El castell de l'Ocaive
El castell de l'Ocaive es troba al terme municipal de Pedreguer i només es pot accedir a peu. Està situat en un espectacular emplaçament rocós, a la partida del mateix nom, al sud-oest de la població de Pedreguer, en l'anomenada Muntanya Gran.
El Castellet està localitzat a la partida del mateix nom, a prop de l'entrada de la vall que forma el barranc Bo. La penya on s'ubica presenta una impressionant paret vertical en la cara oest i nord. Al sud i a l'est trobem un vessant d'inclinació moderada i forta. L'estratègica situació geogràfica i la fàcil defensa han fet que haja estat triat per a viure al llarg de la història, però les restes arqueològiques més importants corresponen al castell medieval
El castell es localitza en la part més alta del penyal. Està format per una torre de planta rectangular amb un contrafort atalussat sobre el cingle. La torre tenia almenys un altre pis superior. A migdia, en una cota més baixa, trobem un altra dependència de planta lleugerament trapezoïdal que conserva l'arrancada d'una volta rebaixada que cobria l'estança. La volta està realitzada amb carreus de pedra tosca. Sembla que es tractava d'un magatzem ja que, en el racó sud-est, sobre el paviment de l'habitació, hi ha un forat més o menys circular que s'interpreta com l'emplaçament d'una alfàbia
En l'exterior d'aquestes estructures s'estén un replà delimitat per murs construïts sobre el mateix cingle. En la cara sud, la més accessible, envoltant aquest conjunt d'estructures, s'observa un altre mur que tancava una mena de recinte superior. D'aquest sols queda el basament i escasses restes emmascarades per l'abancalament del segle XIX
En un nivell inferior, cap a llevant, i a uns vint metres per davall de la torre, trobem un aljub de planta rectangular i grans dimensions. Aquesta estructura està realitzada amb tàpies de terra, morter i blocs de pedra. En l'interior presenta un morter hidràulic rogenc típic de l'època andalusina, fins i tot conserva les marques del palustre en els enlluïts de les parets. En èpoques de plitja encara manté l'aigua embassada
Alguns autors fan referència a les distintes tècniques constructives emprades i la relació amb una cronologia diferenciada. Les estructures de la part superior, com són la torre o l'habitació annexa, tenen una datació feudal (segona meitat del segle XIII-segle XIV) i es distingeixen de l'aljub inferior que se situa en època andalusina (segle XII-primera meitat del segle XIII). Aquestes cronologies es confirmen amb les ceràmiques aparegudes al castell
El castell de l'Ocaive controlava la vall que s'estén als seus peus. La vall de la Llosa és una via important en època romana i continuarà sent-ho en la medieval. Aquest camí, posava en comunicació Dénia amb les terres del sud.
A més, el castell dominava un territori on se situaven les alqueries medieval de Pedreguer, Benimarmut, Carraca, Canelles i Gorgo; també li corresponia el Rahal Abenaxoch. El terme del castell de l'Ocaive, exceptuant les terres de l'alqueria de Gorgo i, possiblement, les de Rahal Abenaxoch, és l'origen actual del terme municipal de Pedreguer.
 |
| La serra de Segària i el Castellet de l'Ocaive il·luminat pel sol |
El Castellet està localitzat a la partida del mateix nom, a prop de l'entrada de la vall que forma el barranc Bo. La penya on s'ubica presenta una impressionant paret vertical en la cara oest i nord. Al sud i a l'est trobem un vessant d'inclinació moderada i forta. L'estratègica situació geogràfica i la fàcil defensa han fet que haja estat triat per a viure al llarg de la història, però les restes arqueològiques més importants corresponen al castell medieval
El castell es localitza en la part més alta del penyal. Està format per una torre de planta rectangular amb un contrafort atalussat sobre el cingle. La torre tenia almenys un altre pis superior. A migdia, en una cota més baixa, trobem un altra dependència de planta lleugerament trapezoïdal que conserva l'arrancada d'una volta rebaixada que cobria l'estança. La volta està realitzada amb carreus de pedra tosca. Sembla que es tractava d'un magatzem ja que, en el racó sud-est, sobre el paviment de l'habitació, hi ha un forat més o menys circular que s'interpreta com l'emplaçament d'una alfàbia
En l'exterior d'aquestes estructures s'estén un replà delimitat per murs construïts sobre el mateix cingle. En la cara sud, la més accessible, envoltant aquest conjunt d'estructures, s'observa un altre mur que tancava una mena de recinte superior. D'aquest sols queda el basament i escasses restes emmascarades per l'abancalament del segle XIX
En un nivell inferior, cap a llevant, i a uns vint metres per davall de la torre, trobem un aljub de planta rectangular i grans dimensions. Aquesta estructura està realitzada amb tàpies de terra, morter i blocs de pedra. En l'interior presenta un morter hidràulic rogenc típic de l'època andalusina, fins i tot conserva les marques del palustre en els enlluïts de les parets. En èpoques de plitja encara manté l'aigua embassada
Alguns autors fan referència a les distintes tècniques constructives emprades i la relació amb una cronologia diferenciada. Les estructures de la part superior, com són la torre o l'habitació annexa, tenen una datació feudal (segona meitat del segle XIII-segle XIV) i es distingeixen de l'aljub inferior que se situa en època andalusina (segle XII-primera meitat del segle XIII). Aquestes cronologies es confirmen amb les ceràmiques aparegudes al castell
El castell de l'Ocaive controlava la vall que s'estén als seus peus. La vall de la Llosa és una via important en època romana i continuarà sent-ho en la medieval. Aquest camí, posava en comunicació Dénia amb les terres del sud.
A més, el castell dominava un territori on se situaven les alqueries medieval de Pedreguer, Benimarmut, Carraca, Canelles i Gorgo; també li corresponia el Rahal Abenaxoch. El terme del castell de l'Ocaive, exceptuant les terres de l'alqueria de Gorgo i, possiblement, les de Rahal Abenaxoch, és l'origen actual del terme municipal de Pedreguer.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada