L'estret de les Aigües

27/12/2014

El recorregut que vos proposem hui transcorre per l’Estret de les Aigües. Situat entre les poblacions de Bellús, Benigànim, el Genovés i Xàtiva és un congost llaurat per les aigües del riu Albaida que ha excavat el seu pas a través de la serra Grossa, és l'únic pas natural entre les comarques de la Costera i la Vall d'Albaida. Declarat Paratge Natural Municipal l'any 2006 presenta un alt valor mediambiental, paisatgístic i patrimonial, podrem visitar les coves de la Petxina i la Cova Negra: conjunt arqueòlogic de gran valor. Una ruta fàcil, còmoda i molt recomanable.
Actualització any 2018: A causa de la riuada de 2016 un dels ponts ja no existeix i no l'han reconstruït, no podrem creuar a l'altre costat del riu. És el pont que està un poquet més amunt de la Xopà d'Alboi. Una alternativa per a fer la ruta si no podem creuar seria arribar fins a les Arcaetes d'Alboi i tornar pel mateix lloc.


L'itinerari:

Bellús - Embassament de Bellús - Cova de la Petxina - Cova Gran de la Petxina - La Cova Negra - Àrea de Pícnic - Bellús




Les dades i el perfil de la ruta:



Comencem la ruta i aparquem el cotxe al mateix poble de Bellús. Buscarem l'eixida cap al sud per l'Avinguda Balneari fins al cartell de Piscina Municipal, moment en el qual girem a l'esquerra


Anirem tot recte fins trobar-nos de cara amb el riu Albaida i amb la presa de l'embassament de Bellús, ens apropem a pegar-li una ullada. Es va construir en l'any 1995 al curs del riu Albaida sobre una superfície de 703 hectàrees, amb una capacitat màxima de 69 Hm³.
Les aigües embassades concentren un alt grau de contaminació, ja que el riu Albaida en el seu recorregut travessa zones industrials que aboquen al mateix


Ara començarem un recorregut de poc més de dos quilòmetres i mig seguint el curs del riu Albaida per una bonica pista envoltada de canyes


Al quilòmetre i mig trobem una obertura entre les canyes que ens porta per una mini presa, ací tindrem unes bones vista del riu


Seguim el nostre camí i en poc de temps arribarem a un senyal, abandonant el curs del riu en aquest tram. Per ací és per on ens desviarem a la tornada per anar directament a Bellús sense passar per la presa una altra vegada


Anem en direcció l'estret de les aigües. Passarem pel molí de Bellús i per una carretera asfaltada, ací tenim la possibilitat de desviar-nos cap a la Genollà de Sant Jaume, que conta l’aparició del cavaller celestial Sant Jaume donant suport als nobles contra els agermanats en la batalla de Bellús del 1552 (en la guerra de la Germania), diu la llegenda que el cavall va entropessar i es va quedar marcada la seua pota i el seu genoll



Nosaltres seguirem recte i arribarem a l'inici oficial de la ruta. Una vegada ací trobem senyals i un panell explicatiu, peguem una ullada


Un poc més endavant tindrem el panell de la Cova de la Petxina i de la Cova Gran de la Petxina, ens desviem a l'esquerra per a veure-les


La primera de les coves, la de la Petxina, és un xicotet abric que deu el seu nom a la seua forma de conxa


Un poc més amunt trobem la Cova Gran de la Petxina, a la qual no podem accedir perquè està tancada, aquesta cova deu el seu nom a la cova més menuda que acabem de visitar


Després de visitar les coves passarem per l’assut de Bellús, la construcció actual data del segles XVIII-XIX

Seguirem el curs del riu Albaida cap a la Cova Negra. Caminarem per una còmoda i bonica senda amb molt bones vistes de la penya de l'Aventador i si coincideix veurem el tren Alcoi-València

En aquest passeig podem trobar boscos de ribera, com xops i oms, vegetals flotants, com canyar, canyissars i jonqueres, a més de murtes i baladres. També vegetació típica mediterrània, amb pinedes, llentiscles, coscolles i alguns endemismes: pebrella, margalló i l'orelleta de ratolí. Habitant aquesta zona podem trobar carpes, barbs i gripaus, també aus com la garsa reial i els coll verd; rèptils com fardatxos i serps i alguns mamífers com porcs senglars, conills i esquirols


Arribarem a una extensa pineda al costat del Molí Guarner i a l'anomenada Casa de la Llum, una antiga central elèctrica que aprofitava la força que portava l'aigua del riu. Ací també trobarem un àrea recreativa, potser un bon moment per a esmorzar


Seguint en direcció la Cova Negra i sense pèrdua tornarem al curs del riu, ara amb millors vistes del mateix


Després de gaudir d'aquestes magnífiques vistes del riu Albaida pujarem, més endavant, unes escales i arribarem la Cova Negra, no podem entrar perquè està tancada. El nom de Cova Negra es deu a l'aspecte negrós de les seues parets. D'ella s'han extret restes òssies humanes i divers material de l'època, va estar habitada per l'home de Neardenthal, que caçava els animals que passaven per aquest estret natural fa més de 40.000 anys


En aquest punt seguirem uns quatre-cents metres pel costat del riu fins passar per un pontet de fusta, seguirem recte per on ens marca un pal de senyalització fins arribar al encreuament d'una carretereta


Nosaltres ací vam girar a la dreta per a començar la tornada, però podem seguir recte per visitar les arcades d'Alboi. Nomes girar trobem a un xicotet amic prou simpàtic


Anem fins a la fi d'aquest camí de casetes. Busquem eixida sempre cap a la dreta fins arribar a un xicotet pont que creua el riu


En passar el pont girarem a la dreta i caminarem per carretera poc més d'un quilòmetre fins arribar a una pista


Des d'ací tindrem una bona vista de la Cova Negra a l'altra part. Més endavant tornarem a passar per un altre pont i arribarem a una àrea pícnic al costat del Molí Guarner i l'anomenada Casa de la Llum, on es fabricava electricitat aprofitant la força que portava l'aigua del riu


Una vegada a l'àrea de pícnic tornarem cap a Bellús pel mateix camí, desfent tot el recorregut fins arribar al primer senyal que hem vist en la ruta. Girarem a la dreta en passar el mini pont i per una senda entre bancals arribarem de nou a Bellús i al final de la ruta de hui.


Salut i bon camí!!

Comentaris

  1. ¡Hola Ignacio! Allà per on mires trobes rute interessants, com esta que ens mostres. Val la pena caminar pero on siga, que de segur gaudim de naturalesa.
    Salutacions.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Emilio!!
      Que no tot siga pujar muntanyes jejeje, la qüestió és descobrir tots els racons que ens envolten siguen com siguen i aquest és molt bonic.
      Un abraç.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

L'Ombria del Benicadell: Castell de Carrícola, Font del Melero, Nevera de Joaquim, Nevera de Diego i Font Freda

El cim de les Covatelles des d'Oliva

La Vall d'Ebo