vilallonga que va trobar una imatge de la Mare de Déu surant en el riu

El primer túnel és de de la mina llarga amb uns 250 metres de llargària on es fa necessari utilitzar llanterna. Quan entrem en el túnel veurem algunes obertures cap a l'exterior, segons he llegit servien per a que isquera part del fum que produïa el tren de vapor mentre travessava els túnels

Al cap de pocs metres passarem per un altre túnel, el de la Mina d'Onofre, amb uns 130 metres, en aquest no cal la llanterna

En eixir del túnel anirem veient a la nostra dreta uns bancals de tarongers al costat del riu i més endavant passarem per un tram on destaquen uns murs de pedra a cada costat de la pista, veurem que aquests murs tenen uns forats, suposem que eren per a amagar-se si el tren t'enxampava passant per ací, hi ha prous i semblen que estan fets per a que càpiga una persona

En passar aquesta zona arribarem al pont de pedra, si res mes xafar el pont anem a mà dreta una senda ens porta cap a la Fàbrica del Racó del Duc, es pot arribar fins al principi del pont, ja que el mateix té un reixat. Aprofitem i fem unes quantes fotos del Serpis per ací

Tornem al pont de pedra i el travessem

En uns cinc-cents metres arribarem al tercer túnel de la ruta, aquest ja mes curt, d'uns 30 metres i en eixir a mà dreta veurem l'Assut de Morú, un dels llocs més bonics i on un poc més endavant comença una de les sendes que anem trobant, la senda de la Font de la Mata

Passarem pel penúltim túnel, d'uns vint metres, i per l'estació de la Garrofera

Un poc més endavant tenim a la nostra dreta les restes d'un pont per on passava el tren, en aquest tram abandonem el que fou la via per a tornar a ella quan arribem a la Fàbrica de l'Infern

Abans de la fàbrica veurem l'únic senyal en tot el recorregut que fa referència a la via verda, aquest encreuament ens marca la pujada a la Font de la Sequera i el que falta per a l'Orxa

En passar la senyal ens desviem per la pista de l'esquerra, ens portarà directament a visitar la fàbrica. Es tracta d'una molt interessant construcció del segle passat la qual encara conserva maquinaria al seu interior. Podeu consultar aquest article també de "A un tir de pedra" sobre la fàbrica de l'Infern i les centrals de llum del Racó del Duc si voleu profunditzar en la història i les infraestructures hidràuliques al llarg d'aquest bell tram del Serpis

Tornem per on hem vingut i ens dirigim al paratge de la fàbrica, passarem sobre el Serpis per un pontet per a tornar a caminar per on anaven les vies del tren, recordem que al pont de pedra d'abans hem abandonat el vell traçat del ferrocarril. Aquest es un bon lloc per a descansar un poc si es vol, estem més o menys a la meitat del camí de l'estació de l'Orxa, portem un quart de camí en total, ja que, també hem de tornar. Recomanem fer aquesta ruta amb calma, gaudint dels seus encantadors paratges i de tota la història que l'envolta

Ara ja de nou per les imaginàries vies del tren farem una bona revolta a la dreta i trobarem un vell dipòsit d'aigua, on el tren havia de parar per omplir les calderes, i una caseta que acollia els dos homes que hi treballaven omplint el dipòsit. Ací vos deixem unes fotografies històriques del tren al dipòsit, la primera de Jeremy Wiseman i la segona de l'Associació Tren Alcoi-Gandia

Un quilòmetre després passarem per una casa abandonada i ens apareix a mà esquerra l'Assut del Forn, el veurem des de la pista principal o almenys el sentirem

Ens endinsem entre les canyes per a veure'l més de prop

Després de fer unes quantes fotos a l'Assut  passarem per l'últim túnel en aquesta direcció, ja que, en tornar els tornarem a passar tots evidentment

Ens toparem amb la Font de Boteros i en dos quilòmetres arribarem a l'estació de l'Orxa, la meitat del nostre recorregut

L'estació de l'Orxa i tot aquest recorregut és imatge del desenvolupament industrial que es va establir en la capçalera del riu Serpis al segle XIX, aquesta era una de les parades del recorregut que va unir l'Alcoià i el Comtat amb el port de Gandia entre 1983 i 1969, van començar a construir-la en 1889. La tercera foto correspon a una Locomotora Black Hawthorn 2-2-01, en fase de proves a l'estació de l'Orxa el 27 maig 1965. Pertanyia a la línia Carcaixent-Dénia. Coneguda popularment com L'Albarda per la seua forma peculiar

En aquesta zona també tindrem la possibilitat de pujar al Castell de Perputxent, encara que nosaltres no ho fem. Aquest castell es d'origen musulmà i va ser construït a finals del segle XII i principis del XIII. Situat a 380 metres des d'allà dalt es pot veure la Vall de Perputxent i una part del riu Serpis. Va ser propietat del famós Al-Azraq, qui va establir vassallatge amb Jaume I. A partir de 1298 el senyoriu va passar a mans l'Ordre militar de l'Hospital, a la que succeiria la de Montesa en 1320. Per estar formada aquesta última amb part de les antigues propietats dels templers, encara es creu que la Vall de Perpuxent va ser domini templer

Ara només ens queda desfer tot el camí per arribar al cotxe i al final de la ruta de hui, però abans vos deixem amb unes quantes fotos dels colors de la tardor per aquest meravellós paratge

Salut i bon camí!!