divendres, 1 d’abril de 2016

El Castellet de la Xortà

19/03/2016

El Castellet de la Xortà es troba situat a 1051 metres a la penya del Castellet, frontera natural entre les dos Marines les seues ruïnes estan situades entre els termes de Castell de Castells i Beniardà en el punt on la Xortà deixa pas a la Serrella. Les ruïnes són d'un castell musulmà declarat d'interès cultural que pertanyia al famós senyor mudèjar de la Vall d'Alcalà, Al-Azraq. És un dels castells més grans citats en el Pacte de la Jovada, en 1254 va ser conquistat per Jaume I. El posterior decret d'expulsió va provocar en aquest lloc alçaments i revoltes, fins que van ser sufocades en la Batalla del pla de Petracos. Aquesta és una altra ruta que ens portarà per la història i per terres de moriscos, per la qual cosa recomanem visitar fora de ruta, com nosaltres vam fer, l'ermita del pla de Petracos, està al costat de Castell de Castells i va ser testimoni d'una de les batalles més importants entre moriscos i cristians al segle XVII



L'itinerari:


Espai natural el Castellet - El Castellet - Espai natural el Castellet






Començarem aquesta ruta en l'espai natural "El Castellet". És una àrea recreativa amb barbacoes, taules, fonts, cabanes, merenderos i un parc, vamos, que té de tot. Un bon lloc per anar amb xiquets, família o amics i gaudir de la natura i caminar un poquet per la muntanya



En la mateixa àrea recreativa podrem aparcar el cotxe, tindrem un parell de panells que ens expliquen coses sobre el lloc i de les rutes que podem fer. Farem una ruta que no arriba als deu quilòmetres, la majoria del recorregut es fa per pista forestal, per la qual cosa resulta una ruta apta per a qualsevol persona


Després de pegar una mirada per la zona veurem un camí groc i en terra el primer senyal de hui, tota la ruta està molt ben marcada i amb senyals, no té pèrdua


Seguint el PR eixirem de l'àrea recreativa i vam començar a caminar per una pista entre bancals, ja tindrem bones vistes de Castell de Castells i de la serra d'Alfaro


Als pocs metres arribarem a un encreuament marcat i començarem a caminar per senda


Aquest bonic sender ens pujarà suaument pel barranc de Gaspar, en uns set-cents metres arribarem a una altra pista forestal


Aprofitem per a mirar enrere, el bonic Barranc de Gaspar i una vista més allunyada de Castell de Castells


Una vegada en l'encreuament tindrem dos opcions per a pujar al Castellet, la curta o la llarga. Nosaltres vam fer la curta que és la que veurem marcada en el senyal, cap a l'esquerra. La versió llarga que és a la dreta també ens puja al Castellet però donant mes volta, per allí és per on baixarem, al final, anem per on anem haurem d'arribar a aquest mateix punt


Com hem dit nosaltres anem a l'esquerra seguint el senyal. anirem guanyant alçada molt suaument amb vistes a la zona dels Arcs d'Atanços, encara que hui a causa de la boira no veurem molt, veiem la zona de la Penya Escoda i més enllà estarà el pla d'Aialt


Per ací arribarem a un altre encreuament senyalitzat, girem a la dreta per una pista asfaltada i ens conduirà, en uns tres-cents metres, a l'encreuament amb el camí que puja a la Penya Alta


En l'encreuament a l'esquerra aniríem al cim de la Xortà, vam estar a punt de pujar perquè encara la tenim pendent, però el mal temps ens va convèncer definitivament de que no era bona idea hui, un altre dia serà. Si anàrem recte acabaríem en l'embassament de Guadalest. Nosaltres anem cap a la dreta i a pel Castellet que ja ens queda molt poc


Ara comencem a pujar la qual podem dir que és la costera més empinada de tota la ruta, conforme anem guanyant alçada la boira es fa cada vegada més evident


En aproximadament un quilòmetre de pujada arribem al desviament del Castellet. El tram de pujada final fins a la mateixa penya i fins a les restes del castell no estan marcats, és seguir a l'esquerra passant els senyals que veiem a la foto, el sender és prou evident


Les vistes des d'aquest mateix punt haurien de ser aquestes, tota la canal de la Mallada del Llop, espectacular

Foto: THE PATH OF ROBIN

Però hui, gràcies a la boira, el que veiem és açò, res de res


Seguim el nostre camí cap al cim del Castellet per aquesta senda i arribarem de seguida a les primeres restes del Castell, com veurem la fortificació està formada per dos recintes, un al cim i un altre a la zona rocosa. Són escassos les restes que han arribat fins als nostres dies, entre ells alguns trossos de muralles derruïts, un aljub i la part inferior d'algunes torres, destacant la gran, que corona la muntanya i és on anem


