El Montgó per Jesús Pobre

17/11/2014

On es fonen mar i muntanya trobem el vell Montgó, un dels paisatges més espectaculars del litoral valencià. Situat a la comarca de la Marina Alta, en els termes municipals de Dénia i Xàbia és una de les siluetes més reconegudes de les nostres costes. El Montgó arriba a la mar en el Cap de Sant Antoni, la part del país que més s'apropa a l'illa d'Eivissa. El seu cim, a 752 metres, és un excel-lent mirador de la Marina Alta i de les comarques veïnes. Farem una ruta circular que començarem al costat de Jesús Pobre per a baixar pel bonic i frondós barranc de l'Heura.

L'itinerari:

Jesús Pobre - Cim Montgó - Alt - Cabanya Ca Biot - Jesús Pobre




La ruta comença a Jesús Pobre. En una xicoteta esplanada al costat de l'encreuament de les carreteres CV-738 i CV-735

Ver mapa más grande

Com de costum, tenim espai suficient per aparcar

Una vegada aparcat el cotxe eixim a mà dreta i anem caminant entre casetes per una carretereta 

Sense pèrdua arribarem al camí de pedra per on iniciem la pujada, com veiem a les fotos, aquesta zona va ser una de les afectades per l'incendi d'aquest estiu, una llàstima

Als poc metres ens topem amb l'encreuament per on tornarem després de baixar pel bonic barranc de l'heura

Nosaltres seguim recte fent cas a la indicació de Cim del Montgó. Passarem pel costat d'un pou d'aigua i el camí de pedra girarà a l'esquerra guanyant altura a poc a poc, ja tindrem bones vistes de les serres del costat, Bèrnia, el Puig Campana... També ens toparem amb un panell mirador

En un ratet ja començarem a caminar per senda, al principi està empinada i amb pedra solta

Pujant i pujant arribarem a una altra senyal des d'on començarem a tindre bones perspectives de la costa, i com no, les vistes impressionen, i això que acabem de començar la ruta

Ara comencem un recorregut encisador que ens portarà per la part nord del Montgó, camí del vessant de Dénia, gaudint tot aquest tram d'unes vistes impressionants. La senda es fàcil de seguir, encara que a trams es fa un poc incòmoda per l'aspror del terreny, compost de roques soltes i punxegudes en gran part del recorregut. En uns dos quilòmetres i mig arribarem sense pèrdua a l'encreuament que puja des de Dénia. Deixe unes quantes fotos d'aquest tram

Seguint cap al cim abandonarem el camí del vessant de Dénia anant lleugerament cap a la dreta deixant darrere el barranc de l'heura

En molt poc de temps arribarem a un encreuament de camins un poc difuminat, tenim una fita de pedres que ho marca, per ací és per on ens desviarem a la tornada

Ara començarem l'ascens fins arribar al desviament de la creu de Dénia, nosaltres no vam pujar però per ací es pot. Caldrà estar atents ja que ens podem passar de llarg la senda al no estar senyalitzada, crec que abans si que hi havia indicacions

Deixant a la nostra esquerra la senda que va a la creu seguim recte. Passarem per davall d'ella i ja anirem tenint bones vistes del nostre objectiu

I que vistes tindrem per ací cap al sud; el Penyal d'Ifac, Bèrnia amb el Morro de Toix, el gran Puig Campana, la mar. Val la pena parar-se a contemplar

Seguim per la pedregosa senda, no té pèrdua, però de totes maneres tenim uns puntets grocs tot el camí. Per ací arribarem a un encreuament on podem seguir recte o anar a l'esquerra, ara anirem recte. Pujarem un xicotet tram costerut i arribarem a una coveta al costat d'un arbre solitari

A partir d'ací tenim el cim a un tir de pedra, farem dos remuntades més i ja veurem el vèrtex geodèsic

Estem a 752 metres i les vistes són immillorables. Unes vistes impressionants de les valls del nord de la província d'Alacant, de Xàbia, la badia de Xàbia, Dénia, el cap de Sant Antoni, la costa que pertany ja a València, a part de les esmentades serres; el Penyal d'Ifac, Bèrnia amb el Morro de Toix, el Puig Campana...

Des d'ací també observarem les restes de l'incendi al cap de Sant Antoni, preferim no comentar res i gaudir de les vistes.

Deixe ací unes boniques frases del principi del llibre “La mel i la fel” de Carme Miquel, parla en primera persona el vell Montgó:

Des de la talaia que constitueix el meu cim -Cap Gros en dieu vosaltres- abrace la vostra vida. Sóc testimoni permanent de la vostra existència i amb el pas del temps hi he esdevingut l’eterna muntanya màgica, que us acompanya, la que observeu per saber quin temps farà, la que mireu amb ansietat per copsar en les ombres dels meus cingles, si el sol ja hi marca l’hora de migdia.

Després de gaudir de les vistes toca baixar, ens despedim del cim del vell Montgó fins a l'encreuament de camins que està baix de la coveta i del pi solitari. Ara anirem a la dreta fins a un alt i un refugi, on també tindrem bones vistes

Per ací farem un xicotet "cresteo" fins a l'alt, està a 713 metres, és el segon punt més alt del massís, unes pedres ens marquen el punt exacte.

També ens trobarem a la cabanya Ca Biot, aquesta cabanya la van construir dos científics: Jean-Baptiste Biot i François Aragó. La història de la cabanya és realment curiosa:
En 1790 França es va proposar estandarditzar el sistema mètric decimal per a convertir-lo en universal. Per a això necessitava realitzar mesuraments sobre la línia imaginària del Meridià 0º. I per aconseguir-ho havien de llançar triangulacions des de Dunkerque cap al sud, és a dir, que no fos una mesura únicament francesa. I van vindre fins a Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears.
En 1806 es van desplaçar fins a la Marina Alta i van iniciar la pujada al Montgó, una vegada al cim del Montgó es van donar conter que no era el millor emplaçament per a una cabanya en la qual anaven a passar mesos i van decidir traslladar-se ací.
Els murs tenien un metre d'ample i l'alçada estava entre els 1,50 i 1,80 metres. Aquesta era més segura que el primer refugi de fusta que van construir els científics i que es va emportar una tempesta.
Podeu llegir més sobre aquest tema en la web de turisme de l'ajuntament de Xàbia, d'on hem obtingut aquesta informació

La cabanya Ca Biot 

Una vegada ací dalt decidim seguir crestejant un poc més per a tenir millors vistes i fer unes quantes fotos

Les fotos donen fe de les barbaritats urbanístiques per aquestes terres, la veritat que queda prou lleig i horrible, cosa normal per ací i per la Marina Baixa, on no s'ha respectat absolutament res

Després, una vegada a casa vaig veure que per aquesta cresta es podia seguir fins a la creu de Dénia. Nosaltres en aquest punt vam tornar per on havíem vingut, desfent tot el camí de pujada fins arribar a l'encreuament de camins que ens baixarà pel barranc de l'heura. Baixar per ací és un plaer, les vistes són boníssimes

Quan arribem a l'encreuament marcat per la fita de pedres ens desviem a l'esquerra

Ara començarem la baixada que ens conduirà fins al fons del barranc

Anirem baixant seguint els punts grocs que trobem per les pedres que ens van marcant el camí. Per ací anirem amb un poc més d'atenció, arribarà un moment en què la senda baixarà abruptament i més endavant anirà cap a la dreta fins a empalmar amb una altra senda mes definida. Encara que quan estem baixant pareix que no arribem al fons del barranc per l'altura, la senda ens portarà fins a ell.

Deixe algunes fotos de la baixada, encara que en les fotos sembla més complicat del que realment és

Ara ens queda un recorregut d'aproximadament un quilòmetre i mig per aquest bonic barranc. Al principi estarem envoltats per les majestuoses parets rocoses d'aquest colós

Conforme anem avançant anirem tenint precioses vistes

Seguirem baixant, al principi per sendes pedregoses, fins a empalmar amb un còmode sender

Mirant enrere veiem les enormes i espectaculars parets

Aquesta còmoda i bonica senda ens portarà fins a un encreuament de camins, aquesta vegada l'encreuament està prou clar, ací girarem a la dreta

Les restes de l'incendi estan latents en aquesta zona, un autèntic contrast a banda i banda del sender, donen ganes de plorar. Un poc més endavant impressiona encara més

Finalment, arribarem al camí de pedra del principi. Una vegada ací, desfent el camí de pujada arribarem al cotxe i al final de la ruta de hui

Ací vos deixe una foto de la silueta del Montgó des de la platja de Daimús. S'entén per què és un dels paisatges més espectaculars i reconeguts del litoral valencià

La ruta en wikiloc

Powered by Wikiloc