Agafarem la senda que va cap a la dreta i pujarem un poquet més fins arribar a la zona més rocosa de la pujada


En aquest punt anem cap a l'esquerra, és simplement anar per les roques fins arribar dalt del Castellet, anirem amb precaució però no és un tram complicat, deixe un parell de fotos, realment en les fotos crec que pareix més complicat del que és per la boira i perquè no es veu mes enllà d'uns quants metres


Finalment arribarem al punt més alt on estan les restes del Castell. Tant el Castellet com aquesta zona formaven part dels dominis d'Al-Azraq fins a 1254, és un dels castells més grans citats en el Pacte de la Jovada, en què Jaume I va incorporar-lo a la Corona d'Aragó. En 1290 (1320 segons altres fonts) fou comprat per Bernat de Sarrià i posteriorment passà a l'orde de Calatrava, de la qual constituí la comanda del Castell de Castells. Fou lloc de moriscos, els quals ocupaven 170 cases en el moment de l'expulsió. El decret d'expulsió va provocar en aquest lloc alçaments i revoltes , els moriscos s'oposaren per les armes i foren derrotats, després de destruir l'església, en la batalla del Pla de Petracos; la posterior repoblació es va fer amb cristians mallorquins. El castell va ser abandonat prompte després de la Reconquesta


Les vistes des d'ací dalt deuen de ser molt bones, la vall de Guadalest amb l'embassament i tots els poblets, la serra d'Aitana, el Puig Campana, la serra Gelada, impressionant...
queda clar que tornarem un altre dia, pose unes quantes fotos de com haurien de ser les vistes, una llàstima el dia que ens ha eixit hui

Foto: Jesús Huarte Vigo

Foto: GEOELX

Foto: GEOELX

Foto: GEOELX

Foto: THE PATH OF ROBIN

Nosaltres, després de no gaudir de les vistes tornem fins al senyal de baix de Castellet i anem cap a l'esquerra, segons el senyal ens queden 6,6 quilòmetres de ruta. Baixarem un tram per pista forestal amb el que suposa haurien de ser molt bones vistes de la canal de la Mallada del llop, ací la comparació

Foto: GEOELX

Després d'aquesta baixadeta farem una altra bona pujadeta, l'última de les costeres empinades de la ruta de hui, anem cap amunt seguint la pista. No tindrem vistes cap a la Serrella però cap a Castell de Castells pareix que està més clar


Quan s'acaba la pujada la pista segueix cap avall en llargs ziga-zagues fins que ens trobem amb un altre senyal


Per ací ens queda un còmode passeig de poc més de dos quilòmetres fins arribar al primer encreuament del principi amb la senda del barranc de Gaspar. Aquesta pista ens permet tenir bones vistes de la serra d'Alfaro i de Castell de Castells, la boira ací ens ha donat un descans


Finalment, arribarem l'encreuament del principi i només ens queda desfer el camí de pujada pel barranc fins arribar a l'àrea recreativa, al cotxe i al final de la ruta de hui.

Fora de ruta i com hem dit al principi, recomanem visitar l'ermita del Pla de Petracos, el Pla de Petracos és un antic poblat morisc pertanyent al terme municipal de Castell de Castells. Es pot a accedir a ella amb cotxe. La trobem situada molt propet de Castell de Castells i està enmig d'un bancal



Aquesta ermita va ser testimoni d'una de les batalles més importants entre moriscos i cristians al segle XVII. Es creu que va ser costruïda per tal que els habitants de Petracos no hagueren de desplaçar-se al poble


No se sap en quina època va ser construïda encara que pel seu estil es veu que és romànic. L'ermita, de planta quadrangular està conservada pràcticament en un estat ruïnós coberta de vegetació per fora i per dins


Aquesta zona fins a 1609 va ser habitat majoritàriament per moriscos, any en què van ser expulsats de la Península després de ser derrotats en la Batalla de Pla de Petracos. Posteriorment, Castell de Castells, igual que va succeir amb altres pobles propers, com Tàrbena, va ser repoblat principalment per mallorquins.

La ruta a Wikiloc




REFERÈNCIES

CastillosNet - http://www.castillosnet.org/espana/informacion.php?ref=A-CAS-032

Les argilagues també floreixen - http://albaritono.blogspot.com.es/2009/04/ermita-del-pla-de-petracos.html

manuserran.com - http://www.manuserran.com/index.php?option=com_content&view=article&id=877:ermita-del-pla-de-petracos&catid=147&Itemid=465


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada